Aplicacions de la TMS en la neurorehabilitació
p
àg. 1
Aplicacions de la TMS en la
neurorehabilitació
[Informació visual: Una sèrie de dibuixos il·lustren l’explicació en off del narrador.]
Narrador:
Un principi fonamental de la neurorehabilitació cognitiva és la capacitat del cervell
per recuperar-se d'un dany. Cada vegada que se’n produeix un, és com si hi
hagués un embús a la xarxa neuronal. L'estimulació magnètica transcranial ajuda
el cervell a reorganitzar les xarxes neuronals afectades. Això passa gràcies a la
seva capacitat per induir canvis en l'excitabilitat cortical, cosa que potencia la
capacitat plàstica del sistema nerviós.
Tant si és en danys sobrevinguts com degeneratius, els efectes de la TMS es
mantenen més enllà del tractament, de manera que els seus beneficis es poden
mantenir durant hores i fins i tot dies. Per això, el seu ús terapèutic ha augmentat
exponencialment aquests últims anys.
I si amb la rehabilitació cognitiva activem els circuits implicats en una
determinada funció, els beneficis de la TMS podrien ser encara més notables.
Combinar totes dues intervencions significa potenciar la recuperació del dèficit i
reduir el temps de tractament. Molt més que si treballen per separat.
En un estat normal, els hemisferis cerebrals estan en un equilibri dinàmic. Això és
a causa de les accions excitadores i inhibidores recíproques dutes a terme per les
xarxes transcalloses. Després d'una lesió cerebral aquest equilibri es trenca.
L'hemisferi danyat deixa de complir la seva funció i l'hemisferi sa actua en excés,
la qual cosa trenca encara més l'equilibri.
La causa de moltes alteracions neuropsicològiques resideix no només en el mal
funcionament de la zona danyada, sinó també en la hiperactivitat anormal de
l'hemisferi no danyat. Per ajudar el cervell a tornar al seu equilibri, la TMS,
mitjançant una estimulació de baixa freqüència, aconsegueix la reducció de la
hiperactivitat de l'hemisferi no danyat i, mitjançant una estimulació d'alta
freqüència, possibilita la recuperació de l'activitat de la zona danyada.
La TMS ha mostrat un gran potencial en la rehabilitació de les alteracions
motores, en accidents cerebrovasculars i traumatismes cranioencefàlics
estimulant l'escorça motora primària. La TMS també resulta eficaç en la millora
de la simptomatologia de l'heminegligència. L'actuació més eficaç és l'aplicació
de TMS de baixa freqüència sobre l'escorça parietal posterior de l'hemisferi no
danyat per reduir la hiperactivació patològica. I segons diferents estudis, la millora
es pot mantenir fins a sis setmanes un cop acabat el tractament.
Per a la rehabilitació de les alteracions del llenguatge, fa falta disminuir l'activació
de l'hemisferi sa. Per això, s'estimula amb un protocol inhibidor la zona homòloga
de l'àrea crítica per a la producció del llenguatge.
