Treball final prehistoria, Ejercicios de Prehistoria

¡Descarga Treball final prehistoria y más Ejercicios en PDF de Prehistoria solo en Docsity!

L'aixovar com a element de prestigi en el

Sud-Oest de la península ibèrica

Curs 2022-

Introducció i objectius del treball

El calcolític és un període de la prehistòria molt determinant i decisiu per una sèrie de canvis que comencen en aquest moment i que continuen desenvolupant-se en les etapes posteriors. És un punt d'inflexió que deriva en un tipus de societat més complexa i amb una variabilitat més accentuada que en les etapes que podem observar anteriorment. La camperització de les diferents cultures presents varia en les formes en què es presenta. La forma d'organització social i la seva evolució a una organització social més complexa i jerarquitzada és un dels fets més característics d'aquest període. Les diferents teories que busquen explicar la causa d'aquesta aparició d'una jerarquització clara en les diferents cultures del calcolític varien a l'hora de buscar un únic factor responsable. No és possible establir un sol factor que sigui el causant d'aquest procés tan complex de diferenciació de la societat, però algunes teories que han tingut més suport a l'hora d'explicar aquest factor assenyalen a l'aprenentatge de l'ús del coure i l'expansió de les terres de cultiu. (G. Lopez, 2018, pp 2-4) Salvant les distàncies, aquests dos processos podrien haver tingut un efecte semblant a l'hora de formar una diferència entre grups d'una mateixa societat. El treball dels metalls requereix una gran implicació de temps i de recursos fent això que els qui s'hi dedicaven haguessin de dedicar la totalitat del seu temps en la producció de metalls i no en altres tipus de feina. Aquesta teoria encaixaria amb l'aparició de l'especialització i els oficis en aquesta època. Creant així una primera diferenciació per feines que podria derivar en diferenciació material i posteriorment en separació i diferenciació per classes. L'explicació d'aquest procés a partir de la necessitat de terres de cultiu tindria una explicació semblant. No tothom tindria la possibilitat de treballar les mateixes terres o regar de la mateixa manera cosa que podria haver sigut un tret diferenciador que acabes derivant en aquesta jerarquització que tant hem anomenat.

L’aixovar

L'aixovar, entès com el conjunt de béns materials que trobem en un context funerari, és variat depenent de la regió que treballem. En el cas del jaciment de Valenciana de la Concepcion trobem una certa variabilitat en el nombre i tipus d'estructures i aixovar funerari. Tenim un total de 26 túmuls funeraris reconeguts els quals varien en un seguit de factors com la quantitat d’aixovar, la qualitat d’aquest o el nombre de persones. Podem identificar una sèrie de grups que en aquest treball s'han catalogat tenint en compte la quantitat i qualitat de l'aixovar així com la quantitat de cossos. (Aclarir que quan ens referim a una qualitat alta o baixa de l'aixovar fem referència a la presència d'elements considerats de prestigi en l'època com els metalls) Veiem un primer grup on l'aixovar és de qualitat alta, però hi ha poca quantitat d'aquest. Aquests tipus d'enterrament tenen entre 1 i 2 enterrats. També observem com hi ha un grup intermedi amb una qualitat alta d'aixovar, poca quantitat però un nombre més elevat de morts, 3 i 6. Per acabar amb els enterraments amb qualitat alta d'aixovar trobem aquells que contenen una alta quantitat d'aixovar. Curiosament en aquests dos casos el nombre de persones enterrades també s'eleva fins a un nombre de 23 i 17 individus. En el tema dels enterraments amb aixovar de baixa qualitat la variabilitat és major. Aquí veiem com el nombre d'individus i la qualitat i quantitat d'aixovar no segueix un ordre tan clar com en els altres tipus de tombes. Malgrat això sí que es poden identificar una sèrie de grups lleugerament menys homogenis. Primerament, comentar un únic cas d'enterrament de qualitat baixa però amb una gran quantitat. Aquest, es complementa amb un gran nombre de persones enterrades, 31 També observem diversos enterraments de baixa qualitat i quantitat, però amb un nombre elevat de persones, tres enterraments amb un nombre de persones entre els 11 i els 15 individus i un altre cas son el nombre de persones enterrades s'eleva fins a les 60.

Finalment, també trobem un darrer grup on l'aixovar, com prèviament hem comentat, és de baixa qualitat i quantitat, però que presenta un nombre més reduït d'individus enterrats, entre 3 i 7. (L. garcia, et al. 2013, pp 189-190) Mirant únicament a aquests tres factors que hem comentat fins ara és complicat establir una relació clara i completa sobre si hi havia o no una jerarquia establerta, no ho podem identificar clarament. Malgrat això sí que podem fer una primera aproximació al tema. En els enterraments amb aixovar ric que presenten poca quantitat són aquells que tenen un nombre inferior d'individus. La poca quantitat d'aixovar podria ser causa que hi ha poca gent, no tant que no en tinguessin. Per altra banda, els enterraments amb alta qualitat i quantitat d'aixovar podria ser causa de la gran quantitat de persones enterrades que s'hi troben allà. En el cas dels enterraments de més baixa qualitat només en trobem un amb una gran quantitat i coincideix que és un dels que més individus hi ha dipositats. Els altres casos, amb més o menys persones, la quantitat segueix sent baixa. Per tant, la hipòtesi que les tombes amb millor qualitat d'aixovar podrien ser propietat d'aquelles persones que es trobaven en un nivell jeràrquic més elevat, podria relacionar-se amb el que s'ha comentat anteriorment. Si encara prenem l'aixovar com a element d'estudi tenim una altra manera d'estudiar-lo, veient com es distribueix el material considerat com valuós. I és que la distribució de coure i or ens dona suport a la idea que les necròpolis que hem dit anteriorment. Trobem aquests materials repartits en les tombes que considerem de major qualitat. A més la quantitat d'aquest element acostuma a ser excessiu pel nombre de persones que hi trobem. Ens marca una clara idea que hi havia una tendència a acumular béns de prestigi per aquesta gent. (L. garcia, et al. 2013, pp 191-193)

Intercanvi

Un tema que no s'ha comentat en els apartats anteriors, però que resulta de gran importància és el tema de la presència d'elements que no són típics de la zona, però que per alguna raó els trobem en vàries ocasions en els aixovars. El material exòtic que trobem estès per tota la península Ibèrica és el marfil. Petites decoracions en collarets, polseres o decorats eren els principals objectes en els quals s'utilitzava aquest material. El marfil trobat a Valenciana de la Concepción ha estat estudiat i analitzat donant com a resultant que aquell marfil provenia d'Elefants asiàtics. Com era transportat aquest marfil i la procedència exacte són dos temes molt difícils d'estudiar, però el que sí que sabem és que la zona de la Valenciana de la Concepción era on es rebia i en alguns casos es treballava el marfil del sud Oest de la península ibèrica. (T.Schumacher, 2012, pp 290-294) Sigui com sigui el marfil era un element de prestigi i ho podem conèixer perquè tenim registre d'aquest majoritàriament en tombes que hem catalogat com a tombes d'un alt nivell jeràrquic. Així mateix, tenint en compte que el transport d'aquest material implicava un difícil transport només les classes superiors el podrien obtenir.

Conclusions

Durant el treball hem pogut comprovar, a partir dels aixovars i els materials que trobem en ells, com hi havia una jerarquia existent en la zona elegida. S'ha pogut veure com els elements trobats en les necròpolis són un reflex del qual s'era en vida i com a partir d'aquest moment se li comença a donar una gran importància a aquest tipus de rituals molt lligat als canvis socioculturals precedents del calcolític.

Bibliografia

Lopez, Guadalupe, 2018, Valoración y discusión de los sistemas de cierre ( fosos y murallas ) de los poblados del valle del guadalquivir durante el neolítico reciente y el calcolítico, Universitat de granada. Cámara, Juan Antonio, 1997, Bases teóricas y metodológicas para el estudio del ritual funerario utilizado durante la prehistoria reciente en el sur de la península ibèrica, Universitat de Granada. Garcia, Leonardo, et al. , 2013, El asentamiento prehistòrico de valencina de la concepción, Universitat de Sevilla. Schuhmacher, Thomas & Banerjee, Arun, 2012, Procedencia e intercambio de marfil en el calcolítico de la península ibérica.