Treball de recerca., Tesis de Bachillerato de Historia

¡Descarga Treball de recerca. y más Tesis de Bachillerato en PDF de Historia solo en Docsity!

El

Sistema

Penitenciari

Espanyol

Berta Martínez Brasé - 2n Batx A – Escola Ipse Tutora : Sílvia Pastor

Escola IPSE Índex I Introducció 4 II Definició sistema penitenciari i presó 6 III Història i evolució del sistema penitenciari 8 IV Organització i estructura administrativa 10 Organigrama d’un centre penitenciari Aquí hi podem trobar V Mapa establiments penitenciaris regulats per legislació espanyola. 14 VI Mapa establiments penitenciaris regulats per legislació catalana 14 VII Establiments penitenciaris 15 Centres penitenciaris de règim ordinari Centres Psiquiàtrics Penitenciaris Centre Tipus Centres de Inserció Social Seccions Obertes Unitats de Mares Unitats de Custòdia Hospitalària Serveis de Gestió de Penes i Mesures Alternatives Comunitat terapèutica extra penitenciària Comunitat terapèutica intra-penitenciària Unitat depenent Departament mixta Mòdul universitari Mòdul de respecte Mòdul terapèutic

Escola IPSE XII Part pràctica 41 XIII Conclusions 47 XIV Agraïments 51 XV Bibliografia 52 XVI Annexos 54 Taules de dades Entrevistes realitzades Amadeu Casellas. Comunicado desde la cárcel de Brians I

Escola IPSE I. Introducció Realment la vida dona moltes voltes, i mai sabem què ens pot arribar a passar. És cert que hi han condicionants que fan que la vida vingui donada d’una manera o una altra. Normalment la gent que entra a presó sol ser d’un perfil baix dins la societat. És cert que ens hi podem trobar de tot. Aquest tema em va començar a interessar quan vaig entrar a les que aleshores eren les Jerc, entrar a militar, em va comportar interessar-me més en les problemàtiques socials. Va ser un aspecte que des del primer moment em va semblar molt interessant. Pel meu compte vaig començar a investigar, vaig recordar uns reportatges que feien a la Sexta sobre espanyols en presons estrangeres, els vaig buscar i a partir d’aquell moment devorava qualsevol tipus de sèrie, programa, pel·lícula, documental… Va arribar el moment de decidir quin batxillerat volia fer i vaig estar buscant opcions de futur, què m’agradaria ser. Des de sempre m’he considerat una persona molt empàtica i assertiva, m’agrada ajudar als altres i relacionar-me amb gent. Vaig trobar uns graus d’inserció social i em vaig parar a pensar. Quan es delinqueix, sovint és perquè la persona ho passa molt malament, tenen necessitats que no poden cobrir ja sigui per una mala gestió a l’hora d’encarar els problemes diaris, una mala decisió, les drogues… tot això porta a una mala vida, on sovint si no se sap sortir és bastant probable que un acabi a la presó. Aquesta gent quan surt després de l’aïllament que pateixen ja no són els mateixos. Molts cops es troben sols, no tenen recursos i l’única via de supervivència que coneixen és la “delinqüència”. Els testimonis que em donaven els diversos documentals que veia no eren molt favorables cap al sistema penitenciari. Em vaig trobar amb documentals estrangers on les presons no eren presons sinó que eren camps de confinament, amb sobre població, unes condicions insalubres clarament una vulneració increïble dels drets humans i cap a la dignitat pròpia dels interns. Veient això em vaig preguntar com devien ser les presons aquí a l’estat espanyol. Evidentment em vaig fer a la idea de que per res del mon serien com les de Perú o Xile… ja que havia estat dins La Model de Barcelona un cop oberta al públic. Tot i que en els seus temps aquesta també va ser una presó en unes condicions i tractes molt qüestionables.

Escola IPSE II. Definició sistema penitenciari i presó Podríem definir el sistema penitenciari com a un conjunt de mètodes adoptats modernament per a càstig i correcció dels penats. Segons el reglament penitenciari aprovat el nou de febrer de 1996, la finalitat de l’activitat penitenciaria és la reeducació, la reinserció social de l’individu. També ho és la retenció i la custodia dels detinguts, presos o penats, assegurant-los l’assistència social i els serveis necessaris. Els principis que segueix el sistema penitenciari espanyol son els que delimiten dins els límits de les lleis i la constitució. Diuen que els drets dels interns podran ser restringits quan les lleis ho disposin, declara també que tot intern és digne de ser partícip dins la societat i que la vida a la presó ha de ser en referencia a la vida la carrer, ja que realment aquesta persona algun dia deixarà de ser un intern, passarà a ser lliure i haurà de viure en comunitat. Com ja ens diu en l’article 25.5 de la Constitució Española del 31 d’octubre de 1978, la privació de llibertat ha de prosseguir amb una reeducació i no pas amb el treball forçat, ja que aquest ha de ser remunerat i amb els beneficis corresponents de la Seguretat social. Declara també que tot individu ha de gaudir de tots els drets fonamentals com l’accés a l’aprenentatge i al desenvolupament propi; a excepció d’aquells que es limitin expressament sota la condemna dictada. (com el dret a la llibertat) “Las penas privativas de libertad y las medidas de seguridad estarán orientadas hacia la reeducación y reinserción social y no podrán consistir en trabajos forzados. El condenado a pena de prisión que estuviere cumpliendo la misma gozará de los derechos fundamentales de este Capítulo, a excepción de los que se vean expresamente limitados por el contenido del fallo condenatorio, el sentido de la pena y la Ley Penitenciaria. En todo caso, tendrá derecho a un trabajo remunerado y a los beneficios correspondientes de la Seguridad Social, así como al acceso a la cultura y al desarrollo integral de su personalidad.” Constitución Española Artículo 25.

Escola IPSE A Catalunya es tenen les competències dels servies penitenciaris des de l’1 de gener de 1984. Aquestes competències (les úniques que han sigut transferides a una Comunitat Autònoma espanyola) fan que la Generalitat de Catalunya pugui coordinar i supervisar les noves polítiques en la normativa penitenciària estatal, establerta a la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, General Penitenciària, reformada l’any 2003. Per tant el departament de Justícia Català és l’encarregat d’implantar les propostes, els plans i els programes penitenciaris. Proporciona la capacitat per a dictar la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya, la totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària, la planificació, la construcció i la reforma dels penitenciaris. També s’encarreguen de l’administració i la gestió patrimonial dels immobles i equipaments adscrits, la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa. Així mateix, la Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults fet que correspon al govern de l’Estat.

• Que vol dir estar pres? La definició que trobem al diccionari sobre presó és la següent: Lloc on hom està pres o detingut. La finalitat de la presó és tornar els individus dòcils i útils perquè es puguin reinserí. La metodologia que utilitzen els centres penitenciaris és portar a terme un treball molt precís sobre el seu cos i la seva ment. D’aquesta manera es va dissenyar la institució- presó que ha estat definida per llei, com “la pena per excel·lència”. Com a consegüent, la meva hipòtesis es centra en estudiar si realment la presó constitueix el millor mètode per aconseguir la reinserció i reeducació; i si no és així intentar fer una proposta de millora sobre el sistema penitenciari.

Escola IPSE En aquest punt de l’equació el sistema es troba amb un aspecte realment contradictori i és que han de procurar l’ordre i la seguretat per sobre de la intenció rehabilitadora. És realment complicat re introduir a un individu dins un àmbit social si aquest ha estat en condicions de reclusió durant molts anys on fins i tot les activitats més bàsiques d’aquest han estat controlades i reglamentades. Roma i Pobles Germànics La presó té un sentit de custòdia. A Roma apareixen els primers indicis del concepte del calabós, estància dins la casa de l’amo on els esclaus eren tancats si era necessari. Els pobles germànics aplicaven l’internament a determinats lladres. Edat Medieval La presó té un sentit penal, i té distincions segons l’àmbit d’on prové la pena. Àmbit eclesiàstic: reclusió als monestirs pels membres de l’església que havien comés algun delicte eclesiàstic. Internament en les «cárceres» als condemnats per heretgies o crims eclesiàstics. Àmbit estatal: s’aplicava únicament als enemics polítics de l’estat. Els que anaven en contra dels drets senyorials o el poder reial. Molts castells d’arreu del món van servir com a instruments de reclusió i pena. Edat Moderna Fins a mitjans del segle XIX els presos eren reclutis en locals que no havien sigut construïts amb aquella finalitat, i que simplement s’utilitzaven per les bones condicions de seguretat.

Escola IPSE IV. Organització i estructura administrativa La gestió de la política penitenciària és competència del Ministeri de l’interior i es porta des de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries. Catalunya és la única comunitat autònoma que s’autogestiona aquestes competències, i per tal de garantida una cohesió totes dues administracions es coordinen amb una Comissió Mixta. L’administració penitenciaria s’articula en unitats tècnic funcionals segons el grau administratiu i segons serveis perifèrics tenint en compte el tipus de centre. L’organització del sistema es basa en el disseny i planificació de la política penitenciaria, a més de la descentralització dels centres i serveis. Cada centre, té una estructura pròpia. La principal figura d’autoritat és El Director del Centre, aquest està assistit per cinc Subdirectors, el de tractament, el de seguretat, el de règim, el mèdic i el de l’administració. A cada subdirecció hi treballen diferents tipus de funcionaris segons el seu propòsit. Estan els de les oficines i els d’interior, a més també hi ha un grup mixta, que treballa a les oficines interiors del centre. L’estructura organitzativa es basa en òrgans col·legiats i òrgans unipersonals. En els òrgans col·legiats hi podem trobar: El consell de direcció; la junta de tractament, la comissió de disciplina, la junta administrativa i econòmica. Els òrgans unipersonals son marcats segons l’àrea funcional que els requereixi. Aquesta estructura base però no se segueix en tots els centres, ja que als centres Psiquiàtrics, només existeix el consell de direcció, la junta administrativa i econòmica i els diferents equips multidisciplinaris. En els centres de Inserció social, els propis responsables son els que determinen els diferents òrgans. Els diferents professionals es distribueixen segons les àrees de treball, aquests formen equips multidisciplinaris.

Escola IPSE

• Aquí hi podem trobar: Els juristes son els encarregats d’estudiar tota la informació penal, processal i penitenciària de cada intern per tal de valorar i realitzar la seva classificació, aquesta és la que determinarà la programació del seu tractament. A més han de proporcionar una orientació legal actualitzada als interns per tal que aquests es puguin generar unes expectatives realistes de futur. També redacten els acords de la junta de tractament i els informes per a les autoritats judicials o l’administració penitenciària. Els psicòlegs i els psiquiatres estudien les variables del comportament dels interns per tal de realitzar informes i detectar carències i possibles necessitats, d’aquesta manera son capaços d’assignar millor els tipus de tractaments que es requereixen. Ens basen en un sistema individualitzat, on son els programes terapèutics son la tècnica bàsica. L’administració pública els encarrega estudis i investigacions determinades, a més s’ocupen també d’ajudar en la programació, desenvolupament, i avaluació dels programes d’intervenció. Els pedagogs son els que realitzen una investigació i estudi de l’intern més encarat al seu historial escolar, el grau cultural i el nivell d’aprenentatge. Son partícips tant dels programes per l’aprenentatge com de les reunions de tractament. La feina dels educadors és conèixer, assessorar i informar als interns sobre temes tant interns com externs de la vida a presó. S’han d’encarregar de vigilar la seva conducta i redactar informes sobre la seva evolució, aquests queden guardats en un registre de seguiment. També realitzen programes d’intervenció terapèutica i activitats culturals i esportives.

Escola IPSE Els treballadors socials son els encarregats de resoldre les possibles problemàtiques sociofamiliars que han portat a l’individu a entrar pres. Proporcionen informació i assessorament general. Ajuden en la restauració dels vincles familiars per tal de ajudar a la reinserció social del pres. També son els responsables d’ajudar a l’intern durant el procés d’inserció laboral, de recolzar-lo i realitzar un seguiment dels lliberts condicionals. El personal sanitari és l’encarregat de l’assistència sanitària tant preventiva com assistencial dels interns dins els centres. L’atenció ha de ser de qualitat, i s’ha de realitzar un ús racional i eficient dels recursos diagnòstics i terapèutics. Els interns que requereixen d’una assistència especialitzada fora del centre també reben un seguiment d’aquests professionals. Son els responsables també d’assegurar un bon compliment dels programes sanitaris establerts ja sigui pel propi centre com de l’administració. El personal interior i de vigilància és el grup majoritari de treballadors del sistema. Aquests realitzen diverses funcions dins el centre, han de garantir el manteniment de l’ordre, s’impliquen directament en les feines educatives i rehabilitadores dels presos. El seu treball es desenvolupa gràcies a la col·laboració dels equips terapèutics i educatius del centre. L’ administració i serveis son un suport paral·lel encarrega de gestionar els recursos, el manteniment i el sistema informàtic.

Escola IPSE VII. Establiments penitenciaris La companyia estatal responsable del disseny, planificació i execució de les noves construccions penitenciaries és La Sociedad de Infraestructures i Equipaments Penitenciaries (SIEP.SA) , aquesta és la responsable de la construcció de les noves instal·lacions penitenciaries. És considera establiment penitenciari a tota entitat arquitectònica, administrativa i funcional amb organització pròpia, que estigui formada per unitats, mòduls i departaments. Aquest fan que sigui més fàcil la separació dels interns i el desenvolupament de la seva vida tan dins el centre com les relacions externes i el desenvolupament de les activitats destinades cap a la seva reinserció a la societat. Dins l’estat espanyol trobem 69 Centres Penitenciaris destinats al compliment de les sentències i amb les mesures de seguretat adequades per qualsevol tipus d’estat de condemna. La presó té com a fi arribar a ser un espai autosuficient. Els diferents centres que conformen el sistema penitenciari espanyol son diversos, i cadascun d’ells està destinat a un col·lectiu diferent, depenent de la pena i la situació de cada individu. Per tant trobarem :

• Centres penitenciaris de règim ordinari Els centres estan pensats per seguir una tipologia modular que pretén crear espais que facilitin la vida diària, tenen una doble funció com a lloc de custòdia i alhora un espai hàbil per la rehabilitació del individu. Estan configurats per ser eficaços tant en l’educació i reinserció dels interns com per germanitzar la seguretat i el compliment de les penes d’aquests. Tots i cada un dels departaments, unitats o mòduls ha d’estar en igualtat de condicions i han de ser adequats per poder realitzar la finalitat del sistema, la reinserció.

Escola IPSE

• Centre tipus Els centres tipus consisteixen en una estructura urbana modular integrada per edificis, places i carrers. Organitzats en un sistema circular d’anells de seguretat. Els edificis es classifiquen segons el seu ús: Edificis externs: no son utilitzats pels interns, aquí s’hi localitzen els controls d’accés, les oficines, el cos de guàrdia, els serveis de la “jefatura” i les comunicacions. Edificis de servei: son utilitzats pels interns diàriament. Aquí trobem la cuina, els tallers productius i sòcio-culturals. Edificis amb presencia permanent d’interns: aquests son els mòduls polivalents, residencials, de règim tancat, la infermeria i les sortides i transits de interns. Aquest disseny permet que tots els edificis tinguin serveis generals comuns, així com també espais polivalents que es poden utilitzar tant per tallers laborals com per aules formatives. També tenen espais destinats a l’assistència sanitària i a la comunicació amb l’exterior. Mitjançant la diferenciació de zones es pot garantir els altres nivells de seguretat i la habilitat del millor desenvolupament possible per el creixement integral del pres. Així ha d’estar adaptat per poder realitzar activitats culturals, educatives, esportives o laborals. Aquests nous centres tenen una tecnologia de seguretat superior i te uns sistemes de provisió pel que fa els serveis i l’energia. A més, en qualsevol tipus de centre, son els propis interns els que es fan càrrega de la gestió del forn de pa, de la bugaderia, el quiosc i la neteja mitjançant els tallers productius.

Escola IPSE

• Unitats de Custòdia Hospitalària Espais reservats dins els centres hospitalaris de referència per tal que si un intern necessités assistència hospitalària es pogués fer en unes bones condicions i sota una bona seguretat. Es disposa de 43 unitats.
• Serveis de Gestió de Penes i Mesures Alternatives Unitats Administratives que posen en pràctica les penes i mesures alternatives. Depenen orgànica i funcionalment d’un Establiment Penitenciari. En aquest servei podem trobar diferents tipologies de professionals com ara psicòlegs, pedagogs, tècnics, administratius i treballadors socials. Aquests s’organitzen en equips multidisciplinaris, els quals tenen un responsable adjudicat. Actualment en tenim 55 d’aquest tipus.
• Comunitat terapèutica extra penitenciària L’administració col·labora des de fa molts anys amb organitzacions externes, privades i públiques. A les quals poden derivar els interns per tal de rebre programes específics pel que fa el tractament. Normalment s’externalitzen casos d’addiccions. Aquesta derivació es realitza a partir de les Juntes de Tractament.
• Comunitat terapèutica intra-penitenciària A l’interior de molts dels centres penitenciaris també existeixen el mòduls o unitats que funcionen com a unitats terapèutiques on es posen en pràctica teràpies de tractament on la intenció és potenciar les mancances dels múltiples aspectes vinculats a la conducta delictiva. Per així entendre-les, controlar-los i superar-los.

Escola IPSE

• Unitat depenent Situades fora dels centres penitenciaris, son pisos o habitatges ordinaris sense cap tipus de signe extern que els identifiqui. Aquests es creen per ordre del Ministeri i depenen d’un centre penitenciari concret. En aquestes unitats hi resideixen dones i homes que es troben classificats en tercer grau de condemna. Normalment amb aquests hi col·laboren associacions i organismes no penitenciaris.
• Departament mixt Son departaments en els que poden ser destinats homes i dones per tal d’evitar la des estructuració familiar o realitzar algun tractament determinat. Òbviament en aquests departaments no s’hi pot destinar a cap pres condemnat contra un delicte de llibertat sexual. A Madrid hi ha un Mòdul familiar on en aquells casos on les dues parts de la parella estan a presó i tenen un fill menor de tres anys, se’ls deixa conviure si reuneixen un perfil mínim de seguretat i benestar del menor.
• Mòdul universitari Els interns d’aquests departaments realitzen estudis universitaris, en aquests es respira un clima de respecte i compromís pel que fa als recursos i tutories que se’ls faciliten. Mòdul UNED.
• Mòdul de respecte En aquests mòduls son els interns els que assumeixen un estil de vida co- responsable. ’impliquen en l’evolució i tractament del entorn on viuen. Els propis interns, son els que s’organitzen en grups de treball al servei dels altres presos. A més han d’aprofitar els recursos de mediació, accés a la cultura, l’esport i les activitats proposades. Aquest sistema no és d’autogestió, sinó, de