¡Descarga Títols valors. resumen y más Resúmenes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
Instruments de tràfic empresarial
Títols valors
Els títols valors són documents sobre dret privat l’exercici i la transmissió del qual estan condicionats a la possessió d’un document.
La doctrina general distingeix:
Legitimació per la possessió
Literalitat del dret incorporat
Autonomia del dret incorporat
1-LEGITIMACIÓ PER LA POSSESSIÓ:
La idea clau del títol valor recau en el nexe existent entre el títol (cosa corporal) i el dret (cosa incorporal), qui té el títol és el titular del dret i no hi ha dret sense títol.
El títol és una cosa moble i com a tal se’l tractarà a partir de les regles de circulació de les coses mobles.
2-LITERALITAT DEL DRET INCORPORAT:
Del que s’hi diu en el títol s’obté tota la informació sobre el contingut i l’extensió del que s’hi incorpora. Tot allò que no estigui contingut en el títol s’entendrà que no existeix. Les clàusules que no constin en aquests documents no tindrà eficàcia jurídica, s’entendrà que no existeix.
(ex.: en els casos de les accions nominatives això implicaria que no es poguessin considerar com a títols valors perquè per saber els drets d’aquest accionista s’hauria de recórrer a altres fonts com la llei o els estatuts de la societat, la simple acció nominativa no ens serviria per deduir els drets dels socis).
3-AUTONOMIA DEL DRET INCORPORAT:
És l’aspecte més important i suposa que el qui té el títol no es veu afectat per les relacions jurídiques que hi hagin tingut els tenedors anteriors, cada cop que es transmet el títol sorgeix un dret nou per l’adquirent, no un dret derivat de les relacions jurídiques anteriors.
El negoci jurídic subjacent al títol valor no té cap afectació en el propi títol, sempre que l’adquirent sigui de bona fe: article 20 de la llei canviària i del xec
(ex.: A compra un cotxe a B i acorden que el pagament es farà a partir de 5 lletres de canvi que A emet a favor de B, el que suposa una instrumentalització de crèdit de B cap A permetent-li que retardi el pagament fins al moment de venciment. Si B transmet aquestes lletres a C qui podrà cobrar-les de A en el moment del venciment. La relació de C respecte el cotxe és inexistent; si arribat el moment de cobrar A al·lega que el cotxe tenia vicis no podrà oposar aquest fet a C perquè aquest és extern a la relació de compravenda entre A i B).
TIPUS DE TÍTOLS VALORS:
NOMINATIUS: designen com a titular a la persona que es diu en el títol i la seva variació s’ha de notificar al deutor
A LA ORDRE: el dret que en ells s’incorpora s’ha de complir a la ordre del primer adquirent o a la ordre dels successius adquirents d’aquest títol. La transmissió del títol entre els successius tenedors del títol es fa a partir del mecanisme de l’endós.
- AL PORTADOR: no designen a la persona titular, sinó que s’han de complir davant la persona que posseeixi el títol. Es configura a partir d’uns trets essencials:
o Existeix una presumpció que el titular del títol és el seu possessor: suposa una protecció de l’aparença jurídica.
o Es transmeten a partir de la simple traditio del document
o El posseïdor de bona fe d’aquest títol posseeix un títol irreivindicable: (protecció d’aquest tercer adquirent de bona fe) (article 545 Codi de Comerç en relació a l’article 464 del CC).
La transmissió d’aquests títols valors es farà a partir de les normes de transmissió dels béns mobles:
- S’exigeix: Títol + traditio art. 609 CC
o Títol: document que recull la manifestació de voluntat o el dret
o Traditio: entrega del títol
Els títols valors impropis són aquells que poden semblar-ho però en la realitat no ho són. Són títols no creats per la seva transmissibilitat i tampoc tenen el caràcter de literalitat.
(ex.: la carta de porte es considera títol valor incomplert perquè no aporta tota la informació sobre els drets que tenen els que celebren el contracte de transport).
LLETRA DE CANVI:
Títol valor a la ordre, formal (ha de contenir unes mencions obligatòries), literal, abstracte (no incorpora la causa de la obligació que assumeixen els obligats canviaris: el negoci jurídic subjacent) i dotat de força executiva, que incorpora una ordre o mandat de pagament dirigida al lliurat (destinatari de l’ordre de pagament: qui ha de pagar) i la promesa o obligació autònoma de pagar al seu posseïdor legítim i al seu venciment una suma determinada de diners, vinculant solidàriament a tots els firmants a la obligació de pagament.
Article 1 llei canviària i del xec:
Estableix els requisits que ha de complir la lletra de canvi: informació que ha de contenir.
El PRENEDOR (tomador): és qui constarà a la lletra com a persona a qui s’haurà de pagar la quantitat determinada en la lletra (“págase a la orden de ...”). És el primer posseïdor del títol, i com a tal pot transmetre la lletra a un tercer o bé quedar-se-la per cobrar-la quan arribi el venciment.
L’ENDOSSANT és qui sent posseïdor del títol la transmet a un altre (l’endossatari).
L’ENDOSSATARI: és qui rep el títol endossat.
L’ACCEPTANT: és el lliurat quan accepta pagar la lletra. Si el lliurat no accepta pagar la lletra no es converteix en obligat canviari. Les lletres no acceptades no impliquen que el pagador admeti la obligació de pagar-la, no el converteix en obligat canviari.
EXEMPLE:
Marta Gómez que viu al carrer Aribau 57 de Barcelona compra 4 taules de despatx per valor de 6000€ a l’empresa MoviOfici SA d’Hospitalet. Ambdues parts decideixen finançar el deute mitjançant una lletra de canvi que emet l’empresa MoviOfici per un termini de venciment de 4 mesos des de la data. El mateix dia de l’emissió la lletra és acceptada per la Marta Gómez.
MoviOfi gira la lletra a favor de Publirap SA amb la que té un deute pel mateix import.
4. A un plazo contado desde la vista. Plazo desde la aceptación de la letra o desde que se hace el protesto o acciones equivalentes
El endós es el mecanisme de transmissió dels títols a la ordre. L’endós es ple quan es transmet la propietat de la lletra i la titularitat del dret que incorpora. L’endós es limitat quan no transmet ni la propietat de la lletra ni la titularitat del dret que incorpora (únicament per presentar-la en comissió de cobrança o fer-la servir de garantia) i qui la rebi només podrà transmetre-la igualment de manera limitada. Efectes de l’endós ple: Translatiu: L’endossatari adquireix la plena propietat i la titularitat del dret que incorpora. Es regeix per la transmissió de béns mobles del codi civil i per tant s’ha de complir la teoria del títol i el mode. Legitimador: Qui l’adquireix queda legitimat per exercir els drets que incorpora la lletra (només si ha hagut regularitat en la cadena d’endossos). Ha d’haver-hi una plena coincidència entre el posseïdor i l’endossatari. Tots els endossataris han d’haver rebut la lletra de manera regular i plena. S’invalidarà l’endós incorrecte i tots els posteriors. Garantia: Tot endossant garanteix davant dels tenidors posteriors l’acceptació i el pagament de la lletra. Al signar es converteix en obligat canviari solidari. Pot posar una clàusula d’exoneració de la responsabilitat. No respondrà canviàriament (sí pot respondre civilment). Un endossament ple ha de designar l’endossatari, la data d’endossament i la signatura de l’endossant (aquest últim es el més important i sense ell el títol ja no circularà com a títol canviari). L’endós en blanc (art. 17 LCidX), que es semblant a l’endós al portador en la majoria de les seves característiques, es una classe d’endós ple. Endós limitat de garantia: el creditor canviari que es a la vegada deutor extracanviari reforça el compliment de el citat deute extracanviària mitjançant l’entrega a l’endossatari del títol valor del qual es legítim tenedor.
Exemple: Concessionari ven a Mireia Alemany un cotxe per 30 mil euros. S’emeten 5 lletres de canvi per un import de 6 mil euros. S’exigeix l’acceptació de les lletres i l’aval (aval parcial de 3 mil euros de cada lletra per part del seu germà Joan). Es transmeten les lletres a un proveïdor, accessoris automòbil S.L., per pagar un deute de materials. Aquest les entrega al Sr. Ricard Vinyes per que les presenti al cobrament però se les transmet al Sr. Josep Gener en pagament d’un deute. Arribat el venciment es dirigeix a cobrar les lletres del acceptant però la Mireia es nega a pagar. Defendre la posició de la Srta. Alemany. Art. 21 y 19, no es tenidor legítim i, per tant, no s’ha de pagar.
Cas d’examen:
La Sociedad Restauración de edificios, S.L.. ha vendido un inmueble al Sr. Juan García Sánchez por un importe de 500 mil euros instrumentalizando su pago mediante la emisión de 5 letras de cambio por un importe de 100 mil euros cada una de ellas; las meritadas letras han sido aceptadas por el Sr. Juan García Sánchez y avaladas por su esposa María Calvet Miró. La sociedad que ha librado las letras de cambio mantiene relaciones comerciales con la mercantil Utensilios del Baño, S.L., y, como pago de su factura nº 52, le gira a su favor 2 letras de cambio por un importe de 100 mil cada una. Respecto de las restantes cambiales por un importe total de 300 mil euros el tenedor procede a descontarlas en la entidad Banco Santander exigiendo el susodicho banco que avale las letras el administrador único de la sociedad, Ramón Fortuna Casacoberta, y tendrá que avalar al librador. No habiéndose producido el vencimiento de las letras la sociedad Utensilios del Baño, S.L., transmite las dos cambiales de 100 mil cada una a un proveedor de material eléctrico, Materiales Eléctricos, S.L.; a su vez, estando esta sociedad en una delicada situación económica, entrega las letras mediante la inclusión de la mención “valor en garantía” a la Caixa del Penedés a los efectos de garantizar unas pólizas de préstamo.
- No pagando las letras el librado aceptante, como debe actuar y contra quién el Banco de Santander?
Ha d’aixecar protest o declaracions equivalents ja que les lletres acceptades no han estat pagades per l’obligat principal per poder reclamar a altres que no siguin el lliurat acceptant, si no ho fa perd l’acció de retorn. Habitualment el banc reclamarà al seu endossant que li retorni el descompte que ha fet. Si el banc decideix reclamar el pagament de les lletres acceptades tindrà acció solidària, que serà directa, contra Maria Calvet com a avalista de totes les lletres, Juan García Sánchez (que si paga extingirà les lletres de canvi), i contra Restauración de Edificios, S.L., i el seu avalista (acció de retorn si ha aixecat protest).
- La misma situación de impago respecto la Caixa del Penedés.
El cobro del importe servirá para cancelar las pólizas de préstamo. No tiene acción cambiaria, solo causal, contra su endosante, Materiales Eléctricos, S.L., pero sí contra el resto de sujetos.
- Utensilios del Baño, S.L., ha presentado un requerimiento notarial a Materiales Eléctricos, S.L., alegando una entrega defectuosa de materiales. ¿Puede ser este hecho relevante en la reclamación cambiaria?
No, a no ser que Utensilios del Baño le reclamase el importe de esta letra al librador por vía causal. Cambiariamente no tiene relevancia ya que la letra de cambio no incorpora las relaciones subyacentes.
- Si las letras de cambio son pagadas por el avalista del librador, ¿a quién podrá reclamar?
Ramón te acció contra el lliurador, el lliurat i l’avalista del lliurat.
- De haber introducido Utensilios de Baño, S.L., la cláusula “no a la orden”, ¿qué consecuencias tendría en la circulación de la misma?
Solo podrá circular en concepto de cesión de crédito y por tanto se aplica el Código de Comercio, cesión de créditos, y no la ley cambiaria.
El descompte es un contracte mitjançant el qual l’entitat de crèdit, prèvia una deducció d’una quantitat de diners, anticipa al seu client l’import d’un crèdit, que encara no ha vençut, que aquest client té en front d’un tercer. Aquesta transmissió es fa incorporant la clàusula “salvo buen fin”, queda condicionada a que el deutor pagui el crèdit, si es paga el crèdit l’entitat percep l’import i s’extingeixen les obligacions. El client pot cedir-li el crèdit al banc mitjançant el mecanisme de cessió de crèdits o pot transmetre canviariament la lletra (procediment normal), posant que es pagui a l’ordre de la entitat de crèdit o posant que es pagui a l’ordre del lliurador i que aquest endossi la lletra a l’entitat de crèdit (supòsit habitual). Si la lletra no es paga l’entitat es dirigirà contra qui ha sol·licitat el descompte carregant l’import de la mateixa en el compte del seu client i tornant-li la lletra. La clàusula “salvo buen fin” només te eficàcia si el banc actua diligentment, ha d’aixecar protest o obtenir declaracions equivalents (no podrà carregar l’import de la lletra si no ho fa), succeirà el mateix si el banc no actua i provoca la prescripció de les accions canviaries.
Quan la lletra no es pagada el dia del seu venciment, el tenidor, si no vol que la lletra quedi perjudicada, ha d’aixecar protest notarial o obtindré les declaracions equivalents al protest. La primera declaració equivalent al protest es una declaració que fa el lliurat, la qual signa, amb la qual denega l’acceptació o es nega a pagar la lletra. L’altra es la declaració que fa el domiciliatari, qui té la lletra domiciliada, el lloc on s’ha domiciliat, o la Cambra de Compensació fa una declaració que afirma que arribat el venciment no ha estat pagada. Si el tenidor de la lletra no obté el protest notarial o les declaracions equivalents, conservarà les accions canviàries directes contra l’acceptant i l’avalista tot i que no hagi presentat la lletra al cobrament (art. 63) però perd les accions de retorn contra el lliurador, la resta d’endossants i els seus respectius avalistes. Clàusula sense despeses: el tenidor de la lletra queda dispensat d’aixecar el protest o declaracions equivalents. La seva finalitat es reduir despeses de tal manera que si el tenidor igualment aixeca el protest anirà a càrrec seu. No allibera de presentar-la al cobrament (queda perjudicada si no ho fa). El pagament pot ser:
- (^) Ordinari: El que fa el lliurat i extingeix totes les relacions canviaries
- Extraordinari: Si el fa el lliurador aquest tindrà dret a dirigir-se contra l’acceptant i el seu avalista. Si paga un endossant podrà dirigir-se contra els endossants anteriors a ell, contra el
2.a La falta de legitimación del tenedor o de las formalidades necesarias de la letra de cambio, conforme a lo dispuesto en esta Ley. 3.a La extinción del crédito cambiario cuyo cumplimiento se exige al demandado (ya se ha pagado, ha prescrito o está perjudicada, esta última solo para acciones de retorno, la directa sigue pudiendo usarse). Frente al ejercicio de la acción cambiaria sólo serán admisibles las excepciones enunciadas en este artículo. En el caso de que se ejercite la acción cambiaria por vía ejecutiva no será de aplicación lo previsto en el artículo 1.464 y en los números 1.º y 2.º del artículo 1.467 de la Ley de Enjuiciamiento Civil.
Quan el deutor canviari es un consumidor l’art 12 de la Llei de Crèdit al Consum es permet exercitar les excepcions derivades de l’incompliment del contracte contra tots els endossants, no tan sols contra el lliurador. L’autonomia del dret incorporat queda relegada per la protecció del consumidor.
Artículo ochenta y ocho.
Las acciones cambiarias contra el aceptante prescriben a los tres años, contados desde la fecha del vencimiento. Las acciones del tenedor contra los endosantes y contra el librador prescribirán al año, contado desde la fecha del protesto o declaración equivalente, realizados en tiempo hábil, o de la fecha del vencimiento en las letras con cláusulas «sin gastos». Las acciones de unos endosantes contra los otros y contra el librador prescribirán a los seis meses a partir de la fecha en que el endosante hubiere pagado la letra, o de la fecha en que se le hubiere dado traslado de la demanda interpuesta contra él.
