treball Alan Turing, Guías, Proyectos, Investigaciones de Historia

¡Descarga treball Alan Turing y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia solo en Docsity!

GÈNERE I HISTÒRIA GRUP B

Alan Turing

La seva vida i el seu temps des d’una

perspectiva de gènere

Ricard Giró Cañellas 09/12/

.

Índex

• 1. Vida i contribució a la ciència......................................................
  • 1.1 Primers anys.........................................................................
  • 1.2 Estudis superiors...................................................................
  • 1.3 El seu paper durant la guerra..................................................
  • 1.4 Carrera posterior...................................................................
  • 1.5 Els últims anys......................................................................
• 2. Una perspectiva de gènere de la seva vida i el seu final...................
• 3. El llegat de Turing......................................................................
• 4. Bibliografia i altres fonts.............................................................

d’estudis propi tractava temes com les matemàtiques més avançades, la relativitat o la mecànica quàntica, que eren matèries molt noves a l’època. Això, en una escola centrada en l’estudi dels clàssics, també li comportà seriosos problemes.

En aquest internat va conèixer i fer una gran amistat amb Christopher Morcom, company un any més gran que ell, que va ser el seu primer gran amor, tot i que no correspost. Morcom, va morir sobtadament per complicacions de la tuberculosi bovina, al començament del seu últim any d’institut. Aquest fet va marcar molt Turing, fins i tot li va fer perdre la fe en Déu, es va fer ateu, es va convèncer que tot havia de tenir una causa material. Idea que serà recorrent en la seva obra posterior.

En aquesta època d’adolescent ja va donar mostres del que serien trets de la seva personalitat que es mantindrien constants al llarg de la seva vida, com són la tenacitat i l’afició per l’esport. Un bon exemple es va donar en el seu primer dia en aquest centre. Coincidint aquest amb una vaga general, que li va impossibilitar anar amb tren fins a l’internat va decidir cobrir els quasi 100 km. de distància que hi havia des de Southampton fins a l’escola sol amb bicicleta.

1.2. Estudis superiors El 1931, Turing va entrar a estudiar al King’s College de la universitat de Cambridge, on seguint amb el seu interès per l’esport, va participar tres anys en les famoses regates entre les universitats de Cambridge i Oxford. Durant aquest primers anys a Cambridge, tot i fer algunes amistats tant d’esportistes com d’intel·lectuals, se’l recorda com una persona més aviat tímida i més preocupada per la ciència i les matemàtiques que per formar part de l’agitada vida intel·lectual i cultural del moment. Malgrat això, sembla que el focus de pensament lliberal que era el King’s College de l’època el va ajudar a acceptar la seva homosexualitat com a quelcom natural, de la qual no s’amagava (tot i que tampoc en fes gala). I el va fer creure que la resta de la societat també ho faria. Però òbviament, la Gran Bretanya dels anys 30 no era tota com l’ambient que es respirava entre les elits del King’s College. Era un moment, de gran

Turing durant l’adolescència

agitació, on a Alemanya estava en auge el nazisme i a Anglaterra hi havia tant un fort impuls de moviments pacifistes pròxims al marxisme, com moviments feixistes, representats sobretot per Oswald Mosley i el seu partit Unió Britànica de Feixistes (BUF). Tampoc cal oblidar l’herència de la moral de l’època victoriana, molt conservadora i reaccionaria especialment amb els comportaments sexuals que s’allunyessin de l’heterosexualitat normativa. Així doncs, la seva condició d’homosexual no era tant fàcilment acceptada com ell podia creure fora dels ambients on es movia, i això acabaria tenint un fatal desenllaç anys després, que posteriorment explicaré amb més detall.

El 1934 es va llicenciar, amb bona nota, en matemàtiques, i el 1935 aconsegueix una beca (el nom de la qual en anglès és “fellow”) del programa de postgrau del King’s College, per la seva tesina sobre el teorema del límit central, que és un teorema del camp de la probabilitat i l’estadística que explica el fet que moltes variables aleatòries tendeixin a una distribució de resultats estandarditzada a mesura que el número de variables va augmentant.

El mateix any 1935, va assistir a un curs impartit per l’eminent matemàtic, Max Newman, sobre els fonaments de les matemàtiques. Doncs, des de finals del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX les matemàtiques es trobaven en un procés en que es discutien els seus principis interns més bàsics, com per exemple si són completes les matemàtiques o si tenen una consistència i coherència interna. Totes aquestes preguntes tenen, si caben, més importància tenint en compte que les matemàtiques són el llenguatge bàsic d’altres disciplines com la física i la química.

Aquest curs va causar un gran impacte en Turing, que va acabar donant lloc al que es considera la seva més gran aportació al món de la ciència. El 1936 publica la seva obra més celebrada: “ On computable numbers, with an application to the Entscheindungproblem ”. En que intenta donar resposta a la pregunta si donada una proposició és possible dissenyar un algoritme que decideixi si aquesta proposició és certa o falsa, el què es coneix com el problema de la decisió.

Ara bé, aquesta pregunta no era pas nova, doncs el primer en plantejar-se aquesta qüestió va ser Ramon Llull al segle XIII. Llull va dissenyar i construir una màquina lògica (Ars Magna), on les teories teològiques estaven organitzades en figures geomètriques que operades mecànicament, arribades a un moment, provocaven que la

Al tornar d’ Estats Units s’incorpora a treballar a l’Escola de Codis i Xifrats del Govern de Londres, a la seu de Bletchley Park, a mig camí entre Londres, Oxford i Cambridge, una antiga casa rural que llavors es feia passar com una fàbrica de ràdios. Allà la seva feina acabarà tenint un paper clau en el si de la II Guerra Mundial, doncs es dedicarà a desxifrar la màquina Enigma, utilitzada per l’Alemanya nazi per encriptar les seves comunicacions. Òbviament, la naturalesa del seu treball va ser secret d’estat durant molts anys, i ell va reduir moltíssim les seves relacions socials, inclús les cartes i les visites a la seva mare, cosa que donat el seu caràcter, tampoc li va suposar un gran problema.

La màquina Enigma és com una espècie de màquina d’escriure inventada per l’enginyer alemany Arthur Scherbius al final de la I Guerra Mundial. En ella hi ha un teclat amb les 26 lletres i a dalt un panell lluminós amb les 26 lletres també. Cada vegada que es polsava una lletra al teclat s’il·luminava una de diferent al panell lluminós, i substituint una lletra per l’altre s’aconseguia encriptar o desencriptar el missatge segons es volgués. Per que això tingués èxit, s’havia de partir d’una configuració inicial comuna dels rotors interiors de la màquina que havien de compartir tant l’emissor com el receptor. Aquesta configuració inicial era distribuïda per les autoritats alemanyes cada mes, tot i que la freqüència posteriorment va anar augmentant. La feina de Turing i el seu equip va ser la de construir unes màquines, conegudes com a bombes, que un cop conegudes algunes part del missatge, (com la salutació final “Heil Hitler”), eren capaces de desxifrar el codi i desencriptar tots els missatges. Aquesta tasca, encara que pugui semblar simple donada la gran quantitat de possibilitats que hi havia, era impossible de fer per la ment humana i requeria de computadores. Cada vegada que es pitjava una tecla, els 26 rotors interiors de la màquina canviaven de posició, i així si pitjaves vàries vegades la mateixa lletra et donava cada cop un resultat diferent.

Màquina Enigma i a la dreta la bomba de Turing

L’any 1940 van aconseguir desxifrar la màquina Enigma que feia servir l’aviació alemanya i un any més tard, el 1941, ho van aconseguir amb aquella que feia servir la marina. Aquesta va suposar un repte molt més difícil, però la recompensa també va ser més gran, això els va permetre conèixer la posició de tota la flota de l’Atlàntic (especialment els submarins) i així evitar el bloqueig que feien de totes les mercaderies i subministres que els hi tenien que arribar dels aliats, especialment dels Estats Units. Alguns historiadors calculen que gràcies a la feina de Turing i els seus companys de la caseta 8 de Bletchley Park, es va aconseguir escurçar la guerra en uns dos anys. Gràcies a aquesta contribució el 1945 se li fa entrega de l’Orde de l’Imperi Britànic (BOE). Cal destacar que a Bletchley Park va coincidir i treballar amb Ian Fleming, escriptor de la saga de James Bond, que en aquell moment era comandant de la Divisió d’Intel·ligència Naval. També cal dir que entre els anys 1942 i 1943 va fer algun viatge als Estats Units per col·laborar amb l’exèrcit d’allà.

1.4. Carrera posterior Al finalitzar la guerra entra a treballar al Laboratori Nacional de Física per tal de dissenyar un ordinador, en competència amb l’exèrcit americà que n’estava dissenyant un també. Aquesta feina era coneguda com el projecte ACE i tenia com a objectiu crear una màquina que pogués comprendre les instruccions que se li donaven i inclús aprendre amb l’experiència. A finals de 1947, el projecte es cancel·la després d’alguns fracassos i ell tornarà al King’s College on farà contribucions al disseny de software, programació i intel·ligència artificial.

Durant tots aquests anys no oblida la seva afició per l’esport i com a membre d’un club d’atletisme (Walton Athletic Club), guanya algunes curses de 3 i 10 milles (amb rècord inclòs), i fa bons resultats en marató, que el van dur a ser considerat per ser membre de l’equip olímpic britànic pel 1948, però una lesió el va acabar apartant. El 1948 s’incorpora a la Universitat de Manchester, a petició de Max Newman, va seguir treballant en el desenvolupament d’ordinadors, en el que s’ha acabat

Turing durant una cursa

condemna a rebre un tractament de castració química a través d’estrògens per “curar” la seva tendència sexual, que condonava una pena de presó. En acabar el tractament va retornar a la feina, però l’havia afectat molt tant a nivell físic com psicològic. A més estava preocupat que aquesta condemna afectés la credibilitat dels seus estudis i les seves teories, com explica en una carta al seu amic Norman Routledge, que acabava dient: Temo que en un futur hi hagi qui recorri al següent sil·logisme: Turing creu que les màquines pensen. Turing jeu amb homes. Llavors les màquines no pensen. Afligit Alan.

El 8 de juny de 1954, la mestressa de la casa va trobar el cadàver de Turing al llit, i una poma mossegada a la tauleta de nit. Després de fer la investigació corresponent la policia va concloure que, la fruita estava emmetzinada amb cianur i que havia estat un suïcidi. La seva mare mai es va voler creure aquesta versió i ho atribuïa a un accident fent experiments, com quan era al col·legi. Altres investigadors creuen en la teoria de la conspiració, que deu la seva mort a un assassinat per part del servei secret per tal de silenciar un home que tenia massa informació. David Leavitt, en la seva biografia, defensa que potser va voler fer una imitació de la pel·lícula de Disney Blancaneus, que era una de les seves preferides. De fet, sembla ser que a Cambridge sovint tatareixava aquests versos: Submergeix la poma en el beuratge/ i deixa que el somni de la mort la ultratgi. Actualment la tesis més acceptada és la del suïcidi, inclús defensada per molts dels seus coneguts de l’època, i més quan s’ha sabut que en els últims temps visitava la consulta d’un psiquiatra.

2. Una perspectiva de gènere de la seva vida i el seu final

Vist un resum de la seva vida i la seva obra, les preguntes òbvies són: com un home que havia contribuït tant pel seu país en va rebre aquest tracte? Tant perillós era per la societat la seva condició d’homosexual? Tant desafiant per l’ordre establert era el seu pensament i la seva conducta que justifiquessin la seva condemna, malgrat tot el que havia fet per l’estat?

Per respondre a aquestes preguntes el primer que cal fer és intentar veure com era la mentalitat de l’Anglaterra de l’època. La societat britànica de la primera meitat del segle XX, era hereva de la societat victoriana. Una societat molt classista, amb una

exacerbació del principis morals i una repressió sistemàtica de les passions, especialment sexuals. Una societat plena de moralismes i prejudicis, on era bàsic donar una aparença exterior de moderació. Altres valors victorians, també dit puritans, es basaven en l’afany en el treball, l’estalvi, l’extrema importància de la moral o la importància de complir amb la fe anglicana. Ara bé, també es donaven fortes contradiccions doncs en aquesta època, la prostitució o el consum d’opi van augmentar molt. Cal destacar però, el fet que la homosexualitat sigui una pràctica socialment reprovada no és exclusiu de la cultura britànica, és un fet recorrent en les cultures occidentals des de l’antiguitat. De fet les societats occidentals són binaries, tenen dos gèneres (masculí i femení) i una sola sexualitat normativa que és la heterosexual. Això es deu a que aquesta és l’única que porta a la reproducció, que és el que es buscava, i per això s’han criminalitzat totes les pràctiques diferents. Així doncs s’ha intentat deslligar sempre el sexe del plaer, per no justificar aquest tipus de pràctiques. En aquesta tasca hi ha contribuït molt les diferents esglésies cristianes, no només la catòlica apostòlica romana, considerant pecaminós tot allò que s’allunyés de l’heterosexualitat normativa. Però a més el cristianisme també ha ajudat a difondre aquesta idea creant mites com el de Sodoma i Gomorra que, segons el llibre del Gènesis de la Bíblia,eren dues ciutats que Déu va castigar destruint-les sota una pluja de foc i sofre pel comportament dels seus habitants de “vici contra natura” que considerava la pitjor de les faltes. Tant és així, que fins que al segle XIX no es va encunyar el terme homosexual s’utilitzava el terme sodomita. Inclús fins avui dia en certs sectors encara perviu la idea que la homosexualitat és una malaltia mental que cal curar. Ara bé, per molt repetit que hagi estat el missatge de que la heterosexualitat és l’única forma natural de sexualitat, això no el transforma en cert, doncs en altres societats, com per exemple, la Mahu de Tahití, hi ha persones que no responen a l’arquetip de masculinitat dominant a les societats occidentals i que poden practicar l’homosexualitat, sense que això suposi un rebuig de la societat.

La persecució per part de l’Estat Britànic a l’homosexualitat ve de lluny, doncs ja des de 1533, sota el regnat d’ Enric VIII, es promulga la “ Burggery Act ”, que va ser la primera llei governamental contra la homosexualitat (fins llavors només la perseguien els tribunals eclesiàstics). Aquesta llei implicava la pena de mort pels declarats culpables i la confiscació de tots els seus béns. La llei es va mantindre en vigor fins el 1861 en que va ser substituïda per la “ Offences against the persons act ” (llei d’ofenses

conseqüència del seu caràcter honest i innocent, o inclús ingenu, com el defineixen els seus coetanis. La possibilitat de fer d’aquest tret identitari bandera, com passarà dècades posteriors amb Judith Butler i la teoria queer, ni es contemplava.

Com hem vist, Turing no encaixava amb la masculinitat dominant de l’època i això el va portar a patir la repressió de l’estat, que tot i les grans contribucions que ell hi havia portat, no li va perdonar la seva condició sexual. Aquest fet demostra la gran importància que se li atorgava a aquest tret , que passava per davant dels altres trets identitaris d’una persona. En aquest cas, la seva gran capacitat intel·lectual, l’estatus social elevat, el fet de ser un heroi de guerra condecorat o la seva condició de gran esportista, tot i ser característiques positives en aquella societat van quedar en un segon pla i va pesar més la seva homosexualitat.

També cal mencionar però, que tot i aquesta gran quantitat de trets positius, a l’altre banda d’aquesta balança social hi havia més factors a part de la homosexualitat- tot i ser aquest el més destacat- que van acabar decantant-la cap al rebuig social i el tràgic final.

Un altre factor bàsic per entendre el destí de Turing, és la seva obertura de ment. Era un home sense gaires prejudicis, disposat a discutir qualsevol idea vingués de qui vingués. De fet se li atribueix una frase molt reveladora que diu: “ Sovint aquelles persones de qui ningú espera res són les que fan coses que ningú espera”. Aquesta llibertat de pensament en una societat com l’anglesa de la primera meitat del segle XX, marcada per el conservadorisme, la tradició i una gran estratificació social era impossible que quallés. Un altre vessant del seu comportament que no encaixava era el seu caràcter tancat i reservat, la seva tendència a treballar i a fer gran part de la vida en solitari. Segur que en bona part, aquest comportament es deu al fet d’haver-se criat de ben petit, lluny tant del pare com la mare. Com s’ha dit anteriorment, això li va donar un caràcter independent, segurament massa pels estàndards de l’època. Un altre factor a tenir en compte, és la poca cura que tenia per la seva imatge, que en una societat on les aparences eren tant importants suposava un fort xoc. És conegut el seu costum de portar els cabells massa llargs pels gustos de l’època i inclús era famós durant el període en que va treballar a Bletchley Park, per portar un cordill en comptes d’un cinturó als pantalons. Una altra font de problemes, al igual que altres científics abans que ell, fou la seva obra científica. En ella qüestiona un dels dogmes d’una de les institucions més

importants, l’església. Segons Turing les màquines podrien arribar a tenir la capacitat de pensar i això contradiu la versió de l’església que reserva aquesta facultat només als humans perquè estan fets a imatge de Déu.

Un altre factor, que no té a veure amb el seu caràcter però si amb el temps que li va tocar viure, té relació amb la guerra freda que en els anys 50 es trobava en el punt més àlgid. Ell, degut al seu treball durant la II Guerra Mundial tenia gran quantitat d’informació militar sensible que l’estat britànic, òbviament, no volia que caigués en mans soviètiques. L’obsessió en aquell moment per creure que tot aquell que s’allunyés dels patrons acceptats com a normals era susceptible de ser comunista, el van convertir en un candidat perfecte per a ser sospitós. I en casos així, des de un punt de vista militar, la prioritat sempre era evitar que d’un actiu tant valuós com Turing se’n poguessin aprofitar mans enemigues, encara que fos a costa de perdre’l. De fet, aquest factor és el que han fet servir tot aquells que defensen la teoria de la conspiració sobre la seva mort, que tot i que no sigui cert l’extrem que fos assassinat pel servei secret, no vol dir que el seu coneixement no el fes ésser vist com un element perillós a controlar, o com a mínim, a no ajudar, per part de l’estat.

Finalment, però no menys important, cal destacar com a factor per a entendre el tracte que va rebre per part de l’estat, el fet que fos un pèssim exemple pel procés de socialització. En aquest procés es bombardeja constantment a totes les criatures des del naixement amb missatges, ja siguin directes o indirectes, per tal que aprenguin les normes de bon comportament de la societat en què els hi ha tocat viure. Aquests missatges els podem dividir en dos tipus: els models a seguir i els models a no seguir. En els primers es posen exemples de bon comportament i les recompenses en forma d’èxit, reconeixement o acceptació social que se’n deriven. Per contra, en el segon grup passa el contrari, s’usen exemples de mal comportament i les desgràcies que hi van associades. El cas de Turing desafia aquesta norma, doncs era un exemple de que tot i no seguir les convencions socials, es podia tenir èxit en aquesta vida sent un heroi de guerra, un gran intel·lectual i un gran atleta. Casos com el de Turing, encara que ell ni s’ho plantegés, suposen un gran desafiament pel poder establert d’ una societat. I més en casos de societats amb uns trets tant marcadament conservadors, i amb al·lèrgia al canvi, com l’Anglaterra post victoriana.

es van trigar encara deu anys més en dur a terme una despenalització, i aquesta a més va ser parcial, doncs aquesta nova llei només va ser vigent a Anglaterra i Gal·les i no a Escòcia o Irlanda del Nord. A més, l’edat mínima per considerar una relació homosexual com a consentida era de 21 anys, quan per les heterosexuals eren necessaris només 16. Inclús, les pràctiques mantingudes en un hotel es consideraven pràctiques en públic i per tant seguien estant penades.

Durant tots els anys 70 i principis dels 80, aquestes reformes es van anar estenent i ampliant, fins que el 1981 es va legalitzar a Escòcia i el 1982 a Irlanda del Nord. A partir d’aquí, a la resta de la dècada dels 80, hi va haver un retrocés en els drets del col·lectiu homosexual. Durant els 90 es va lluitar per equiparar l’edat legal entre els homosexuals i els heterosexuals, i finalment s’aconseguí l’ any 2000. Amb l’arribada del segle XXI, el camí cap a la protecció dels drets i l’equiparació legal entre tots els col·lectius ha estat progressiu fins a data d’avui. La consecució del dret a l’adopció (2002 Anglaterra i Gal·les, 2007 Escòcia) o el dret al matrimoni entre dues persones del mateix sexe (2013 Anglaterra i Gal·les, Escòcia 2014), són les últimes grans fites aconseguides. Aquestes anades i vingudes durant l’últim mig segle demostren que el canvi respecte a la visió de l’homosexualitat no va ser uniforme en tota la societat, i que va ser progressiu. Tot i així, tenint en compte la llarga tradició de condemna que ha tingut durant segles, podem dir que el canvi produït en els últims 60 anys ha estat més que notable i a una velocitat molt alta per tractar-se d’una idea que estava tant interioritzada en la societat. Malgrat tot, és obvi que el camí per recórrer fins arribar a la igualtat absoluta encara no ha conclòs i encara queden sectors a la societat que discriminen en funció de l’orientació sexual, però el gran avenç realitzat en el respecte a aquestes tendències per moltes societats ha de ser motiu d’orgull.

Pel que fa a Alan Turing, el seu camí cap al reconeixement ha estat molt paral·lel al de la resta de reconeixements dels drets del col·lectiu gay. En els anys just posteriors a la seva mort, ni ell ni la seva obra eren gens reconegudes, inclús es va arribar a atribuir el mèrit del desenvolupament de la computadora a John von Neumann, professor de Turing a Princeton, negant així el paper fonamental que va tenir aquest últim en tot el camp de l’informàtica, i fent que la seva figura caigués en un injust oblit per part sobretot del gran públic.

Amb el pas del temps, i gràcies al canvi de mentalitat sobre l’homosexualitat i la desclassif icació dels arxius secrets relacionat s amb la feina de Turing pel govern britànic, la visió sobre la seva figura ha canviat absolutament i en l’actualitat no hi ha cap dubte que Turing té un lloc a la història com un dels científics més brillants del segle XX. Actualment, a la figura de Turing se li han rendit tot tipus d’homenatges. Ha sortit estampada la seva figura en segells, se li han dedicat estàtues, se li han dedicat plaques commemoratives. Va ser declarat l’any 1999 per la revista Time com una de les 100 persones més influents del segle XX. Cada any s’entrega un premi amb el seu nom dotat amb 250000 dòlars patrocinat per Google i Intel al científic que més contribueixi en el camp de la computació; o hi ha un altre concurs (premi Loebner) que premia el programa que més s’apropi a semblar-se a un humà, com en el seu famós test de Turing. La seva figura ha estat mencionada freqüentment en obres de literatura com la famosa novel·la de ciència-ficció “Cryptonomicon”. També s’han dedicat obres de teatre a la seva vida com “Breaking the code” de Hugh Whitemore (1986), o pel·lícules d’entre la que cal destacar “The imitation game: desxifrant Enigma” (2014) amb Benedict Cumberbatch en el paper de Turing i guanyadora d’un Oscar al millor guió adaptat. Es va arribar a dir que la poma mossegada emblema de la companyia Apple era un homenatge a Turing, tot i que Steve Jobs, fundador de la companyia, va negar-ho dient en una entrevista per la BBC: “No és veritat, però redéu, tant de bo ho fos!”

Ara bé, el punt culminant d’aquest reconeixement pòstum, pel caràcter institucional que té, es dona l’any 2009, quan després d’una campanya organitzada per l’escriptor i programador John Graham-Cumming, que va rebre un gran suport i multitud de firmes, Gordon Brown, llavors primer ministre britànic, en nom del govern, va demanar públicament perdó pel tracte dispensat a Turing. Les paraules exactes que digué foren: “(...)Per tant, en nom del Govern Britànic, i de tots els que viuen lliurement

Estàtua dedicada a Turing a Manchester i cartell de la seva pel·lícula biogràfica

-Turing, Sarah. Alan M. Turing. Cambridge. Cambridge University Press. 2012

• The imitation Game: .descifrando enigma (video). Dirigda per Morten Tyldum. Madrid. Tripictures. 2015
• La curiosa guerra de Alan Turing (video). Dirigida per Dennis van Waerebeke. Londres. Universcience. 2014

-Copeland, Jack. alanturing.net. 1999 (consulta:20 d’octubre de 2016) disponible a: http://www.alanturing.net/

-Cooper, Barry. The Alan Turing year. 2011 (consulta: 15 de novembre de 2016) disponible a: http://www.mathcomp.leeds.ac.uk/turing2012/

-ABC. Perdón para los británicos condenados por las leyes contra la homosexualidad. 2016 (consulta: 25 d’octubre de 2016) disponible a :http://www.abc.es/sociedad/abci- perdon-para-britanicos-condenados-leyes-contra-homosexualidad- 201610201220_noticia.html