¡Descarga Treball final deq i moec y más Apuntes en PDF de Estadística solo en Docsity!
LA RELACIÓ ENTRE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ANSIETAT
UNIVERSITAT BLANQUERNA, RAMON LLULL
Aroa Anguita Roig, Clara Martí Bosch i Clara Otero Casas Professora: Ana Andres, Cristina Cañete i Ignacio Cifre 2/01/ RESUM Aquest article aborda la complexa dinàmica entre l'ansietat i l'activitat física, explorant tant els fonaments teòrics com les implicacions pràctiques d'aquesta interacció. Inicialment, es destaca l'ansietat com una resposta inherent i adaptativa a les amenaces i l'estrès, amb el potencial de transformar-se en un trastorn d'ansietat quan es manifesta de manera desmesurada. A nivell biològic, es destaca la relació entre els trastorns d'ansietat i desregulacions en la neurotransmissió i la funció cerebral, especialment amb neurotransmissors com la serotonina, la dopamina i el GABA. En la part pràctica de l'estudi, s'analitza la relació entre l'activitat física i els nivells d'ansietat mitjançant un qüestionari. Es revela que l'escala d'activitat física demostra ser fiable, mentre que alguns ítems de l'escala d'ansietat afecten la seva fiabilitat i discriminació. Es suggereix l'eliminació d'aquests ítems per millorar la validesa del qüestionari. A més, es considera la possibilitat de revisar la divisió original de dues escales d'ansietat en una única escala. Els resultats confirmen tres hipòtesis: que la pràctica d'esport es correlaciona amb menys ansietat, que a més esport menys ansietat psíquica i que les dones presenten nivells més alts d'ansietat i menys activitat física que els homes. Malgrat les validacions, es destaca la necessitat de revisar i ajustar el qüestionari per optimitzar la seva fiabilitat i validesa. En conjunt, l'estudi subratlla la rellevància de l'activitat física com una eina clau per gestionar l'ansietat, amb implicacions importants per al benestar mental en diferents etapes de la vida. Paraules Clau: Activitat física, ansietat, ansietat psíquica, ansietat somàtica. ABSTRACT This article delves into the intricate dynamics between anxiety and physical activity, exploring both the theoretical foundations and practical implications of this interaction. Initially, anxiety is highlighted as an inherent and adaptive response to threats and stress, with the potential to transform into an anxiety disorder when manifested disproportionately. On a biological level, the connection between anxiety disorders and dysregulations in neurotransmission and brain function is emphasized, particularly involving neurotransmitters such as serotonin, dopamine, and GABA. In the practical segment of the study, the relationship between physical activity and anxiety levels is analyzed through a questionnaire. It is revealed that the physical activity scale proves reliable, while certain items in the anxiety scale impact its reliability and discrimination. The removal of these items is suggested to enhance the questionnaire's validity. Additionally, reconsideration of the original division of two anxiety scales into a single scale is proposed. The results confirm three hypotheses: that engaging in sports correlates with lower anxiety levels, that more sports lead to less psychological anxiety, and that women
exhibit higher anxiety levels and engage in less physical activity than men. Despite these confirmations, the need to review and refine the questionnaire for optimal reliability and validity is underscored. Overall, the study underscores the relevance of physical activity as a key tool for managing anxiety, with significant implications for mental well-being across different life stages. Key words: Physical activity, anxiety, psychological anxiety, somatic anxiety.
1. INTRODUCCIÓ L'ansietat, una resposta inherent i adaptativa davant les amenaces o els moments d'estrès de la vida diària, pot, a vegades, transformar-se en un trastorn d'ansietat quan s'arriba a manifestar de manera desmesurada o persisteix sense una causa real (Kessler et al., 2005). Aquestes condicions poden interferir significativament en la qualitat de vida i el benestar emocional i mental dels individus. Els trastorns d'ansietat poden presentar-se de diverses maneres, com ara l'ansietat generalitzada, que implica una preocupació constant sense una raó concreta; els atacs de pànic, amb episodis aguts de por intensa; les fòbies, que consisteixen en pors irracionals davant d'objectes o situacions específiques; o els trastorns d'ansietat social, relacionats amb la por de ser jutjat o observat pels altres (American Psychiatric Association, 2013). A nivell biològic, els trastorns d'ansietat estan associats a desregulacions en la neurotransmissió i la funció cerebral. La serotonina, la dopamina i el GABA són alguns dels neurotransmissors que intervenen en el control de l'estat d'ànim i la resposta a l'estrès. Anomalies en aquests sistemes poden contribuir al desenvolupament dels trastorns d'ansietat. Diversos mètodes terapèutics són emprats per gestionar aquests trastorns, incloent-hi la teràpia cognitiva-conductual, la teràpia farmacològica o la combinació de tots dos (Bandelow et al., 2017). No obstant això, s'ha investigat el rol beneficiós de l'activitat física en la reducció dels símptomes d'ansietat (Stubbs et al., 2017). La pràctica regular d'exercici físic exerceix una influència moduladora en la resposta a l'estrès i l'ansietat (Salmon, 2001). A través de l'exercici, s'estimula la producció d'endorfines, neurotransmissors que contribueixen a millorar l'estat d'ànim i a reduir la percepció del dolor. A més, l'activitat física pot disminuir els nivells de cortisol, una hormona associada a l'estrès, mentre millora la plasticitat cerebral i la funció cognitiva (McEwen, 2008). Quant a l'impacte de l'ansietat i l'activitat física en diferents etapes de la vida, les investigacions han mostrat que durant la infància, adolescència, i edat adulta jove, els nivells d'ansietat poden ser més elevats (Merikangas et al., 2010). En aquestes fases, les preocupacions poden centrar-se en el futur, el rendiment escolar, les relacions socials i la imatge corporal.
La fiabilitat d’un test és el grau o precisió amb el que el test mesura allò que es vol mesurar. 3.1.1. Fiabilitat Activitat Física: L’escala d’activitat Física consta de 4 ítems ( En cas afirmatiu, el tipus d’activitat física és, Quantes vegades a la setmana dus a terme aquesta activitat física?, Quina durada té la teva sessió esportiva cada cop que la realitzes?, Quant de temps has estat realitzant aquest esport?) Frequentist Scale Reliability Statistics Estimate Cronbach's α Point estimate 0. 95% CI lower bound 0. 95% CI upper bound 0. Frequentist Individual Item Reliability Statistics If item dropped Item Cronbach's α Item-rest correlation En cas afirmatiu, el tipus d’activitat física és… 0.840 0. Quantes vegades a la setmana dus a terme aquesta activitat física?
Quina durada té la teva sessió esportiva cada cop que la realitzes?
Quant de temps has estat realitzant aquest esport? 0.828 0. Així doncs, observem una alfa de Cronbach de 0,885 indicant una bona fiabilitat i consistència interna. En relació als items, observem que no hi ha la necessitat d’excloure cap item per tal de que la fiabilitat de l’escala augmenti, per tant, deixaríem aquesta escala com està. Pel que fa la discriminació ( Item-rest correlation ), observem que els items discriminen de manera adequada. 3.1.2. Fiabilitat Ansietat Psíquica:
Aquesta escala consta de 18 ítems. Frequentist Scale Reliability Statistics Estimate Cronbach's α Point estimate 0. 95% CI lower bound 0. 95% CI upper bound 0. Note. The following item correlated negatively with the scale: Em costa molt dormir. Frequentist Individual Item Reliability Statistics If item dropped Item Cronbach's α Item-rest correlation Quan has d'acomplir una activitat futura, et preocupes i penses que t'anirà malament
Quan em passa alguna cosa que no tenia previst em sento nerviós/a
Em sento inquiet/a i amb dificultat de relaxar-me durant el meu dia a dia
Quan vaig amb transport públic i hi ha molta gent, m'angoixo
Em sento cansat/da quan em desperto 0.814 0. Em costa molt dormir 0.848 -0. Durant la classe desconnecto diversos cops 0.828 0. Em preocupo per coses que no depenen de mi 0.805 0. La gent del meu voltant em considera una persona molt patidora
El meu entorn em descriu com una persona poc flexible
M’agrada experimentar sensacions noves 0.814 0. M’ha passat que en un examen/presentació m’he quedat en blanc
A vegades no em surten les paraules 0.801 0. A vegades em sento trist/a i enfadat/da i no entenc el perquè
Ploro fàcilment 0.799 0. Tinc molta energia 0.814 0. Quasi mai dormo tota la nit seguida 0.826 0. Tinc dificultats per conciliar el son 0.813 0.
que te una discriminació baixa. Per tant, podríem replantejar-nos l’eliminació d’aquest item per tal de que la fiabilitat augmentés. 3.1.4. Fiabilitat Ansietat Total: Frequentist Scale Reliability Statistics Estimate Cronbach's α Point estimate 0. 95% CI lower bound 0. 95% CI upper bound 0. Note. The following item correlated negatively with the scale: Em costa molt dormir. Frequentist Individual Item Reliability Statistics If item dropped Item Cronbach's α Item-rest correlation Quan has d'acomplir una activitat futura, et preocupes i penses que t'anirà malament
Quan em passa alguna cosa que no tenia previst em sento nerviós/a
Em sento inquiet/a i amb dificultat de relaxar-me durant el meu dia a dia
Quan vaig amb transport públic i hi ha molta gent, m'angoixo
Em sento cansat/da quan em desperto 0.897 0. Em costa molt dormir 0.909 -0. Durant la classe desconnecto diversos cops 0.902 0. Em preocupo per coses que no depenen de mi 0.895 0. La gent del meu voltant em considera una persona molt patidora
El meu entorn em descriu com una persona poc flexible
M’agrada experimentar sensacions noves 0.897 0. M’ha passat que en un examen/presentació m’he quedat en blanc
A vegades no em surten les paraules 0.893 0. A vegades em sento trist/a i enfadat/da i no entenc el perquè
Ploro fàcilment 0.891 0. Tinc molta energia 0.896 0. Quasi mai dormo tota la nit seguida 0.901 0. Tinc dificultats per conciliar el son 0.896 0.
Frequentist Individual Item Reliability Statistics If item dropped Item Cronbach's α Item-rest correlation Menjo a deshores 0.900 0. Quan he de parlar en públic em tremola la veu 0.891 0. Durant la setmana experimento alguna sensació de debilitat
Tinc dolors estomacals 0.890 0. Durant el dia experimento sufocacions i calfreds 0.890 0. Tendeixo a suar habitualment 0.891 0. Tinc la necessitat d’orinar amb més freqüència de l’habitual
Em poso vermell/a amb facilitat 0.891 0. Experimento falta d’aire i/o dificultat respiratòria 0.893 0. L’alfa de Cronbach d’aquesta escala, que és l’escala total de les ansietats explicades anteriorment, és de 0,898, també ens indica una fiabilitat excel·lent del test. Tanmanteix, l’eliminació dels items ( Em costa molt dormir, Durant la classe desconnecto diversos cops, Quasi mai dormo tota la nit seguida i Menjo a deshores ) augmentaria la fiabilitat del test. Per altra banda, observem que l’item “em costa molt dormir” puntua negativament, fet que ens indica una mala discriminació. La discriminació dels items “ Durant la classe desconnecto diversos cops, Quasi mai dormo tota la nit seguida i Menjo a deshores ” és bastant baixa, per tant, hauríem de mirar d’eliminar-los del qüestionari. Els altres items discriminen adequadament i mantenen una fiabilitat molt bona. 3.2. ANALISIS FACTORIAL 3.2.1. Anàlisis Factorial Activitat Física Exploratory Factor Analysis af Chi-squared Test Value d f p Model 2.865 2 0. Factor Loadings Factor 1 Uniqueness Quant de temps has estat realitzant aquest esport? 0.891 0. En cas afirmatiu, el tipus d’activitat física és… 0.844 0. Quantes vegades a la setmana dus a terme aquesta activitat física?
Factor Loadings Factor 1 Uniqueness Tinc la necessitat d’orinar amb més freqüència de l’habitual 0.531 0. Em preocupo per coses que no depenen de mi 0.477 0. El meu entorn em descriu com una persona poc flexible 0.476 0. Tinc dificultats per conciliar el son 0.474 0. M’ha passat que en un examen/presentació m’he quedat en blanc
Quan vaig amb transport públic i hi ha molta gent, m'angoixo 0. Em sento cansat/da quan em desperto 0. Em costa molt dormir 0. Durant les classes desconnecto diversos cops 0. M’agrada experimentar sensacions noves 0. Tinc molta energia 0. Quasi mai dormo tota la nit seguida 0. Menjo a deshores 0. Note. Applied rotation method is promax. En aquesta interpretació veiem que el programa nomes ens marca un únic factor, mentre que nosaltres havíem definit dos (ansietat física i ansietat somàtica). Observem que es queden fora els items ( Quan vaig amb transport públic i hi ha molta gent, m'angoixo, Em sento cansat/da quan em desperto, Em costa molt dormir, Durant les classes desconnecto diversos cops, M’agrada experimentar sensacions noves, Tinc molta energía, Quasi mai dormo tota la nit seguida i Menjo a deshores ). Veiem que molts dels items que queden fora son els mateixos que tenien una discriminació baixa, en concret els items que més ens han donat compilacions durant l’anàlisi general han sigut: Em costa molt dormir, Durant la classe desconnecto diversos cops, Quasi mai dormo tota la nit seguida i Menjo a deshores, que en general, son ítems de l’escala d’ansietat psíquica, per tant, hauríem de tornar a valorar si aquests ítems formen part de l’escala que nosaltres havíem dit. 3.3. ANALISIS HIPOTESIS 3.3.1. Hipòtesis 1: Quant més esport fa una persona, menys ansietat te. La hipòtesis principal del nostre treball és que quant més esport fa una persona, menys ansietat te. L’esport i l’Ansietat són dues variables quantitatives, per tant hem de fer la Correlació. Com no compleix normalitat (taula: Shapiro-Wilk Test for Bivariate Normality) fem Sperman. Spearman's Correlations Variable Intensistat Activitat F Total Ansietat
- Intensistat Activitat F Spearman's rho
p-value —
Spearman's Correlations Variable Intensistat Activitat F Total Ansietat
- Total Ansietat Spearman's rho
p-value < .001 — Shapiro-Wilk Test for Bivariate Normality Shapiro-Wilk p Intensistat Activitat F
- Total Ansietat 0.957 0. Observem que Sperman, la correlació és de -0,558 és bona, ja que la correlació sempre va de -1 a 1. Observem que el valor de P és de 0,019, per tant és més petita que alfa. Això ens indica que quan una variable augmenta, l’altre disminueix, per tant la hipòtesis “quant més esport fa una persona menys ansietat te” correlaciona adequadament. 3.3.2. Hipòtesis 2: A més esport menys ansietat psíquica La hipòtesis en aquest cas és que quan una persona fa més esport, menys ansietat psíquica te. Spearman's Correlations Variable Intensistat Activitat F Ansietat psiquica
- Intensistat Activitat F Spearman's rho — p-value —
- Ansietat psiquica Spearman's rho -0.593 — p-value < .001 — Assumption checks Shapiro-Wilk Test for Bivariate Normality Shapiro-Wilk p Intensistat Activitat F
En aquest cas observem una correlació de -0,593, per tant una alta correlació de variables. Com la P és de 0,001, és més petita que alfa, per tant podem afirmar que quan la variable esport augmenta, la variable ansietat psíquica disminueix. La correlació entre aquestes variables és significativa. 3.3.3. Hipotesis 3: A més esport menys ansietat somàtica
Test of Normality (Shapiro-Wilk) W p 2 0.978 0. Note. Significant results suggest a deviation from normality. Test of Equality of Variances (Brown-Forsythe) F df 1 df 2 p Total Ansietat 0.782 1 66 0. Group Descriptives Group N Mean SD SE Coefficient of variation Total Ansietat 1 43 66.
Observem que la prova ens surt la P de <.001, per tant, rebutgem hipòtesi nul·la i acceptem la hipòtesis que els homes i les dones tenen diferent nivell d'ansietat. En la taula de descriptius afirmem que el grup 1 (dones) mostren una ansietat total de 66,45, mentre que el grup 2 (homes) la tenen de 53. Tant és així, que a la gràfica de baix, veiem aquest canvi de nivell entre un grup i altre respecte a l'ansietat. 3.3.5. Hipòtesis 5: Les dones fan menys Activitat Física que els homes Aquesta hipòtesi afirma que les dones fan menys esport que els homes, tenim una variable qualitativa de dos grups i una quantitativa, així doncs, no compleix normalitat, ni homoscedasticitat i, per tant, fem prova no paramètrica, U de Mann Whitney.
Independent Samples T-Test W df p Intensistat Activitat F
Note. Mann-Whitney U test. Test of Normality (Shapiro-Wilk) W p Intensistat Activitat F 1 0.817 <. 2 0.868 0. Note. Significant results suggest a deviation from normality. Test of Equality of Variances (Brown-Forsythe) F df 1 df 2 p Intensistat Activitat F 6.854 1 66 0. Group Descriptives Group N Mean SD SE Coefficient of variation Intensistat Activitat F
Observem que la prova ens surt la P de <.001, per tant, rebutgem hipòtesi nul·la i acceptem la hipòtesis que les dones fan menys esport que els homes. Veiem que les dones tenen 7,11 i els homes 9,5. A la gràfica també ho observem.
Descriptives Plots
Intensistat Activitat F
respectius de: dones un 7,11 i homes un 9,5, també hem pogut observar aquesta diferencia mitjançant una gràfica. D’aquesta manera, les nostres sis hipòtesis queden validades, tot i que el qüestionari hauria de modificar-se amb l’eliminació d’alguns items que perjudiquen la fiabilitat d’aquest.
5. CONCLUSIONS En conclusió, aquest estudi aborda la complexa relació entre l'ansietat i l'activitat física, integrant tant aspectes teòrics com pràctics per comprendre millor aquesta interacció. A través de l'exploració de fonaments teòrics, s'ha destacat l'ansietat com una resposta natural a les amenaces i a l'estrès, amb el potencial de convertir-se en un trastorn quan es manifesta de manera desproporcionada. S'ha posat èmfasi en la connexió biològica entre els trastorns d'ansietat i les alteracions en la neurotransmissió i la funció cerebral. La part pràctica de l'estudi ha analitzat la relació entre l'activitat física i els nivells d'ansietat mitjançant un qüestionari. S'ha trobat que l'escala d'activitat física ha demostrat ser fiable, però s'han identificat problemes en alguns ítems de l'escala d'ansietat, suggerint la necessitat d'ajustos per millorar la validesa del qüestionari. Els resultats han confirmat hipòtesis clau, com la correlació negativa entre la pràctica d'esports i els nivells d'ansietat, així com diferències de gènere en nivells d'ansietat i activitat física. L'anàlisi de fiabilitat ha revelat que les escales individualment eren força fiables, tot i que s'ha suggerit l'eliminació d'alguns ítems per millorar encara més la seva consistència interna. L'anàlisi factorial ha proporcionat idees sobre l'estructura de les escales, confirmant en gran mesura la validesa dels constructes plantejats inicialment, encara que alguns ítems qüestionables requereixen una revisió. Pel que fa a les hipòtesis, s'ha trobat una correlació negativa significativa entre la pràctica d'esports i els nivells d'ansietat, recolzant la idea que l'activitat física pot estar associada amb menors nivells d'ansietat. No obstant això, s'han identificat ítems específics de l'escala d'ansietat que podrien necessitar una reconsideració en futures investigacions. En resum, l'estudi subratlla la importància de l'activitat física com a eina per gestionar l'ansietat, oferint implicacions significatives per al benestar mental en diverses etapes de la vida. Tot i que s'han aconseguit validacions importants, la necessitat d'ajustos i revisions en el qüestionari destaca la importància de la millora contínua en la recerca
sobre aquesta relació complexa entre l'activitat física i l'ansietat.
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Angarita-Ortiz, M. F., Calderón-Suescún, D. P., Carrillo-Sierra, S., Rivera-Porras, D.,
Cáceres-Delgado, M., & Rodríguez-González, D. (2020). Factores de protección
de la salud mental en Universitarios: Actividad Física e Inteligencia
emocional. Repositorio digital, universidad Simón Bolívar , 39 (6), 753-
759. https://doi.org/10.5281/zenodo.
Bandelow, B., Michaelis, S., & Wedekind, D. (2017). Treatment of anxiety
disorders. Dialogues in Clinical Neuroscience , 19 (2), 93-
107. https://doi.org/10.31887/dcns.2017.19.2/bbandelow
Hegberg, N. J., & Tone, E. B. (2015). Physical activity and stress resilience:
considering those at-risk for developing mental health problems. Mental
Health and Physical Activity , 8 , 1-
7. https://doi.org/10.1016/j.mhpa.2014.10.
Ribas Canturri, Mireia y Martínez Ortega, Yolanda. (2014) Comorbilidad entre trastorno de ansiedad generalizada y trastorno de pánico con agorafobia. Caso cl ínico. Tortella-Feliu, Miquel. (2013). Los Trastornos de Ansiedad en el DSM-
Physical Activity and Psychological Well-Being. (s. f.). Google
Books. https://books.google.es/books?
hl=ca&lr=&id=wCmCAgAAQBAJ&oi=fnd&pg=PA10&dq=physical+activity+and+str
ess&ots=RMHVvltNEO&sig=zN6DXxudFMoFxCPxUNrRhVnK7To#v=onepage&q=
physical%20activity%20and%20stress&f=false
APA PsycNet. (s. f.). https://psycnet.apa.org/record/2012-16517-
