Treball fi grau videomapping, Tesis de Tecnología de la Información

¡Descarga Treball fi grau videomapping y más Tesis en PDF de Tecnología de la Información solo en Docsity!

Grau en Mitjans Audiovisuals

Memòria

JOAN NIETO PAULO

PONENT: CARLES PAUL

PRIMAVERA 2013

Resum

L’objectiu d’aquest projecte és adquirir els coneixements necessaris sobre les tècniques de mapeig per poder realitzar dos tipus de mapping. Un d’artístic, que es realitzarà durant el festival Pre Fest celebrat a la aula Foyer del Tecnocampus i un mapping publicitari, que promocionarà les diferents empreses que treballen en el centre. Per realitzar aquestes dues propostes s’hauran d’estudiar les diferents tècniques de mapping, construir l’estructura i crear els diferents continguts que es voldran projectar.

Resumen

El objetivo de este proyecto es adquirir los conocimientos necesarios sobre las técnicas de mapeo para poder realizar dos tipos de mapping. Uno artístico que se realizará durante el festival Pre Fest celebrado en la aula Foyer del Tecnocampus y un mapping publicitario, que promocionará las diferentes empresas que trabajan en el centro. Para realizar estas dos propuestas se deberán estudiar las diferentes técnicas de mapping, construir la estructura y crear los diferentes contenidos que se querrán proyectar.

Abstract

The project objective is to acquire the necessary knowledge in mapping techniques to perform two types of mapping. One of them is an artistic mapping thought for the Pre Fest festival located in the Foyer classroom of Tecnocampus building. The other is an advertising that promote the different companies working in the center. To perform these two proposals I should study different mapping techniques, build the structure and create different content that want to project.

I

Índex.

III

• 1.Objectius Glossari de termes. VII
  • 1.1. Propòsit
  • 1.2. Finalitat
  • 1.3. Objecte
  • 1.4. Abast
• 2. Explicació base teòrica
  • 2.1. Què és el mapping?
  • 2.2. Història...................................................................................................................
  • 2.3. Elements bàsics per realitzar un mapping
    • 2.3.1. Projector
      • 2.3.1.1. Tipus de projector
      • 2.3.1.2. Característiques bàsiques....................................................................................................
    • 2.3.2. Superfícies i estructures
    • 2.3.3. Hardware i software
    • 2.3.4 Contingut
• 3.Explicació disseny
  • 3.1. Antecedents
    • 3.1.1. Mapping bamba Nike
    • 3.1.2. Mapping caixes cartró amb contingut 2D
    • 3.1.3. Mapping caixes de cartró amb contingut 3D.............................................................
    • 3.1.4. Exemple de mapping sobre maquetes
  • 3.2. Brífing
  • 3.3. Planificació
    • 3.3.1. Diagrama de Grant
    • 3.3.2. Material necessari
  • 3.4. Disseny i construcció de la estructura..................................................................
    • 3.4.1. Disseny de la estructura.............................................................................................
    • 3.4.2. Construcció de la estructura
  • 3.5. Mapping creatiu
    • 3.5.1. Desenvolupament de la idea
    • 3.5.2. Realització d’audiovisuals.........................................................................................
    • 3.5.3. Mapejat de l’estructura II
  • 3.6. Mapping publicitari..............................................................................................
    • 3.6.1. Desenvolupament de la idea
    • 3.6.2. Recerca clients i estudi del material proporcionat
    • 3.6.3.Guió tècnic de cada spot.............................................................................................
    • 3.6.4. Realització d’audiovisuals i mapejat.
• 4. Explicació dels resultats
  • 4.1. Resultats mapping creatiu
  • 4.2. Resultats mapping publicitari
• 5. Impacte mediambiental
• 6. Propietat intel·lectual
• 7. Conclusions
• 8.Bibliografia...............................................................................................
• 9. Referències
• Fig. 2.1. Angles de projecció projector-superfície. Índex figures.
• Fig. 3.1. Esquema projector-bamba.
• Fig. 3.2. Fotografia bamba original.
• Fig. 3.3. Fotografia bamba mapejada.
• Fig. 3.4. Fotografia bambes i escenari mapejats.
• Fig. 3.5. Fotografia bambes i escenari mapejats amb afectes.
• Fig. 3.6. Caixa tallada per la meitat i caixa sencera.
• Fig. 3.7. Caixa amb la superfície retallada i amb la superfície dibuixada.
• Fig. 3.8. Caixa mapejada amb efecte 3D.
• Fig. 3.9. Mapping amb projecció d’ombres.
• Fig. 3.10. Canvi de pla vertical a pla horitzontal.
• Fig. 3.10. Canvi de pla vertical a pla vertical.
• Fig. 3.11. Diagrama de Grant.
• Fig. 3.12. Esquema estructura final.
• Fig. 3.13.Construcció dels dos tablons amb un angle de 45º.
• Fig. 3.14. Reforços amb llistons de fusta.
• Fig. 3.15. Perfilació de detalls de la superfìcie.
• Fig. 3.16. Estructura final pintada
• Fig. 3.17. Ajustament estructura cirtual amb la real.
• Fig. 3.18. Estructura ajustada.
• Fig. 3.19. Projecte After Effects..................................................................
• Fig. 3.20. Mapejat de l’estructura amb el Resolume.
• Fig. 3.21. Projecte del Resolume.
• Fig. 3.22. Realització logo 3D.
• Fig. 3.23. Aplicació de llums i ombres.
• Fig. 4.1. Mapping en el festival Pre Fest
• Fig. 4.2. Mapping publicitari.......................................................................

VII

Glossari de termes.

PC Personal Computer

GB Gigabyte

RAM Random-access memory

Mac Ordinador Apple

Win Sistema operatiu Windows

CPU Central Processing Unit

VJ Vìdeo Deejay

2D Dos Dimensions

3D Tres dimensions

AE Software After Effects

BMP Beats Per Minute

Objectius 1

1.Objectius

1.1. Propòsit

Obtenció dels coneixements necessaris per a la realització d’un video mapping creatiu i un de publicitari.

1.2. Finalitat

Aprendre les diferents tècniques de mapeig per poder realitzar un video mapping creatiu pel festival Pre Fest i un videomaping publicitari promocionant el Tecnocampus i les empreses que hi treballen.

1.3. Objecte

Construcció d’una estructura amb la forma de les dues torres del TCM i mapejar les audiovisuals realitzades.

1.4. Abast

Realització d’un mapping artístic a la sala Foyer de la torre 2 del TCM pel festival Pre Fest i realització i gravació d’un mapping publicitari de les empreses del Tecnocampus que han volgut participar en el projecte.

4 Tecnomapping - Memòria

típica Americana dels anys 70 els quals interactuaven amb els objectes de la sala. La càmera de 16mm estava situada al mig de l’habitació i la feien girar lentament a traves d’una placa giratòria. Posteriorment es va pintar tota l’habitació amb un aerosol de color blanc i es va col·locar el projector al mateix lloc on estava la càmera. El resultat va ser que tots els objectes pintats de color blanc tenien una aparença totalment 3D, en canvi, els intèrprets gravats que interactuaven amb els objectes creaven una il·lusió òptica la qual l’espectador veia a l’actor com si fos una mena de fantasma. Aquesta pel·lícula experiment va ser el primer efecte de realitat augmentada.

El mapping va començar a atraure realment l’atenció dels científics quan a l’any 1998 un grup de joves científics, Ramesh Raskar, Greg Welch, Holly Fuchs i Deepak Bandyopadhyay van introduir la tècnica dins la Universitat de Californià del Nord a Chapel Hill. Allà va sorgir el concepte de realitat augmentada. Aquest terme s’utilitza per definir la visó d’un entorn físic en el món real combinat amb elements virtuals, o sigui, un conjunt de dispositius afegeixen informació virtual a la informació física ja existent creant una realitat mixta a temps real^3.

A finals de 1990 aquets acadèmics van treballar en un projecte anomenat “l’oficina del futur”. Aquest projecte intentava connectar oficines de diferents localitzacions a traves de la projecció de les diferents persones com si estiguessin realment allà.

Durant l’any 2000 la UNC defineix el terme spatial Augmented reality en que demostra els fonaments bàsics de la projecció de textures sobre objectes 3D. A partir d’aquest moment Raskar va començar a experimentar amb projectors portàtils i sensors. Aquets determinaven la posició i l’orientació dels objectes en que es volia projectar a traves d’un test de barres. D’aquesta manera el projector creava l’estructura que es volia mapejar des de la seva pròpia perspectiva.^4

Seguidament Oliver Bimber va innovar projectant visuals sobre pintures i convertint tota mena de cortines en pantalles de projecció.

En el 2001 molts artistes van iniciar-se en el mapping per realitzar les seves obres d’art, empreses com Microsoft va començar a experimentar aquesta tècnica com a medi de avenç tecnològic de la mà de Andy Wilson, Hrvoje Benko. Aquets dos científics van començar a explorar noves tècniques d’interactivitat dins del mapping.

Explicació base teòrica 5

Actualment el mapping s’ha dividit en dos grans grups. El mapping artístic o creatiu i el mapping comercial o publicitari. La tècnica és exactament la mateixa, el que canvia és la finalitat. Els mappings artístics es realitzen en festivals de música com el Sónar, shows de dj’s com Skrillex^5 , o festes de grans ciutats com per exemple les festes de la Mercè de Barcelona^6. Cada cop més s’estan creant festivals dedicats exclusivament al mapping i a les projeccions audiovisuals. Un bon exemple és el festival de la llum de Sydney^7 en que durant dues setmanes cada nit es projectes obres audiovisuals de diferents artistes en els edificis més importants de la ciutat.

L’altre tipus de mapping és el publicitari, les grans marques comercials es van donar compte de que invertint en aquesta tecnologia guanyaven molt prestigi ja que l’espectador associava la imatge o marca del producte amb una experiència positiva, a demés s’ha demostrat que l’espectacularitat de la projecció fa que quedi gravat més temps a la ment del espectador. Un bon exemple és el mapping que va crear la marca Samsung en un edifici emblemàtic d’Amsterdam.^8

Però les marques han arribat més enllà i han introduït el mapping publicitari a objectes més petits com poden ser cotxes, mobles, maniquins, bambes o qualsevol tipus d’objecte. Un clar exemple és el mapping que va dur a terme la casa Audi sobre un dels seus cotxes.^9

Per acabar cal dir que el mapping és una tècnica en total expansió en tots els àmbits imaginables, actualment s’està incorporant a la decoració de locals, conferencies, esdeveniments esportius o fins i tot en platós de televisió. 10

L’ultima tecnologia en incorporar-lo han sigut la dels videojocs gràcies a la Xbox 72011 .Encara és un prototip, però d’aquí poc temps les videoconsoles incorporaran un sistema de mapping interactiu que crearà milers d’efectes especials.

2.3. Elements bàsics per realitzar un mapping

Per realitzar un video mappig es necessiten quatre elements bàsics. Un projector, una superfície o estructura a on projectar, un ordinador amb el software adequat i el contingut audiovisual que es vol projectar.

Explicació base teòrica 7

La llum que arriba a cada micromirall ha hagut de travessar prèviament una roda de color per tal de determinar el color que cada píxel ha de representar.

Aquests tipus de projectors tenen un gran nivell de contrast. A part, la projecció del color negre és molt millor que els LCD ja que la millor manera de projectar-lo és no deixar passar la llum, i això s’aconsegueix gràcies als micromiralls.

 Projector LED:

Aquets projectors utilitzen la tecnologia LED (Díodes Emissors de Llum) com a font lluminosa. Aquets proporcionen una lluminositat molt inferior als projectors amb làmpada convencional ( els anomenats anteriorment) però tenen un consum elèctric molt més baix. També eviten la necessitat d’adquirir làmpades de recanvi ja que els LEDS ofereixen unes 30.000 hores de vida.

2.3.1.2. Característiques bàsiques

 Sistema òptic: és el tipo de lent que utilitza el projector.

 Ràtio: indica l'obertura del sistema de projecció. Per exemple, una ràtio 1:1 permet disposar d'una projecció d'1m d'ample a 1m de distància, mentre que un ràtio 1: crea una imatge d'1m d'ample a 2m de distància.

 Shift: desplaçament de l'eix òptic. És necessari per a la col·locació del projector.

 Focal: representa la longitud del sistema òptic. Una focal curta permet una gran obertura, però augmenta la profunditat de camp, la qual cosa pot provocar problemes d'enfocament quan es projecta en objectes tridimensionals.

 Relació d'aspecte: És la proporció del fotograma de sortida del projector.

 Lluminositat: és la quantitat de llum que projecta el projector, o sigui, la intensitat de brillantor de la làmpada. La lluminositat es mesura amb lúmens, com major sigui la lluminositat d’un projector, millor es veurà la imatge projectada. La quantitat de lúmens necessaris per projectar correctament depèn de l'espai on es projecti, o sigui, cal tenir en compte la llum de l'ambient i la distància entre el projector i la pantalla.

8 Tecnomapping - Memòria

 Contrast : El contrast és el quocient entre les àrees més brillants i les més fosques de la imatge. Els quocients del contrast han de ser alts ( mínim 1000:1) per aconseguir una bona imatge. La quantitat de llum que impacta a la pantalla fa que el color negre perdi intensitat. Per compensar això, s'ha de considerar que si es vol projectar en una sala il·luminada s’ha d’adquirir un projector amb una taxa més alta de brillantor.

 Resolució: La resolució és el nivell de detall amb què es visualitza la imatge, per tant quant més detall tinguem, millor visualització. La resolució es calcula pel nombre d'elements de la imatge (píxels). A continuació es mostra una llista de les diferents resolucions:

Nom Resolució (píxels)

SVGA 800x XGA 1024x

WXGA 1280x SXGA+ 1400x

720p 1280x 1080p 1920x

Taula 2.1 Resolucions projector

2.3.2. Superfícies i estructures

La superfície és on es projectarà el contingut creat. S’anomena mapping quan aquestes superfícies són irregulars o tenen un cert volum ja que en el cas contrari serien projeccions normals. Només existeix una excepció, i és quan aquesta superfície plana conté la silueta d’un dibuix, gràcies al mapping es pot donar un efecte de relleu aplicant-li llums, ombres, textures o qualsevol tipus d’efecte. 12