¡Descarga treball prehistoria eni y más Ejercicios en PDF de Prehistoria solo en Docsity!
Seminari I. Prehistòria. La fantasia de la individualitat. Santiago Coll Espinosa. Grup
- Et sembla rellevant la lectura d’aquest llibre per l’estudi de la prehistòria? Argumenta la teva resposta.
La lectura del llibre d’Almudena Hernando pot ser útil per als estudiants de la prehistòria o de l'arqueologia atès que probablement, la majoria dels alumnes o de la gent que es disposi a estudiar la prehistòria, ho farà amb prejudicis que poden influenciar a la interpretació de futures lectures. D’aquesta manera, aquesta obra, marca conceptes clau a tenir en compte abans d’endinsar-te en l’estudi dels primers instants de la nostra espècie.
Aleshores, cal tenir en compte que els conceptes d’individualitat, identitat o genere són conceptes trans-històrics, és a dir, canvien segons la societat i el context en què vivim. Òbviament, no podem aplicar el sentit d’aquests termes a l’hora d’estudiar la prehistòria. Els rols de gènere estan, i estaran, en un canvi constant. A més a més, avui en dia donem molta importància a la “raó”, però en una societat prehistòrica, la qual tenim poca informació, hem de donar-li més importància a les emocions, a la sensibilitat.
En conclusió, introduir aquests conceptes permetera una visió menys esbiaixada de les societats prehistòriques i, sobretot, sense imposar la mateixa manera d’estudiar la història atès que, clarament, no es poden extrapolar els mètodes o les fonts històriques a la prehistòria.
2. Un cop feta la lectura i el visionat de l’entrevista, com definiries la identitat?
Segons el llibre i l'entrevista, la identitat és una mena de refugi en la societat que ens tranquil·litza i així sentir-nos fora de perill. Així i tot, hi ha dos tipus d’identitats: la racional i la individual.
D’una banda, la relacional ens ajuda a definir-nos com a grup, com a ètnia, com a grup social, etc. És a dir, ens identifiquem amb un grup i, d’alguna forma, ens garanteix l'estabilitat i la supervivència. D’altra banda, la individual ens identifica com a un ésser humà únic. La darrera sorgeix en societats en què tens més control sobre el món, és a dir, les més actuals i les més avançades tecnològicament. Possiblement, aquesta identitat individual apareix en el moment que les societats deixam de dependre d’un deu o d’una divinitat i agafem el concepte filosòfic del “Jo”.
Pel que fa a aquest concepte i, com ben bé indica el títol del llibre, aquesta identitat individual no existeix. Segons el parer de n'Almudena Hernando, és impossible tenir el control del teu voltant i sempre s’acaba tornant a la identitat racional.
3. Quina és la diferenciació entre el sexe i el gènere? Defineix ambdós conceptes.
El sexe és la diferència biològica entre els homes i les dones, mentre que el gènere és la construcció social i històrica de les característiques o comportaments dels dos sexes. Com
ens indica Sílvia Tubert: “La feminitat, com la masculinitat, és contingent i canviant en tant producció historicosocial, encara que existeixen algunes constants transhistòriques”^1. Actualment, s’està arrossegant la relació de poder històrica de l’home sobre la dona. Aquesta desigualtat es va generar a partir de la creació de les societats caçadores-recol·lectores i avui en dia existeix.
4. Explica les diferències biològiques i de comportament grupal/social entre ximpanzé comú i bonobo. Per què s’ha emprat de manera tradicional el ximpanzé comú com a model anàleg del comportament dels primers homos i no pas el bonobo?
Genèticament, els ximpanzés són molt semblants als humans. Mentre que els humans acaben la seva joventut cap als vint anys, els ximpanzés ho fan als 11 o 12. Jane Goodall va descobrir que l’existència del patriarcat, atès que vivien en comunitats liderades per mascles que defensen el seu territori i grup. Quan les femelles arriben a la pubertat, abandonen el seu grup natal i s’uneixen a comunitats veïnes.
Els bonobos, en canvi, també fan que les femelles marxin del grup en arribar a la pubertat, però aquestes estableixen vincles amb les femelles del nou grup, arribant fins i tot a ocupar posicions dominants.
Mentre els ximpanzés presenten un clar dimorfisme sexual, amb mascles dominants, els bonobos tenen una diferència de mida corporal molt menys marcada, cosa que elimina jerarquies entre sexes. Els ximpanzés han estat utilitzats com a model per entendre els orígens del comportament humà, ja que les seves estructures socials, basades en la dominància masculina, s’han considerat un punt de partida per imaginar les primeres etapes de les societats humanes. En canvi, els bonobos, amb les seves estructures més igualitàries i alliberades de normatives heterosexuals, s’allunyen més de la idea de ser l’origen de les societats humanes.
5. Què distingeix el mite de la història com a discurs de legitimació i origen de l’ordre social?
El mite va néixer com una eina per interpretar el nostre voltant atès que no es disposava de tecnologia per entendre com s’originava un riu o com s’originava la pluja. Llavors, a partir de mites, es podia familiaritzar o mantenir contacte amb l’espai natural i així traçar una narrativa de tradicions i costums socials que perdurara mentre la civilització es mantengui.
Més endavant, amb l’aparició de tecnologia i ciència que ens pogues explicar que era una muntanya o perquè s’havia originat una inundació, s’abandonaren els mites i, a més a més, s’abandonaren les preocupacions per explicar el nostre espai, si no que se centraren a explicar la història, d’on ve aquest espai. En aquest punt, es va abandonar el mite i es va avançar cap a la història.
(^1) Tubert, Silvia (2010). Los ideales culturales de la feminidad y sus efectos sobre el cuerpo de las mujeres. Quaderns de Psicología, 12 (2), 161-174.
8. Segons l’autora, és possible la individualitat sense la identitat relacional? Argumenta la teva resposta.
La individualitat no pot existir sense la identitat relacional. Aquesta és una de les tesis centrals que l’autora desenvolupa en La fantasia de la individualitat. La individualitat, que neix al segle XVII i es consolida al XIX, es basa en la idea que cada persona és autònoma, racional i capaç de crear la seva pròpia seguretat a través del control del món i la recerca constant del canvi. No obstant això, aquesta individualitat és, en realitat, una fantasia, perquè depèn d’una xarxa invisible de suports i relacions que no reconeix.
La individualitat, doncs, es construeix sobre l’existència d’altres persones que assumeixen les càrregues emocionals i materials que permeten als individus “individualitzats” centrar-se en el seu propi desenvolupament. Així, mentre la individualitat es presenta com una forma d’autonomia i llibertat, en realitat depèn d’una estructura relacional que no reconeix ni valora. Per tant, no és possible la individualitat sense la identitat relacional, perquè aquesta última és el fonament invisible que sosté la primera. La veritable autonomia no pot basar-se en la negació dels vincles humans, sinó en el reconeixement de la nostra interdependència.
9. Resumeix la tesi principal de l’autora recuperant alguns dels exemples arqueològics, històrics i etnogràfics.
La tesi principal del llibre és que la individualitat, presentada com a autonomia i independència, és en realitat una construcció social que depèn de xarxes invisibles de suport i relacions (identitat relacional), especialment de les dones, les quals han estat històricament relegades a un paper subordinat per mantenir aquesta fantasia d’individualitat.
En primer lloc, Comença en la prehistòria, quan les primeres comunitats humanes vivien amb una identitat plenament relacional. Eren societats en què ningú es trobava aïllat de la resta, perquè la supervivència depenia de la interdependència. Un exemple que posa na Hernando és la tribu amazònica dels Awá (pàg. 101-103).
A continuació, amb l’aparició de l’escriptura i, sobretot, els homes amb accés a la cultura i el coneixement, desenvolupen una individualitat més forta a causa de l'erudició i al control de la societat que presentaven. A més a més, amb la Il·lustració i l’aparició de la idea de reprimir les emocions i que predomini la raó va augmentar la individualitat fins a arribar als nostres dies.
10. Quin tipus d’identitat o identitats creus que són necessàries per a la construcció d’una societat igualitària. Per què?
Segons el meu parer, per a la construcció d’una societat igualitària és necessari equilibrar la identitat individual i la identitat relacional, sense que una domini sobre l’altra. La individualitat ens permet desenvolupar la nostra autonomia, creativitat i capacitat de canvi, però ha de ser conscient que no pot existir sense les xarxes de suport i les connexions emocionals que proporciona la identitat relacional.
Una societat igualitària necessita persones que puguin desenvolupar-se com a individus autònoms, però que també reconeguin la seva interdependència amb els altres. Això implica
trencar amb les jerarquies de gènere i poder que han caracteritzat les societats fins ara, i construir noves estructures on tothom pugui contribuir a totes les tasques.
