Desarrollo cognitivo y psicomotor de Dora, niña de 2 años y medio - Prof. Sánchez Busques, Guías, Proyectos, Investigaciones de Psicología

¡Descarga Desarrollo cognitivo y psicomotor de Dora, niña de 2 años y medio - Prof. Sánchez Busques y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología solo en Docsity!

Psicologia Evolutiva

Dossier de Pràctiques

Sonia Sánchez Busqués

Grupo-

Alex Arce Arias

Marta Torner Parera

31 / Maig / 2010

Índex

Introducció Pag. 3

Objectius del treball Característiques bàsiques personals de l'infant i del seu entorn

Observacions Pag. 5

Desenvolupament cognitiu de la “Dora” Desenvolupament psicomotriu de la “Dora” Llenguatge de la “Dora”

Conclusions Pag.

Conclusions referents a les observacions fetes a l'infant Comentaris sobre les pràctiques.

Bibliografia Pag.

Annexes Pag.

1.2. Característiques bàsiques personals de l'infant i del seu entorn

El pseudònim que vam adoptar per la nena va ser el de la “Dora”, perquè el personatge del seus dibuixos animats es diu així. La “Dora” té 2 anys i mig, va néixer el 5 de gener de 2008. Els seus pares es diuen Elena Morales i treballa a casa i el pare es diu Pedro Rueda i treballa de dematí d’interiorista. La “Dora” també viu amb els seus dos germans més grans que ella. Tots viuen en un pis a les Franqueses a Granollers. Actualment no va a la guarderia i el setembre d’aquest any començarà a anar a l’escola.

1. Observacions

Desenvolupament cognitiu de la “Dora”

El primer que vam fer per començar a fer les diferents activitats va ser fer que la nena estigues còmoda per evitar que passes vergonya o qualsevol cosa que pogués frenar-la alhora de fer les coses. Vam ensenyar-li la càmera de vídeo perquè es veies en la pantalla i li explicàvem que després ella estaria allà. Abans de res ella mateixa ens va oferir un xiclet a cadascú de nosaltres, es una molt bona manera de veure com es capaç de realitzar conductes socials i dur a terme normes de convivència, ho te molt ben assolit, ja que aquests tipus de conducta ja es poden dur a terme just acabats de complir els dos anys i la “Dora” ja en te dos i mig.

Comencem la gravació i la nostra companya Carme és qui parlarà i realitzarà les activitats amb ella. Li pregunta com es diu i quants anys té i la “Dora” li respon amb el seu nom i diu dos mentre aixeca dos dits de la mà dreta. Com diu Piaget la nena es capaç de saber a quin sexe correspon i pot indicar quans anys te amb les mans. Després d’això la Carme agafa unes pilotes de colors i se’n col·loca unes quantes a la ma, li pregunta a la nena quantes n’hi ha, i després de cada resposta va sostraient o incloent pilotes i va preguntant quantes n’hi ha. La “Dora” ha estat capaç de fer totes les operacions correctament. A aquesta edat els nens comencen a ser capaços de entendre i realitzar operacions aritmètiques simples com sumar i restar. Les matemàtiques ajuden als nens a desenvolupar les seves habilitats de pensament i per resoldre problemes.

Després d’aquests exercicis matemàtics vam agafar un llibre on hi havia diferents dibuixos d’animals i la Carme senyalava diferents colors i li preguntava a la nena si podia dir quins colors eren. Va saber anomenar-los correctament ja que ja els pot identificar correctament i va fer una cosa que no gaires nens de la seva edat poden fer, va dir-los en angles, evidentment poc elaborat, però intel·ligible. El fet de que els pugi identificar correctament es perquè el color els atrau per la seva capacitat d’estímul visual.

En tercer lloc vam dedicar una bona estona a realitzar puzles simples que també va fer correctament. Els puzles ajuden als nens a desenvolupar les

al deu sense dir el nou. Es capaç de contar i manegar quantitats. En el mateix llibre hi havia una pagina amb una imatge de l’univers amb dibuixos de cometes, asteroides, planetes etc. Li demanàvem que busques diferents dibuixos ensenyant-los abans en un dibuix petit que hi havia sota i va saber trobar-los. A aquesta edat ja es capaç de buscar i trobar un objecte que se li ha demanat. Els nens no són capaços de realitzar aquest tipus de tasques de localització fins que no han desenvolupat correctament diferents processos cognitius com la discriminació, per poder diferencies entre diferents estímuls d’una classe; la atenció, per concentrar-se en l’objecte demanat; la memòria, per recordar l’objecte i evocar informació prèviament apresa i la conceptualització, amb el que el nen identifica i selecciona una sèrie de característiques de l’objecte.

Una vegada acabades les activitats de contar i de localitzar objectes, vam demanar a la nena que expliques un conte, i va agafar el conte de la caputxeta vermella i a partir dels dibuixos i del que recorda de quan els seus pares li han explicat, ja que evidentment ella encara no sap llegir, va intentar explicar la historia a la seva manera. Va passar-hi una bona estona ja que als nens els i agrada explicar contes i histories i també els hi agrada que els hi expliquin, segons l’edat en que es troben els contes els hi agraden de diferents temàtiques. A l’edat de dos i tres anys els hi agraden els contes que parlen de coses quotidianes i els contes populars ja que solen haver onomatopeies i frases repetitives que capten l’atenció al nen. En el cas del conte que explica la “Dora”, la caputxeta vermella, hi ha moltes onomatopeies i frases repetitives del llop i la nena.

Per últim, la mare de la “Dora” ens va informar de que la “Dora” sol imitar a un personatge televisiu de la comèdia, Chiquito de la Calzada. Li vam dir si volia imitar-lo i així ho va fer. La imitació ja sigui de persones properes al nen o de personatges televisius és molt freqüent en aquesta edat. La imitació fa que creixi el vocabulari dels nens, que descobreixin gestos per expressar les seves emocions i aprenguin les rutines del dia a dia.

Desenvolupament psicomotriu de la “Dora”

Per tal d’estudiar i observar el desenvolupament motriu en la “Dora” vam realitzar una subdivisió per tal d’adequar les nostres observacions als nostres objectius proposats. Aquesta subdivisió va incloure per una banda la motricitat gruixuda i per l’altra la motricitat fina.

La primera subdivisió que vam voler observar va ser la de la motricitat gruixuda que compren tot el relacionat amb el desenvolupament cronològic del nen o nena essencialment en el creixement del cos i de les seves habilitats psicomotrius, és a dir, es refereix a tots aquests moviments de la locomoció o del desenvolupament postural com caminar, córrer, saltar, etc.

Una de les primeres activitats a la que vam exposar a la “Dora”, per tal d’avaluar el seu desenvolupament de la motricitat gruixuda va ser la d’un lloc de bitlles on la principal observació la centrariem en el moviment realitzat per la nena alhora de tirar la pilota.

En aquesta primera activitat vam poder detectar com en el primer llançament de la “Dora”, amb una pilota de dimensions considerades petites, era efectuat amb una sola mà, en aquets cas la mà dreta. Quan li vam presentar una pilota amb unes dimensions una mica més grans ella es va fer servir de les dues mans. També vam poder notar com en la pilota de dimensions petites que tenia tres forats i pels quals es devien ficar els dits, la nena va mostrar al principi un certa dificultat per introduir-los però a mesura que anava repetint aquesta activitat, dita dificultat va desaparèixer i el seu control dels seus dits va millorar en realitzar aquesta activitat.

En aquesta etapa de motricitat, dels dos anys, és normal que el llançaments d’objectes es realitzin fundamentalment amb les dues mans o també amb una mà sobre el cap, en posició totalment frontal respecte a l’objecte i sense una participació apreciable del tronc només amb el moviment del braç; tal i com vam poder observar en el primer llançament de la “Dora” amb la pilota petita. Altre aspecte clau que vam poder detectar va ser la de la precisió en els llançaments – ja que la tasca no era simplement llançar un pilota sinó que també incloïa l’enderrocament dels bitlles – Aquesta precisió va ser molt dèbil.

Per posar a prova a aquest tret, vam dimanar-li a la “Dora” que intentes mantenir l’equilibri en un sol peu. Una activitat pràcticament nova per ella i que tota sola no va poder realitzar, ja que va fer servir de suport un dels mobles de la seva casa.

S’ha d’emfatitzar que els nens als dos anys generalment són capaços de mantenir-se sobre un sol peu de suport encara que durant un breu període de temps. Als tres anys en pot observar un equilibri estàtic tres o quatre segons sobre un sol peu.

Altres de les activitats característiques que es va poder observar sobre el desenvolupament motriu de la “Dora” era la capacitat per poder saltar verticalment a peu junts. Un tasca que li vam proposar de la manera més dinàmica i divertida perquè ella pogués realitzat. Aquesta activitat va estar dirigida per nosaltres però la mare ens va ajudar, ja que la “Dora” no ens va entendre en que consistia molt bé la tasca.

Finalment, vam realitzar un passeig per veure el seu comportament fora de casa i terminar així l’estudi o l’observació de la seva motricitat gruixuda.

Un cop fora de casa vam veure la seva actitud o els seus moviments en realitzar una pujada i baixada d’escales. Vam observar que podia pujar les escales sense ajuda posant els dos peus sobre el mateix graó, encara que baixar li resultava més difícil i quan arribava finalment a l’últim escaló podia donar un salt amb els peus junts, un esdeveniment que ja hi havíem observat anteriorment.

Un cop acabada l’observació de la motricitat gruixuda va volem observar mínimament el seu desenvolupament en la motricitat fina, i diem mínimament perquè al fer-li realitzar tantes tasques i jocs per tal d’observar la motricitat gruixuda vam poder observar també gran part de la motricitat fina com per exemple el seu control dels dits alhora de posar-lo en la bola de bitlles o quant ella mateixa aixecava els bitlles, que anteriorment hi havia tirat, en aquest cas no solament vam notar el seu control dels dits sinó el seu moviment de colze.

Hem d’entendre motricitat fina com totes aquelles activitats que realitza el nen i que necessita d’una precisió i d’un nivell de coordinació. Els moviments realitzats en aquest tipus de motricitat es acompanyat per una o varies parts del

cos, que no tenen una amplitud sinó que són moviments que requereixen més precisió.

Alguns autors creuen que la motricitat fina s’inicia cap a l’any i mig, quant el nen, sense cap aprenentatge previ, comença a posar boles o qualsevol objecte petit en algun bot, ampolla o forat.

La motricitat fina implica un nivell alt de maduració i un aprenentatge llarg per l’adquisició plena de cada un del seus aspectes, ja que hi ha diferents nivells de dificultat i de precisió.

Quan una de les nostres companyes va proposar-li a la “Dora” per llegir un llibre del compte de la caputxeta vermella, aquesta va acceptar immediatament, ja que, tal i com es va dir la seva mare li encanta que li llegeixin llibres. En aquesta activitat volíem observar la seva coordinació en el moviment de mans i de dits alhora de passar tota sola les fulles del compte. Aquesta activitat juntament amb la de menjar, que va suposar tenir que coordinar les mans per tal d’utilitzar els coberts i portar-se llavors el menjar a la boca, es pròpia de la motricitat fina.

Aspectes d’aquesta motricitat fina la vam veure també reflectida quan en efectuar una activitat per l’observació del desenvolupament cognitiu que consistia en que la nena anava treient una sèrie de figures geomètriques i que desprès tenia que ficar depenen de la figura en uns forats determinats.

Una altra tasca que li vam proposar a fer a la “Dora” era la de fer lliurement un dibuix, encara que no va ser exactament un dibuix qualsevol, ja que la seva mare ens va dir que un dels seus dibuix preferits o que si més no era el que més feia, eren els dibuixos de les meduses i tenint en compte que aquesta presenten una figura de cercle, ens permetien així observar la seva capacitat alhora de traçar cercles. Per la nostra sorpresa la “Dora” no solament va dibuixar una medusa sinó que va dibuixar moltes meduses i amb molts tentacles. D’aquesta manera vam poder observar la seva capacitat motora, fina alhora de fer cercle (cos de les meduses) i línees rectes (cossos de les meduses.

En l’àmbit verbal, fa servir el present d’indicatiu i el passat molt fluidament, no podem garantir que faci servir el futur correctament perquè no el va utilitzar en cap moment, ja que tampoc va sorgir cap ocasió on ella pogués utilitzar-lo.

Comencen a aparèixer les preguntes de: on, a on, perquè, quan. Abans de que nosaltres anéssim a veure-la per primer cop, la mare afirma que no parava de preguntar: Cuando vendrà la Camina!?!?. Mentre li fèiem posar la jaqueta va dir: “porque me pondo yo la chaqueta?”

Segons alguns autors la prominència racional del llenguatge i l’assumeix com un dels diverses aspectes que integren la superestructura de la ment humana. El llenguatge es vist com instrument de la capacitat cognoscitiva i afectiva de l’individu, el que indica que el coneixement lingüístic que el nen té depèn del seu coneixement del món.

2. Conclusions

1.3. Conclusions referents a les observacions fetes a l'infant

Gracies a aquest treball hem pogut conèixer una mica més el tema dels nens una mica més a prop. Ens ha permès analitzar les principals característiques cognitives, psicomotrius i del llenguatge en una nena de dos anys. De totes maneres, no es pot reduir a una teoria tot el desenvolupament cognitiu i psicomotriu dels nens, ja que cada nen va al seu ritme i el fet de que vagin més lents o més ràpids no significa que siguin més o menys “intel·ligents”.

Ens hem donat compte que tot i no tenir cap experiència prèvia amb nens tan petits en un context de treball i estudi, treballar amb la nena no ha sigut tant difícil com ens pensàvem que seria. Això te a veure amb que la nena ja no era tan petita com per no entendre que fèiem i també va influir que la nena tenia una clara disposició a col·laborar.

La realització de les observacions segurament haguessin sortit diferents i la nena s’hagués mostrat d’una altra manera si la mare no hagués estat durant tota l’estona durant l’enregistrament i interaccionant contínuament amb la nena.

En el moment de veure les característiques típiques de la edat en que correspon la nena, no s’ha de plantejar simples activitats per observar-ho, sinó plantejar jocs en que el nen/a es diverteixi i no s’avorreixi.

3.2. Comentaris sobre les pràctiques.

Una bona adequació i una bona distribució de la feina, poden fer d’aquestes pràctiques una cosa molt gratificant. La distribució dels rols (interacció amb el nen, gravació i prendre nota) a l’hora de realitzar les observacions permeten no solament distribuir el treball sinó que així el nen/a no se sent cohibit al veure tants desconeguts mirant-lo, de totes maneres es una cosa difícil de mantenir durant la gravació ja que treballar amb nens a vegades requereix esforços extres i no pots controlar totalment la situació.

La visualització de les exposicions dels companys ha servit per adonar-nos dels errors i coses a poder fer i millorar de cara a la teva exposició i també aporten material que potser no havíem considerat a l’hora de fer la nostra.

4. Bibliografía

Berger. (2004). Psicología del desarrollo. Infancia y adolescencia (6ª ed.). Buenos Aires: Editorial medica panamericana.

Chomsky, N. (1988). El lenguaje y los problemas del pensamiento. Madrid: Visor.

Horcas Villarreal, J. (s.f.). El Lenguaje y el Pensamiento, en Contribuciones a las Ciencias Sociales. Recuperado el 2010, de www.eumed.net/rev/cccss/03/ jmhv1.htm

Maisto, A. M. Maisto, A., Morris, C. G (2005). Introducción a la psicología (12da ed.). México D.C: Pearson Educación.

Pedagogia. (s.f.). Blog. Recuperado el 30 de 5 de 2010, de http:// pedagogiafilos.spaces.live.com/blog/cns!A136F58CEAA9CD4E!269.entry

Pedagogia. (s.f.). Blog. Recuperado el 31 de 5 de 2010, de http:// pedagogiafilos.spaces.live.com/blog/cns!A136F58CEAA9CD4E!269.entry

Peralbo Uzquiano, M. G. (1998). Desarrollo del lenguaje y cognición. Madrid: Ediciones Pirámide.

Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémico. Barcelona: EDIUOC.

Turner, J. y. (1982). El niño ante la vida: enfrentamiento, competencia y cognición. Madrid: Morata.

Vygotsky, L. S. (1978). Pensamiento y Lenguaje. Madrid: Paidos.

5. Annexes.

AUTOEVALUACIÓ

TEMÀTICA: Psicologia Evolutiva EQUIP NÚM: 4PA DATA: 28 Maig 2010

Aspectes sobre els que s’opina - correcte + 1 2 3 4 5 Organització de l’exposició X Claredat en les explicacions X Continguts tractats X Correspondència de la informació amb les imatges recollides

X

En què es podria millorar?: Una mica més d’organització amb el vídeo i la explicació.

QUI HA OMPLERT AQUESTA GRAELLA?

Noms dels assistents: Marta Torner Parera