Teories i processos educatius, Ejercicios de Ciencias Sociales

¡Descarga Teories i processos educatius y más Ejercicios en PDF de Ciencias Sociales solo en Docsity!

TEORÍAS Y PROCESOS

EDUCATIVOS

FICHAS AUTORES Y CORRIENTES

Teorías y procesos educatives Grupo 2

A. Piaget i el constructivisme

1. Context històric i pedagògic (incloure breu antecedents)

Jean Piaget (1896 -1980).

Es va llicenciar i doctorar en Biologia en la universitat de la seva ciutat natal.

Al 1919 va iniciar el seu treball en institucions psicològiques de Zurich i París,

on va desenvolupar la seva teoria sobre la naturalesa del coneixement.

Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se

fonamentalment en el creixement dels seus fills, va elaborar una teoria de la

intel·ligència sensoriomotriu que descrivia el desenvolupament espontani

d'una intel·ligència pràctica, basada en l'acció.

Per a Piaget, el desenvolupament intel·lectual és un procés de reestructuració

del coneixement, que s’inicia amb un canvi extern, creant un conflicte o

desequilibri en la persona, el qual modifica l'estructura que existeix, elaborant

noves idees o esquemes, a mesura que l'humà desenvolupa.

2. Idees principals del corrent pedagògica

1. L’aprenent utilitza ínputs sensorials per crear significat

2. L’aprenentatge consisteix en construir significat i construir sistemes de

significat.

3. L’aprenentatge transcorre en la ment- L’activitat física pot ser

necessària però no es considera suficient per si sola.

4. L’aprenentatge implica l'ús del llenguatge.

5. L’aprenentatge és una activitat social.

6. L’aprenentatge és contextual. Les persones assimilem situacions i fets

rellevants per tal d’aprendre.

Constata que la lògica infantil és específica i es desenvolupa conforme a

certes pautes. Publica articles amb les respostes d’aquests nens que li

causen tenir fama internacional.

Piaget també va tenir 3 fills, que li van proporcionar diferents observacions

per afegir a la seva teoria.

Va publicar llibres com:

-El llenguatge i el pensament en el nen (1923)

-El judici moral en el nen (1932)

-El naixement de la inteligència en el nen (1936)

Durant els anys 40, Piaget aprofundeix en l’estudi del pensament pre-

adolescent i introdueix cada vegada més objectes a les entrevistes, incloent

també la lògica matemàtica per a descriure les estructures intel·lectuals.

Comença també l'anàlisi del pensament en els nens en àmbits com la

geometria, la fisica o les matemàtiques.

Als anys 50 publica diversos articles on es parla de la teoria general del

coneixement que inclouen anàlisi historico-genètics i comparatius sobre

el desenvolupament de les diferents ciències.

1. Proposta pedagògica que defensa l’autor

Piaget defensa per sobre de tot el constructivisme. Aquest es basa en com

les persones construeixen el seu propi coneixement i enteniment sobre el

món, a través de la seva experimentació i reflexió sobre aquestes. És el

corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés

mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna a mesura que

l'individu obté la informació i interacciona amb el seu entorn.

Piaget explica molt bé amb una frase la proposta pedagògica que

defensa: “El coneixement no és una còpia fidel de la realitat, sinó una

construcció de l'ésser humà.”

A. Primeres impressions sobre el corrent i l’autor (en relació al moment

actual)

Al segle XX, l’’obra de Jean Piaget és sens dubte la que més impacte ha

tingut en el desenvolupament de la psicologia evolutiva. Avui en dia (

anys desprÉs de la seva mort) és una referència indiscutible per donar

sentit a l’estat actual de la disciplina.

Però també hi ha diferents crítiques a la teoría: Tot i que la teoria de les

etapes del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget ha sigut la peça

fonamental de la Psicologia del Desenvolupament i que ha tingut una

gran influència, avui es considera que està desfasada. Per una banda,

s’ha demostrat que la cultura en la qual es viu afecta molt la forma de

pensar, i que hi ha llocs en els quals les persones adultes tendeixen a

no pensar segons les característiques de l’etapa de les operacions

formals, degut entre d’altres coses a la influència del pensament màgic

propi d’algunes tribus. Per altra banda, les evidències a favor de la

existencia d’aquestes fases del desenvolupament cognitiu tampoc són

molt sòlides, de manera que no es por donar per fet que descriguin bé la

forma en com es canvia de pensar durant la infantesa i l'adolescència.

Cert és però que en certs aspectes, com la idea general que els nens i

nenes tendeixen a pensar des de plantejaments basats en el que passa

en el seu entorn i no segons idees abstractes, són acceptats i han servit

per donar peu a investigacions actuals.

B. Nom de l’autor representant del corrent escollit: FERRER I GUÀRDIA

4. Presentació i biografia de l’autor
   • nascut en el si d'una família pagesa benestant el 1859
   • defensor de la llibertat individual i de la millora de les condicions de vida
   • defensor de la transformació social mitjançant les metodologies educativa i pedagògica
   • fundador de l'Escola Moderna el 1901
   • condemnat a mort el 1909 pels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona
5. Proposta pedagògica que defensa l’autor Escola Moderna (Barcelona, 1901 - 1909)
   • educació de l'alumnat en el foment de la llibertat, de la raó i de l'esperit crític (educació política)
   • formació de persones instruïdes, verídiques, justes i lliures de tot prejudici (lliurepensament)
   • coneixement de la realitat social i laboral mitjançant l'educació conjunta (coeducació: de classes, de gènere...), el contacte amb la natura i l'exposició de les pròpies vivències
   • rebuig a l'etiquetatge i la competitivitat (genera desigualtat) sense cabuda pels càstigs, premis i exàmens
   • adaptació als ritmes individuals (desenvolupament físic i intel·lectual pro- gressiu)
   • disseny d'estratègies per a la implicació de l'alumnat (p.e. el joc)
   • implicació comunitària (higienisme individual i col·lectiu: solidaritat)
   • rebuig a l'autoritarisme (necessitat de formació de professorat)
   • educació en la participació (autoorganització, autogestió, assemblearisme) C. Primeres impressions sobre el corrent i l’autor (en relació al moment actual)

• necessitat de repensar la noció de poder
• necessitat de reinterpretació antinormativa
• necessitat de trasllat a l'epistemologia interpretativa i al socioconstruccionisme
• necessitat de pedagogia VS. criminalització
• convergències amb la pedagogia queer (alliberament sexual i de gènere)

GUIÓ FITXA RESUM

A. Nom del corrent pedagògic: CONDUCTISME

1. Context històric i pedagògic (incloure breu antecedents)

• Origen: Es va iniciar a causa dels estudis darwinians, la fisiologia experimental (s.XIX) i la filosofia materialista.
• Autor que va protagonitzar el naixement: J. B Watson (1913)
• També, farem referència a fets que van succeir en el segle XX
• Restauració borbónica (1875-1931)
• Primera Guerra Mundial (1914-18)
• Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
• Guerra Civil (1936-39)
• Segona Guerra Mundial (1939-45)
• Dictadura de Francisco Franco (1939-1975)
• Transició espanyola (1975-82)

2. Idees principals del corrent pedagògica

• Defensa que la Psicologia s'ha de centrar amb tots aquells objectes i fets objectius, i per tant,, la conducta humana és idonea perquè és fàcilment observable i directa.
• Es pot distinguir:
• Condicionament clàssic: Pavlov
• Condicionament instrumental o operant: Skinner
• Un mètode conductista conegut és la Teoria de l'aprenentatge social de Bandura

3. Principals autors

• De Skinner:
• Experiments Pavlov
• L’obra de Thorndike
• Watson i els seus col·laboradors
• Del conductisme:
• L’associacionisme dels filòsofs anglesos

Nombre de la corriente pedagógica: HUMANISTA

1. Contexto histórico y pedagógico (incloure breu antecedents) ❖ Siglo y época (Décadas 60 y 70 s. XX) ❖ Esta teoría nace como resultado de un movimiento cultural en los EEUU, orientado en promover una psicología más interesada por los problemas humanos. ❖ Guerra Fría (conflicto ideológico entre EEUU y URSS), movimiento Hippie, movimiento de liberación sexual, movimientos estudiantiles. ❖ A raíz del conductismo (John Broadus Watson) i psicoanàlisi (Sigmund Freud)
2. Ideas principales de la corriente pedagógica ❖ El humanismo es la corriente filosófica, educativa y fisiológica, que comprende la consideración global de la persona y la acentuación a sus aspectos (libertad, conocimiento, personalidad e historicidad). ❖ Teoría de la personalidad en cuanto a afirmar la bondad fundamental de la gente y su esfuerzo para conseguir niveles superiores de funcionamiento. ❖ Principios: ➢ El ser humano: ■ es una totalidad. ■ posee un núcleo central estructurado. ■ es un ser insertado en un contexto humano. ■ es consciente de sí mismo y su existencia. ■ está proveído de facultades de decisión, libertad y consciencia. ■ es intencional.
3. Principales autores ❖ Carl Ransom Rogers Terapia Centrada en la Persona Crea un método de psicoterapia conocido como Terapia no directiva o centrada en el cliente, posteriormente fue conocida como Terapia Centrada en la persona. Sugiere que

la capacidad para cambiar y mejorar la personalidad está en el interior del individuo. La persona dirige el cambio, y no el terapeuta y la función de este se limitan a facilitar o ayudar el cambio. ❖ Abraham Maslow Teoría de la Jerarquía de Necesidades Jerarquiza cinco necesidades innatas que activan y dirigen la conducta humana, necesidades fisiológicas, de seguridad, de pertenencia y amor, de aprecio y de autorrealización, las denomino instintoides, porque tienen un elemento genético, sin embargo estas se ven afectadas por factores externos como el aprendizaje, las expectativas sociales, etc Nom de l’autor representant del corrent escollit: KARL ROGERS

4. Presentación y biografia de l’autor ❖ Fecha de nacimiento: 8 de enero 1902 ❖ Dónde nació?; Oak Park (Illinois) ❖ Profesión: Psicólogo especializado en aspectos de prevención de delitos en jóvenes en riesgo de exclusión social, además de otras problemáticas. Docente en la Universidad Estatal de Ohio. Creador de un centro asistencial en la Universidad de Chicago. Presidente de la APA (American Psychological Association). Profesor del departamento de psicología e investigador de población con esquizofrenia. ❖ Estudios: Agricultura, historia, teología, psicología ❖ Religión: Fuertes convicciones cristianas y evangélicas ❖ Muerte: Febrero 1987, San Diego (California) ❖ Universidades: Wisconsin, Columbia
5. Proposta pedagògica que defensa l’autor

GUION ORIENTATIVO FICHA RESUMEN:

A. A. Nombre de la corriente pedagógica: Escuela Nueva o Escuela Activa

1. Contexto histórico y pedagógico (incluir breve antecedentes)
2. Con el nacimiento de la Paidología ( Estudio de las ciencias del niño) por parte de Oscar Chrisman 1986,
3. Autores como Stanley Hall y J.M. Casttle quien dió origen a la Psicometría, entre otros autores, se sentaron las bases de la Escuela Nueva,
4. Alternativa a la enseñanza tradicional, en la cual el protagonista del proceso educativo es el niño.
5. Plantea un modelo de enseñanza didáctica en la que se da prioridad a las necesidades de los alumnos.
6. Grandes cambios políticos, sociales e industriales y tecnológicos.
7. Aumento de niños provenientes de diferentes contextos sociales y económicos en la escuela se planteó una renovación: los niños no son iguales y por tanto no se pueden tratar de la misma forma.
8. Ideas principales de la corriente pedagógica Montessori (1870- 1952), siendo médico y basándose en los estudios sobre pedagogía realizados por Itard y Seguin (También médicos), aplicó estos en la Primera Casa dei Bambini, en Roma en 1907.Partiendo de los aportes de la Escuela Nueva. Su principal aportación se sustentaba en ideas como: La formación de maestros científicos: Los niños tienen una mente que está absorbiendo constantemente conocimiento.Poseen una capacidad extraordinaria para adquirir conocimientos. El descubrimiento del niño: El conocimiento del niño requiere un grado de autonomía que le permita experimentar, por lo que el maestro ha de ser solo un acompañante que no debe interferir en el descubrimiento de los alumnos. La creación de recursos propios de carácter didáctico: La importancia de tener un espacio que permita el movimiento, el acceso a materiales estimulantes y actividades lúdicas. Este material didáctico ha de reunir las característica: Funcional, experimental, de estructuración y relación.
9. Principales autores Rousseau: se basa en diferenciar al niño del adulto, creando una nueva intervención educativa basándose en los intereses y necesidades del niño. Pestalotzzi: Fue uno de los pioneros en la educación corporal. Fröbel: sigue los modelos educativos naturistas y liberales tanto de Rousseau y Pestalotzzi para unirlas en un nuevo sistema de aprendizaje basado en juego y la realidad ambiental. Johan Friedrich Herbart: creador de la pedagogía científica, apoyándose en la psicología y filosofía.

Decroly: siendo médico y neurólogo realizó experimentos educativos a través del juego con niños considerados “normales” y niños que tenían limitaciones de aprendizaje. Andrés Martínez Varga: También médico se preocupó por cubrir las necesidades básicas de los niños en la escuela. ( higiene, alimentación y explotación infantil) B. Nombre del autor representando de la corriente escogida

4. Presentación y biografía del autor María Montessori nació el 31 de agosto de 1870 en Chiaravalle, Italia y murió el 6 de mayo de 1952 en Holanda. Fue educadora, científica, médica, psiquiatra, filósofa, psicóloga, feminista y humanista. Nació en una família burgesa católica. Su padre fue Alessandro Montessori, militar, y su madre Renilde Stoppani. Tuvo un hijo (Mario) con Guiseppe Montesano, psiquiatra y profesor suyo. Él los abandonó, y esta desilusión hizo que María se afiliara al movimiento feminista. Este hecho hizo que María hiciera unas controvertidas declaraciones que la obligaron a exiliarse. Durante ese tiempo se interesó por la educación de los niños que se encuentran en una situación de exclusión social. Fundó la Casa de los Niños y fue allí donde creó la Metodología Montessori, a partir de su experiencia con niños que se encontraban en riesgo de exclusión social. Ella creía que los más pequeños tenían una gran capacidad de aprendizaje, y que dándoles libertad en los primeros años de desarrollo, el niño sin la supervisión de adultos, serían sus propios maestros.
5. Proposta pedagògica que defensa l’autor Establece que si un niño, desde que nace, es educado en un ambiente adecuado que favorezca la libertad, el respeto que le permita emerger su personalidad le permitirá desarrollarse por completa. El método Montessori se basa en la premisa de la Escuela Nueva que propone la actividad como una forma de aprender haciendo.
6. PUEROCENTRISMO: Proceso de aprendizaje activo centrado en el estudiante
7. TRABAJO: Los ejercicios son trabajo constructivo o artístico. Por tanto el Currículo ha de ser pertinente y muy relacionado con la vida del niño.
8. INDIVIDUALIDAD: El protagonismo en la conquista de autonomía es el niño.
9. ORDEN: El ni;o es ordenado por naturaleza
10. LIBERTAD Y DISCIPLINA: Promoción y educación en valores democráticos y participativos a través de estrategias vivencias. El niño

GUIÓ ORIENTATIU FITXA RESUM:

A. Nom del corrent pedagògic: Personalisme

1. Context històric i pedagògic (incloure breu antecedents) El personalisme apareix a Europa durant la primera meitat del segle XXI. Aquest corrent pedagògic intenta donar una alternativa a dos moviments socials que s’estaven donant en aquell moment, el col·lectivisme i l’individualisme. El col·lectivisme prioritzava la societat per sobre de l’individu (feixisme, nazisme i marxisme) i l’individualisme al contrari (capitalisme). La persona és el centre d’aquest corrent. S’entén que la persona està per sobre de la societat però es considera que té un deure cap els altres (solidaritat social). Es considera que la persona és un ésser relacional, lliure, moral i capaç de desenvolupar les seves capacitats. Antecedents: Kant i Kierkegaard.
2. Idees principals del corrent pedagògica Davant d’aquest context històric, el personalisme adverteix la necessitat existent de la relació interpersonal i de la solidaritat i remarca el valor absolut de cada persona independentment de les seves qualitats. El concepte clau d’aquest moviment és el de persona, que constitueix l’element central de l’antropologia. És a dir, que tota la seva estructura depèn d'aquest. Seguidament, aquests són els temes i perspectives habitulals en la filosofia personalista:
   1. Les persones han de ser analitzades amb una categoría filosòfica específica, diferent a les categories elaborades per a les coses.
   2. L’afectivitat es considera una dimensió central, auònoma i originaria que inclou un centre espiritual, identificat amb el cor.
   3. Importància decisiva de les relacions interpersonals i familiars en la creació de la identitat personal.
   4. Es dona a l’amor una rellevància filosòfica ja que la qualitat máxima d’una persona és la seva voluntat i el seu cor, en comptes de la sva intel·ligència.

5. Es recupera la corporeïtat com a dimensió esencial de la persona que, més allà de l’aspecte somàtic, poseeix també trets subjectius i personals.
6. Principals autors Emmanuel Mounier va donar veu i forma al moviment a través de la revista Esprit. Llavors, sota la seva influència o de manera independent, va apareixer un importantíssim grup de pensadors. A França destaquen Jacques Maritain, Gabriel Marcel i Maurice Nédoncelle. A Alemania, el grup de fenomenòlegs realistes i Romano Guardini. A Polònia destaca Karol Wojtyla i a Espanya Zubiri i Julián Marías; a Itàlia, Luigi Stefanini i Luigi Pareyson, etc. B. Nom de l’autor representant del corrent escollit: Lorenzo Milani
7. Presentació i biografia de l’autor Lorenzo Milani va néixer a (Florència) Itàlia a l’any 1923, en una família molt rica però poc religiosa. Volia ser pintor, li agradava anar a mirar quadres a les esglésies. Es va fer sacerdot catòlic. A la seva primera parròquia de San Donato va obrir una escola on ensenyava tant matèries com matemàtiques o llengua però també aprenien a pensar i reflexionar. En els sermons que feia Milani denunciava als partits polítics que enganyaven a la gent. El Cardenal el va enviar castigat a Barbiana un poble allunyat de la ciutat. Va exercir com a escriptor i pedagog dedicant- se a l’educació dels nens pastors i llenyataires que no podien accedir a l’escola a causa de la pobresa o per altres motius. Així va nèixer l’escola de Barbania. L’escola era com una família, estava oberta 12 hores els 365 dies de l’any. La docència als seus alumnes va donar lloc a varies cartes crítiques: “Carta a una maestra” (la seva obra escrita juntament amb els seus alumnes), va desenmascarar el classisme i la selectivitat de l’escola obligatòria italiana.
8. Proposta pedagògica que defensa l’autor

GUIÓ ORIENTATIU FITXA RESUM:

A) ESCOLA NOVA

1. Context històric i pedagògic (incloure breu antecedents) Abans del s. XIX només es donava importància en satisfer les necessitats bàsiques dels infants, amb l’objectiu que quan aquests arriben a l’edat adulta, fossin persones fortes per a poder realitzar els oficis de l'època. Fins al s. XVII predominava l'escola eclesiàstica, on s'adoctrina en els infants amb idees antigues. Només es feia ús de l'educació en una minoria de la societat (la societat adinerada). La història de l'Escola Nova sorgeix en finalitzar la Primera Guerra Mundial (1914- 1918). Aquest moviment és producte de diferents circumstàncies històriques i transformacions polítiques, socials, ideològiques i econòmiques. A final del segle XIX sorgeix el moviment Escola Nova de forma oposada a l’escola tradicional. La fita de l’Escola Nova és canviar el model educatiu fent que l’infant sigui el centre de l’aprenentatge i, el rol de mestre/professor de guia. Arran de les noves necessitats de la societat i de la ideologia il·lustrada, neix aquest mètode innovador ideat per J.J. Rousseau, J.H. Pestalozzi i F. Fröbel. El canvi de l’escola tradicional a l’escola nova va donar peu a diferents maneres d’educar. Es va adaptar el currículum amb els nous recursos (més manipulables) per així atendre les necessitats dels nens durant el procés d’aprenentatge; fent-ho de forma individualista i, alhora donant resposta a les necessitats sorgides dels infants; l’escola nova és una educació pràctica, vital, participativa, col·laborativa, democràtica, activa i motivadora. El treball a l’aula sorgeix de manera espontània depenent dels interessos de l’alumne. L’escola és un reflex de la societat, per tant, es prioritza un ensenyament inclusiu.

2. Idees principals del corrent pedagògica  L’aprenentatge  Interessos i necessitats dels infants  El paper del mestre/a adquireix una funció d’observador/a, animador/a i promotor/a.  L’escola ha d’estar oberta a l’exterior i integrar el subjecte a la vida social.  El sistema haurà de ser flexible i haurà d’adaptar-se a específicament a cada nen o nena  Els mètodes educatius prioritzen el pensament, la imaginació i afavoreixen l’actitud crítica.  Els coneixements s’aprenen a través de la demostració, l’experimentació, la manipulació, la deducció o la lògica.  Tècniques d’aprenentatge cooperatiu  L’alumne ha de tenir un rol actiu, protagonista i participador  Treball en grup d’iguals  Es treballa a partir de la motivació 3. Principals autors  Maria Montessori  Ovide Decroly  Célestin Freinet  Germanes Agazzi  Alexander Neill **B) Celestin Freinet

4. Presentació i biografia de l’autor**