¡Descarga 2on parcial apunts y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!
TEMA 5 MEMÒRIA
Neocòrtex -> més recent Estructures límbiques -> més antigues Las estructures antigues les veurem incertes en estructures noves. Integrades, és a dir, la seva funció és important igualment. Guanyarem en complexitat.
Aprenentatge: procés d’adquisició de nova informació, això permet a l’organisme modificar la seva conducta per adaptar-se a les condicions canviants del medi que l’envolta. Aquests canvis produeixen modificacions en el genoma (mutacions), i això pot ser positiu o negatiu, aquí entra en joc la selecció natural. Procés d’aprenentatge: l’aprenentatge de nova informació provoca canvi en el sistema nerviós, i això farà que hi hagi canvis en la conducta, cosa que farà que m’adapti millor a l’ambient.
Memòria: procés de persistència de la informació i evocació posterior. El què ens importarà és si la persona pot recordar aquesta informació i si llavors és capaç d'utilitzar-la. Com la gent manipula, emmagatzema i evoca la informació, no com l'adquireixen.
Tipus de memòria
MEMÒRIA A C/T
Evocació immediata de material presentat o evocació durant un repàs ininterromput. No hi ha interferències, tota l’estona centrat a la mateixa tasca. Té una capacitat i amplitud (7 ± 2 dígits) limitada. També se li diu memòria de tipus immediata (sense demora, sense interferències).
MEMÒRIA A LL/T
Evocació d’informació després d’un interval, on el subjecte posa l’atenció en una altre tasca. Hi ha interferències i demora. La capacitat no està limitada per cap amplitud, es creu que és il·limitada o quasi limitada).
No se sap el punt que separa la memòria de C/T de la de LL/T. Pensen que sigui un continu procés, que no sigui tant diferents. Molts cops es parlar de memòria de tipus immediata (sense demora, sense interferències) i memòria a LL/T (amb demora, amb interferències). La clínica permet demostrar els dos tipus de memòria, es pot tenir una alterada i l’altre normal. Dos processos que impliquen estructures diferents.
- Memòria declarativa i no declarativa
DECLARATIVA (aprenentatge relacional) Aquella que permet un record deliberat, i conscient d’informacions de coneixement general del món o sobre dades personals. Seria explícita (ets conscient de la cosa). Són informacions completament accessibles a la consciència. Exemple: aprenentatge del què són les coses (què és un gos, diferència del tacte d’una taronja amb una altre fruita...). Dos tipus:
- (^) Episòdica: informació apresa en un temps i espai concrets de la pròpia vida. És personal. Exemple - què vas menjar ahir?.
- Semàntica: coneixement general del món, sense cap relació de context espai temporal. Exemple – quina és la capital d’Itàlia?
- Espacial: no és directament verbal i la podem estudiar en humans i en altres animals.
- De treball: sistema de manteniment i manipulació temporal d’informació, necessari per realitzar activitats cognitives complexes. La informació que guardo és essencial per l’activitat que estic realitzant. Procés de guardar informació, esborrar-la, substituir-la per una altre que també hauré d’esborrar, anar fent així. Esborrar i afegir informació constantment. És un tipus de memòria a LL/T, perquè vas activant part de la MLA.
El procediment de la memòria declarativa té una modalitat d’aprenentatge que s’anomena aprenentatge relacional. Que és la forma més complexa d’aprenentatge, es basa en avaluacions, comparacions i inferències conscients entre informacions que poden ser molt diverses. Implica molt neocòrtex, perquè en ell hi fem processament a diferents nivells de complexitat. També implica la formació hipocampal.
NO DECLARATIVA
Inclou tipus d’aprenentatges perceptius, d’estímul – resposta i motors dels que no som necessariament conscients (records executables) però si executables. Seria implícita. Exemple: Anar amb bicicleta. Quan en varem aprendre érem més conscients que ara, perquè havíem de pensar el què havíem de fer, ara ho fem inconscientment. Integren la memòria declarativa. També s'anomena memòria implícita (queda subjacent mentre ho faig). Formes de memòria declarativa:
- Aprenentatge perceptiu: (memòria perceptiva) capacitat d'aprendre a reconèixer un estímul determinat que ja he percebut abans per saber com actuar davant d'aquest estímul. Això passa a l'escorça cerebral sensorial.
- Aprenentatge estímul – resposta: habituació, sensibilització, condicionament clàssic i instrumental. Implica la capacitat d'aprendre a donar una resposta determinada entre un estímul determinat. Aquí lo important és que s'establiran noves connexions entre estímul i resposta.
- Aprenentatge motor: (memòria motora) capacitat d'aprendre a executar una nova resposta. Una resposta motora no es pot donar sense un estímul. Aquí lo important és la novetat de la resposta, mentre que en lo d'abans la resposta ja me la sé, lo únic que canvia és l'estímul.
La base de qualsevol memòria és l'aprenentatge a nivell estructural i funcional (connexions sinàptiques).
El neurotransmissor excitador és el GLUTAMAT, que actua sobre receptors postsinàptics que no són de la família NMDA.
Si actua sobre aquests receptors hi ha una despolarització postsinàptica fins aconseguir un determinat llindar crític per la potenciació a LL/T. Si arribo a aconseguir la potenciació a LL/T entraran en joc els receptors NMDA, que estan bloquejats per el magnesi, per tant, he aconseguit treure el ió de magnesi dels receptors NMDA gràcies a la despolarització.
A nivell d'escorça podem modificar els moviments, en canvi a nivell subcortical no es poden modificar els circuits automàtics / apresos, haurem de tornar a l'escorça i aprendre-ho. Quan una persona aprèn a fer una cosa, les neurones corticals perden activitat i guanyen activitat les neurones subcorticals.
Estructures corticals i subcorticals implicades en la memòria declarativa
L’estructura principal i és la formació hipocampal (lòbul temporal medial). Les altres estructures serien el diencèfal (cossos mamil·lars de l’hipotàlem i alguns nuclis del tàlem).
FORMACIÓ HIPOCAMPAL
Es replega sobre ella mateixa.
- Parts que la constitueixen: -circumvolució dentada -hipocamp (banya d’ammón /CA/, perquè intenta suggerir amb el nom, la forma d’hipocamp pròpiament dit) -subiculum
- Principals aferències de la formació hipocampal: Escorça entorrinal (porta que permet accedir a la formació hipocampal, tan per entrar com per sortir). Rep inputs de dues procedències: - Del Tàlem (informació del medi extern, poc elaborades). - (^) De l’escorça perirrinal i l’escorça parahipiocàmpica (molt elaborades). Aquestes escorça són les què envien el flux gran de la informació. La informació els hi arriba de 3 procedències: amígdala (continguts emocionals), circumvolució del cingle i neocòrtex associatiu. Un cop entrat per l’escorça entorrinal -> circumvolució dentada, cap al CA3 -> CA1 -> subiculum Aquestes connexions poden estar més o menys facilitades, es pot modular de diferents maneres. MODULADORS -Dopamina i noradrenalina: són facilitadors de la potenciació a LL/T entre les neurones -Serotonina: dificultar la potenciació a LL/T. -Acetilcolina: pot facilitar i dificultar, perquè modula la freqüència de descarrega de les neurones, acostant-la a un ritme Theta (entre 5-8Hz o cicles per segon). Facilita o dificulta la potenciació segons si cau en el pic o el buit de la ona. -Hormones glucocorticoides: fan U invertides, on hi ha un rang al centre, un valor òptim que permet la potenciació. Hi ha concentració de glucocorticoides en sang i hi ha el màxim de potenciació
- Principals eferències de la formació hipocampal CA3 -> CA1 -> subiculum El més lògic és que del subiculum s'enviïn axons cap a fora de la formació hipocampal, però també pot passar que el CA1 enviï axons fora de la formació hipocampal.
Els axons de les neurones de CA1 i del subiculum per sortir necessiten:
- (+ important) Escorça entorrinal -> escorça pererrinal i escorça parahipocàmpica -> neocòrtex associatiu (la informació no es guarda en la formació hipocampal, allà només es codifica, es guarda al neocòrtex).
- (- important) Fòrnix -> zones del diencèfal (cossos mamil·lars de l’hipotàlem i alguns nuclis del tàlem).
Si tenim amnèsia el problema no està en la formació hipocampal, si no a les seves eferències.
- Resultat de 4 tipus diferents de processament :
1. Codificació: tota la informació que percebem serà processada a diferents
nivells jeràrquics. Neocòrtex -> lòbul temporal medial (no es tracta de buidar informació d'un lloc a un altre, sinó que serà manipulada, organitzada pel prefrontal). Ens trobem amb senyals diferents a 2 nivells. El patró d'activació de l'escorça entorrinal amb l'hipocamp serà diferent. Des de el prefrontal s'intenta que els resultats no es barregin entre ells (independència dels circuits).
2. Consolidació: enfortir la sinapsis entre les neurones.
3. Emmagatzematge: no existeix un únic magatzem d'informacions, sinó
múltiples representacions en el cervell. A cada una d'aquestes es pot accedir per diferents vies (visual, tacte, auditiu) i de manera independent. Memòria episòdica (maneig de temps i espai), necessita, pel seu emmagatzematge, el neocòrtex posterior + prefrontal. Memòria de treball (cerca i activació parcial d'informacions per realitzar quelcom de forma immediata) necessita el neocòrtex posterior + prefrontal.
4. Recuperació: prefrontal (permet que s'especifiqui algun criteri de cerca) ->
se'n va cap al neocòrtex posterior o cap al temporal medial en el cas que es tracti d'alguna cosa que no estigui emmagatzemat encara -> després arriba un altre cop al prefrontal en el cas de la memòria de treball.
TEMA 6 LLENGUATGE
Comunicació: acció efectuada per un subjecte, l’emissor que altera el comportament d’un altre subjecte que és receptor. Perquè aquest sistema comunicatiu pugui avançar, es necessita que rebin algun benefici. Llenguatge: capacitat per associar símbols amb significats específics i ens permet transmetre informació.
MODEL DASIO – DAMIO
Dels 90 fins ara. Estructures de l’hemisferi esquerre. 3 grans sistemes:
- (^) Sistema d’execució de la llengua
a. Sistema perisilvi posterior (sistema d’ubicació temporoparietal): l’inici és
l’àrea de Wernicke (22), en el model aquell simple tot s’acaba i comença a Wernicke. Rep senyal de (qualsevol àrea secundària) àrea auditiva. Després la senyal secundaria va al circuit temporal -> POT (circumvolució angular i circumvolució supramarginal). FUNCIONS:
- Comprensió de la parla (oral i escrita). Comença a associar paraules amb concepte i significat.
- Producció de la parla.
- Integrar senyals auditives, fonemiques que arriben, convertint aquests diferents fonemes en paraules.
- Assegurar el control motor de les articulacions.
Rodona: sistemes perisilvians (posterior i anterior). Zona més clara: connexions que s’estableixen amb el posterior (memòria semàntica) per consultar els arxius de la informació semàntica.
Comparativa amb humans, amb el llenguatge verbal i el llenguatge dels signes. Llenguatge dels signes: sortida motora, perquè mous les mans. Tant el llenguatge de signes com el llenguatge verbal, indiquen les regions perisilbianes de l’hemisferi dret, i requereixen que estiguin integres. Hi ha més participació del lòbul parietal en el llenguatge de signes que no pas en el llenguatge parlat. El llenguatge de signes implica més la utilització de l’espai.
LLENGUATGE DELS SIGNES
- Lòbul parietal Hi ha 2 modalitats d’espai:
- Espai topogràfic: posicions, moviments d’objectes que tenen una traducció directe a l’espai del món real, és a dir s’activa el parietal esquerre.
- Espai referencial: no hi ha traducció directe de l’espai del món real, està al meu llenguatge però no està al món real. S’activa el parietal dret.
El llenguatge intrínsicament utilitza regions perisilvianes (hemisferi esquerre), i en el cas concret del llenguatge de signes utilitza majoritàriament el lòbul parietal. El sistema d’execució és la clau del llenguatge.
La cissura de silvi és més llarga a l’hemisferi esquerre. El planum temporale, que aproximadament es troba a l’àrea de Wernicke, és major a l’hemisferi esquerre. Des del punt de vista funcional les diferencies d’hemisferis, en relació al llenguatge, totes condueixen al mateix. Quan es presentava una paraula escrita o auditiva, es mirava les àrees del cervell que s’activaven, i sempre s’activaven les regions perisilvianes esquerres. Els dretans tenen una relació amb el control de la mà dominant i el control de funcions lingüístiques. Tenen un 98% amb la representació del llenguatge a l’hemisferi esquerre, i un 2% a l’hemisferi dret. Els esquerrans (epilèptics) tenen un 70% amb la representació del llenguatge a l’hemisferi esquerre, un 15% a l’hemisferi dret i un 25% amb una representació
bilateral (no es comporten com si tinguessin dos hemisferis, els dos participen però no fan el mateix).
Funcions lingüístiques de l’hemisferi dret
- Prosòdia: canvis en l’entonació, el ritme i l’èmfasi que adjunten significat, bàsicament emocional, al missatge. No tot són emocions, també ens permet precisar el significat d’una frase. Es relaciona amb les capacitats musicals dels no professionals i amb la capacitat d’expressió i reconeixement de les emocions. Si estudiem pacients lesionats a l’hemisferi dret, es veu que es pot tenir afectat les dues coses. Se’ls hi presenta parells de frases i se’ls hi demana si són iguals. Les frases són iguals, però amb entonacions diferents.
- Pragmàtica: utilització d’un llenguatge apropiat per un context social determinat. Amb els amics pots dir una grosseria però ho entendran com una broma, un pacient amb lesió ho entendrà al peu de la lletra. El context és important per entendre correctament unes frases. Quan parlem de context és com si parléssim d’espai, o ho podem relacionar amb l’espai.
Lectoescriptura
Si utilitzem la parla com a llenguatge verbal. Model fonològic de la paraula
Parla
Significat Model motor Model fonològic semàntic articulatori de de la paraula Processament la parla gramatical (broca)
CONCEPTE
Lectura
Modelo fonológico significado semántico modelo motor modelo de la palabra procesamiento gramatical articulatorio visual CONCEPTOS de la palabra de la palab. (39) circumv cingulada hemisf. Izquierdo Escritura
Modelo fonológico significado semántico modelo grafico de la palabra procesamiento gramatical de la palabra CONCEPTOS (programa premotora)
TEMA 7: CONDUCTA SOCIAL
FUNCIONES COMUNICATIVAS
imágenes que no requieren atención ). Por lo tanto no no podemos especificar si la amígdala se activa por efecto emocional o atencional.
El hipotálamo es otra estructura que no se sabe si se activa por efecto emocional o atencional.
NEURONAS ESPEJO
- (^) Están en las zonas parieto-temporal
- Se activan cuando el sujeto hace una acción dirigida o cuando ve a otro que lo hace
- Provoca procesos de imitación motora simple o que se da en ámbitos sociales (ámbito de la empatía) Parietal : c. secundaria somestesica, aquí hay neuronas somestesicas y neuronas espejo Frontal : c. secundaria premotora y el prefrontal (área Broca, 44) El sistema estricto de las neuronas espejo, el parietal y el frontal, se encarga de la planificación y ejecución motora, se relaciona con el objetivo de la conducta a imitar. Para que se activen las neu espejo se necesita un input visual. El input se coge desde el POT. En la ínsula se hace la sinapsis de emociones con consecuencias motoras.
Amígdala->Parietal (ínsula)->Frontal ( el circuito de las neu )
Las neu espejo codifican niveles muy abstractos:
1. Pueden responder a sonidos relacionados con la acción (el sonido de romper
un cacahuete)
2. Relación con el lenguaje
3. Responden a intenciones (si es diferente la situación responden de manera
distinta porque difieren las intenciones, ver una mano que coge una taza desde una mesa llena de comida (pensar que va a beber) y ver una mano que coge una taza desde una mesa con migas y restos de comida (pensar que limpiara la mesa) ) dentro del prefrontal derecho
4. Cuando me observo a mí mismo, autoreconocimiento, se relaciona también
con la empatía (18-19 meses se da esta capacidad)
RELACION ENTRE NEURONAS ESPEJO Y LENGUAJE
- Coinciden en el área de Broca y en la región frontal inferior => Teoría gestual del origen evolutivo del lenguaje (antes de verbal fue gestual, los humanos se comunicaban a través de los gestos)
- Con la estimulación magnética transcranial puede alterar el funcionamiento de Broca =>la imitación es menos precisa, altera las neuronas espejo
- Cuando soy observador pasivo o lector se activan las mismas áreas de la corteza cerebral (zonas premotoras): se activan neuronas espejo
La relació entre les neurones mirall i el llenguatge es basa en:
•La coincidència entre la localització de la regió frontal inferior del
MNS i de l’àrea de Broca. Això dóna suport a la teoria gestual de
l’origen evolutiu del llenguatge
•Usant la IRMf s’ha observat que les àrees motores del llenguatge
s’activen visualitzant i verbalitzant accions
Congruence between the cortical sectors activated by observing
actions and by their verbal descriptions provides evidence for an
involvement of premotor areas with mirror
neuron properties in re-enactment of sensory-motor
representations during conceptual processing of linguistic phrases
describing actions.
SISTEMA DE NEURONES MIRALL (MNS)
- Usant la TMS (estimulació magnètica transcranial) es pot alterar
el funcionament de l’àrea de Broca -> la conducta d’imitació es
torna menys precisa, altera el
funcionament de les neurones mirall
ESTUDIO CON AUTISTAS
-se les pide mirar o imitar expresiones emocionales faciales
-comparados con sujetos normales presentan menor activación de las
neuronas espejo durante la tarea. Cuanto mayor deterioro autista menor
activación. Menor grado de autismo mayor activación de las neuronas
espejo.
INFLUENCIAS AMBIENTALES Y PLASTICIDAD CEREBRAL: RESERVA COGNITIVA
Se refiere a la capacidad de un cerebro adulto para afrontar la patología
cerebral minimizando la expresión clínica (sintomatología)
Neuropatologia Estructura i funció
Canvis propis F 0 E 0 SNC
F 0 E 0Estat funcional
Envelliment Ambient / experiencia Genetica
Educació / ocupació Variants
Relacions socials Protectors /de risc
Activitat física
Model passiu de la RC:
La RC es relaciona amb: num. neuronal, densitat sináptica, mesures de
volum cerebral amb RM
Model actiu de la RC:
La RC es relaciona amb: utilitzacio eficaç de circuits cerebrals alternatius per
a l’execucio de tasques cognitives.
ESTUDIO DE LAS MONJAS
-no hay relación directa entre el grado de daño cerebral y las
manifestaciones.
-los sujetos con envejecimiento normal (sujetos control): cuanto más grande
sea la reserva cognitiva mas volumen tiene el cerebro (mas sustancia gris o
mas numero de neuronas). También se encontró que cuanta más reserva
cognitiva tengan hay menos activación (resultado optimo con menor
esfuerzo).
-los sujetos con Alzheimer (todos tienen nivel 4 de Alzheimer pero los
cerebros tienen diferentes medidas): correlación negativa. Cuanta más
reserva cognitiva menos volumen cerebral. Los de reserva cognitiva grande
tienen cerebro pequeño. Cuanto más reserva cognitiva más activación.
- El cuerpo calloso presenta dimorfismo sexual, es mayor en las mujeres,
aumentando las vías de conexión interhemisférica.
- Destaca su capacidad lingüística, y su relativa resistencia a las patologías
del lenguaje (aparecen en una mujer por cada 4 hombres).
CARACTERISTICAS PRINCIPALES DEL LOBULO OCCIPITAL:
A. Visión, inicia el procesamiento visual
B. Via dorsal: movimiento en espacio
C. Via ventral: reconocimiento de estimulos
CARACTERISTICAS PRINCIPALES DEL LOBULO PARIETAL:
Hay 3 zonas con 3 funciones:
1. Circumvolucion postcentral->informaciones somestesicas
2. Parietal posterior superior->guía visual de movimientos en el espacio
(inculo el mov ocular), función espacial (contexto)
3. Parietal posterior inferior->cognición espacial: lectura, escritura o
calculo; atención (percepción de cuerpo y espacio alrededor del
cuerpo)
El superior derecho: percepción del hemisf izquierdo y el hemiespacio
extrapersonal izquierdo atiende también el hemicuerpo y hemiespacio
derecho
El superior izquierdo: se ocupa únicamente del hemicuerpo y el hemiespacio
derecho.
CARACTERISTICAS PRINCIPALES DEL LOBULO TEMPORAL:
A. Audición: la info auditiva presenta velocidad y frecuencia. En el
lenguaje se necesita un procesamiento muy rápido. Al lenguaje no le
importan las frecuencias sino la rapidez. La música es al revés. El
hemisferio izquierdo está relacionado con la rapidez y el hemisferio
derecho está relacionado con las frecuencias complejas (área auditiva
+ grande).
B. Reconocimiento estímulos complejos (agnosias=alteraciones en el
reconocimiento de estímulos, se dan agnosias especificas como x
ejemplo en una agnosia visual solo se percibirán los objetos pero no
las caras.)
C. Emociones (amígdala)
D. Memoria declarativa (hipocampo) / estas 2 últimas son funciones del
límbico /
LESIONS A L’ESCORÇA PARIETAL SÍNDROME HEMINEGLIGÈNCIA
CONTRALATERAL
TRETS:
- Dificultats en la percepció dels estímuls contralaterals en situació
d’estimulació simultània.
- Negligència hemi-espacial (dibuix), del propi cos, de lo imaginat i del món
exterior.
ETIOLOGIA:
- Lesions a l’escorça parietal posterior dreta i amb origen cerebrovascular
(ACM)
CARACTERISTICAS PRINCIPALES DEL LOBULO FRONTAL
A. Planificación, coordinación y realización motora
B. 3 partes:
1) Dorsolateral: parte + complicada, se encarga de funciones
ejecutivas (toma de decisiones, seleccionar un objetivo, realizar
las acciones que nos llevan a conseguir dicho objetivo,
valoraciones intermedias), memoria de trabajo
2) Orbital: inhibición de respuestas irrelevantes, valoración
emocional (cuando sube la activación de la amígdala hacia el
orbital le damos un valor a una acción-> consecuencia + o -),
adecuación conducta-contexto
3) Paralímbico o medial: conexión permanente con el cingulado
anterior (que no es prefrontal sino límbico) -> motivación para
algo
