Teoría del derechooo, Apuntes de Teoría del Derecho

¡Descarga Teoría del derechooo y más Apuntes en PDF de Teoría del Derecho solo en Docsity!

TEORIA DEL DRET

TEORIA DEL DRET

TEMA 1: EL DRET COM A FENOMEN SOCIAL

Dret → Organitza/regula una societat a través de normes El simple fet de viure en societat comporta que hi hagi una sèrie de normes que regulen la convivència. El que caracteritza una determinada societat són les normes que regulen el comportament dels seus membres. En una societat poden haver-hi molts tipus de normes, no només jurídiques. Varietats dels sistemes normatius: Normes/Sistemes normatius → Obliguen o prohibeixen un comportament concret

• Normes morals
• Normes jurídiques
• Normes socials/usos socials(→Regeixen en un grup social concret i poden arribar a tenir una pressió sobre l’individu més gran que les jurídiques) El contingut de la norma és el mateix (accions humanes) Les normes poden: Obligar (O), Prohibir (Ph) o tenir un Caràcter facultatiu (F) Un mateix tipus de conducta pot ser regulat per normes de diferents tipus i aquesta regulació pot ser coincident (obligació social de fer una cosa però no obligació ni jurídica ni moral) o contrari (obligació social de fer una cosa però no obligació ni jurídica ni moral) Aquestes es diferencien per les sancions que s’apliquen per què s’incompleixen
• Normes morals→Remordiment de consciència→Qui no té culpa, consciència o remordiment no té principis morals
• Normes socials→Rebuig social
• Normes jurídiques→Sancions institucionalitzades→Creades i aplicades per una institució→Aquesta institució, a la vegada, també és creada pel mateix Dret (CE) (El Dret regula la seva pròpia creació) El dret com a eina Els diversos sistemes normatius són tècniques de motivació de conducta, que pot ser directa (moral) o indirecta (Dret)
• Directa→ “No matràs”→ Es prohibeix directament el comportament/acció per descoratjar o s’obliga a la conducta per encoratjar-la
• Indirecta→ “Qui mati, ha de ser condemnat a 20 anys de presó”→ No es prohibeix de manera directa el comportament/acció, però s’imposa una sanció a la seva realització. S’espera que els destinataris s'abstindran per temor a la sanció institucionalitzada Cal tenir en compte que una motivació exclou l’altra. No es pot assolir quina de les 2 motivacions és millor/més eficaç, perquè l’eficiència depèn de molts factors. Ambdues tècniques són instruments per assolir objectius considerats valuosos per a la societat o algú en particular. Per això podem afirmar que el Dret no és una finalitat en si mateix, sinó un instrument per aconseguir una finalitat, una tècnica de motivació indirecta. El dret és necessari com a instrument? És necessari el dret? La pregunta es pot formular de forma descriptiva (és cert que en tota societat humana que hem conegut ha existit sempre un sistema jurídic?) o valorativa (és bo que tota societat humana tingui un sistema jurídic, o cosa equivalent, dret?)
• P. descriptiva→Anàlisi de fets/descripció→Vertader o fals
• P. valorativa→Valoració→No pot ser ni cert ni fals
• Per a poder plantejar la pregunta valorativa la resposta descriptiva ha de ser certa no necessària/obligatòria (ex. embaràs 9 mesos)
• Si volem analitzar la qüestió valorativa 1r hem d’acceptar que hi hagi o no dret a una societat

Hart parteix d’aquesta segona versió, diu que tot i que la supervivència es concebi com una simple generalització s’ha d’admetre que posseeix un estatus especial en la conducta humana/en el nostre ordre de prioritats fins al punt que afecta tot el que fem. És a dir, les versions teològiques estarien en el correcte en destacar el paper central de la supervivència , però del que es tracta no és que la majoria de persones desitgin viure, sinó que aquesta circumstància es reflecteix en les estructures de pensament i llenguatge que utilitzem per descriure el món. No es podria eliminar el desig general de viure sense alterar conceptes com la seguretat/perill, dany/benefici, malaltia/curació, etc. Això són formes de valorar coses depenent el valor/funció que tenen en la supervivència. Així, podríem dir que el paper del Dret en qualsevol societat ha de ser compartit entre les diferents societats, indiferentment de les seves diferències, ja que la supervivència és un objectiu comú. Per això quan es regula la convivència hem de tenir en compte el propòsit general de viure, El mínim comú normatiu A causa de la nostra necessitat de sobreviure, i ja que per a sobreviure necessitem conviure en societat, és un fet racional pensar que tota societat necessita un mínim comú normatiu és a dir, un mínim de normes que regulin la seva convivència en societat. A aquestes normes Hart les anomena el Mínim comú normatiu/contingut mínim del Dret natural. Així, les afirmacions que Hart considera veritats òbvies serveixen per mostrar que mentre els humans segueixin essent com són, tota societat compartirà un mínim comú normatiu (social, jurídic o moral) sempre que entre els seus propòsits existeixi el de la supervivència. El llistat de veritats òbvies o trets característics dels humans s’assembla al que va fer Hume i al que postularan autors posteriors: Veritats òbvies Justificacions de normes Vulnerabilitat recíproca (qualsevol pot danyar o ser danyat) Igualtat aproximada Normes que prohibeixen la violència Altruisme limitat Com que no som ni àngels ni dimonis, les normes no només tenen sentit sinó que són necessàries. Recursos limitats Normes que regulin la propietat i els contractes Intel·ligència i voluntat limitades Normes que estableixin sancions pels que no obeeixin voluntàriament Tot i això, és cert que les explicacions funcionals no són suficients per a dir que l’aparició de les institucions humanes. La teoria de Hart és incompleta, caldria afegir una 6a veritat òbvia: “Els éssers humans tenen valors i propòsits que només poden ser realitzats mitjançant l’acció comuna”. El mínim comú normatiu fora causat per aquests trets que limiten l’ésser humà, de manera que caldria establir un sistema de normes de caràcter jurídic que tinguessin en compte aquests trets i, per exemple, es castigués l’assassinat (vulnerabilitat recíproca). Així doncs, tota societat amb aquestes limitacions (mentre seguim sent com som i mantinguem el desig de viure) implicaria de manera justificada implementar aquesta eina de regulació d'acord amb les nostres limitacions: el sistema jurídic i el dret. El Dret i els problemes d’interacció: coordinació i el dilema dels presoners Si volem que el Dret contribueixi a la societat, hem d’entendre que, indiferentment de la forma de l’Estat, s’haurà de fer front a problemes d’acció col·lectiva. La idea d’acció col·lectiva és oposada a la d’acció individual, ja que hi ha un objectiu comú i no només ens podem basar en l’observable, sinó que hem de conèixer les creences de cadascú. A més ha d’haver-hi creences comunes (relacionades) i el nostre comportament passarà a ser dependent del dels altres. Dins les accions col·lectives es poden produir problemes d’interacció amb relació a les expectatives que es fa un mateix dels altres i viceversa i en la manca de cooperació. El Dret, per tant, ajuda a solucionar els problemes d’interacció amb el seu sistema d’obligacions i sancions i contribueix a generar eficiència:

Problemes de coordinació Indiferència davant les alternatives. No hi ha conflicte d’interessos, només ens hem de coordinar. Es resol amb una convenció establerta, i si s’incompleix el Dret sanciona El Dret contribueix a generar expectatives i que aquestes estiguin + garantides Dilemes (ex. dilema presoners) Diferència^ racionalitat^ individual^ i col·lectiva. Hi ha conflicte d’interessos i la decisió és una acció col·lectiva Dret contribueix a modificar preferències Així, les normes ens permeten solucionar aquest tipus de situacions en què la cooperació és la millor opció, però no la més òbvia, ja que la racionalitat individual no va lligada a la col·lectiva. Dilema dels presoners Per actuar racionalment en aquesta situació has de pensar en la creença de l'altre. La racionalitat individual ens porta a confessar, tot i que col·lectivament és pitjor que que cap confessi. No obtenim un resultat col·lectivament racional. Moltes situacions de la vida real ens porten al dilema dels presoners. Per exemple la corrupció incentiva a més corrupció, ja que en un sistema corrupte la racionalitat individual ens porta a ser corruptes. El Dret és l'única possible solució, ja que imposa la solució col·lectiva i obliga a fer allò que és millor per la racionalitat col·lectiva. Modifica les preferències a través de sancions a la contribució de béns públics. Els béns públics tenen 2 característiques:

• Són creats per bona part d’un grup, però no necessàriament per tothom
• Un cop creat tothom se’n beneficia, no es pot excloure a ningú encara que no hagi participat en la seva creació.

Llavors, apareix el problema dels free riders/aprofitats. La solució del Dret és sancionar i obligar. Ex. Medi ambient o societat lliure de virus (vacunes). En conclusió, les normes en general, i les normes jurídiques en particular, serveixen per resoldre problemes d’interacció. Així mateix, però, no qualsevol norma complirà aquesta missió, i la seva existència només serà una condició necessària no suficient per realitzar accions col·lectives eficients.

TEMA 2: LES FUNCIONS SOCIALS DEL DRET

Anàlisi a 2 nivells d’abstracció

• Molt abstracte→Control social, Seguretat jurídica i Justícia
• • Concret→Funcions directes i indirectes (autor Raz)
• L’existència o no d’aquestes de les funcions a nivell + abstracte s’ha de tractar com a un caràcter gradual, que pot aparèixer en major o menor mesura. Control social Idea del control social: regular la conducta. Aplica tant a la conducta/comportament dels ciutadans com a la de les autoritats, és a dir, les institucions creades i que creen el dret. És important que les autoritats també compleixin les normes establides pel seu dret per crear l’estat de dret. Es pot entendre de 2 maneres:
• Dret serveix per regular el funcionament de la resta d’institucions socials resolent els problemes que es produeixen dins del sistema social→Control social amb funció integradora→Relacionat amb el comportament i valors interns de les persones (conductes interioritzades
• Dret com a guia de conductes→Funció de regulació social
• Són idees complementàries
• L’Estat busca que s'interioritzin uns valors alineats amb el sistema jurídic

Abans que es produeixin Després que es produeixin Encoratjar conductes desitjades PROMOCIONAR PREMIAR Desencoratjar conductes no desitjades PREVENIR REPRIMIR Seguretat jurídica La seguretat/certesa jurídica consisteix en la possibilitat que tenen els destinataris de les normes a conèixer-les i saber a què atenir-nos respecte a aquestes. Si coneixem allò que s’obliga podem saber quin curs d’acció prendre per complir-les o incomplir-les conscientment. Tot allò que afecti la transmissió del missatge entre qui fa les normes i el receptor afecta la seguretat jurídica. La seguretat jurídica també és gradual. D’aquesta manera, s’estableix que en un ordenament jurídic existeix seguretat jurídica sempre que es compleixin aquestes condicions:

• Regulació del comportament de les persones amb normes generals→No farem normes per cada individu i el seu comportament, sinó que ho farem a través de normes adreçades a una classe d’individus o comportaments que comparteixen determinades característiques.
• Les normes han de ser el més clares i precises possible, poc abstractes i no excessivament tècniques
• Publicitat de les normes→Han de ser públiques/estar publicades (BOE) perquè la població les pugui conèixer
• Respecte a la legalitat→Compliment de les normes per part de l’Estat i la seva aplicació en els tribunals
• Prohibició de l’aplicació retroactiva, que s’apliquin a comportaments que ja han succeït/anteriors a l’aprovació/publicació de la norma
• Les garanties processals. En l’àmbit processal hi ha institucions que només es poden justificar per seguretat jurídica. Ex: La cosa jutjada es considera que els processos jurídics han d’acabar en algun moment i no es pot tornar a plantejar. Per què és rellevant la seguretat jurídica? - La seguretat jurídica permet l’estabilitat social i la cooperació→Conèixer les normes permet saber com actuar i com actuarà la resta, i per tant cooperar conjuntament perquè tothom actua sota la mateixa variable jurídica. - La seguretat jurídica evita l’arbitrarietat institucional→Implica estar segur que les institucions apliquen sempre que toca les normes de manera igual per a tot el grup a la qual aquestes apliquen, no segons raons arbitràries. Suposa saber quan s’aplicaran les normes. - Estimula l’autonomia→Permet a les persones planificar la seva pròpia vida, com ara amb eines com l’educació pública. - Igualtat formal→Queda garantida gràcies a les normes generals, assegura que les normes s’aplicaran igualment a tot el grup al qual apliquin. Reflexió → possibilitats d'interpretació de la seguretat jurídica (descriptiva, valorativa)

Tesi descriptiva → ” Tot sistema jurídic compleix la funció de seguretat social.” Es pot entendre com que els sistemes jurídics compleixen la funció de SJ en algun grau o a partir de cert grau. Podem afirmar que la primera interpretació és vàlida, ja que costa concebre un estat que no faci absolutament cap de les anteriors característiques. En canvi, si interpretem la tesi de la segona manera possible, és falsa, ja que hi ha estats en els quals el seu grau de SJ és molt baix. Tesi valorativa → ”Tot sistema jurídic ha de complir la funció de seguretat jurídica.“ Aquesta tesi fàcilment compta amb molt de suport, però es pot puntualitzar remarcant la complicada relació entre seguretat social i justícia (més endavant). Justícia És difícil mantenir una tesi realista de què la justícia és una de les funcions del dret acceptant que hi ha sistemes vertaderament injustos. Dues posicions fonamentalment diferents en l’enteniment del dret poden solucionar aquesta contradicció:

• Als sistemes injustos els trèiem l’etiqueta de dret
• Diem que els sistemes injustos tenen dret però sense justícia Una manera de donar sentit a aquest concepte és el fet que tots els governants creuen en la legitimitat del seu estat, és a dir, creuen moralment que governen perquè tenen dret a governar. És igual la forma de l’estat o el sistema que utilitza per legitimar-se, si l’estat es legitima és d’alguna manera just. Vinculem el dret amb justícia perquè els governants creuen que el seu estat és legítim. Més enllà si el dret ha de ser per força just o no, és important analitzar que entenem per justícia. Avui dia, podem dir que la justícia té relació amb certs drets i llibertats, que un estat que defensa els drets dels seus ciutadans s’ha pres seriosament el concepte de justícia. Per tant, la justícia es basa en la moral. Moral individual: principis i valors que tenim cadascú. Moral positiva o social: valors i principis que comparteix un grup o societat Si dues persones defensen tesis oposades i apel·len a la moral pròpia o a la moral positiva, en realitat no estan mantenint una discussió. L’únic que estan fent és exposar i descriure cadascú la seva moral pròpia o la de la seva societat. No estem apel·lant a res més enllà, a res més que opinions. Si volem tenir una discussió racional (presentant arguments) en termes de moral hem d'apel·lar a un altre nivell de moral: la moral crítica. Moral positiva/social i moral crítica
• Moral positiva/social→Conjunt de valors que imperen en una determinada societat i que comparteixen els seus integrants. Cal, doncs, enfocar-la des d’un punt de vista descriptiu (en tal societat imperen aquests valors i en tal altra, uns altres) i aquest estudi esdevindria susceptible a ser vertader o fals.
• Moral crítica→Valors i principis últims. La moral crítica és una prescripció, presentem valors que necessàriament han de ser així. No estem descrivint valors propis, estem apel·lant a una veritat objectiva. Ens referim no al que un creu sinó a una norma eterna. Segons la moral crítica, que un concepte sigui moralment correcte no depèn del nombre de persones que així ho creu. Si no creiem en l’existència d’una moral crítica i creiem que un fet està justificat moralment únicament per quanta gent comparteix aquest valor estem acceptant el relativisme moral/escepticisme moral: la creença que la justificació moral depèn del lloc i del moment, no d’una veritat universal.

• Directes→S’assoleixen simplement degut a l’obediència i l’aplicació del Dret. No cal cap comportament ni actitud addicional dels destinataris. Ex. Que no es cometi assassinat - Primàries→Afecten la població en general i van des d'encoratjar o desencoratjar conductes fins a facilitar acords entre particulars, la distribució de béns i provisió de serveis (marc de cooperació equitativa) o la resolució de conflictes (Dret com a instrument de mediació social) - Secundàries→Són funcions pròpies del dret, que no tenen els altres sistemes normatius; és a dir, que tenen caràcter institucionalitzat (el dret regula la seva pròpia creació i desenvolupament). Aquestes són, per tant, establir procediments per modificar el Dret i establir procediments per reforçar-ne el compliment. Així doncs, com a conclusió, la posició que ocupen els jutges i els tribunals en els sistemes jurídics són claus perquè tenen l’última paraula en tots aquests procediments.
• Indirectes→S’assoleixen només si hi ha sentiments o actituds que demostren un coneixement o submissió a les normes. Ex. - Enfortir o debilitar certs valors morals (vida, dignitat, etc) - Enfortir l’autoritat - Manteniment classes socials - Enfortiment del sentiment de pertinença

TEMA 3: LES NORMES JURÍDIQUES

L’instrument que anomenem Dret (o sistema jurídic) el constitueixen les normes jurídiques. Per això és necessari fer una sèrie de distincions rellevants per abordar l’estudi del Dret. Varietats de normes Usos del llenguatge Destaquem alguns usos del llenguatge que guarden especial relació amb el llenguatge del dret.

• Ús descriptiu (les assercions)→S’utilitzen oracions aptes a la veritat o la falsedat, la relació d’ajustament és paraula-a-món. Expressen creences, el que vol dir que busquen descriure com és el món.
• Ús prescriptiu→Utilitzen oracions no aptes per la veritat o falsedat, sinó que s’utilitza el llenguatge per intentar influir en el comportament de les persones. La relació d’ajustament funciona món-a-paraula, expressen desitjos, el que vol dir que intenten representar com hauria de ser el món. Normes prescriptives Les normes prescriptives pretenen ajustar el món, regular el comportament humà, per tant ocupant un lloc destacat entre les normes jurídiques. Permeten, obliguen i prohibeixen coses.
• Són normes que es constitueixen perquè es relaciona un cas amb una solució normativa. Pot representar-se amb un condicional: cas implica solució normativa. Ex: Si comets un homicidi (cas) Php (Prohibit homicidi: no permès homicidi i permès no homicidi).
• Les normes prescriptives estableixen que si es dona un cas hi apareix una solució normativa.

Normes constitutives Al dret, però, també trobem un tipus de norma que no ordena o prohibeix res, sinó que estableixen que en cert context, una condició porta a constituir un cas. Són normes que es constitueixen perquè un cas es relaciona amb un altre cas. Pot representar-se de la següent manera: X compta com a Y, en el context C Ex 1: Complir determinats requisits (X) compta com haver contret matrimoni (Y) segons el context del Codi Civil (C). Ex 2: tenir 18 anys (X) compta com ser major d’edat (Y) segons el context del Codi Civil (C). Aleshores, les normes constitutives estableixen equivalències entre conceptes que no tindrien per què estar relacionats. Normes en sentit tècnic No apareixen gaire al dret, però queden implícites en els textos jurídics, ja que pressuposen l’existència d’una norma constitutiva. Són normes que estableixen condicions determinades per aconseguir un determinat fi. Ex: Si vols fer la cabanya habitable, has d'escalfar-la. Norma tècnica: Si vols atorgar un testament, l’has de signar. Aquesta norma tècnica en pressuposa una de constitutiva: Un document signat compta com a testament. Costums, regles morals i ideals Es presenten tres classes de normes que se situen entre els tres conceptes fonamentals de norma que hem mencionat. Aquestes són els costums, les normes morals i les regles ideals. Distinció entre formulació normativa i norm a

• Formulacions normatives
  • Enunciats→Descripcions de l’existència de les normes
  • Poden ser vertaderes o falses
  • 1. Ambigüitat→Un mateix enunciat pot expressar més d’una norma
  • 2. Dos enunciats poden expressar una mateixa norma
• Norma
  • Significat dels enunciats
  • No poden ser vertaderes o falses→No té sentit qüestionar-ne la veritat
  • 1. Ex. “Està prohibit portar un gat al cotxe”→No sabem si gat animal o eina→Ambigüitat
  • 2. Ex. “Queda prohibit fumar a classe” i “No està permès fumar a classe”
• Els juristes no interpreten normes. Els juristes extreuen normes d’interpretar les formulacions normatives.

Solucions normatives

• La conseqüència jurídica de les normes prescriptives no és un cas genèric, sinó una solució normativa.
• Un cas descriu una classe i una solució normativa un permís en relació amb una acció
• Qualificació normativa mitjançant operadors deòntics: Ph (de prohibició), O (d’obligació) i F (de caràcter facultatiu)
• Les SN poden definir-se a partir del concepte independent de permís (P):
  • Op.: Pp.-P-p (permès p i no permès no p)
  • Php: -Pp.P-p (no permès p i permès no p)
  • Fp: Pp.P-p (permès p i permès no p)
• Les normes en sentit prescriptiu correlacionen un cas amb una solució normativa. Per exemple, presenten com a cas “un homicidi” i el correlacionen amb la solució normativa de prohibit (Ph).
• Les normes en sentit constitutiu correlacionen un cas amb un altre cas. Per exemple, presenten el cas genèric “tenir 18 anys” amb el cas genèric “ser major d’edat”. C1 igual a C2. Regles i principis Els principis jurídics com a pautes no concloents Cal distingir les normes jurídiques prescriptives en dues subclasses:
• Regles: Les regles són normes que tenen establertes les seves condicions d’aplicació de manera tancada al seu suposat de fet. A les regles, l’existència d’un cas és suficient per a l’aplicació de la conseqüència jurídica. Exemple: l’homicidi serà castigat.
• Principis jurídics: Són normes en les quals les condicions d’aplicació estan establertes de manera oberta, s’apliquen segons el seu pes en l’argumentació. Per tant, són una mena de guia, però no són normes rotundes. Exemple: dret a la difusió de la informació veraç, que no és immediatament aplicable, perquè hi ha casos (com quan es veu compromès amb el dret a la intimitat) que no és aplicable. Molts principis estan constitucionalitzats Un principi jurídic presenta conseqüències jurídiques no concloents, i després de la ponderació d’un jutge sobre el cas particular (navegant entre els principis jurídics) es pot arribar a una conseqüència concloent. Principis com a regles ideals Un enfocament distint dels principis jurídics els concep com a regles ideals. En aquest sentit, els principis establirien mitjançant normes constitutives l’estat ideal de les coses i del món per tal que aquest sigui conforme al dret. Per exemple, el principi jurídic expressant a la constitució sobre el dret al medi ambient saludable seria es formularia com “el món ha de tenir un medi ambient saludable”.

Diferència entre regles i principis jurídics: Regles Principis Aplicables de manera disjuntiva Aplicables per ponderacions dels interessos oposats Estableixen els seus criteris d’aplicació i fórmules solucions normatives fermes. No estableixen criteris d’aplicació, sinó que enuncien una raó que discorreix en una sola direcció. Conflictes de regles: són una qüestió de la validesa de la regla, es poden solucionar o bé afegint una excepció a una de les regles o bé eliminant una de les regles de l’ordenament jurídic. Col·lisió de principis: són una qüestió de pes del principi, el que significa que sotes cretes circumstàncies un principi preval davant d’un altre, però això no significa la negació del principi. En unes altres circumstàncies, el principi que podria haver prevalgut podria haver estat el contrari. Per solucionar una CP s’estableix una relació de precedència condicionada.

- NORMES DEROGATÒRIES

• Les disposicions derogatòries serveixen per a eliminar normes del sistema
• Són també normes constitutives.
• Derogació EXPRESSA: “Queda derogada la norma N”
  • Disposició derogatòria formal o nominada.
  • “Queden derogats els articles 1, 2 i 3 d’aquesta llei”
• Disposició derogatòria MATERIAL o INNOMINADA:
  • “Queden derogades totes les disposicions que s’oposin a aquesta llei”.
• Derogació tàcita: mecanisme de lex posterior. TEMA 4: EL SISTEMA JURÍDIC Un sistema jurídic serà un conjunt d’elements relacionats entre si de forma necessària. Un conjunt, per altra banda, pot ser format a partir de qualsevol col·lecció d’elements, però no tots els conjunts poden concebre’s com a sistemes (per exemple, el conjunt que conformen l’ordinador, el nombre 5 i un arbre, difícilment es podrà concebre com un sistema, en canvi, un conjunt de nombres naturals sí). Així doncs, quan es parla de sistema jurídic (conjunt de normes jurídiques vinculades amb un criteri de legalitat, etc.) es fa referència a un entramat complex de normes. Quan les normes canvien, es deroguen, etc., el sistema jurídic també canvia. Tanmateix, no canvia l’ordre jurídic -que és una successió de sistemes jurídics en què hi ha una norma independent compartida- perquè no hi ha hagut una ruptura de la norma que regula els canvis jurídics. DRET COM A SISTEMA NORMATIU Normes formulades i normes derivades Els sistemes jurídics es diferencien d’altres sistemes normatius (els morals) en què que tot i que ambdós podrien ser deductius, només el sistema normatiu en referència al dret permet la relació de legalitat entre normes; a diferència del sistema normatiu moral, que només admet relacions de deduïbilitat.
• SISTEMA DEDUCTIU→Conjunt d’enunciats que conté totes les seves conseqüències lògiques→Idealment, els sistemes deductius són complerts, consistents i independents.
• SISTEMA NORMATIU→Un sistema deductiu on algun enunciat és una norma Així, els sistemes jurídics no només són deductius, sinó també normatius (és un conjunt de normes) i això comporta una distinció necessària entre les normes expressament formulades i les normes derivades. Formulades Normes explícitament dictades per l’autoritat Derivades Normes que sorgeixen com a conseqüència lògica de les normes formulades, que només han estat ordenades per autoritat de manera implícita DEFECTES LÒGICS DELS SISTEMES JURÍDICS
• Defectes lògics→S’aparten de l’ideal d’un sistema deductiu, que hauria de ser un mètode per detectar contradiccions, llacunes i redundàncies; tot i que en la realitat no és així.
• Per detectar quan en un determinat sistema jurídic ens trobem davant de llacunes, contradiccions i redundàncies utilitzem el que s’anomena una matriu normativa,→Els detecta no els soluciona (per tal de donar-los solució es necessitarà l’aplicació del dret).
• Les matrius normatives, en tant que mètodes de detecció i identificació de problemes, ajuden a entre de manera precisa les definicions específiques de contradicció, de llacuna i de redundància.

Matriu normativa El sistema sobre el qual treballarem (ni l’espanyol, ni el Codi Civil, etc.) sinó que és un sistema petit que ve donat segons el problema normatiu plantejat. El problema normatiu tindrà a veure amb el fet que succeeix en determinades circumstàncies i quina solució normativa es dona en tals condicions. Ex: Un llogater ha fet obres en una casa que no és de la seva propietat i el llogater pensa que ha fet inversió en una propietat d’un altre, de manera que es planteja si pot reclamar l’import de les obres al llogater. Quina és la normativa aplicable?

• Art.1: el propietari del pis està obligat a pagar al seu llogater les despeses que hagi fet en concepte d’obres necessàries de bona fe.
• Art.2: el llogater podrà reclamar les despeses fetes en concepte d’obres supèrflues si s’han fet de bona fe. El propietari no estarà obligat a pagar aquest tipus d’obres si s’han fet de mala fe. MATRIU NORMATIVA - Quines són les accions l’estatus jurídic de les quals volem conèixer?
• Acció→Fa referència si serà obligatori, facultatiu o prohibit que el propietari pagui les obres - Quines són les propietats que resulten a la normativa rellevant per a la solució?
• Que les obres hagin estat necessàries (no supèrflues) i que s’hagin basat en la bona fe (no mala fe)
• Combinacions de les propietats rellevants→ Univers de casos
• Nº casos possibles→2n, on (n) és = al nº de propietats rellevants
• Ex. Seran quatre, ja que només tenim dues propietats rellevants (necessària-supèrflua i bona fe-mala fe)
• De les normes aplicables sorgiran les solucions normatives de cada cas (en l’exemple, seran ‘obligatori abonar’ o ‘facultatiu abonar’ perquè ‘prohibit abonar’ no té sentit). Univers propietats Solucions normatives Univers casos Obres necessàries Bona fe N1 N2 / N 1 + + O abonar 2 - + O abonar 3 - - F abonar 4 + -? Contradiccions (antonímies)
• Definició: Hi ha una contradicció en un sistema jurídic si i només si hi ha un cas possible correlacionat amb dues solucions normatives diferents (i, per tant, incompatibles)
• Una classificació interessant (Alf Ross): Exemple, on les solucions normatives poden ser Op. o Fp, mentre que l’acció p és pagar impostos. Segons els casos, hi ha tres possibilitats:
• Antinòmia TOTAL-TOTAL (N1: Op. vehicles elèctrics/N2: Fp vehicles elèctrics)→Ambdues normes regulen els mateixos casos individuals de manera incompatible.
• Antinòmia TOTAL-PARCIAL (N1: Op. vehicles/N2: Fp vehicles elèctrics)→Dues normes constitueixen un supòsit d’antinòmia total-parcial quan els seus casos genèrics tenen la relació d’inclusió pròpia i les seves solucions normatives són incompatibles.

• Argument A SENSU CONTRARIO
  • Fal·làcia de la negació de l’antecedent
  • C1 no té SN
  • C1 és oposat a C
  • C2 té SN
  • C1 ha de tenir oposat a SN
• Argument per ANALOGIA
  • C1 guarda una semblança rellevant a C
  • C2 té SN
  • C1 hem d’aplicar SN Redundàncies
• No hi ha redundància de normes, sinó formulacions normatives
• Def.→Dues formulacions normatives són redundants si expressen la mateixa norma (= significat)
• Per què és un problema?→Hipòtesi del legislador racional→Fa referència a la creença que el legislador és extremadament racional i no pot cometre errors. Aquesta creença és perillosa perquè condueix a intentar interpretar normes diferents (quan no hi ha) de dues formulacions normatives simplement redundants. Dinàmica dels sistemes jurídics Sistema jurídic, ordre jurídic i ordre estatal
• Cada vegada que es canvia o s’afegeix/treu una norma canviem de sistema jurídic
• Els sistemes jurídics pertanyen a un ordre jurídic, tots aquests sistemes jurídics van canviant, però pertanyen al mateix ordre jurídic, d’aquesta manera evitem l'ambigüitat, però conservem allò que té sentit.
• Pertànyer no és = a estar inclosos, la relació d’inclusió té la propietat transitiva i és incorrecta. En tenir una relació de pertinença sistema es modifica però l’ordre no.
• L’últim nivell és l’ordre estatal, aquest està format per diferents ordres jurídics, que pertanyen a l’ordre estatal, i aquests ordres jurídics tene sistemes que hi pertanyen
• L’ordre estatal és únic, problema saber quan tenim un ordre estatal diferent d'un altre.

Dues perspectives d’anàlisi

• DIACRÒNICA
  • Problema d’IDENTITAT→Quan un sistema, ordre jurídic o ordre estatal segueix sent el mateix o canvia? - Ex. →Modificació constitucional Xile, transició Espanya, República Weimar i ascens poder Hitler - Canvi en el sistema/ordre jurídic ordre, però se segueix mantenint l’ordre estatal
• SINCRÒNICA
  • Problema d’unitat→Quan existeix un ordre estatal diferenciat d’un altre?
    • Ex. Independència països, procés Cat. El criteri de legalitat Aquest criteri possibilita el canvi dels sistemes normatius. La identitat d’un sistema normatiu depèn de la identitat de les normes que l’integren. Així, una norma N2 pertany a un sistema normatiu S només si una altra norma N1 que pertany a S autoritza un òrgan O a dictar N2, i O dicta N2. Això no obstant, si la identitat d’un sistema normatiu depèn de la identitat de les normes que l’integren i el criteri de legalitat explica com s’introdueixen o s’eliminen normes en el sistema, aleshores, sorgeix un sistema normatiu diferent del sistema d’origen. Per tant, com s’ha d’entendre la idea que els sistemes jurídics canvien amb el temps? Problema d’identitat
• Quan canvien els sistemes jurídics?→Són conjunts de normes, canvien quan es promulga o deroga un element
• Quan canvien els ordres jurídics?→Connecta amb la ruptura del criteri de legalitat (canviar norma no seguint el procediment), però aquest és un criteri excessivament formal i té resultat contra intuïtius (ex. ascens Hitler)
• Es manté un mateix un ordre jurídic quan tots els canvis s’han fet seguint el procediment establert a la CE/on estiguin les normes de canvi
• El moment en què s’introdueixen normes no seguint el procés establert passem a un altre ordre jurídic
• Els 2 punts anteriors xoquen perquè pot ser que no segueixis el procediment adequat, però les modificacions no tenen importància no diem que hem canviat d’ordre jurídic
• També pot ser que tot i mantenir-se el procediment hi hagi un canvi d’ordre jurídic (ascens Hitler)
• No és el procediment en el qual ens hem de ficar, perquè fots fer canvis molt importants seguint els procediments
• El canvi il·legal de les normes no és condició necessària (Hitler) ni suficient (variacions sense importància) del canvi d’ordre
• Es requereix un criteri de rellevància d’allò que es canvia
• La seva proposta: El criteri de rellevància ens el proporciona els trets característics d’un règim polític democràtic o autoritari)
• Així podem dir que un ordre jurídic canvia una canvia el règim polític