¡Descarga Riscos Naturales y Induidos: Perfil de los riesgos y medidas preventivas y más Exámenes selectividad en PDF de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente solo en Docsity!
UNITAT 1:
Sistema obert: entre i surt materia. Sistema aïllat: no intercanvi de matèria amb l’exterior. Sistema tancat: no intercanvi pero si extreu.
Característiques d’un sistema: ● Estan formats per elements relacionats entre si. ● Cada element element té una funció en el sistema, que pot ser imprescindible o no. Si un elements no té cap funció, no forma part del sistema. ● El canvi en un element afecta a la resta i al funcionament global del sistema. ● De la interacció entre els elements sorgeixen les propietats emergents. ● Els sistemes no estan aïllats, els arriben matèria i energia necessàries per al seu funcionament, i , a més, reben informació de l’exterior del sistema. ● Els sistemes també produeixen matèria i emeten energia i informació com a resultat de a informació que desenvolupen. ● Hi ha mecanismes autoreguladors que tendeixen a restablir l’equilibri dins uns límits.
Recursos naturals.
- Béns i serveis que ens proporciona la natura, com a resultat de processos.
- Segons la disponibilitat temps, taxa regeneració/renovació i ritme de consum:
- Recursos renovables: Es un recurs el qual la producció i el consum estan equilibrats.
- Recursos no renovables: Es un recurs el qual la producció i el consum no estan equilibrats.
- Segons el seu ús energètic o no energètics:
- Recursos energètics:
- Recursos no energètics:
Residus.
- Residus sòlids urbans: els que es generen a casa.
- Residus industrials: tot el que generen les industries.
- Altres residus:
- runes i materials de construcció: provenen sobretot al remoure les terres per edificar.
- purins i fems:
- residus sanitaris: agulles, plaques petri, residus de les analitiques fenta/sang, apendice, tumor, etc.
- Les 3R: Reduir, reciclar, reutilitzar.
Riscos. Risc natural: es produeix per la interacció dels processos del medi amb l'ésser humà o amb els seus béns o recursos. Risc induït: quan hi ha accions humanes que ajuden a desencadenar un fenòmen.
L’ocurrència d’una catàstrofe natural és el resultat de la conjunció de nombroses variables com a perill i la vulnerabilitat:
- *Perillositat: probabilitat d’ocurrència d’un cert fenomen en un període de temps determinat i un espai concret.
Relacionat amb aquest concepte:*Període de retorn: és una mesura estadística que ens indica la periodicitat o freqüència en què un fenomen es repeteix. es basa en dades històriques.
- *Vulnerabilitat: (= dany) Representa l’expectativa de pèrdua de vides humanes o danys econòmics, ecològics, etc., com a conseqüència d’un fenòmen natural. Depèn de la quantitat i el valor de béns exposats.
- *Exposició: es refereix al nombre de person es sota la influència d’un cert risc. Si hi ha més població exposada poden haver-hi més víctimes i danys.
- *Risc= perillositat X vulnerabilitat X exposició. Probabilitat que les conseqüències socioeconòmiques derivades d’un procés natural determinant, en una zona i un període de temps concrets, superin un cert límit considerat de normalitat.
Les accions que cal realitzar en l’actuació sobre el risc són: ❏ Perillositat del risc: anticipació precisa de quan, on i com és produirà. ❏ Previsió del risc: elaboració de models de funcionament. Anàlisi i estudi de les àrees de risc: elaboració de mapes de perillositat i vulnerabilitat. ❏ Prevenció del risc: adopció de mesures per evitar o reduir les situacions de risc (sistema d’alarma i control, mesures de protecció civil) ❏ Ordenació territorial: adequació de l’ús del sòl a les condicions de risc existent.
Impactes. Qualsevol incidència que pugui ocasionar una acció humana sobre el medi natural. Poden generar riscos induïts:.
UNITAT 2: L'ATMOSFERA I ELS CLIMES
1. Composició i estructura de l'atmosfera. Avui en dia l’oxigen té una importància vital en la nostra atmosfera.
Capes de l’atmosfera:
HOMOSFERA: (homogenea) N2 78% O2 20% I H. Els primers 100 km reben el nom de homosfera
Troposfera : lloc de la capa d’atmosfera on es duen a terme els fenòmens meteorològics. Té un gruix d’entre 8 km i 18 km. La capa més prima es troba als Pols i la més gruixuda a l'Equador. És on tots els impactes humans es donen. La temperatura disminueix 1ºC cada 100 m, però a la troposfera hi ha una temperatura mitjana de 15ºC, i això permet la vida perque hi ha aigua en estat sòlid líquid i gasós (això és el que permet que hi hagi vida).
Tropopausa = límit que separa la troposfera i la estratosfera.
Estratosfera : arriba fins a 60 km de gruix, està a uns 40ºC. Té una particularitat. És caracteritza per tenir la capa d’ozó, que ens protegeix dels rajos ultraviolats del sol. Apareix capa d’ozó= apareix la vida terrestre. Efecte de Ev O3:
- O2→ O + O
- O2 + O <-> O
- O3 <-> O2 + O
Ozó estratosfèric: manté la vida a la Terra.
Ozó troposfèric: contamina la respiració.
Estratopausa = límit entre estratosfera i mesosfera.
Mesosfera : Disminueix la temperatura de la capa, té 100 km de gruix.
Mesopausa : límit entre homosfera (mesosfera) heterosfera.
HETEROSFERA : Desde 100 km a 10.000 km d’alçada. No O2.
Termosfera : pot arribar a l 600 km d'alçada, primer trobem N2 una mica més amunt O2 i una mica més amunt trobem eli (He2). És aquí on es donen les aurores boreals: apareixen per la ionització ultraviolada de les partícules que trobem a les capes. En aquesta capa es on es trenquen o desintegren els meteorits. De nit pot arribar a 1000ºC i de dia 1800ºC.
Exosfera : els gasos que la conforman estan en concentracions molt baixes, per que la Terra no és capaç de retindre-l’s. Trobem O2. He2 i H.
2. Història del clima de la Terra. Factors que poden generar canvis en el clima. 1. Factors astronòmics: Canvis en la qualitat d’energia solar incident. - Alineacions planetàries: alteracions òrbita terrestre. - Cicles d’activitat solar: cicle taques cada 11 anys (petita edar de gel: 1450- 1850). → Causes: - Baixa activitat solar. - Alta activitat volcànica. - Cicles orbitals terrestres: Canvis inclinació eix rotació= canvis data posició del punt de màxima aproximació Sol. - Impactes de meteorits: Refredaments sobtats i breus.
Vent solar: ionitza la ionosfera.
- Factors geològics: Canvis de quantitat d’energia incident a la superfície terrestre o distribució. - Proporció terres emergides: Unió 2 vegades en un supercontinent al llarg de la història. Incrementa les oscil·lacions tèrmiques, l'aridesa i glaciacions. - Erupcions volcàniques catastròfiques: refredament seguir escalfament. - Canvis intensitat i polaritat en el camp magnètic terrestre: com més dèbil és el camp magnètic terrestre, més fred és el clima global terrestre.
- Perfluorocarbons (PFC)
- Hexafluorur de sofre (SF6)
- Trifluorur de nitrogen (NF3)
SOx: apareixen com a combustió de fòssils. (demanar) CO2: es troba de manera natural a l’atmosfera però els humans aumentan la producció. Podem reduir la concentració de CO2 plantant arbres i amb els coralls. Arbres i esculls coralins= grans captadors de CO2. CO: Hidrocarburs: el més important es el metà. Són irritants de les vies respiratòries, però no són gaire tòxics. El problema principal dels hidrocarburs es que quan hi ha gran rediacio solar, són els responsables del BOIRUM FOTOQUÍMIC (smok fotoquímic) → es quan els hidrocarburs interaccionen amb l’o de l’aire i produeix la formació d'ozó troposfèric. Conté partícules de NOx SOX.
Conseqüències de l’efecte hivernacle
- Desgel dels pols (reducció de les neoparpètues)
- S’altera el règim de pluges de moltes zones.
- Augment del nivell del mar i oceans.
- Extinció d’esculls coral·lins.
- Desertització.
- Gana degut a la manca de poder cultivar menjar a la terra.
- Refugiats climàtics.
- Migracions de població humana i lluita per territoris.
- Malalties tropicals.
- Expansió de plagues.
- Inundació dereas costaneres.
- pèrdua de collites
- canvis en les dinàmiques atmosfèriques i els fenòmens meteorològics.
Ozó (O3) és una molècula triatòmica d’oxigen. En l’atmosfera la 03 en v és del 0-0, 1 ppm. És l’oxidant fotoquímic més important a la troposfera. Hem de distingir molt bé entre l’O3 present a l’estratosfera i el de la troposfera.
- Distribució: Troposfera: Es troba el 10% O3 total. Estratosfera: es troba el 90% de l’O3 total (la capa d’ozó)
- Tipus d’ozó: ❏ Ozó estratosfèric: forma la capa d’ozó. Protegeix la vida vegetal i animal a la Terra mitjançant l’absorció de radiació UV d’altra energia. Sense la capa d’ozó, la radiació UV intensa del sol seria com esterilitzar la superfície de la Terra. L’ozó nomé filtra aproximadament la meitat de la radiació UV-A. L’augemnt dels nivells dels gasos produïts per l’home , com era els gasos clorofluorocarbonis (CFC) han donat lloc a majors taxes de
destrucció de la capa d’ozó, alterant l'equilibri natural de la capa d’ozó i això comporta la reducció dels nivells d’ozó estratosfèric. Al reduir els nivells d’ozó s’ha augmentat la quantitat de radiació UV que arriba a la superfície de la Terra. Formació: O2+ radiació UV-------- 2 O (radical) O2 + O (radical) --------- O O3 + radiació UV--------- O2 + O (radical) Ozó troposfèric:
- Irritacions de les vies respiratòries.
- Tos.
- Ulls irritats Disminució del rendiment
- Empitjorament de la funció pulmonar
- malestar general
- Asma
- disminueix la capacitat defensives de les vies respiratoria.
- Dificulta la fotosíntesi.
- Disminueix el rendiment de les collites. Formació: És un gas secundàri: es forma quan esl gasos NOx de les emissions dels vehicles i industrials reaccionen amb els compostos orgànic volàtils COVs (formaldehid i nitrat de peroxiacetil) i la radiacio UV. Aquests contaminants es dissolen formant radicals amb radiació menys energètica. i poden formar oxzó amb l’oxigen molecular. El conjunt de l’ozó, NOx i COVs forma una boira marró visible en zones molt contaminanades denomina boirum fotoquímic.
Destrucció: (llibre) Clorofluorocarbonis o CFCs.
O3 + Cl----- ClO + O ClO + O
Albedo : quantitat del tant % de la radiació que incideix sobre qualsevol superfície i que es perd o es retorna. Les suerícies clares tenen valors d’albedo més alts que les fosques. L’albedo mitja de la Terra= 37- 39% de la radiació que prové del Sol.
4 EL CLIMA I EL TEMPS ATMOSFÈRIC. Clima: conjunt condicions meteorològiques que es donen en un temps i lloc en concret. El clima determina la vegetació i àmbit que trobem en un lloc determinat. Temps meteorològic: Factors que determinen les característiques del clima d’un indret:
- Latitud : Posició respecte de l'Equador d’un indret en concret. El moviment de translació al voltant del Sol i de rotació de la Terra determinen grans canvis estacionals segons l’angle d’incidència radiació solar. Posició respecte de l'Equador d’un indret en concret.
- Vents locals: per petites diferències de temperatura i pressió a escala reduïda (ex: marinades a costa i vents entre valls i muntanyes).
Paràmetres mesurables del vent: Direcció (d’on bufa) i velocitat (amb quina intensitat ho fa). Com el mesurem?
- Escala Beaufort: càlcul aproximat del vent a partir observació dels seus efectes.
- Penell: direcció del vent.
- Anemòmetre: intensitat
- Globus meteorològics amb sensors: Característiques dels vents a la part superior de la troposfera
- Radars i satèl·lits meteorològics: teledetecció.
1.2 LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
1.3 ELS NÚVOLS I LES PRECIPITACIONS De que estan fets els núvols?
- L’aire conté una quantitat variable de vapor d’aigua. Com més alta és la temperatura, més vapor d’aigua admet, i al inrevés.
- Hi ha dos magnituds per mesurar la quantitat de vapor d’aigua en una massa d’aire: . Humitat absoluta: Massa d’aigua en forma de vapor per volum d’aire (g/m3). . Humitat relativa: % vapor d’aigua que conté l’aire respecte el màxim que podria contenir a la temperatura que es troba.
La formació dels núvols Tenim una massa d’aire a 20ºC i una humitat relativa de 60%, si l’aire es refreda, la seva humitat relativa augmenta progressivament, perquè la temperatura ha disminuït i la seva capacitat per contenir vapor es dissolució, es cada cop més petita. Al cap d’un temps assolirà la humitat relativa del 100% i es produirà la saturació d’humitat, l’aire ja no admet més vapor i es comença a condensar amb petites gotes d’aigua, que es mantenen en suspensió: s’ha format un núvol (format per petites gotes.
Una vegada format el núvol, si el refredament continua, cada cop hi ha més gotetes dins la massa d’aire. El núvol va creixer i les gotetes xoquen les unes contra les altres i tendeixen a fusionar-se per coalescència, es formen gotes cada cop més grosses fins que cauen per gravetat i originen precipitacions.
Causes de la formació de núvols
- ASCENSIÓ OROGRÀFICA/ EFECTE FÖHN: Una massa d’aire es veu obligada a ascendir un relleu (per que es troba una muntanya), això fa que es refredi fins a condensar-se (al pic de la muntanya), generant precipitacions.
- CONVECCIÓ: Quan el terra és escalfat pel Sol…. jhresdulf jkhwesodzul
- CONTACTE DE MASSES D’AIRE A TEMPERATURA DIFERENT: hriuwlfhcbn
Les precipitacions Quan el pes de les gotes d’aigua o cristalls de gel és més alt que la força de corrents ascendents es generen precipitacions.
- Nuclis de condensació: Petites particules típica de 0’2 upm sobre les quals poder fer coalescència les gotes dels núvols: fum, pols, cendra, sal o polen.
Tipus de precipitacions:
- Pluja
- Neu
- Pluja engelant: quan les gotes de pluja durant el decens es congelen al trobar una capa d’aire molt freda.
- Granís= calamarsa (diametre < 1 cm) i pedra (> 1 cm): en núvols de tempestes pels complexos processos d’ascens i descens d’aire.
Conseqüències sequeres:
- Pèrdua de collites.
- Incendis
- Restriccions d’aigua
- Disminució de la producció d’energia elèctrica.
- Disminució de les reserves d’aigua.
- Augments en contaminació dels rius i els mars.
- Secament de les fonts i dels pous.
- Destruccions del delta.
Mesures per evitar sequeres:
- Construcció d'embassaments. Col·locant una presa en valls.
- Com a conseqüència afecta al curs del riu.
- Conseqüències en les dinàmiques d’ecosistemes.
- Retrocés dels deltes: colmatació (volum que l’embassament té una gran quantitat de sediments)
- Si arriba menys aigua al rius, provoca la salinització de pous.
- Fer un transvasament. Agafar aigua d’un riu on hi ha molta aigua i porta-la a un riu que en té poca. - Afecta al ecosistema.
Els aiguats: Els aiguats són precipitacions torrencials que generen riscos meteorològics. Processos típics en parts occidentals de conca mediterrània (final d’estiu i tardor):
- Temporals de llevant o llevantades /¡(vent d’est) i pertorbacions atlàntiques reactivades:
- masses d’aire del Mediterrani (vent càlid i humitat per l’aigua mar calenta (acabar de copiar)
Inundacions i avingudes Inundacions: acumulacions d’aigua en zones de terreny pla. Avingudes: crescudes sobtades del cabal d’un curs d’aigua. Aigües torrencials: el que causa les inundacions i les avingudes.
Factors que depenen de la conca:
- Grau d’infiltració de terreny: si els materials de la conca són impermeables i no hi ha vegetació, el temps resposta del curs fluvial és menor i l’augment cabal és superior.
- Meteorologia de les conques: a mes pendent té, més velocitat agafa l’aigua, per tant més greu seran les causes.
- Xarxa de drenatge: conjunt de rius que hi ha en una conca hidrogràfica. Si els rius o rieres, etc. arribem al mateix temps hi ha més risc d’inundació
- Pendent: + pendent→ + rapidesa→ + inundació.
Factors que depenen del ésser humà:
- Exposició: es la quantitat de persones i béns que estan exposades al risc. Manca de la planificació del territori.
parts d’un torrent= conca de recepció. Canal de desguàs. Con de dejecció (es dipositen les roques i demés que baixen de la muntanya). Parts d’un riu: Curs alt (+ pendent + velocitat +eroció. Poc cabal. Trobem cascades, gorgs, goles (aigua baixa per caminets)), curs mitjà (Pendent mitjà. Transport de sediments, velocitat moderada. Formes geològiques del curs mitja: Meandres (camí seguit del riu en forma de serp),
ANASTOMOSIS: creuament de diferents bifurcacions del riu
Parts riera: -Conca de recepció -Canal de desguàs -Con de dejecció
Parts riu: -Curs alt: +velocitat, +d'erosió, -cabal, cascades gorgs -Curs mitjà: +transport, meandres -Curs baix: delta, s’acumulen sediments
Canvis de l’ús del sol: +sol urbanitzat i pas del sol forestal a agrícola , fan créixer la quantitat d’aigua de les precipitacions cap a cursos d’aigua. Quant més organitzat el sol, menys infiltració i més escorrentía.
-Els arbres d’un sol forestal, paren les gotes d’aigua, desviantes cap a les seves arrels i canalitzant l’aigua, en canvi el sol agrícola no té mecanisme de protecció. en un sol urbà, la cimentació i els materials no naturals utilitzats per edificar, provoquen un nou contacte de l'aigua amb el sol, provocant així que no es pugui canalitzar l’aigua al sol per nodrir la terra, provocant així inundacions amb facilitat.
- Obres hidràuliques: preses, dics de contenció de rieres , milloren la seguretat i dificulten les inundacions i avingudes sobtades, el trencament de l’obra genera un risc.
- Infraestructures barrera: vies de circulació que creuen en molts punts els cursos d’aigua naturals. Pilars de ponts poden actuar com a presa quan durant una avinguda els troncs hi queden travessats.
Rambla= per on passa l’aigua de manera natural per una població. Període de retorn: mitjana d’anys que calcula les repeticions d’un risc
