Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Mercados con Información Asimétrica: Riscos, Selección Adversa y Senyalamiento, Apuntes de Microeconomía

Este documento analiza los mercados en los que existen desigualdades en la información entre ofertantes y solicitantes, y cómo afecta la selección adversa y el senyalamiento. Se discuten casos como el de los automóviles usados y el mercado de seguros de salud. Se explican conceptos como el risco moral, el problema del principal y el agente, y cómo se puede abordar la selección adversa.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 22/08/2017

ade977
ade977 🇪🇸

3.8

(6)

25 documentos

1 / 40

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 6. Els mercats amb
informac asimètrica.
6.1. Conceptes bàsics d'incertesa.
6.2. La seleccadversa i els senyals del
mercat.
6.3. El risc moral.
6.4. El problema delprincipal i l'agent
.PR8: Cap.17,pàgs619640, Cap. 5: apart. 5.1 i 5.3
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mercados con Información Asimétrica: Riscos, Selección Adversa y Senyalamiento y más Apuntes en PDF de Microeconomía solo en Docsity!

Tema 6. Els mercats amb

informació asimètrica.

6.1. Conceptes bàsics d'incertesa.

6.2. La selecció adversa i els senyals del mercat.

6.3. El risc moral.

6.4. El problema del principal i l'agent

. (^) PR 8 : Cap.17, pàgs 619 – 640, Cap. 5: apart. 5.1 i 5. 1

6.1. Conceptes bàsics d´incertesa

 Els individus prenen moltes de les seues decisions en condicions d'incertesa.  Com hem de tindre en compte la incertesa al prendre decisions? Hem de decidir quant de risc estem disposats a córrer Hem de veure com podem comparar els riscos de distintes opcions arriscades i triar.  Per a això:  Es quantifica el risc  S'analitzen les preferències dels individus pel risc  Es determina com es pot reduir o eliminar el risc.

 El valor esperat corresponent a una situació

incerta és

rendiments

possibles.

una mitjana ponderada dels

o valors de tots els resultats

Les ponderacions són les probabilitats

que es produïsca cada resultat.

 El valor esperat mesura el rendiment o valor

que esperem com a mitjana.

 En general, per a 2 possibles resultats:

Rendiments dels possibles resultats: X 1 , X 2

Probabilitats dels possibles resultats: Pr 1 , Pr 2

E(X ) = Pr 1 X 1 + Pr 2 X (^2)

 La variabilitat és el grau en què poden variar

els possibles resultats d'un esdeveniment

incert.

Major variabilitat en els resultats

significa major risc.

Els individus generalment preferixen

una menor variabilitat (menor risc)

 Mesurem la variabilitat amb la desviació típica.

La desviació típica és una mesura del risc.

σ = P r 1 [ X (^) 1 − E ( X ) ]^2 + P r 2 [ X (^) 2 − E ( X ) ]^2

Individu avers al risc: preferix una renda segura a una renda arriscada que tinga el mateix valor esperat. Al mateix valor esperat preferixen menor variabilitat en els resultats.

Individu neutral davant del risc: mostra indiferència entre una renda segura i una renda incerta amb el mateix valor esperat. Al mateix valor esperat, és indiferent davant de la variabilitat dels resultats.

Individu amant del risc: preferix una renda arriscada a una renda segura que tinga el mateix valor esperat. Al mateix valor esperat major variabilitat en els resultats.

preferix 7

La reducció del risc.

 Els consumidors^ generalment^ són^ aversos

(reticents) al risc i per tant formes

d'assegurar-se contra el risc.

 Tres formes de reduir el risc:

  1. Diversificació: Reducció del

busquen

risc repartint els recursos entre distintes activitats els resultats dels quals no estiguen estretament relacionados entre sí. 2.Contractar un assegurança: encara que un esdeveniment singular siga aleatori i en gran manera impredicible, és possible predir el resultat mitjà de molts esdeveniments semblants.

  1. Obtenció de més informació

Exemples:

 Els venedors coneixen més la qualitat d’un

producte que els compradors.

 Els treballadors coneixen més la seua

productivitat que els ocupadors.

 Els directius de les grans empreses coneixen

millor els costos i la posició competitiva de l’empresa que els propietaris o accionistes.

La informació asimètrica provoca fallades en el mercat. Un cas és la selecció adversa.

Información asimétrica: Situación en la qual un comprador i un venedor tenen informació diferent sobre una transacció.

Incertesa sobre la qualitat: el mercat d’automòbils usats (model d’Akerlof)

 El comprador sap que en el mercat de segona mà hi ha vehicles de mala i de bona qualitat.  El comprador no té tanta informació sobre el vehicle com el venedor, no té informació veraç sobre la seua qualitat i no pot avaluar l'estat real del vehicle de segona mà fins després de comprar i conduir el cotxe per un temps. Per tant, està disposat a pagar un preu corresponent a la qualitat que en mitjana espera obtindre.

13

El mercat d’automòbils usats (1) Primer suposem que hi ha informació perfecta , tant els venedors com els compradors coneixen la qualitat de cada automòbil. En eixe cas hi hauria dos mercats, en el gràfic (a) mostrem el mercat d'automòbils de qualitat alta i en el gràfic (b) el mercat d'automòbils de calidat baixa.

PA SA PB

Q (^) A

D (^) A

D (^) B Q (^) B

SB

(a) Mercat d’automòbils d’alta qualitat (b) Mercat d’automòbils de baixa qualitat

14

El mercat d’automòbils usats (2) En realitat, els compradors no coneixen la qualitat dels automòbils , poden pensar que hi ha un 50% de probabilitat de que la qualitat siga alta (ja que amb inf. perfecta es venen 50.000 unitats en cada mercat). La demanda (o disposició a pagar) serà D (^) I, (0.5D (^) A + 0.5DB). Com a resultat, es vendran menys automòbils d’alta qualitat (25.000) i més de baixa qualitat (75.000).

25.000 (^) 50. (a) Mercat d’automòbils d’alta qualitat (b) Mercat d’automòbils de baixa qualitat

Q (^) A

PA SA

Q (^) B

D (^) A D (^) I

PB

D (^) I D (^) B

SB

50.000 75.

L'existència d'informació asimètrica acaba per afectar el preu del producte. Pot ocórrer que el preu baixe tant que només es venguen automòbils de mala qualitat.

Problema dels mercats amb informació asimètrica: els béns de baixa qualitat poden expulsar del mercat als béns de bona qualitat.

La selecció adversa: Tipus de fallada del mercat que es produïx quan es venen productes de diferent qualitat a un únic preu degut a la informació asimètrica, pel que es ven una quantitat excessiva del producte de baixa qualitat i una quantitat massa xicoteta del producte de bona qualitat.

Vegem dos exemples d'informació asimètrica i selecció adversa:

El mercat d'assegurances mèdiques

La companyia asseguradora no coneix amb total seguretat l'estat de salut dels seus potencials en el moment d'assegurar-los.

clients

Les persones que compren un assegurança mèdica coneixen el seu estat de salut millor que les pròpies companyies d'assegurances, inclús encara que els obliguen a realitzar-se una revisió mèdica abans d'acceptar-los com assegurats.

 El mecanisme de selecció adversa que sorgix com a conseqüència de la informació asimètrica, actua pressionant a l'alça els preus de les pòlisses d'assegurances mèdiques.

 La solució que s'ha plantejat, per exemple als Estats Units, és la d' unificar el risc: és l'Administració qui resol el problema de selecció adversa en el mercat d'assegurances mèdiques oferint a totes les persones majors de 65 anys un assegurança mèdica, perquè cap companyia les acceptarà com a clients.

Un altre mecanisme per a minimitzar les conseqüències de la selecció adversa l'implementen companyies asseguradores: ofereixen

les pròpies pòlisses d'assegurança mèdica a les empreses, acceptant tots els seus treballadors.

Amb estes pòlisses conjuntes es reduïx la probabilitat que un elevat nombre de persones amb alt risc de sinistralitat compre l'assegurança i compensen les pèrdues per sinistres amb elevada probabilitat corresponents a persones de major edat amb les assegurances de persones més jóvens amb

menor probabilitat d'emmalaltir.