¡Descarga transicio democraica y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
15.0. Transició i canvi polític
La Transició (com a nom propi)
al·ludeix a
conjunt de canvis que va viure Espanya els
primers anys després de la mort de Franco
considerats
una veritable revolució política
de caràcter pacífic
van significar
la desaparició de la dictadura franquista i la
construcció d’una monarquia constitucional i
democràtica
va permetre
donat que
s’eliminaren les principals lleis de la dictadura
s’aboliren la censura, la pena de mort i una llarga llista d’institucions i disposicions repressives
es consolidà un sistema legal de partits, sindicats i tota mena d’associacions
s’establí un conjunt de drets i llibertats fonamentals
s’elaborà una nova Constitució com a marc legal superior
es definí un nou esquema de govern territorial
15.1. Els inicis de la transició (1)
La mort de Franco
dóna pas a
la proclamació de Joan Carles com
a rei i cap de l’estat (22-XI-75)
mostra
l’aparent continuïtat del règim
( atado y bien atado ) en un context
profundament antidemocràtic
forma Arias Navarro (XI-75) nomena
un gabinet amb Fraga i Areilza
com a personalitats destacades i
amb intenció reformista
afronta
l’immobilisme polític del propi Arias i altres sectors
les mobilitzacions populars constants, a través de
l’actuació unitària de l’oposició (que cerca la ruptura
democràtica ), reprimides durament ( la calle es mía )
Adolfo Suárez (VII-76,
per suggerència de
Fernández-Miranda)
amb l’objectiu de
deslliurar-se de les institucions i
obrir un procés efectiu de reforma
política
elabora
Llei de Reforma Política
preveu
eleccions per sufragi universal
dues cambres
modificar les Lleis Fonamentals
del règim
aprovada
18-XI-76: Corts
franquistes
obliga a
replantejar l’actuació de l’oposició davant de la
recuperació de la iniciativa per part del president
15-XII-76:
referèndum
gràcies a
- vot afirmatiu de l’ampli sector d’Alianza Popular
- garanties de no exigir responsabilitats per la
dictadura i de conservació de la posició social
- manteniment dels comunistes en la il·legalitat
actua en
un context difícil:
- ofensiva de l’oposició (POD: X-76,
per forçar la negociació;
mobilitzacions [Diada], vagues)
- immobilisme de les institucions i
desestabilització ultra
supera amb
15.3. Cris econòmica i obstacles a la democràcia
La Transició
pateix
context de crisi econòmica
internacional
originada a
les alces del preu del petroli
(1973-74 i 1979-80)
afrontada amb
EUA: alça dels tipus d’interès per atreure
capitals
Europa Oc: disminuir el dèficit públic,
controlar la inflació i rebaixar costos
produeix
increment dels costos de producció i
empitjorament de la competència europea
en relació a les economies emergents
es manifesta en
elevades taxes d’atur i inflació
reducció de la taxa de creixement
va ser
molt difícil de superar
degut a
manca de reacció del règim franquista (preferia
assegurar l’estabilitat de l’ocupació)
combativitat sindical (per motius polítics i per assegurar
la capacitat adquisitiva dels salaris davant de la manca
de prestacions socials)
manca d’organitzacions patronals lliures organitzades
manca de tradició de pacte i concertació social
terrorisme i intents
d’involucionisme i
colpisme militar
vinculat
grups d’extrema dreta: Guerrilleros, Triple A:
actuen contra l’esquerra (atemptat
d’Atocha, 1977)
inciten al cop militar
promouen conspiracions (Galàxia, 1978)
grups d’extrema esquerra:
actuen contra forces armades i d’ordre
públic
ETA (77 morts el 1979 i 95 el 1980,
Hipercor el 1987), GRAPO, FRAP
Terra Lliure (Bultó, etc.)
15.4. La consolidació democràtica (1978-82)
Els darrers anys de govern centrista
mostren
un intens desgast
intern de la UCD
degut a
- limitada victoria a les eleccions
generals (1979)
- relatiu fracàs a les municipals (1979:
perd a les grans ciutats i capitals)
- derrotes a les autonòmiques
pèrdua de suport
electoral
incapacitat de superar
la crisis econòmica,
social i terrorista
crisis internes al PCE-PSUC i
reforçament del PSOE i AP
intent de cop
d’estat (23-II-81)
diverses conspiracions:
trama ultra dirigida per Tejero
neofranquisme monàrquic
(Milans del Bosch)
intrigues personals (Armada)
participen
dimissió de
Suarez (I-81)
buit de poder que
queda
fracassa per
govern de Calvo-
Sotelo (II-81)
aprofita
divisions internes dels colpistes
manca de suport de la majoria
dels comandaments (esperen
ordres del rei)
rebuig públic de Joan Carles I
procura
reconstruir la unitat de la
UCD: sense èxit:
- el lideratge passa a Lavilla
- Suárez abandona i funda el
CDS
aprova
l’entrada d’Espanya a l’OTAN
Llei del divorci (1981)
LOAPA (1982)
porta a
com es veu a
després de
acaben amb
victòria electoral majoritària
del PSOE (X-82)
facilita
15.2. La recuperació de l’autonomia i 15.6. La Catalunya autònoma
La Generalitat
s’implanta
de manera
provisional
després
mobilitzacions
populars
(Diades 76 i 77)
mitjançant
negociació directa Suárez-Tarradellas
Ass. de parlamentaris
(VI-1977)
impulsa
elaboració Estatut d’autonomia
passa
treball comissió (Sau)
aprovació Ass. parlamentaris
(XII-1978)
presentació Congrés (III-1979)
referèndum (X-1979)
aprovació Corts (XII-1979)
destaca
Catalunya com a nacionalitat
cooficialitat llengües
organització Generalitat (Parlament, president, Consell
executiu, Tribunal Superior Justícia)
competències legislatives i executives exclusives i
compartides
finançament autonòmic
viu
hegemonia de CiU (1980-2003)
destaca
consolidar institucions:
- organització del govern i la funció pública, policia
autonòmica
- impulsar desenvolupament de matèries bàsiques:
ensenyament i sanitat
- Llei d’ordenació del territori (1987): 41 comarques i
consells comarcals
catalanització societat:
Llei de normalització lingüística (1983): promoció del
català a l’ensenyament, l’administració, premsa,
publicacions, ràdio i televisió, i consideració del català
com a única llengua vehicular a l’ensenyament
creació tres canals televisius en català
millora d’infraestructures i del serveis públics
governs tripartits d’esquerres
presidència Maragall: elaboració nou Estatut (eleva el
sostre competencial i financer de l’autonomia): aprovat a
Corts (III-2006) i referèdum (VI-2006) amb una elevada
abstenció
presidència Montilla
destaca
15.7. Desenvolupament econòmic i canvis socials
Espanya
viu
fort creixement econòmic
degut
recuperació de l’economia mundial
després crisis del petroli
ingrès CEE (arribada fons europeus)
travessa
creixement (1986-91):
reactivació important de la
inversió, augment PIB i
disminució atur
recessió (1992-7):
- dficultats economia europea
(enfonsament URSS,
unificació Alemanya i recessió
USA)
- reducció taxa PIB, augment
inflació i atur
creixement (1998-2008):
recuperació, l’entrada a l’euro
i els baixos tipus d’interés
(fomenten la inversió i el
consum)
perjudicat
problemes estructurals
taxa d’atur elevada
alt dèficit exterior
endarreriment tecnològic
baixa productivitat
lideratge de la construcció
crisi financera internacional
(2008): s’enfronta de manera
concertada amb ajudes
públiques i programes de
despesa pública
canvis demogràfics
supera els 45 milions (2008) degut a
l’arribada massiva d’immigrants (Marroc,
Amèrica Llatina i Europa oriental)
augment de natalitat
canvis laborals
increment població ocupada (1996: 12,5;
incorporació dona al treball
precarietat laboral (temporalitat)
transformació mercat laboral: primari: 4,5%;
secundari: 30%; serveis: 65%)
tranformació
mentalitats
- nova estructura familiar i retard de l’edat
d’emancipació
augment del paper social de la dona (però
persistència de la violència contra les
dones)
escolarització plena fins als 16 anys,
desaparició de l’analfabetisme i major accés
a la universitat
procés de secularització social
com
com
com
