¡Descarga Apuntes sobre el aprendizaje asociativo: Hume, Thorndale, Pavlov y Hull y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Aprenentatge, motivació
i emoció (M2)
Joan Sansa Dl. i Dc. 10:30-11:30h i Dv. 10:30-13h 3508
Departament de Psicologia Bàsica. Universitat de
Barcelona.
Avaluació continuada -Quatre proves curtes: 20% de la nota final -> 10 minuts, 5 preguntes obertes -Treball dirigit: 30% de la nota final: 20% informe final + 10% exposició per grups. -Exercicis online: 20% de la nota final -Examen de síntesi: 30% de la nota final (juny) -> 25 preguntes, 5 exercicis curts de pràctiques, no descompta.
Barem puntuacions: 00’00 – 49’99 suspens 50’00 – 69’99 aprovat 70’00 – 89’99 notable 90’00 – 100’00 excel·lent
Tema 0. Introducció
ANTECEDENTS HISTÒRICS DE L’APRENENTATGE -FILOSOFIA:
- René Descartes: afirma l’existència d’idees innates i explica que hi ha dos tipus de comportaments: - Conducta involuntària: resposta automàtica de l’organisme. El mecanisme és el reflex i és comuna als éssers humans i als animals. Tradició reflexològica Enfocament conductual. - Conducta voluntària: guiada per la ment o ànima. Pròpia de l’ésser humà. Tradició mentalista Enfocament cognitiu.
- Empiristes:
- Hobbes: afegeix que la conducta voluntària té un mecanisme que ens l’explica: l’hedonisme. Busquem el plaer i fugim del dolor.
- Locke: postula no existeix coneixement innat (tàbula rasa). El coneixement prové de l’experiència (associació).
- Hume: la inferència causal és la creença de la llei de causa
- efecte, però no sempre pot ser certa aquesta associació.
- Ebbinghaus: intenta buscar demostracions empíriques del mecanisme d’associació.
-BIOLOGIA:
- (^) Charles Darwin: teoria de l’evolució (uns animals evolucionen d’altres) a partir de la lluita per la supervivència i la selecció natural (adaptació). No només evolucionen els trets físics dels organismes sinó que també les capacitats psicològiques.
EMMARCAMENT CONCEPTUAL DE L’APRENENTATGE Estudi de l’aprenentatge
Fenòmens bàsics de l’aprenentatge
Enfocament conductual Enfocament cognitiu èmfasi: conducta èmfasi: processos mentals
Teories de l’aprenentatge
CORRENTS EN L’ESTUDI DE LA MENT I DE LA CONDUCTA
- Introspeccionisme: com afectava la percepció sensorial al conscient de les persones. Subjectiu. L’introspeccionisme no té un mètode científic (objectiu).
- Conductisme: podem mesurar i observar objectivament la percepció sensorial (estímuls) i la repercussió que aquests tenen (conducta). Els processos que es produïen no es podien estudiar científicament (caixa negra).
Conducta reflexa: Davant de determinats estímuls responem amb reaccions relativament uniformes i adequades als estímuls que les provoquen. Es tracta de reaccions estereotipades de l’organisme als estímuls sensorials. És una conducta innata (no s’ha d’aprendre) i és la base de l’associació. Característiques:
- L’estímul va seguit de la resposta.
- Rarament la resposta es dóna sense l’estímul. E R
EFECTES DE L’ESTIMULACIÓ REPETIDA Habituació: disminució de la tendència a respondre produït per la repetició de l’estímul. Sensibilització: increment de la tendència a respondre produït per la repetició de l’estímul. Deshabituació: és el restabliment de la resposta habituada quan se sensibilitza a l’organisme amb un estímul nou i intens. Recuperació espontània: espontàniament es recupera al resposta de l’estímul una vegada ha passat un temps llarg entre l’últim cop que es presenta l’estímul i el cop que es torna a presentar sense haver presentat cap altre estímul diferent.
CARACTERÍSTIQUES DE L’HABITUACIÓ I LA SENSIBILITZACIÓ
- (^) Curs temporal:
- (^) Sensibilització: és d’efectes breus.
- (^) Habituació:
- (^) Habituació a curt termini
- (^) Habituació a llarg termini
- (^) Especificitat de l’estímul:
- (^) L’habituació és específica de l’estímul que es repeteix. No obstant això, es pot observar una certa generalització.
- (^) La sensibilització no és específica de l’estímul. Si un animal està sensibilitzat, la seva reactivitat s’incrementa per a diversos estímuls.
L’HABITUACIÓ EN LES EMOCIONS I LES CONDUCTES MOTIVADES
- Teoria del procés dual de l’habituació i la sensibilització: Fenomen: allò que podem observar. Procés: allò darrera dels fenòmens que els desencadena. El procés d’habituació i el de sensibilització són processos que depenen de sistemes diferents: -Habituació: sistema E-R (arc reflex). És un sistema tancat. -Sensibilització: sistema d’estat. És un sistema obert. La diferència entre els processos d’habituació i de sensibilització donaran lloc als efectes nets de l’habituació o de la sensibilització. Tots dos processos es contraresten.
- Teoria del procés antagònic: Tracta aspectes emocionals i motivacionals.
Quan les post reaccions afectives B contraresten les reaccions primàries afectives A, es produeix una motivació al subjecte a tornar a realitzar conductes que poden semblar estranyes ja que, a primera vista, no busquen la satisfacció del subjecte. Per exemple: tirar-se amb paracaigudes o les drogues.
- Teoria cognitiva de l’habituació: Hi ha una sèrie d’estímuls que registrem i que passen per un comparador que compararà aquests estímuls amb la informació a curt termini. Si aquests estímuls no es troben a la memòria a curt termini, el comparador deixarà passar aquest estímul fins a la memòria a curt termini per processar-la i emmagatzemar-la. Si tornem a rebre un nou estímul igual a l’anterior durant un període curt de temps, el comparador no el deixarà passar a la memòria a curt termini ja que allà ja hi ha el record del mateix estímul. L’habituació es produeix perquè el comparador només permet l’entrada a estímuls nous que no es troben a la memòria a curt termini. L’activació de la representació d’un estímul pot ser tan directa per la presència de l’estímul o associativament.
Tema 2. Fonaments de l’aprenentatge
associatiu: Els orígens de l’estudi del
condicionament
THORNDIKE – CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL O OPERANT
- Objectiu: desacreditar la idea que els animals podien raonar.
- Procediment: Els animals cada vegada triguen menys en escapar (temps d’escapament) i aquesta caiguda de temps és gradual. Per tant, si els animals pensessin observaries que hi hauria una baixada brusca en el temps d’escapada. Per tant, els animals no
Tolman va fer una experimentació amb tres grups d’animals dintre d’un laberint en forma de T:
- un grup no rebia menjar quan arribava a la meta.
- un grup rebia menjar quan arribava a la meta.
- Un grup no va rebre menjar fins al dia número 11 de l’experiment. Tolman comptabilitzava els errors que els animals cometien fins arribar a la meta i va arribar a la següent conclusió: Si l’aprenentatge fos associatiu, el tercer grup hauria d’aprendre gradualment el camí però aquesta caiguda denota que havien aprés la configuració del laberint i com arribar d’una punta a l’altre tot i que no hi havia un reforçador disponible.
Tema 3. Fonaments de l’aprenentatge associatiu: L’estructura bàsica de l’aprenentatge associatiu
NATURALESA DELS ELEMENTS IMPLICATS EN L’ASSOCIACIÓ
NATURALESA DE L’ASSOCIACIÓ Relació positiva: apareix E 1 i apareix E 2 no apareix E 1 i no apareix E (^2) Relació negativa: apareix E 1 i no apareix E (^2) no apareix E 1 i apareix E (^2)
Experiment de Wasserman, Franklin i Hearst Van idear un experiment en el qual van fer tres grups de coloms en caixes de Skinner en les següents condicions:
- Al G 1 si la llum estava encesa hi apareixia menjar.
- Al G 2 si la llum estava encesa no hi apareixia menjar.
- Al G 3 només se li presentava llum i el menjar apareixia atzarosament. Van mesurar la proporció de temps que els coloms passaven prop o lluny de la llum i van obtenir els següents resultats:
- G 1 va aprendre la relació positiva: CONDICIONAMENT EXCITADOR.
- (^) G 2 va aprendre la relació negativa: CONDICIONAMENT INHIBIDOR.
- G 3 va distribuir el seu comportament de forma igual en tots dos espais: CONDUCTA ATZAROSA.
NATURALESA DE L’ASSOCIACIÓ: EL PROBLEMA DEL SILENCI
CONDUCTUAL
- L’índex d’aprenentatge és el canvi en la conducta de l’animal.
- No tots els aprenentatges provoquen un canvi manifest en la conducta, especialment en les relacions E 1 no E 2
- Existeixen dos mètodes per a comprovar que els animals han après una relació: - Prova de la sumació Procediment estàndard de la inhibició condicionada Es presenten de forma aleatòria estímuls diferents: A descàrrega elèctrica AX φ descàrrega elèctrica B descàrrega elèctrica Per tant, mentre que A es relaciona amb la descàrrega, X es relaciona amb l’inhibidor. Per comprovar si s’ha produït aquesta associació, es presenta l’estímul B (excitador) acompanyat de l’estímul X (inhibidor). S’espera que hi hagi menys resposta condicionada davant d’aquest compost comparat amb la presentació de l’estímul B sol. Això és degut a que tots dos caràcters (l’excitador de B i l’inhibidor de X) es contraresten. Però BX es podria entendre com un estímul nou que produís una disminució de la resposta conductual. Per aquest motiu, s’introdueix BY, ja que és un estímul nou i, com conté B, hauria de respondre en nivells semblants a B. Finalment, - X és un inhibidor en el compost BX. - El compost BY provoca una resposta semblant a A i B perquè no s’ha produït una generalització del caràcter inhibidor de X a l’estímul Y. A més a més, com que Y no és un estímul inhibidor, al comparar l’estímul excitador B amb un estímul neutre Y (no provoca cap resposta), l’estímul B té més força excitadora i produeix una resposta. - Prova del retard S’agafa el suposat inhibidor (X) i se l’aparella amb una descàrrega elèctrica. A més, també s’agafa un estímul neutre (Y) i se l’aparella amb una descàrrega elèctrica. Després d’uns quants assajos de condicionament, tots dos estímuls adquireixen caràcters excitadors. Encara però, X
Tema 4. Fonaments de l’aprenentatge
associatiu:
L’extinció
Un cop adquirida una associació, podem eliminar aquestes respostes condicionades?
L’EXTINCIÓ DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC
- Un cop s’ha establert una resposta condicionada, podem reduir-la o eliminar-la mitjançant el procediment d’extinció.
- L’extinció consisteix en presentar l’EC sense l’EI.
- L’extinció, no té només un interès teòric, sinó també aplicat.
- Determinats trastorn es basen en respostes poc adaptades a estímuls que cal eliminar per millorar la qualitat de vida del pacient. Per exemple: les fòbies.
Procediment d’extinció Extinció: consisteix, un cop s’ha adquirit la RC, en presentar l’EC i ometre l’EI.
Què succeeix durant l’extinció? Si durant el condicionament s’ha format una associació entre l’EC i l’EI, durant l’extinció, aquesta associació es trenca o desapareix.
Fenòmens que contradiuen la destrucció del condicionament original durant l’extinció
- Recuperació espontània: es refereix a la reaparició de la resposta amb el simple pas del temps després de l’extinció. Assumim que l’associació original no s’ha trencat del tot ja que es produeixen recuperacions espontànies. Durant l’associació es forma un vincle excitador i durant l’extinció es forma un vincle inhibidor que es contraresten fins a donar la resposta conductual. Característiques de la recuperació espontània: - La intensitat de la recuperació espontània no és tant intensa com l’última resposta condicionada. - Té una duració molt breu.
- Renovació del condicionament excitador original : es refereix a la recuperació de l’execució pròpia de l’adquisició que es dóna quan es canvien les claus contextuals que estaven present durant l’extinció. Característiques de la renovació del condicionament excitador original:
- El que adquirim en un entorn concret, ho generalitzem a entorns diferents.
- L’extinció, en canvi, depèn del context.
Supòsits de la teoria de Bouton (1991, 1993)
- Durant l’extinció s’aprèn que l’EC no va seguit de l’EI. Aquest aprenentatge s’afegeix a l’adquirit durant el condicionament excitador: l’EC prediu l’EI.
- El record de què l’EC va seguit de l’EI és més fort que el record de què l’EC no va seguit de l’EI.
- En la recuperació espontània, després del descans post-extinció, l’EC activa els dos records associats amb ell. Com que la predicció de l’EI és més forta que la predicció de la no presentació de l’EI, els organismes donen la RC.
Tema 5. Condicions de l’aprenentatge:
Correlació entre esdeveniments i ombreig
PUNT DE PARTIDA
Dickinson (1980) Els mecanismes d’aprenentatge han estat modelats per l’evolució com a un medi que permet als animals a detectar i emmagatzemar informació sobre les relacions causals reals existents en el seu entorn. Si és així, les condicions en què es produeix l’aprenentatge haurien de ser aquelles en les que és probable que existeixi una relació causal entre esdeveniments. L’aparellament de l’E1 amb l’E2 permet aprendre la relació E1-E2. Si l’aparellament fos la única condició per a produir aprenentatge, llavors l’animal no seria capaç d’aprendre selectivament. Quan l’animal es troba amb un aparellament E1-E2, ha de decidir si es tracta d’una relació causa-efecte o no és res més que un succés aleatori.
Principi de contigüitat temporal: estableix una relació de causa- efecte falsa sobre dos estímuls que apareixen molt propers en el temps i que un no és causa de l’altre.
RELACIÓ CAUSA-EFECTE La idea que no hi ha efecte sense causa és la base del concepte de causalitat. Però per a que el mecanisme d’aprenentatge pugui detectar relacions causals, ha de dependre de si l’E2 succeeix o no en absència de l’E1.
CORRELACIÓ ENTRE E1 I E
Només si l’E2 apareix més freqüentment en presència que en absència de l’E1, l’animal hauria d’aprendre la relació E1 F 0E 0 E2. Formalment: P (E2/E1) – P (E2/noE1)
Rescorla (1968) Rescorla va manipular les probabilitats entre E1 i E2 segons els grups. Va utilitzar un procediment de resposta emocional condicionada de por. Segons el grup, les diferents presentacions del to variaven.
Presentava 4 grups en els quals es presentaven 5 tons amb descàrregues elèctriques.
En teoria, a tots 4 grups es produeixen el mateix nombre d’aparellaments entre el to i la descàrrega (dos aparellaments), per tant, els 4 grups haurien d’haver après el mateix.
Pel que fa als resultats, els animals del grup 1 havien après que les descàrregues anaven aparellades del to, i es va produir una correlació entre E1 i E2. Per contra, els animals del grup 4 pensaven que la descàrrega era atzarosa. Per calcular aquestes contingències (relació condicionada que no només depèn dels aparellaments EC-EI, sinó també de la distribució
OMBREIG I CLAUS CONTEXTUALS
Aquests resultats de Rescorla (1968) poden fer pensar que una situació simple de condicionament clàssic es basa en mecanismes molt complexes. Aquests mecanismes suposen l’actuació de processos que permeten a l’animal estimar i comparar el valors de P (E2/E1) i P(E2/no E1). Podem pensar que en una situació com la presentada a l’experiment de Rescorla (1968) només hi ha una causa ambiental possible de la descàrrega. En realitat, l’animal s’enfronta a un conjunt gran de causes possibles en cada situació d’aprenentatge. Per a simplificar les coses podem agrupar totes les possibles causes alternatives en un sol concepte: claus contextuals. Fins i tot en el cas que existeixi una correlació perfecta entre l’E1 i l’E2, l’E2 també s’aparella amb les claus contextuals. Com afecta la presència d’aquestes claus en l’aprenentatge d’una associació entre un estímul crític i l’E2? Una forma d’investigar aquesta qüestió és utilitzar un segon estímul fàcilment controlable que tingui el paper de les claus contextuals. Com a mínim ens permetrà veure com interaccionen dos estímuls candidats a predir un E2.
Mackintosh (1976) Mackintosh va dissenyar un experiment per provar l’efecte de l’ombreig entre dos estímuls: llum i to (fort i fluix). GRUPS FASE 1 PROVA
- Grup 1 (control): L (llum) F 0E 0 descàrrega L
- Grup 2: LS (llum + to intens) F 0E 0 descàrrega L
- Grup 3: Lr (llum + to fluix) F 0E 0 descàrrega L Al segon i al tercer grup existeix una segona causa que anticipa la descàrrega. Vol veure la interferència en la relació causa-efecte amb l’aparició d’un altre estímul.
El tercer grup està més condicionat emocionalment de por amb la llum que el segon grup. Amb un to feble, la llum es condiciona igual que sense por. Per tant, el to feble no interfereix ja que l’estímul llum és més intens que l’estímul to feble. En aquest cas no es produeix ombreig per part del to feble cap a la llum. En canvi, el segon grup no va mostrar un condicionament emocional tan elevat en relació a la llum. Això és degut a que la intensitat del to intens va “ ombrejar ” la llum fent que s’enfortís l’associació “to intens F 0E 0 descàrrega” en comptes de la llum. En resum, la llum interfereix en el condicionament del to feble (la llum ombreja el condicionament del to feble). Però en el cas del to intens, la llum no interfereix en el condicionament (el to intens ombreja el condicionament de la llum).
Per tant, en funció de la intensitat de diferents estímuls es poden produir interferències en l’aprenentatge. Els estímuls intensos poden impedir l’aprenentatge del condicionament d’alguns estímuls. Si són d’intensitats semblants o moderades, tots dos es condicionen.
Tema 6. Condicions de l’aprenentatge:
Sorpresa entre esdeveniments i
bloqueig
BLOQUEIG I SORPRESA
Kamin (1969) Bloqueig: en un condicionament compost, si una de les dues possibles causes ja prediu la conseqüència, aquesta impedirà l’associació de la segona causa amb la conseqüència.
En aquest exemple, el so ha bloquejat l’associació llum F 0E 0 descàrrega en el grup experimental.
Segons Kamin, a més, l’EI ha de sorprendre l’animal per a que es produeixi aprenentatge. En l’exemple anterior, com el grup experimental ja coneix l’associació so F 0E 0 descàrrega, durant el condicionament compost el grup experimental mai aprendrà l’associació llum F 0E 0 descàrrega perquè el so ja anticipa la descàrrega. Per tant, no es sorprendran al rebre la descàrrega i no aprendran.
IRRELLEVÀNCIA APRESA Baker i Mackintosh (1977) En aquest experiment, hi ha quatre grups. La manipulació prèvia consisteix en presentar al primer grup un to i aigua aleatòriament, presentar al segon grup únicament el to, presentar al tercer grup
- Trastorns emocionals: estudis sobre indefensió amb humans mostren que després d’una experiència incontrolable, s’observa un increment de sentiments d’indefensió, incompetència, frustració i depressió.
RELLEVÀNCIA CAUSAL Garcia i Koelling (1966)
L’experiment es divideix en dos grups experimentals on l’EI del primer grup era una injecció de LiCL, mentre que l’EI del segon grup era una descàrrega elèctrica. Tots dos grups bevien aigua mentre escoltaven un soroll que feia “click” tota l’estona. A la prova van dividir cada grup en dos subgrups on un subgrup bevia aigua dolça mentre que l’altre escoltava el “click” mentre bevia aigua destil·lada.
Els resultats mostren que el gust dolç s’havia associat aversivament amb les nàusees provocades pel LiCl i el soroll “click” s’havia associat amb el dolor provocat per la descàrrega. Això vol dir que alguns estímuls s’associen millor segons la seva naturalesa. És a dir, en l’experiment de Garcia i Koelling (1966), les rates que havien begut aigua dolça i tenien nàusees provocades pel LiCl associaven millor aquests dos estímuls que no pas les rates que escoltaven el “click” i tenien nàusees, ja que inferien que els problemes digestius tenien el seu origen en la ingesta d’aigua dolça que no pas en escoltar un soroll. El mateix passava amb el grup que rebia la descàrrega. Les rates que escoltaven el “click” i rebien la descàrrega associaven millor aquests dos estímuls que les rates que bevien aigua dolça i rebien la descàrrega.
RELACIONS TEMPORALS ENTRE ESDEVENIMENTS Mahoney i Ayres (1976) Presenten un to seguit d’una descàrrega i valoren com a resposta condicionada la latència mitjana en la resposta (temps des de que presenten el to fins que l’animal bevia 10 glops d’aigua, a més latència més condicionament hi ha hagut perquè tindrà més por i trigarà més a beure aigua).
Mahoney i Ayres van manipular l’interval entre l’inici de l’EC i l’EI: en el grup control no hi havia descàrrega per tant no hi ha condicionament. En procediments cap enrere gairebé no hi ha condicionament; els millors procediments són els de demora i també els d’empremta quan aquesta és curta. Així doncs, és important la continuïtat temporal entre EC i EI (condicionament clàssic) i entre resposta i reforçador (en condicionament instrumental). Cal que el reforçament sigui instantani o en el cas dels humans fer un recordatori per saber a què es deu el reforç.
Excepció: condicionament aversió al sabor F 0E 0 Quan treballem amb l’aversió al sabor aquesta relació temporal no és tant clara (poden passar diverses hores i encara s’atribuirà el malestar al menjar). En un experiment es veu que els grups que han patit nàusees després d’ingerir aigua amb sacarina tenen un fort condicionament fins a 6 hores de demora entre consum i malestar (va en contra del principi de contigüitat temporal), tot i això també pot ser degut a la rellevància causal: tenim tendència a atribuir malestar gastrointestinal a estímuls gustatius.
Tema 7. Associacions
TEORIES D’ASSOCIACIÓ
Per què es produeix la RC? Quan ens preguntem perquè es produeix la RC trobem no podem saber què succeeix exactament al cervell de l’organisme entre E i R. Inferim que quan un E incideix sobre els nostres òrgans s’activen unes neurones que portaran la informació al cervell i s’emmagatzemarà o es recuperarà informació de la memòria, de la mateixa manera que es generarà una representació dels estímuls (objectes, persones, idees abstractes). Hi ha dos models que expliquen com es dóna l’associació:
Associació E-R: l’EI activa una resposta automàticament perquè ja hi ha una connexió E-R innata mentre que un EN no la desperta. Però si mica en mica relacionem un EN amb un EI sembla que es pot arribar a fer una associació de la representació de l’EN (ara EC) amb la de R.
Associació E-E: associació diferent de l’anterior. Creu que no s’aprèn una relació directa entre E-R sinó que en activar-se les representacions mentals d’EC i EI aquestes quedaran associades. En activar-se la representació de l’EC en la memòria s’activa automàticament la representació de l’EI que és la que
