TEXTOS ARGUMENTATIUS _ ' ^ • '
• Son: Teñen la finalitat de convencer un altre d'una idea o tesi mitjan^ant diferents
arguments. Aquests textos están presents en la vida quotidiana, «en Támbit académic i en
i'ámbit
deis mitjans de comunicado (periodístics)
•
Generes:
Article d'opinió, columna periodística, debat, carta al director, anunci
publicitari, assaig, editorial, discurs polític, sermons, queixes i reclamacions, critiques
artístiques i literáries...(pág. 84-85 Ilibre)
•
Parts
básiques: Cal anar parágraf per parágraf o bé agrupar-los, indicant de qué tracta
cada part i els arguments, contraarguments, fallácies o figures retoriques que hi
apareixen. És millor fer-ho a l'estructura perqué igual la tipología no ens la pregunten.
Parlarem de dos tipus d'estructura.
-seqons el lloc que ocupa la
tesi:
^gqlitzantp deductiva (la tes! apareix al principi),
sintetitzant o inductiva (la tesi tanca
l'escrit
com a conclusió),
d^qnGíUQdfarneni
(apareix al
principi i aquest es tanca amb una reafirmació de la tesi) i de £Sí¿É^,(apareix al principi i
recorre el text fins el final) .
-segons resquema tripartit: inl£Q¿JiQfflp, eos amunientatiu i condusiQ.. A la retórica
clássica hi havia quatre parts: la ¡ntroducció, l'exposíao^deletsn'exposició d'arguments i
la conclusió. i
•
Elements
que justifiquen la tipología: Á
l'igual
que en els textos expositius cal posar
com sempre
I'ámbit,
el genere i la intenció. Ex: "Es tracta d'un text argumentatiu, de
Támbit periodístic i del genere columna, que té la intenció de convéncer-nos sobre ...
(posar la tesi). Els arguments, si els hem col-locat a l'estructura, hem de fer al-lusió a ells
perqué és una característica deis textos argumentatius. Els elements que la justifiquen
son:
•; , • ' * ' •
- Ús d'arcimnents de diferents tipus utilitzats per convéncer-ne el receptor. Pág. 47
a)
argument d¿uto^|^(se cita una persona de prestigi, citacions d'estudis científics o
d'organismes que donen suport a la tesi) ^ ^
b)
argument del^m^e! (persona model que cal imitar)
c)
argument del benefid,(s'al-leguen els beneficis que comportará) -. '
d)
argument deímg^áiataaSBties defensa una actuado per no balafiar) "
e)
arguments de causq
i,
conseaüéncia (s'exposen les causes i les conseqüéncies) *,
f)
argument djejempj§ (descripció d'un cas concret o experiencia personal) , j, i
g)
arguments per cotTipgraci4(comparació d'objectes'o situacions)
+oeTe-
d/O o aAíx¿o^'c\
h)
arguments de justíciaj) d'identificació de situacions ( es parla de situacions justes per
tal de comparar). . : -
i)
argument d^^j§n|at (basat en un cas d'actualitat)
.<uri/^)hAen+
^
f'^'rioi,
tV,
iki^,..
j)
jrguments en contra i els contraargumeQip p arguments qué s'utilitzen per contrarestar
els que utilitzará i'adversari. Hi ha dues maneres de contrarestar arguments: /a refutado
(no s'accepta l'argument contrari de cap manera) / ¡a concessió a l'adversari (s'accepta
parcialment l'argument contrari, encara que no és rao suficient per a donar suport a la
tesi) exemples a la pág. 45.
k)
argument de ^u^Qtitat (nombre de persones que hi donen suport).
I)
argument de gu^at,(carácter únic del fet, per aixó apareix el nom/cognoms de la
persona o persones afectades). -
-
--•
m)
argument basat en da^e^^j^^ i esladístjques (augmenten l'efecte de realitat)^ •
n)
i el dilema. Pág. 47, ""'v^ _
- Ús de figures retoriques per a acolorir i enriquir el llenguatge (en el cas deis textos
narratius) o amb finalitat argumentativa per apropar el lector vers la
tesi:
interrogacions
