DONES I DESENVOLUPAMENT
COMUNITARI
Impacte de la cacera de bruixes en el paper de les dones en les comunitats.
Maria Figueras Bosch
Grau en Educació Social
Erika Domínguez Antillano
Pedagogia Aplicada DIOE
TREBALL FI DE GRAU
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Treball final de Grau, Resúmenes de Trabajo Social
Impacte de la caçera de bruixes en el paper que desenvolupen les dones avui en dia en les comunitats.
Tipo: Resúmenes
2019/2020
1 / 70
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Treball final de Grau y más Resúmenes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
DONES I DESENVOLUPAMENT
COMUNITARI
Impacte de la cacera de bruixes en el paper de les dones en les comunitats.
Maria Figueras Bosch
Grau en Educació Social
Erika Domínguez Antillano
Pedagogia Aplicada DIOE
TREBALL FI DE GRAU
“Sóm les netes de les bruixes que no vau poder cremar”
RESUM
Aquest treball de fi de grau pretén analitzar l’impacte de la cacera de bruixes en el paper de les dones en les comunitats. La cacera de bruixes és un dels fenòmens menys estudiats de la història d’Europa i una persecució desenfrenada contra les dones. Aquests esdeveniments van marcar un abans i un després en la construcció del paper que havia d’ocupar la dona en la societat capitalista. La persecució contra les dones per part de l’Estat és fruit de la necessitat de controlar el poder social que aquestes emanaven i sotmetre-les al control masculí. Actualment encara s’evidencien nombroses desigualtats entre homes i dones, per tant, cal fer un anàlisi des d’una perspectiva de gènere de les conseqüències que la cacera de bruixes, com a introducció al sistema capitalista, va imposar a les dones. Paraules clau : Desenvolupament comunitari, Capitalisme, Patriarcat, Feminisme, Bruixa i Cacera de Bruixes. RESUMEN Este trabajo de fin de grado pretende analizar el impacto que tubo la cacería de brujas en el papel de las mujeres en las comunidades. La cacería de brujas es uno de los fenómenos menos estudiados de la historia de Europa i una persecución desenfrenada contra las mujeres. Estos acontecimientos marcaron un antes y un después en la construcción del papel que debía ocupar la mujer en la sociedad capitalista. La persecución contra las mujeres por parte del Estado es fruto de la necesidad de controlar el poder social que estas emanaban y someterlas al control masculino. Actualmente todavía se evidencian numerosas desigualdades entre hombres y mujeres, por lo tanto, hay que hacer un análisis desde una perspectiva de género de las consecuencias que la caza de brujas, como introducción al sistema capitalista, impuso a las mujeres. Palabras clave: Desarrollo comunitario, Capitalismo, Patriarcado, Feminismo, Bruja y Cacería de Brujas. ABSTRACT This final degree project pretends to analyse the impact of the witch hunt in the role of women in communities. The witch hunt is one of the events more unknown in the history of Europe, it was a radical persecution against women. There was a before and an after of these events in relation to the role that women were supposed to have in a capitalist society. The continued attack carried out by the state is due to the aim of the powerful people, who were all man, to control the social power that women could have and subject them to male power. Nowadays, there is still numerous inequalities between women and man, therefore, we should examine with gender perspective the consequences that witch hunt meant and means nowadays to women, also for being one of the events that introduced capitalism. Key words: Community development, Capitalism, Patriarchy, Feminism, Witch and Witch Hunt.
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
1 .1 Justificació
La història que ens precedeix evidencia que la lluita per la igualtat entre dones i homes té una llarga trajectòria històrica. Durant segles s’han experimentat nombroses reivindicacions que ens evidencien moltes de les desigualtats que han marcat el desenvolupament de les societats, i el paper central que han tingut les dones en seu el desenvolupament. Monique Witting en el El pensamiento heterosexual y otros ensallos (1980), exposa: «En nuestros cuerpos y nuestras mentes estamos obligados a pertenecer, rasgo por rasgo, a la idea de naturaleza que se nos ha ofrecido [...]; “hombres” y “mujeres” son categorías políticas y no hechos naturales». De manera que entenem com a biològiques les diferències que s’han construït socialment entre dones i homes, assumint que sóm “naturalment” diferents. Al llarg de la història s’ha construït una idea de la dona basada en el destí natural de cuidar i reproduir a l’espècie humana, atribuint totes aquelles tasques que es realitzen en l’espai de producció domèstica a la dona, però situant-les en un espai marginal i invisibilitzat, no reconeixent-les com a un dels eixos més bàsics per a la supervivència, benestar de les persones i sostenibilitat de la vida. Un dels esdeveniments més significatius en el desenvolupament de la societat capitalista i estretament relacionat amb el paper de la dona, va ser la cacera de bruixes. Dones que es van atrevir en una societat reaccionaria a ser valentes, independents, sàvies, inconformistes, sexualment alliberades i amb un fort esperit revolucionari. Des de l’Educació Social és important prendre consciència i reflexionar sobre el paper transcendental que han tingut les dones en les comunitats. És important entendre l’educació com una eina de transformació social. Per això s’ha d’identificar i abordar les desigualtats de gènere existents des d’una mirada global que ens permeti dotar-nos d’eines i coneixements, i així, traslladar-los a les pràctica professional. Hem d’analitzar el sistema actual i vetllar per a construir alternatives basades en l’equitat, igualtat, diversitat, pluralitat i justícia social. Aquest Treball de Final de Grau s’emmarca en la modalitat d’investigació, seguint un mètode de treball^1 prèviament definit, basat en una àmplia recerca bibliogràfica i un estudi de fonamentació teòrica en profunditat per posteriorment desenvolupar una discussió i aproximació empírica a l’objecte d’estudi. (^1) Vegeu pàg 1 8. Metodologia de treball.
1.2 Objectius
L’objectiu general del treball és comprendre i analitzar l’impacte que va tenir la cacera de bruixes en el paper de les dones en el desenvolupament de les comunitats tot vinculant-ho al context actual. Per a poder assolir aquest objectiu s’han establert diferents objectius específics: § Desenvolupar una aproximació teòrica al concepte de desenvolupament comunitari. § Identificar i examinar l’evolució històrica, influència, i impacte de les dones en les comunitats. § Cercar des d’una perspectiva de gènere quina és la situació actual entre homes i dones en les diferents àrees a través de fonts com són l’INE i l’IDESCAT. § Analitzar el concepte de la bruixeria occidental i la seva evolució. § Reflexionar sobre les conseqüències que va suposar la cacera i crema de bruixes en el desenvolupament de les comunitats.
desenvolupament i amb capacitat de canvi. Entendre-la com un mecanisme d’inclusió i cohesió social. Entenem el DC com un procés en el que s’han d’establir relacions i un treball conjunt entre les persones que resideixen en el territori, institucions públiques, entitats, associacions i empreses. Ha d’estar centrat a promoure i enfortir les relacions personals i institucionals i a donar resposta a les necessitats de la població, abocat a una millora de la qualitat de vida i integració de les persones a partir de l’apoderament i de la participació activa de les membres de la comunitat. Fer de la comunitat un agent per fer front a l’exclusió social (Rebollo, 2003). a. Perspectiva històrica Existeix un consens entre especialistes, que l’origen del DC rau en l’Europa del segle XX, en el procés d’expansió colonialista i globalitzador, concretament en el colonialisme britànic davant la necessitat d’organitzar el control de les poblacions colonitzades. En el 1945 amb el final de la II Guerra Mundial i en confluència amb la descolonització, l’Organització de les Nacions Unides, comença a introduir el concepte de DC en la seva pràctica habitual, i a finals dels anys 50, es comencen a formular diferents teories al respecte per finalment, en el 1956, elaborar el document “Desarrollo de la Comunidad i Servicios Conexos”. Definint el DC com un «conjunt de processos en la que els esforços d’una població es sumen als del seu govern per millorar les condicions econòmiques, socials i culturals de les comunitats, integrar aquestes en la vida del país i permetre contribuir plenament en el progrés nacional» (ONU, 1956). El DC tot i que en els seus orígens va estar estretament vinculat i orientat als països en vies de desenvolupament, posteriorment es comencen a desenvolupar pràctiques sociocomunitàries en països desenvolupats, doncs també hi ha àrees amb necessitats de desenvolupament. En els anys 60 es produeix un canvi en el paradigma i es reconsidera el paper del DC, passant d’una lògica conservadora a entendre-la com un «procés transformador en què les comunitats son protagonistes del propi canvi» (Caride, 1997 & Requejo, 1991). En el cas d’Espanya no existia una forta tradició de DC, en congruència amb el context sociopolític del moment, un règim polític totalitari i dictatorial que no feia compatible el desenvolupament de les comunitats amb la manca de llibertats existents. Catalunya seguia la mateixa tendència que Espanya, però en el 1996 va sorgir la Direcció General de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya^5 on es comencen a impulsar diferents plans de desenvolupament comunitari amb l’objectiu de millorar qualitativament els barris, municipis i districtes. Cal destacar que existeixen diferents iniciatives (^5) Actualment Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Crítiques del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.
responen a un model i praxi de desenvolupament comunitari però que no han estat iniciatives sorgides des de l’administració. b. La participació La participació ha de prendre sentit des d’una lògica transformadora, entenent al ciutadà com un ésser capaç de prendre decisions i generar canvis socials. És un instrument molt important, ja que «participar suposa un plus de voluntat, d’intervenció, un sentiment de pertinença a un col·lectiu, a un grup, a una ciutat, a un país..., un mínim esbós d'un projecte propi, d'una finalitat pròpia» (Pindado, 1999). La participació és un dret, però també un deure i una responsabilitat. Quan ens referim a projectes de desenvolupament comunitari, inevitablement hem d’al·ludir i fer referència als processos participatius, sense els quals no existiria transformació ni canvis reals que responguessin a les necessitats d’una determinada comunitat. També en si mateixa suposa una eina de transformació, integració i cohesió social. 2.2 Capitalisme com a mecanisme de subversió de les dones “No se suele relacionar el capitalismo y el feminismo y es importante. Se tiene que entender el feminismo como una crítica radical al modelo social patriarcal y no tanto como un movimiento reformista, que es como generalmente se vende” (Silvia Federici, 2017) Actualment, ens trobem davant un sistema capitalista heteropatriarcal i globalitzat que condueix a un sistema econòmic generador desigualtats i exclusió social. Seguint la teoria de la interseccionalitat^6 proposada per Kimberlé Crenshaw (1989) i de The Comahee River Collective Statement (1977), col·lectiu de dones negres lesbianes de Boston, s’exposa com les diferents experiències de resistència, discriminació i desigualtats d’uns col·lectius respecte a uns altres, són fruit d’un encreuament de relacions de poder i sistemes d’opressió. El subjecte central d’aquest treball són les dones i el seu desenvolupament en les comunitats, per tant, cal determinar a què fem referència quan parlem de feminismes o de perspectives feministes. Si bé és cert que existeixen diferents tradicions feministes (feminisme burgés, feminisme socialista, feminisme radical, feminisme de la diferència...), entenem tot moviment feminista com (^6) La teoria de la interseccionalitat proposada per Cheshaw, K (1989) i The Comahee River Collective Statement (1977) és la perspectiva teòrica i metodològica de quina manera l’encreuament de les relacions de poder contribueixen a experiències d’opressió, dominació o discriminació que construeixen l’experiència social de les persones. Patricia Collins (2000) descriu la interseccionalitat com «una forma particular d’entendre la ubicació social en termes d’encreuament de sistemes d’opressió. Concretament és un anàlisi que afirma que els sistemes de raça, classe social, gènere, sexualitat, ètnia, nació i edat formen conjuntament les característiques de l’organització social».
Assumir com a propi quelcom imposat socialment, és un dels eixos en la configuració del sistema sexe-gènere^10 , basat a fer una anàlisi en profunditat sobre les relacions que es mantenen actualment entre dones i homes, analitzant allò adquirit socialment i allò natural. Simone de Beauvoir (1949) comença a qüestionar la definició que s’atribueix a gènere a través de la coneguda frase: «No es neix dona, sinó que s’arriba a ser-ho^11 » on s’evidencia la denúncia social que fa respecte a la construcció d’una feminitat que impedeix el desenvolupament integral a la meitat de la població. Interpretem el gènere com una construcció social que varia en funció de la cultura, els grup ètnic, classe social, identitat sexual^12 , etc. Establint diferències significatives entre ambdós sexes, que es veuen reforçades a partir de diferents mecanismes d’internalització, imitació, coacció i recompensa. En totes les cultures han existit diferents discursos que legitimaven i justificaven les desigualtats entre dones i homes. Aquests discursos en la majoria de casos s’emmarcaven en concebre a la dona com un subjecte inferior, considerant-lo com menys forts i més dèbils emocionalment. Aquest fet justificava la necessitat d’estar tutelades i sotmeses sota el control i protecció dels homes. Per altra banda, s’entenia a les dones com a les úniques preparades per a treballar a l’àmbit domèstic. Tal com exposa Comte Miguel (2015) «tota dona ha de ser acuradament preservada del treball exterior amb l’objectiu de complir dignament amb la seva missió». La missió de ser bona esposa, bona mare i encarregar-se de la llar. c. Divisió sexual del treball L’economia capitalista es basa en no atorgar valor monetari a les activitats de cures i els processos de sostenibilitat de la vida, situant-los fora del mercat productiu (Silvia Federici, 2004). Separant així, el treball de reproducció social del de producció econòmica, associant el primer a les dones i el segon als homes. Amb la industrialització tal com evidencia Jeanne Boydston (1990) es tendeix a la separació dels llocs de treball i a la creença que existeixen dues esferes d’activitat separades, la pública (pròpiament masculina, de cultura i poder. Considerat l’àmbit productiu i assalariat que proporciona autonomia i independència) i la privada (atribuït a l’àmbit femení de cures, a les (^10) El sistema sexe – gènere tal com exposa Gayle Rubin (1975) és un “sistema de relacions socials que transforma la sexualitat biològica en productes d’activitat humana i en el que es troben les resultants necessitats sexuals històricament especifiques.” (^11) Frase extreta del llibre de Simone de Beauvoir, (1949). El Segundo Sexo. (^12) La identitat sexual és un element psicològic del gènere fonamentat per la divisió de rols, sovint inconscient que potencia el desenvolupament d’aquelles qualitats, actituds i formes de pensar que es consideren pròpies de cada sexe segons la seva naturalesa interna.
tasques de la llar i reproductives, considerant-les improductives), establint doncs una diferència de poder entre dones i homes. Invisibilitzant el treball no remunerat de les dones amb la justificació de la inferioritat natural, fent de la feminització de l’economia submergida^13 quelcom estructural i sistèmic. 2.3 Les dones en la comunitat “Nuestros hombres creen que ganar dinero y dar órdenes son las bases del poder. No creen que el poder esté en las manos de una mujer que cuida de todos durante todo el día y da a luz.” (Malala Yousafzai, s.f). a. Perspectiva històrica El paper de les dones en les comunitats al llarg de la història ha estat subjecte a diferents canvis. Si desenvolupem una prospectiva temporal i ens remuntem en la prehistòria, etapa que agrupa des del paleolític, fins als inicis de l’escriptura, observem la concepció que dones i homes són “naturalment” diferents. Es considerava a la dona amb una constitució física inferior a l’home, assumint que es tractava del sexe dèbil, així i tot, s’ocupaven dels infants i de tasques com la caça, el conreu i cultiu dels camps. En el cas de l’Edat Antiga (4.000 a. C – segle IV d. C) a Egipte, les dones podien desenvolupar molts oficis, circular lliurement pels carrers, tenien accés a l’educació i es trobaven en situació d’igualtat davant la llei, tot i així, es casaven molt joves (entre els 15 i els 18 anys) a través de matrimonis concertats. Tenien dret a divorci i podien participar de la vida pública. En el cas de la Mesopotàmia les dones tenien cert estatus d’igualtat amb els homes. Existia el codi d’Hammurabi^14 que les permetia participar del comerç i testificar lliurement en judicis. Podien participar en la vida pública de les ciutats i exercir diferents oficis. En l’Antiga Grècia la situació de la dona era molt diferent, no tenien cap dret polític, no podien participar en les assemblees per debatre assumptes públics ni participar en la democràcia. Tenien drets civils, com la capacitat de tenir béns i administrar-los, tot i que la seva tasca era de perfecta esposa a la llar. En l’Imperi Romà, les dones no podien participar en l’activitat política i ciutadana. No tenien nom propi, heretaven el nom del pare en femení. Tenien vida social sempre quan sortissin acompanyades d’un home. L’educació es basava en com ser una bona esposa i no podien accedir a estudis superiors. En aquesta època situem les primeres revoltes de dones. (^13) L’ economia submergida s’entén com el conjunt d’activitats i feines que es desenvolupen fora del sistema de regulació administrativa i per tant, no estan fiscalitzades. (^14) El Codi d’Hammurabi és un codi, escrit en accadi, que inclou 282 disposicions legals sobre el paper que ocupaven i els drets de les dones en el comerç, impostos, matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes.
b. La dona en l’actualitat A partir del segle XX s’introdueix una nova conceptualització de la dona, caracteritzada per ser més activa, autònoma i econòmicament independent. Amb la incorporació de la dona en el mercat laboral, es continua evidenciant una doble pressió per a les dones de classe treballadora, assumint que existeix una doble jornada, la relacionada amb les tasques productives, i la de cures i manteniment de la llar. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’índex d’igualtat de gènere en el treball^16 en el 2017 és de 75,8%, per sobre del 72,9% en el cas d’Espanya. Aquestes desigualtats es poden veure reflectides en les dades del 4t trimestre del 2019^17 , en l’anàlisi de les taxes d’activitat^18 , d’ocupació^19 i d’atur^20. L’activitat productiva en l’àmbit de la llar^21 és considerada socialment com activitat femenina, dedicant així el doble de temps que els homes en les feines de la llar, independentment del temps que es dedica a l’activitat laboral. Així doncs, tot i aquesta incorporació al món laboral, les dones continuen desenvolupant un seguit d’activitats que són essencials per a la supervivència i benestar de les persones. Totes aquestes ocupacions no estan legalment remunerades, per tant, parlem de doble càrrega i d’una feminització de la pobresa. Actualment s’ha produït una mercantilització de la reproducció social per aquelles que la poden pagar, fent de les dones de classe treballadora un subjecte doblement explotat. Tot i aquesta mercantilització, es continua assumint aquestes tasques com a feines de dones, ja que, s’assimilen a les que es desenvolupen a la mateixa llar, però en la casa d’un altre i a canvi d’un salari. Aquest nou model de dona actual respon a totes les exigències que defineix la societat i el mercat, establint una conciliació entre els seus rols com a mare, muller, mestressa, i les responsabilitats laborals. La conceptualització de família que es tenia en els segles passats, no té res a veure amb la conceptualització actual de família moderna fruit de la construcció capitalista, destruint així tots els tipus de grups familiars i comunitats que existien prèviament. Reconeixent la família com a (^16) Vegeu annex 2. Gràfic 1. Índex d’igualtat de gènere. (^17) Vegeu annex 2. Gràfic 2. Taxes d’activitat, ocupació i atur. (^18) La taxa d’activitat és la relació que existeix entre el nombre de població activa que es troba en edat de treballar i tota la població d’aquella edat. (^19) La taxa d’ocupació es refereix al percentatge de persones que a partir dels 16 anys (edat que es contempla en que ja pots treballar), disposen d’un treball. (^20) La taxa d’atur fa referència a el nombre de persones que es troben en situació d’atur (sense feina) que estan cercant feina i tenen voluntat de treballar. (^21) Vegeu annex 2. Gràfic 9 i 10. Organització de les tasques de la llar i hores de dedicació.
pilar fonamental de la societat i la responsable de la transmissió de valors per a una correcta socialització. c. Feminisme com a eina d’emancipació i alliberament Tal com exposa Victoria Sau (2000) el feminisme suposa la presa de consciència com a col·lectiu humà, de la opressió, dominació i explotació de la que son subjecte les dones per part del sexe masculí, i en un estadi superior, per part del sistema patriarcal. Tal com evidencia Clara Zetkin (1889), la meitat de la població esta condemnada a la dependència econòmica i a l’esclavitud política i social. Per tant, s’ha d’incorporar la perspectiva feminista, que permeti analitzar la situació de privilegi i poder, i situar en un pla d’igualtat i equitat a dones i homes. Exposa que amb la igualtat laboral i social podríem parlar d’alliberament i emancipació. Per contra, Silvia Federici (2004), exposa que aquesta condició és necessària però no és l’única, sinó que ha d’anar acompanyada d’una transformació fonamental de la societat. Actualment existeix una dependència al sistema capitalista i a l’empresari per tant resulta difícil parlar d’emancipació. Una de les teories feministes que intenta trencar amb aquesta lògica d’explotació i relacions de poder, és el feminisme anticapitalista. L’alternativa que es proposa, posa en el centre els processos de sostenibilitat de la vida. La transformació no només pot ser de caràcter social, sinó, tal com expressa Cristina Carrasco (2016) ha de ser econòmica, quantificant també tota aquella riquesa que suposa el treball de cures, que a la vegada esdevé la base del treball productiu.
ESTUDI DE CAS
4. La cacera de bruixes “[...] No tuvo miedo de levantar sospechas. Ella sabia que no era santa. No rezaba, pero sí sanaba. Sabia que sus conocimientos la habían convertido en una bruja [...]” (Dark Maiden, 2017) 4.1 Introducció La cacera de bruixes va ser un fenomen històric molt destacat en el desenvolupament del capitalisme i en la construcció d'un nou sistema patriarcal. Situem els seus inicis en el segle XV i no finalitza fins al segle XVII. Va suposar una persecució a milers de dones acusades de bruixeria. Silvia Federici (2004) evidencia que aquesta va esdevenir una eina de segregació entre homes i dones i una divisió del treball, atribuint la feina remunerada als homes i relegant a la dona a l'espai domèstic. Tot i ser un esdeveniment històric molt important és un dels menys estudiats de la història d'Europa. Segons Isabel Pérez Molina (1997), les dones durant els primers anys de l'Edat Mitjana van anar prenent partit en diferents espais: treballaven al camp en condició de pageses, mestres, escriptores, llevadores, fetilleres i es van dedicar al coneixement humà i a la ciència empírica. Tots aquests comportaments evidenciaven una transgressió dels comportaments que socialment s’havien imposat en funció del gènere, esdevenint doncs un perill per a les elits feudals i masculines. La bruixeria és un fenomen que pren força amb l’expansió del cristianisme i la lluita pel control masculí sobre les diferents àrees de coneixement. La bruixeria ha arribat a la nostra cultura popular a través de llegendes i històries, construint una imatge de la bruixa com una dona vella, arrugada, que fa encanteris i pocions, però cal identificar quin component hi ha de realitat darrere de totes aquestes històries i llegendes. Amb el moviment feminista es produeix un canvi de perspectiva de la bruixa, identificant-la com a símbol de revolta, lluita i resistència. a. Antecedents de la bruixa Els orígens de les primeres representacions de la bruixeria les trobem al món i mitologia clàssica. Aquestes fonamenten les bases sobre les quals es configura l’arquetip de la bruixa tal com ha arribat a la nostra cultura popular.
El primer autor que introdueix la fetilleria^22 és Teócrito en el Idilio II^23 , que parla de les striges, paraula que prové del vocable italià strix («ocell nocturn»). Representen éssers mitològics que durant la nit es convertien en ocells (mussols o òlibes), per tal de dur a terme males accions. Es parla que eren persones amb la capacitat de transformar-se en animals i assassinar infants. Un exemple s’evidencia en l’obra “Fastos” (8dC) d’Ovidi: Hay unos pájaros insaciables, no los que robaban la comida de la boca de Fineo, pero vienen de ellos: cabeza grande, ojos fijos, con pico rapaz y con plumas blancas y las garres hechas a modo de gancho; vuelan de noche y buscan niños que están sin niñera los roban de las cunas y luego los despedazan. se dice que con el rostro desgarran las vísceras de los lactantes y se llenan el buche con la sangre chupada. Y se llaman striges, cuyo nombre deriva de esto: que suelen de noche chillar horrendamente. (Ovidi, Fastos, VI, 131) La relació de les pràctiques màgiques amb la bruixeria es troba representada en la figura mitològica d’Empusa, espectre de la deessa Hècate, que adoptava la figura d’un dimoni que bevia la sang d’aquells homes amb els qui marxava al llit fins a dur-los a la mort, així com Lamia ho feia amb els infants.^24 També trobem la figura de Circe,^25 una deessa i fetillera de la mitologia grega que feia ús de la màgia per transformar a persones en animals. Era coneguda pels seus coneixements en la fetilleria, la propietat de les plantes i les medicines. En la Bíblia, les primeres bruixes apareixen en l’Antic Testament^26 , concretament en el llibre de Samuel, quan el rei Saúl consulta a la bruixa d’Endor^27 , viva imatge de la bruixa clàssica, on es pot observar la repressió que s’exercia sobre les bruixes des d’aleshores. (^22) La fetilleria son aquelles practiques màgiques que fan ús de les forces sobrenaturals als interessos de la comunitat. Abans de denominar-se bruixes se les reconeixia com a fetilleres. (^23) Vegeu annex 3. TEÓCRITO (s.f), Idilio II. La hechicera. Traducció de Felip Sanchez i Pedro C. (^24) Sobre la relació de la mitologia i la bruixeria, vegeu Hard, R. (2008) El gran libro de la mitología griega. La esfera de los libros. (^25) Sobre la perspectiva de la bruixa Circe, vegeu Miller, M. (2019). Circe, una heroïna. Una hechicera. Una mujer que encuentra su poder. Alianza de Novelas. Traducció de Jorge Cano i Celia Recarrey. (^26) En l’Antic Testament ja es condemna tot acte o pràctica màgica. Associa directament aquestes practiques amb les dones. L’Església condemna la fetilleria, heretgia i bruixeria des dels primers segles. (^27) Vegeu annex 4. Antic Testament – Primer llibre de Samuel (1,1 – 31,13). El profeta Samuel (1,1 – 7,17). Càntic d’Anna (1,28 – 2,10). Samuel 28. Saúl consulta el difunt Samuel.