Tirant Lo Blanc: Resum pàgs. 143-195
Cap. 231
Plaerdemavida parla amb Tirant. Li diu que l’esperança que té del seu propi plaer li obliga a servir-
li, i encara que sap que la seva culpa es inmensa, per servir-lo i honrar-lo, mentre l’emperador sopi,
ella li portaria a la recambra de la princesa. Llavors, quan va ser fosca nit, Plaerdemavida va portar
a Tirant a la recambra, on hi havia una gran caixa amb un forat, per s’on observaba el bany.
Després de sopar, mentre les dames ballaven amb els cavallers, es van adonar de que Tirant no
estaba, van parar de ballar i Carmesina va anar amb les seves donzelles a la seva recambra, i Tirant
que estava dintre d’aquella gran caixa, va poder mirar com la princesa es banyaba. Més tard, la
Viuda reposada va entrar i es va banyar amb la princesa. Acabat el bany, i quan totes les donzelles
es van dormir, Plaerdemavida va treure Tirant de la caixa, i el va fer despullar per portar-lo al llit de
la princesa. Tirant es sent molt culpable, i per el gran amor que té a la princesa, no farà res que
pugui molestar-la.
Cap. 232
Plaerdemavida es va enfadar per aquestes paraules, i li va dir a Tirant que ell li va demanar el que
ara defugia, que estava farta d’esperar què Tirant acceptés la seva oferta i que perdria la seva fama i
el seu honor, per tenir por d’acostar-se amb la princesa.
Cap. 233
Tirant, veient com Plaerdemavida parlava tant clar, li va dir l’únic que sent es la por d’aquesta
vergonya, però li acaba pregant a Plaerdemavida que li porti a la cambra de la princesa.
Plaerdemavida el va portar, però el va deixar. Tirant no sabia on estava perquè estava fosc, anava
descalç i cridaba tant baix com podia, però Plaerdemavida no el contestaba, ella li va dir que així es
castigaba als poc enamorats. Finalment, el va deixar a Tirant estirat al costat de la princesa, sense
moure fins que ella li digués. Plaerdemavida es va posar dreta al capçal del llit, entre ell i la
princesa, va agafar la mà de Tirant i la va posar sobre els pits de la princesa, que es va despertar i es
pensava que qui la tocava era Plaerdemavida, que quan veia que la princesa dormia, aflueixava la
mà i Tirant tocava al seu gust, volent arribar al seu desig, fins que Carmesina es va donar que no era
una dona i va començar a fer grans crits. Plaerdemavida l’havia difamat, ella li deia que callés, que
allà estava el seu cavaller, qui li suplicava. La por era més gran que l’amor i Carmesina va decidir
callar, però quan va fer el primer crit, tothom es va acabar adonant de què passava alguna cosa.
Entre els crits i l’ avalot, Plaerdemavida va agafar Tirant pels cabells, i el va treure d’allà i va fer-lo
sortir pel terrat amb una corda, i es va trencar una cama. Plaerdemavida torna amb la princesa,
l’emperadriu arriba a la cambra preguntant quin avalot era aquell. Carmesina va contestar què una
gran rata li havia saltat a la cara i què li havia fet una esgarrapada. L’emperador també va arribar a
la cambra, va buscar la rata per totes les altres, però Plaerdemavida va treure la corda per a què
ningú sapigués el que realment havia pasat. La notícia també va arribar al duc i a la duquessa, qui
va cercar a Tirant pel terrat.
Cap. 248/ 260/ 261
Mentre es recupera, Tirant s’escriu amb Carmesina, que ja no li amaga el seu amor. Després
d’escriure la carta, Tirant la va donar a Hipòlit i li va demanar que li donés a la princesa. Hipòlit se
la dona i es va troba amb l’emperadriu, van parlar una estona sobre Tirant. L’emperadriu li va
explicar que patia molt per Tirant, es va adonar que Hipòlit devia amar, i de seguida el va començar
a interrogar. L’ emperadriu demana a Hipòlit que no tingui vergonya, està disposada a escoltar-lo.
Finalment, Hipòlit li confessa que està enamorat d’ella. Després d’escoltar la confessió,
l’emperadriu se’n va anar i no va dir res, però va cridar-lo. Hipòlit no va voler tornar, avergonyit i
penedint-se molt pel que havia dit se’n va anar cap a la seva posada. Però tenia que tornar cap al
palau, per rebre una resposta de Carmesina de la carta que li havia portat.
