¡Descarga Termoplasticos i tipos y más Resúmenes en PDF de Química solo en Docsity!
Termoplàstics
★ Els plàstics termoplàstics es poden escalfar, fondre i solidificar diverses vegades sense alterar-se. ★ Les forces que actuen entre les molècules dels polímers d’aquest tipus de plàstics són forces de Van der Waals, no s’estableixen enllaços entre les diverses molècules, la qual cosa fa que, en escalfar-se, es deformin. Alguns polímers termoplàstics d’interès són els següents: El poliestirè (PS) es tracta d’un polímer d’addició, és a dir, es van unit els monomers un a un: És una substància amorfa, dura, atacable per dissolvents, fràgil i transparent, i es pot acolorir. És resistent als cops, inflamable, i un bon aïllant tèrmic i acústic. A temperatura ambient, és vitri i trencadís. Exemple: Porexpan. El polietilè (PE) es va descobrir el 1932 i es va fabricar el 1939. És un homopolímer d’addició, és a dir un polímer format per un únic tipus de monómer:
Es tracta d’un plàstic resistent des del punt de vista químic i elèctric, incolor, inodor, impermeable, flexible, no tòxic i que es pot acolorir, són els plàstics de tota la vida. Hi ha dos tipus de polietilè: ● Polietilè d’alta densitat (PEAD o HDPE). És dens, opac, fort, resistent als cops i el seu punt de fusió és 135°C → S’utilitza principalment en taps, recipients, canonades, contenidors, ● Polietilè de baixa densitat (PEBD o LDPE). És translúcid, dèbil i flexible. És resistent, econòmic i bon aïllant. Té el seu punt de fusió a 115 °C → bosses de la brossa, aïllants, recobriments de la agricultura. El polipropilè (PP) és un polímer d’addició: És resistent a la calor i als cops, lleuger, cristal·lí i dur, s’estova a partir de 150 °C, és opac i poc dens, es pot doblegar i és resistent als productes químics corrosius. El polipropilè forma fils resistents, no és tòxic, i es degrada per la llum, la calor i l’oxigen El polipropilè s’utilitza per fabricar conduccions, dipòsits, juntes, fils i cordes resistents, etc. Esterificació → Àcid+alcohol → éster+H2O
És fort poc cristal·lí, estable, durador i rígid. Resisteix a l’impacte, al foc i als liquida corrosius, és fràgil a baixa temperatura i canvia de color amb la llum solar. S’empra en dipòsits, canonades, conductes, aïllants, protectors, revestiments, portes i finestres… Policarbonats: ● Tenen una estructura amorfa, això vol dir que les seves cadenes moleculars estan completament desorganitzades i entrecreuades, com un plat d’espagueti. ● Es caracteritzen perquè tenen grups carbonats en la cadena principal. ● La seva nomenclatura és PC ● Té una estructura química molt flexible que els permet tenir una elevada estabilitat dimensional. ● La seva temperatura de fusió és als 270º ● Absorbància → absorbeix la llum UV i deixa passar el 90% de la llum visible ● El policarbonat sí que és reciclable i es pot reciclar en el contenidor de plàstics generals. ● Aplicacions: CD i ulleres de seguretat. ● Un exemple de policarbonat termoplàstic molt comú és el bisfenol. Per obtenir-lo, cal seguir aquest procediment: Poliamides (PA) ● Tenen el grup amida en la cadena polimèrica lineal ● Són dures, no es fonen i són resistents al fregament. ● És un material translúcid ● Té molt bona resistència a l’aigua, tant dolça com salada. ● És un termoplàstic recicable ● Les poliamides de forma rígida s’utilitzen per fabricar rodes, mentre que les de forma flexible s’utilitzen per fabricar niló. ● Hi ha dos tipus de PA:
- Les que es creen a partir d’un sol monòmer (un aminoàcid, per la qual cosa es genera una proteïna)
- Les poliamides que es creen per condensació de diàcids amb diamines, de manera que s’origina una fibra de gran flexibilitat, tenacitat i resistència a l’abrasió. Politetrafluoroetilè (PTFE) ● És un plàstic fluorat que es coneix amb el nom de tefló
● Substància molt resistent a la calor, a la majoria de productes químics, a la humitat. És antiadherent, dur i permeable ● Polimerització radicalària: tall a un enllaç de manera que queden dos enllaços lliures per poder unir monòmers i formar cadenes polimèriques.
