TREBALL INDIVIDUAL: PERSPECTIVA DE GÈNERE
Sempre que es parla sobre gènere i tot el que engloba aquesta idea prefereixo escoltar
i aprendre, ja que jo no en sé gaire sobre el tema. Tot i així, després de veure i escoltar
la xerrada de Judith Butler i llegir el text de Marina Garcés he pogut entendre i
reflexionar sobre molts conceptes i idees.
Per començar, m’agradaria recordar una frase que diu al principi de la xerrada Judith
Butler, és la següent: Quan arribes al món la primera pregunta que es fa tothom és si
ets un noi o una noia. Això vol dir que des del principi ja ens classifiquen, ja ens
assignen en un gènere determinat. I que és l’assignació de gènere? Jo diria que són les
pressuposicions i expectatives basades en el teu gènere sobre diferents conceptes; el
matrimoni, la feina, els rols de treball, els colors...
Hi ha persones que no accepten la seva assignació sexual i s’ho van a canviar
legalment; en canvi, hi ha altres persones que gaudeixen amb el seu gènere i sexe. Tot
i així, sempre hi ha la idea o la pregunta: que s’espera de mi com a dona? I com a
home? Butler diu que mai seràs l’home o la dona perfectes, que l’estàndard perfecte
és inabastable.
Hi ha una reflexió que jo ja vaig fer abans de fer aquest treball que s’ha reforçat
després d’escoltar la xerrada. Aquesta reflexió és que nosaltres no pensem en el
gènere com un espai de llibertat, ben aviat ho veiem com un espai on hi ha unes
normes de gènere i unes pautes a seguir i si no les segueixes vol dir que no t’estàs
comportant “adequadament”. El desenllaç d’això és la violència de gènere, les
discriminacions i insults que es pateixen dia a dia per trencar amb les normes de
gènere. Per exemple, quan un noi parla o camina d’una manera efeminada els altres el
discriminen i l’insulten perquè consideren que no està seguint les normes del gènere
masculí. Llavors, el que ha de fer aquesta persona que no està còmode amb la seva
assignació és cercar una zona de confort, una zona on se senti plenament lliure sense
necessitat de seguir cap norma de conducta, de vestimenta o de parla. Una zona on el
que importi no sigui de quin gènere o sexe siguis, sinó trobar un recolzament mutu.
Després d’informar-me i aprendre sobre el tema, hi ha una pregunta que per molt que
reflexioni sobre ella sóc incapaç de respondre-la: Què és ser un noi? I una noia?
Després de formular-me-la i veure que no trobava cap resposta vaig decidir preguntar-
li als meus pares i als meus amics. Molts d’ells i elles em van respondre que no ho
tenien gaire clar, altres que ser un noi significava seguir els patrons de la masculinitat
però un amic meu em va respondre una cosa que m’ha fet pensar bastant. És el
següent: Actualment, ser un noi significa construir una nova identitat que permeti tenir
relacions igualitàries amb les dones i també entre els homes, es tracta de deixar a un
costat aquesta suposada potència que caracteritza l’home tradicional.
Hi ha coses en aquesta afirmació en les que estic d’acord, com per exemple que els
homes s’han de relaxar una mica amb la seva masculinitat per poder arribar a aquesta
igualtat entre els dos sexes. D’altra banda, penso que en el moment en què ens fem la
pregunta de què és ser un noi i què és ser una noia ja no és natural ja que ho estem
