teoria de la ment, Apuntes de Psicología

¡Descarga teoria de la ment y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

DESENVOLUPAMENT EN LA INFANCIA — curs 2013-14 — grup M-3 EXERCICI INDIVIDUAL SOBRE LA TEORIA DE LA MENT Objectius Els objectius de l'activitat són: 1 Aprofundir en el tema de com es desenvolupa el coneixement dels altres com a essers psicológics i socials. 2. Relacionar cl desenvolupament de la Teoria de la Ment amb altres aspectes del desenvolupament a partir d'una cerca bibliográfica. 3. Elaborar, de forma individual, un brev treball que inclogui la definició del terme Teoria de la Ment; els precursors evolutius; les fites evolutives i els errors propis de cada edar (amb exemples extrets de les observacions treballades a classe) i la relació de la Teoria de la Ment amb Paspecte del desenvolupament escollit. Activitat T activitat consta de dues parts: 1) La primera es durá a terme en les sessions presencials. Es pot fer en grup. Es treballaran les idecs fonamentals partint de les págines 263-266 del text de lectura obligatória, d'un text aportat per la professora ¡de les explicacions donades a classe; S'analitzaran un conjunt d'observacions que posen de manifest els concixements dels altres com a éssers psicológics i socials (teoria de la ment) que han elaborat els nens d'entre 3 i 7 anys. Algunes de les observacions són naturals, en el context familiar i escolar. D'altres són observacions controlades, en el context escolar. 2) La segona es durá a terme fora d'hores de classe. Cada alumne buscará una lectura complementaria que vinculi el desenvolupament de la Teoria de la Ment a un altre aspecte del desenvolupament (Henguatge, memoria, emocions, joc simbólic... ) Amb els contingut d'aquest article, de la lectura obligatoria i del treball fet a classe elaborará un informe individual. Habilitats implicades Delimitar un tema d'estudi. Cerca bibliográfica. Seleccionar, relacionar i ordenar informacions. Elaborar un document escrit de síntesi. Aprendre a citar i referenciar d'acord amb la normativa internacional APA. Estructura de Pinforme La primera página ha de contenir les informacions básiques: Títol del treball, Nom del estudiant, Nom de Passignatura, Curs académic, Professor, Grup. El cos del treball será d'un máxim de tres/quatre págines. (s'ha de paginar) La primera part de Pinforme ha d explicar breument (10-15 línies) el contingut del treball ¡ els seus objectius. La part central del document s'organilzará en tres apartals temátics: definició del concepte de teoria de la ment; lPevolució i fites principals (amb exemples) i, per finalitzar, la relació entre la Teoria de la Ment i el aspecte del desenvolupament escollit. Es important citar les fonts de les informacions que es vagin presentant. L'últim apartal és de les referéncies bibliográfiques, on s'elabora un llistat de les referéncios citados en el text. ANALISI DE LES OBSERVACIONS A CLASSE (es pot fer en grup) L'activitat s'inicia amb la lectura de les transcripcions de les situacions d'observació a analitzar. Els estudiants hauran de donar resposta a les giiestions plantejades a continuació. Aquestes respostes no s”han d'entregar sinó que formen part del procés de comprensió del tema. Si que s'hauran de tenir en compte, i fer servir com a exemples, en Tinforme individual. Qiiestions a respondre 1. Comenteu en quin sentit Pobservació corresponent al Lluc ens indica que Finfant está construint una teoria de la ment que té en compte les creences i els desitjos de les persones. 2. Analitzeu les diferents situacions en que els infants intenten enganyar i compareu-les entre si, comentant els progressos evolutius observats en Pengany. Reflexioneu sobre els concixements socials que els infants mostren quan intenten enganyar. 3. Analitzeu les diferents situacions de falsa erecnca i compareu-les entre si, comentant els progressos evolutius observats. Reflexioneu sobre els coneixements socials que els infants mostren quan resolen el problema. (Fa pocs dies havia estat malament de la panxa ¿amb vómits , i havia anat a dinar a casa lávia ) Mare (Contundent i perdent una mica la paciencia ): Si vomites € hi faré quedar a sopar i tot 11! Lluc ( plorant): Jo no me vui quedar a dinar a col.legi. Mare (intentant novament calmar-lo ) : peró per que ? Lluc : les cuineres m “empipen. Mare; Qué et fan? Lluc : Se me mengen el menjar. Aquí Sacaba Vanécdota. Evidentment en Lluc aquell dia, ¡ els altres, s'ha quedat a dinar a P'escola. Cal assenyalar que les “cuineres” per en Lluc són les nenes de 68 i 82 gue serveixen el dinar i ajuden a les monitores a donar el menjar als infants de parvulari. Porten el mateix davantal i gorra que les cuineres, i d'aquí la confusió d'en Lluc Cas 2: En Ricard i en Carles. GON. SERVACI! En RICARD ¡en CARLES tenen sis anys actualment, Antecedents: La situació esdevé en ur aula de primer de Pmaria. Es teacta d'una anécdota agafada “al vol” pol mestre mentre tota la classe está sreballant per petits grups. Així, durant aquestes estones, els grups Santoregulen (trcballen o no) i els nens 3 menes fan petites juguerques entre ells Els nens estan treballant i de cop i volta en Ricard agafa uns llapis ¡es sirigeix al Carles. Ricard: Quin Hlapis vols? (amb aquell to ritnalitzaz de repte o engany) En Ricard eosenya a en Carles dos llapis de mida diferent. Els posa dins la seva má El jue el més curt més La má impedeíx cn Carles de veure que els dos Eapis NO estan posats al mateix nivell. En Carles agafu el Mapis que sembla més curt i diu: Carles: Ajajó! T'he enxampos, he agufat el més llarg! (sevtint-se orgullás imirant el mestre) En Ricard fa cara de sorpresa, de no entendse res £ sense mirar ningú dóna al Carles el Napis més larg i torna a la feina. Cas 5: L*engany dels pastissets. Cas 6: L*engany de la cinta adhesiva. SITUACIÓ 2 + Observació 3 1. La Mariona ¡ol Pep (3,8), | el Raúl, germá gran. Al menjador, a casa davant Guns pasiissols de xocolsta que agraden molt als nens. El Raúl va un moment a la cuina i diu als nens que mo toquín els pastissets. Els nens es miren, fiuen, miren els pastissets | se'ls mengen rápidament. Quan torna de la cuina, en Raúl mira on abans eren els pastisyels i en veure que en falten uns quants, pregunta als nens: Raúl. Mariona, Pep, on són els pastissels? Mariona: Aqui (assenyala ia bossa amb uns quants pastisssis que queden sobre la taula). Reúl: Si, ja cis veig, peró n'hi havia més, abans, On són els que falten? (a Mariona ¡ el Pep miren el Raúl i somriuen). Raúl: Que us els heu menjal vosaltres? (a la Mariona i el Pep). Mariona: No (1é ia cara bruta de xocolats). Pep: Jo tampoc (també té la cara ¡els dis Druts). Raúl: Segur? Marñona:; No, Raúl, de verital. Raúl: | tu, Pep? Pep: No, Raúl, jo no. « Observació 4 Josep (5,2), Martí (5,0) 1 la Núria il Marina, educadores. La Marina arriba a classe ¡ hi deba una sb “precintada” on hi ha escrit: “sorpresa per al Josep iel Martí. Marina: Debxo aquesta caixa aquí, d'acord?, ara vinc. En Martí i en Josep obren la caixa, que és plena de caramels, ¡ magafen uns quants. En aquel moment entra la Núria. Núria: Martí, Josep! Em sembia que la Núriz us havia dt que no obríssiu la caixa. Ara, qué li direu quan vingui? Marti: (mentre fanca la caixa). Si la tanquem 1 no li diem res, no ho sabrá, no hem agatat res. Josep: És verital, res de ras. En aquel moment entra la Marina dissimulant. Merina: Ja estic aquí, a veure... (agafant la caixa)... aguesla caixa, algú Iha obera, Josep: No Marina: com que no? Marti: No, si está igual que abans. Marina: No, perque Mhavía tancat amb cinte achesiva ¡ara ostá desenganxada Josep: Dones no 56... polser ha estat Jugant amb la pilota que una wegada li hem donst un 009. Martí: Si, sí. Jo he xutati la pilota li ha anat. Marina: Ah, polser sí, será aixó. Josep: Clar, és alxó. Martí: Ciar que si. Concixement social: concixement dels altres com a éssers amb vida mental (evolució de la teoria de la ment) Les arrels de la teoria de la ment cs troben a la intersubjectivitat primária, entesa com a la especial motivació que tenen els bebés humans, des del naixement, vers el contacte fisic, sensorial ¡ emocional amb les persones. -Des del moment del naixement, cls bebés actuen sobre la base de que la resta de persones són com ell mateix (KarmiloféSmith, 1992: Meltzoff. Gopnik i Repacholi, 1999; Tomasello, 1999). Es tracta d'un concixement no conscient. A mida que el bebé creix, atribueix als altres les propietats que s'atribueix a si mateix (“si jo ho veig, la gent ho veu”, “si ho sento els altres ho senten”...). -Actuar adjudicant als altres les propictats atribuides a un matcix.scria una característica especificament humana. -Al llarg del primer any de vida els bebés dominen de manera progressiva les habilitats Fatenció conjunta (seguiment de la direcció de la mirada ¡i dels gestos de Padult, imitació d'accions sobre els objectes, direccionament de l'atenció de Padult cap a determinats aspectes de "entorn a través del gest...). Compartir l'atenció es fonamentaria en una capacital innata de Pinfant per apreciar que comparteix amb els altres un món comú i que hom pot, fins i lol des del principi, determinar qué crida P'alenció d'una altra persona en aquest món seguint la seva línia de mirada. , Els bebés mostren grans avencos en les habilitats d'atenció conjunta al darrer trimestre del primer any. “Al voltant dels 8-9 mesos d'edat, els bebés es veuen a si mateixos i als altres com agents intencionals. Un agent intencional és “un ésser animat que tria los seves metes, els mitjans conductuals per assolir-les i un focus d'atenció per tal de regular els seus progressos vers les metes” (Tomasello i Call, 1997:405). En aquest moment també s'observa la intersubjectivitat secundaria (capacital integrar en una mateixa seqilencia de conducta una persona ¡ un objecte; p.ex. mirar alternmativament Padull i un objecte, estenent la ma cap a Pobjecte —requeriment de Pobjecte-) i la referencia social (utilitzar pistes socials que resulten informalives en relació amb Pentorn; p.ex. “apartar-se d'un perill veient la cara d'espant que posa Padulo. -2-3 anys: els infants han adquirit un coneixement práctic que els porta a entendre que els comportaments de les persones estan guiats per desigs, preferencies...: tenen un concixement práctic sobre els sentiments dels altres (que els fa enfadar, qué els posa contents...). 3 anys: els infants comencen a dominar Pengany; enganyar suposa comprendre que existeixen falses representacions (respresentacions dels fets que no es corresponen amb l'estat real) i saber induir-les en els altres. Enganyar és provocar falses representacions. -4 anys: metarrepresentació: infant pot considerar alhora la representació de P'estat de les coses i la representació de com algú es representa Pestar de les coses (resolució representació que la Sally té de la representació de Pestat de les coses (la pilota és on jo The dcixal). Lectures: manual de l'assignatura, págines 263-266.