Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


the bodely senses, Apuntes de Psicología Fisiológica

Asignatura: psicofisiologia, Profesor: Mª José Corral, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 27/04/2013

muixonet-1
muixonet-1 🇪🇸

4

(52)

11 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
The bodely senses
Camps receptius/ frequencies de resposta/adaptació (s’habitua a la resposta)
Pell amb pel i pell sense pel, sensibilitats diferents i receptors diferents. Pacini I rufini per
identificar sensacions de més pes perque estan en capes més internes.
Camp receptiu: caracteristiques de tots els receptors. Tots (pasini rufini, meisnel i merkel) camp
receptiu pero els mes grans son els de pasini I rufini, perque tambe tenen estructures mes grans.
Pasini es capaç de cobrir la meitat del nostre palmell. Meisner camps receptius molt mes petits.
Els estimuls mecano receptors també ens permeten detectar la freqüencia. So greu Meisner, si es
mes agut pasini.
Adaptació: els receptors funcionen per parelles. Receptors un resposta rápida (fasica)com i
l’altre d’adaptacio lenta.
Camp receptiu
petit
Camp receptiu
gran
rapid meissner Corpuscle Pacini
lent Disc de merkel ruffini
Molts receptors/sensibilitat a les mans, als genitals, als llavis.
Tenim 31 parells de arrels dorsals en 24 vertebres per cada banda (dreta i Esquerra), per cada
vertebra entra una arrel dorsal.
Cada un d’aquests parells d’arrel dorsal inerva una zona de la pell que anomenem dermatoma.
Cada arrel dorsal controla una área. Són les celules mes grans del cos, no tenim una celula tan
gran al nostre organismo. Origen es qualsevol part del cos, des del gangli de l’arrel dorsalva per
la medula fins el nostre cervell.
Fa sinapsis en el propi segment medular amb la substancia gris (astas dorsals de la papallona) i
ascendeix pel sispema dorsal anterior (lemniscal ) sistema en el qual els ganglis de l’arrel dorsal
van a parar al lemnisc (que es trova al bulb raquidi) provenen de (també es diu cordo posterior-
lemnisc mitjà.)
Via lemniscal: De la En el bulb raquidi i lemnisc mig va fins al talam i del talam a l’escorça
somatosensorial.
Part mes medial puja informacio de la part baixa del nostre cos, a la part mes lateral trobarem
informacio de la part alta del nostre cos i s’organitza. Més dorsal informacio del tacte(ppalment
de les parts superiors) i mes ventral informacio de propiocercio.
Fins aquí el cos.
A la cara: qui porta informacio de la cara? La via trigeminal. Perque`? perque fa relleu en el
trigemid (estructura protuberancia que te forma de tres genolls). Porta informacio de la cara.
Aquí parlarem del nervi trigeminal,. Nervi propi de la informacio mecanosensitiva de la cara. Fa
relleu en el nucli trigeminal que es trova en la protuberancia, arriba al trigemi va al talam i a
l’escorça somatosensorial.
Talam: gran procesador informacio, processa i sintetitza. En el sistema somestesic el nucli de
relleu del talam es la porcio ventral posterior.
El concepte de inhibicio lateral, potencicacio dels contrastos, funcio dels nuclis de relleu.
Introduccio de interneurones (neurones que es troben entre neurones) paper inhibidor
lateralment. Quan s’activen molt les veïnes s’inhibiran molt.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga the bodely senses y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!

The bodely senses

Camps receptius/ frequencies de resposta/adaptació (s’habitua a la resposta) Pell amb pel i pell sense pel, sensibilitats diferents i receptors diferents. Pacini I rufini per identificar sensacions de més pes perque estan en capes més internes. Camp receptiu: caracteristiques de tots els receptors. Tots (pasini rufini, meisnel i merkel) camp receptiu pero els mes grans son els de pasini I rufini, perque tambe tenen estructures mes grans. Pasini es capaç de cobrir la meitat del nostre palmell. Meisner camps receptius molt mes petits. Els estimuls mecano receptors també ens permeten detectar la freqüencia. So greu Meisner, si es mes agut pasini. Adaptació: els receptors funcionen per parelles. Receptors un resposta rápida (fasica)com i l’altre d’adaptacio lenta.

Camp receptiu petit

Camp receptiu gran rapid meissner Corpuscle Pacini

lent Disc de merkel ruffini

Molts receptors/sensibilitat a les mans, als genitals, als llavis.

Tenim 31 parells de arrels dorsals en 24 vertebres per cada banda (dreta i Esquerra), per cada vertebra entra una arrel dorsal. Cada un d’aquests parells d’arrel dorsal inerva una zona de la pell que anomenem dermatoma. Cada arrel dorsal controla una área. Són les celules mes grans del cos, no tenim una celula tan gran al nostre organismo. Origen es qualsevol part del cos, des del gangli de l’arrel dorsalva per la medula fins el nostre cervell. Fa sinapsis en el propi segment medular amb la substancia gris (astas dorsals de la papallona) i ascendeix pel sispema dorsal anterior ( lemniscal ) sistema en el qual els ganglis de l’arrel dorsal van a parar al lemnisc (que es trova al bulb raquidi) provenen de (també es diu cordo posterior- lemnisc mitjà.) Via lemniscal: De la En el bulb raquidi i lemnisc mig va fins al talam i del talam a l’escorça somatosensorial. Part mes medial puja informacio de la part baixa del nostre cos, a la part mes lateral trobarem informacio de la part alta del nostre cos i s’organitza. Més dorsal informacio del tacte(ppalment de les parts superiors) i mes ventral informacio de propiocercio. Fins aquí el cos. A la cara: qui porta informacio de la cara? La via trigeminal. Perque`? perque fa relleu en el trigemid (estructura protuberancia que te forma de tres genolls). Porta informacio de la cara. Aquí parlarem del nervi trigeminal,. Nervi propi de la informacio mecanosensitiva de la cara. Fa relleu en el nucli trigeminal que es trova en la protuberancia, arriba al trigemi va al talam i a l’escorça somatosensorial. Talam: gran procesador informacio, processa i sintetitza. En el sistema somestesic el nucli de relleu del talam es la porcio ventral posterior. El concepte de inhibicio lateral, potencicacio dels contrastos, funcio dels nuclis de relleu. Introduccio de interneurones (neurones que es troben entre neurones) paper inhibidor lateralment. Quan s’activen molt les veïnes s’inhibiran molt.

Decusar una via aprofiten el relleu per fer-ho. Escorça somatosensorial es trova al c¡voltant de la fisura central. La informacio més dorsal es informacio sensorial. Escorça somatosensorial 1, 2, 3 Are primaria: 3b (área somatosensorial de tacte) “tinc algo a la ma” Área secundaria (43) “no punxa, es llis” Area terciaria: Escorça parietal posterior (5 i 7) polimodal.

Incapacitat identificar objecte amb les mans (astereagnosia). Heminegligencia: no reconeixement d’una part del teu cos com propi.

En les columnas, moduls, tenim representat el no9stre cos en cadasquna daquestes columnas, cada columna aporta informacio sobra una modalitat somatosensorial i sobre un tipus recepcio d’adaptacio lenta o rápida. Com es representa en el nostre cos? En centrem en localitzacio. Hi ha una representació somatotopica (diferent de tonatotopica, etc). Si reproduissim la representacio que fa el nostre cervella amb el contre cos : cumulcle de penfield. Mapa del nostre cos en la nostra escorça somatosensorials. Fins a 8 cumucles.

Informacio nocioseptiva: dolor. Com es processa el dolor en l’encefal? El dolor se refiere a notar o percibir sensaciones irritantes o punzantes en alguna parte del cuerpo. Diferenciar dolor de jnociocepcio. Nococepcion proporciona señales que desencadena el dolor. Puede ser controlada por el cerebro. Procesamiento inf dolorosa las fibras están muy poco mielinizadas. Mecanosensitivos o dolor donde campos sensitivos más grandes??

Cuando nos cortamos: -Primer dolor a través fibras “A delta” agudo. -Segundo dolor a través fibras C, más difuso y duradero.

Cuando hay un pinchazo se liberan unas substancias que promueven diferentes efectos (dolor, aumento riego sanguíneo/ leucocitos). Todo esto se llama sopa inflamación.

Informacion dolorosa entra tambien raíz dorsal medula espinal hasta talamo i área somatosensitiva como áreas relevantes. Dos sistemas diferentes para procesar el dolor: (talam i escorça somatosensorial) Aspectos discriminativos, intensidad. A través del tracto espino-talámico. En el caso del dolor el dolor cruza al lado contralateral (opuesto).

Area substancia gris periaqueductal: modula l’entrada de información dolorosa a la banya dorsal (mirar diapositiva esquema)