titulo del documento, Resúmenes de Catalán

¡Descarga titulo del documento y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!

VARIABLES EN EL PROCES DE MI-

NORITZACIO DE LA COMUNITAT

LINGÜISTICA CATALANA,

Tesi de Doctorat presentada Miquel Pueyo i Paris. Director: Dr. Joan Solà. Lleida, Primavera de 1.987.

per

Agraeixo el guiatge inicial del Dr. Lluís García i la direcció del Dr. Joan Solà, no únicament per l'encert amb que dirigí el meu treball sinó també per la immillorable atenció amb què revisà els mecanoscrits originals.

"A,,

I.- LLENGÜES EN CONTACTE i-. 8 l.- LLENGÜES EN CONTACTE 9 1.1. Necessitat històrica i història de la necessitat 9 1.2. Uriel Weinreich: els fonaments científics. 14 2.- BILINGUISME 22 2.1. Bilinguisme i bilingüismes 22 2.2. Algunes precisions metodològiques sobre el bilingüisme 31 2.3. El bilinguismo a examen 35 2.4. Crisàlides i papallones: les valoracions del bilingüisme 46 2.5. El component mític del bilingUisme 51 f 3 .- DIGLÒSSIA 57 3.1. Diglòssia 'a la catalana' 57 3.2. Els orígens: Jean Ps i char i 62 3.3. La diglòssia segons Charles A. Ferguson .. 66 3.4. La revisió de Joshua A. Fishman. Usos i abusos 71 4.- CONFLICTE LINGUISTIC 82. 4.1. La definició de Lluís V. Aracil 81

II.- LA COMUNITAT LINGUISTICA CATALANA 90 1 .- COMUNITAT LINGUISTICA 91 1.1. Difícils definicions 91 1.2. Existeixen comunitats lingüístiques bilin- gües? 98

2.- LA COMUNITAT LINGÜISTICA CATALANA 108 2.1. Situació del català dins el conjunt europeu.. 108 2.2. Conflicte lingüístic i disgregació 114 2.2.1. La fragmentació de la comunitat lin- guistica catalana 116 2.2.2. Unitat filològica o unitat sociolin- güística? 119

III.- EL PRUCES DE NINORITZACIO 126 1 .- LA SITUACIÓ MINORITÀRIA 127 1.1. Llengües minoritàries i llengües minorit- zades 127 1.1.1. La situació minoritària: història i característiques 130 1.2. Factors que propulsen la minorització 135 1.2.1. Condicions històriques i socio- économiques 135 1.2.2. Política lingüística 137 1.2.3. Mecanismes psico-socials 139 1.2.4. La facilitació de la llengua expansi- va , 143 1.3. Mecanismes psico-sociològics de la minorit- zació 147 2.- LA INTERPOSICIÓ 156 2.1. Glotofàgia, préstecs i enxebrismo 156 2.2. Interferència i interposició: aspectes es- tructurals i funcionals ., 1 61

:¥*?, 1

1.2.2. La llengua de l'escola 242 1.2.3. Estratègies, assimilació i catalanitza- ció 248 2 .- LA IMPLANTACIÓ ESCOLAR 258 2.1. Consolidació estatal i implantació escolar a 1•Occident europeu 258 2.2. L'escola a Itàlia 266 2.3. L'escola a França 278 2.3.1. Antic Règim, Revolució i bonapartisme: una trajectòria coherent 278 2.3.2. Els inicis de la consolidació escolar en el segle XIX 290 2.3.3. L'edat d'or: els mestres de la III Re- pública 295 2.4. L'escola a Espanya 306 2.4.1. Escola, impostos i servei militar 306 2.4.2. L'etern retorn de la Llei Moyano 320 2.4.3. Deficiències i insuficiències de l'esco- la espanyola en el segle XX 329 2.5. En sintesi 335

V.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 346

I,- LLENGÜES EN CONTACTE

Posteriorment, això mateix o coses similars han estat afirmades, amb arguments psüudo-científics, del basc, el rus o el castellà. Tractant-se de defensar la superio- ritat intrínseca de la pròpia llengua, creure que realment aquesta ha estat, escollida per la divinitat a l'hora de manifeptar-se als homes, forneix arguments, per exemple a un dels mites més difosos de la cultura islàmica:

and can utilize"God^ is allall-knowing, languages;^ allHe^ chosepowerfull; Arabic^ He asknows the quently, the Arabic language must bo, in important respects,vehicle^ of^ his^ ultimate^ revelation' to^ the^ world;^ conse- better than other languages." (Ferguson, 1.959b: 376)

El fet que calgui cercar l'assumpció d'unp llengua universal comuna en el passat mític o en les utopies del futur permet de subratllar, en tot cas, una tènue divisió entre els dos bàndols enfrontats en la querella dels antics i els moderns. Dels primers, Castelao blasmà amb ironia llur afany de cercar la perfecció "i dixando pol-á escala zoolóxi ca":

de Babel "(...) oscomo un castigo,mesmos^ quee reneganconsideran da vidao mito ascendente.^ da^ Torre Maisvariedade de culturas, eu dígolless que é o sino distintivo da nosa especie,a variedade de idiomas, co-a sua oTurquia que nosoubea fai igoalsuperiores que unaos can animnes. de Dinamarca (...) Un ( (^) ..can.) ¿Ede sabedesno idioma universal..." (Castelao, por qué? Porque os probes 1.944: 43) animais ainda están

El tema, però, amaga quelcom mes que paradoxes. Si haguéssim d'apurar-lo, caldria demarnar-se qui, coin quan, per què i amb quines intencions -confessables o malicioses- ha defensat o blasmat sense matisos l'unilin-

güieme planetari. Històricament, la ideologia de les cultures dominants ha tendit a ridiculitzar l'obstinació dels pobles que persistien a defensar el dret de viure en la pròpia llengua i ha lloat, en canvi, les excel·lèn- cies i els avantatges d'engolir-se els prejudicis romàntics i incorporar-se a la comitiva triomfant de la Francofonia o la Hispanitat, per posar dos exemples ben estridents. Tanmateix, aquesta mateixa ideologia esdevé bifront i capaç d'alterar radicalment el seu discurs característic, després d'experimentar a casa seva o a la dels r.fins (Quebec, Filipines) les queixalades d'una glotofàgia de signe oposat. Es gràcies a aquesta transmutació que se senten cada cop amb més freqüència, els planys dels representants d'una cultura estatal que, després d'haver-se cruspit tranquil·lament i durant segles tantas llengües de França, d'Asia i Africa, exigeix enèrgicament solidari- tats contra l'hidra anglòfona i enlaira el penó del dret a ésser diferents.

du breton,"(...) de l'alsacien,le^ sort^ dudu^ françaisflamand,^ estde l'occitan,lié^ à^ celui du corse et du basque, car, loin de s'opposer, ils peuvent seguistique qui nous guette." renforcer mutuellement (Gobard, 1.976: 45)face à l'homogénéisation lin-

Des d'una perspectiva científica, aquesta mena

*• desqualificacions globals, bé siguin referides a la

diversitat lingüística o ml monolinguisme, forçosament

han de senblar suspectes d'una passió gem innocent.

dels grups humans, el proporciona la sociolingüística. Es mitjançant l'estudi sistemàtic de l'ús linguistic que esdevé possible d'intepretar científicament aquesta història, sense acceptar grolleres versions d'inspiració animista o ideològica. Reclosos dins els límits de l'estudi de l'estructura lingüística, això esdevindria senzillament impossible.

güistes avançats"Mentre estudien idiomes o varietats lingüístiquesque - els^ gramàtics^ antiquats^ i^ els^ lin- fenti existeixen, abstracció (^) elsdels medis socioculturale en què sociolingüistes n'estudien l'ús,funcionen que ésPer precisamentprevenir malentesos,.llur relació advertiré amb els que, respectius per "ús", medis. no entenc pas solament la manera com la llengua és usada, sinóés efectivament usada." (Aracil, 1.979: 39) una cosa molt més fonamental: el fet mateix que

I és que allò que hom pot denominar equilibri d'ús entre les di'orses llengües no depèn en absolut de les hipotètiques i ropietats intrínseques de l'estructura lingüística d'aquestes, sinó de factors que, com acabo de subratllar, pertanyen al domini de la història, la política, la geografia... i que es desprenen de les condi- cions d'existència de les llengües respectives. Breument: te investigació > desenvolupada. ha demostrat que w» existeix cap tipus- de desigualtat estructural o estètica entre le» llengües; ans al contrari, que és innegable «1 caràcter potencials»nt pliu ifuncional d« qualsevol varietat linguis- tica« Les limitacions en l'ús d'una varietat lingüística no provenen en cap cas de les seves característiques estructurals, que són sempre il·limitades, sinó de les

limitacions i restriccions imposades pel context en què aquesta varietat és usada i, en definitiva, actualitzada. Com Einar Haugen ha dit, «JUt• «r» BO tuait» to th« «lber»- tl» of language except the«* wt by the ingwtuity ef , 1.966a: 10»)**

1.2. Uriel Weinreich: els fonaments científics.

L'any li££3 el de la publicació de Languages in contact. Findings and Problems, (Weinreich, 1.353), ben aviat considerada un chef d'oeuvre en el camp de la investigació de les relacions interlinguistiques, assenyala una fita important en el procès d'elaboració d'un paradigma científic per a la sociolingüística.*

L'arribada als Estats Units de milione d'emigrants europeus, durant les primeres dècades del segle XX, podia haver proporcionat als sociòlegs i lingüistes nord-americans un intens estímul i una oportunitat immillorable d'analitzar els fenòmers de contacte lingüístic propiciats per La diversitat de l'allau demogràfic i la fesomia dels processos d'integració. Dissortadament, els sociòlegs es preocuparen gairebé exclusivament de 1'arsimilacio de les minories ètniques i els lingüistes no semblaren excessivament interessats pel tema de les interferències ni per l'cbser- vació de les condicions d'existència de ~^s diverses llengües. No fou fins alo anya 60 que adquiriren importància excepcional els primers grans estudis aobre el concacte

caracteritzar situacions de contacte lingüístic ben diferenciades. Deixant a banda els que són estrictament lingüístics, Weinreich enumera un conjunt de factors, a^t'upats en dos nivells: el de la individualitat del parlant i el que es pren en consideració en l'anàlisi dels grups socials.

te •! ca» dels parlants individuels, cinc són •Quests factors distintiu«: < 1.- Facilitat |i«r a l'axpressió verbal i capacitat de iw*ptenir separades les dues estructure« lingüístiques. 2.- Competència lingüística relativa en cada llengua. ,$«- Especialització en l'ús de cada llengua, segons «Is temes 1 ela interlocutors. 4 .- Forma d'aprenentatge do cada llengua. 5.- Actituds envers le« due« estructures lingüístiques.

Pel qvw fa al« factors comunitari«, «n •i«, ordenat* d'«Quatta manera! I.- Tipus H ¿»rup bilingüe i grau d'homogeneïtat o dife- renciació socio-cultural Cexistència de subgrup«). II.« t>rev»J,«rca à« determinades tipologies* um bilingUes individual». III.- Actitud« estereotipades envers cada llangua. IV.- Actitwï» enver« i« cultura de cada conunitat. V.- Actitud« envere «1 bilinguisme o l'ú« alternatiu. L4V • i i tolerància pel «p«' f« a le« interfarènci«*

l· -

fSfiiSIf »tiques 1 a las incorraccions <a*tructural« «n l'ú«

*e cada llengua.

La tipologia del contacte entre varietats ve donada pel contrast en cadascun dels factors considerats, per tal como no seria decisiu limitar-se a la constatació de les símil.lituds i diferències estructurals. Es plenament coherent l'actitud de Weinreich, quan reclama la necessitat de disposar d'estudis interdisciplinaris i no estrictament lingüístics.

A tall d'exemple -i considerant exclusivament els factors que afecten els parlants individuals- hom pot assajar de descobrir, servint-se d'aquesta taula, la diferenciació que caracteritza els usos alternatius de guaraní i espanyol, per part d'una àmplia franja de la població paraguaiana, (vid. Rubin, 1.963)

1

2

3

4

5

GUARANÍ majorl'expressió verbal facilitat en

majorlingüística competència

rural, informal,íntim, trempat

predominantment familiar

menor prestigi,

"ajor solidaritat

ESPANYOL menor tolerància pel quefâ a les interferències procedents de l'altrallengua

menor competènciagüística lin-

urbà, formal, no íntim, seriós predominantment escolar

major prestigi, menorsolidaritat

as a set"A oflanguage, behavior^ like norms:^ a^ nationality,^ may be^ thought

fcinreich, 1.953: 99)

*m- • i »a», i« u«i«it«t linguistica - en .1 «mtlt de resistir-se « U substitució (language shift) de l« varietat recessiva per l'expsnsivm Això ocorre en la mesura que la vinculació del parlant a l'estructura de la quai se serveix no es estrictament vehicular, per tal com tampoc la llengua no és un simple codi desproveït de connotacions ni una eina neutral. fl q«» fa «1 nivell d« Instructor«, 1« VMifeltrt provoca »1 rebuig de les inx«rf«rs*i«« conservació o increment de la distancia lingüístic«, •n relació a les llengUes veïnes o afins.

En el primer cas, la lleialtat té a veure amb la vitalitat, que pot ésser considerada des de dues òptiques complementàries: quantitativa (nombre de parlants i d'actes lingüístics) i qualitativa (magnitud i importància dels àmbits d'ús). La vitalitat ha estat definida en els termes següents :

"The more numerous and more important the fuctions served by the variety for the greater number of the indivi-duals the greater is its vitaly." (Bouchard, Giles i Sebastian, 1.982: 4)

Pel que fa a l'estructura, la lleialtat implica

l'adhesió a una varietat estàndard, entesa com a "set of normes defining correct usage has been codified and accepted within a speech community" (Bouchard, Giles i Sebastian, 1.982: 3). La varietat estàndard assumeix dues funcions essencials: facilita models de llengua per a les situacions formals i per als contactes trans- dialectals i té un elevat valor simbòlic i aglutinant per als parlants.

Finalment, hom pot esmentar encara dos factors estretament relacionats amb l'anàlisi de les actituds linguistiques: »«4idrltat ' grup«! • ,1 , statua, r«p«c- tivament relacionats amb l'ús i l'estructura.

Segons això, és factible d'imaginar un esquema que reprodueixi la distribució dels factors que considero implícits en el concepte de language loyalty: «"»«iatènei* a la substitució, vitalitat i solidaritat grupal, pel QU*-fu a l'ús; rebuig de 1«« interferències, estandar- $ttzació ' i estatus social, pai qu« fa « l'estructuro. Els tres factors considerats en cada cas mantenen encre ells un encadenament lògic (de menys a més general) i, al mateix temps, un considerable paral·lelisme amb el factor corresponent de l'altre bloc: rebuig, resistència, estandardització i vitalitat s'interrelacionen profundament: l'estandardització incrementa la vitalitat però, al mateix temps, un Índex molt baix de vitalitat compromet seriosament