Treball Larry Shiner, Ejercicios de Historia del Arte

¡Descarga Treball Larry Shiner y más Ejercicios en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

LA INVENCIÓ DE L’ART

LARRY SHINER

Comentari

Martina Picas Prats

Art i pensament

Núria Llorens Moreno

Història de l’Art

La invención del Arte, és un llibre escrit per Larry Shiner i publicat l'any 2001 amb anglès. L'autor és un expert en història de l'art i filosofia. En aquest assaig parla sobre l'evolució del concepte de "Belles arts" i d'una manera raonada exposa diferents factors que han contribuït a la definició del concepte d'art d'avui en dia. El llibre està format per cinc apartats on cada un s'identifica amb un moment de la història concret. El primer està dedicat al període que va des de l'Antiga Grècia fins al Renaixement. El segon parteix al segle XVII i acaba al XVIII, aquest capítol s'enllaça amb el tercer. El quart està molt centrat en el segle XIX i finalment el cinquè parla de les noves expressions artístiques sorgides a finals del segle XIX i a l'inici del segle passat. L'objectiu principal de Shiner és exposar la conclusió de manera raonada que esmenta a la introducció. La seva hipòtesi es basa que l'art tal com l'entenem ara és una construcció d'idees de la societat europea del segle XVIII. Aquesta concepció de l'art no només afecta l'obra del futur, sinó que té molta repercussió amb les obres antigues, que formen part del passat. El que nosaltres concebem com a art no a estat sempre així, i per tant moltes obres no han estat pensades com a art, sinó que ha sigut una etiqueta imposada. Per arribar a aquesta idea final fa servir diferents factors per donar una visió més generalitzada de la història de l'art i a la vegada fa un relat de la història cultural de l'art. Per exemple, el primer capítol es dedica a parla sobre la diferència entre art i artesania, en quin punt de la història es va decidir separar els dos conceptes i per què. Aquest és un petit exemple, però també parla de la relació de l'art amb el gust o l'artista. A part d'això, també parla de com influencia els canvis socials, econòmics, culturals... en aquesta història de l'art. Te'n compta que res passa perquè si, si no que busca el lligam entre els moviments artístics i filosòfics i les etapes de la història, ja siguin guerres, crisis, moments d'abundància. Cita diferents autors i artistes per donar veu als moments que estudia. Com ja hem esmentat, el món clàssic grec serà el punt inicial d'aquest assaig. Actualment considerem "art" les produccions artistes que hem conservat d'aquell període, però pels grecs antics tan sols eren un producte més de la seva cultura popular. Durant el període hel·lènic i romà apareixen les paraules techné o ars. Aquestes categories servien per designar qualsevol peça que es feia amb les mans, que requerien habilitat i destresa. Tot i això, sí que podem trobar una diferència entre les arts liberals i les arts servils, les que es necessitava una formació intel·lectual estava dedicada a les classes benestants i la que requeria capacitat manual eren més ben vistes per les classes populars. Més endavant, ja a l'Edat Mitjana podem trobar un canvi en els conceptes que hem esmentat anteriorment. La diferenciació analitzada es manté, però es categoritzen en dos blocs diferents: el quadrívium i el trívium. El que és curiós és que encara no s'aplica al que nosaltres coneixem per "belles arts" la categoria d'artista. L'adjectiu d'artista només s'aplicava a les arts liberals, per tant pintors i escultors quedaven exclosos i rebaixats a categoria d'imitadors de la realitat o simples "creadors de coses". Al Renaixement la divisió d'artista-artesà es manté. Tanmateix apareixen canvis importants que seran claus per desenvolupar aquesta divisió al segle XVIII. Més concretament van ser tres elements que van destacar: el primer és el sorgiment del

es consoliden amb lleis i altres mecanismes socials. El mercat de l'art com l'entenem avui en dia es crea en aquest moment, igual que la idea de museu com el veiem nosaltres, a conseqüència de la Revolució francesa. Després d'aquest repàs pels punts més importants de la història de la teoria de l'art, Larry Shiner fa una explicació sobre com l'art del segle XX té la voluntat de reintegrar l'art a la vida, per dir-ho d'una manera, de democratitzar-lo. Amb "l'art primitiu" com a exemple es veu una voluntat d'enaltir de nou l'artesania, fent valdre les peces concebudes com a no-art. Junt amb les noves disciplines artístiques com la fotografia i el món audiovisual, i amb la constant dualitat dels arquitectes entre la funcionalitat i l'estètica, Shiner exposa un tercer sistema d'arts que apareix al segle XX. Ara que hem parlat del primer i el segon bloc del llibre, que aquests ens han servit per posar en context del tercer i on hi ha més profundització per part de l'autor. Aquesta part va dedicada al segle XVIII. El filòsof parla sobre les conseqüències d'aquests canvis, tant a nivells institucionals com socials. Primer de tot parla dels tres intel·lectuals dels quals hem esmentat abans: Rousseau, Hogarth i Wollstonecrat, i en segon lloc parla sobre la conseqüència de la Revolució francesa al món de les arts. Hogarth no estava d'acord amb les opinions elogioses pel que feia l'interès propi per l'art o el luxe que es creava al seu voltant, així i tot no coincidia amb els connoiseurs ("homes de gust"). A l'anàlisi de la bellesa, la seva obra, intenta plasmar les seves diverses idees del gust i l'estètica. Segons l'artista britànic l'estètica tenia el principi de l'adequació del cos humà a les formes perfectes. Els conceptes fonamentals serien la simetria, la proporció i la unitat. La varietat i la complexitat són conceptes els quals estudia. És interessant veure que aquestes dues idees no eren especialment tractades pels antics tractats, sinó que són noves mirades i maneres d'entendre l'estètica i per conseqüència l'art. Per l'autor considera l'art sensual, eròtic, però des d'un punt de vista d'un plaer ordinari, com qualsevol altre. No eleva l'art a una necessitat elevada de coneixement, sinó que la bellesa és relativa i per tant és excessiva a l'ull quotidià. Hogarth entén el gust com un concepte polític i amb relació al poder econòmic/social. Els estaments més alts són els que s'han donat l'autoritat per jutjar que té gust i que no. És dels primers que pensa en la idea de "democratitzar" l'art, és a dir, fer-lo accessible per a tothom, perquè en el fons qualsevol persona és capaç d'entendre'l. Tot i que l'autor britànic parla molt sobre aquesta relació entre l'art i els plaers immediats dels humans, s'ha de tenir en compte que Rousseau també estava al corrent d'aquestes idees i les compartia. Aquest també mostra una part de rebuig pel nou sistema de l'art que es crea al segle XVIII, però tampoc adopta del tot l'antic sistema. El punt central entre els dos intel·lectuals és que veien una corrupció moral a les noves, anomenades, "belles arts", l'elitisme del gust no encaixava amb les seves idees. L'il·lustrat francès parla molt concretament de les belles arts al seu tractat "El Primer discurs" (1751) i al "Segon discurs"(1754) presenta una teoria sobre l'origen de les desigualtats. En aquest esmenta la relació de les belles arts i el luxe amb l'origen de la propietat privada. Aquest no va ser gaire ben rebut per altres il·lustrats del seu moment com Voltaire i Diderot, ja que Rousseau no distingia l'art del luxe i creia que en el fons s'havia convertit en el mateix sota el nom de les belles arts. Això no encaixava amb les idees que

sorgien sobre l'ideal estètic. Per resumir una mica les teories de l'autor francès, s'ha de tenir en compte que tenia un pensament molt negatiu cap a l'ésser humà com a ésser social i per a ell, l'art és una manera d'expressar la decadència de la societat estamental. Per acabar de parlar del capítol tres, tenim Mary Wollstonecraft, que no només critica el gust estàndard de l'època, sinó que proposa una altra manera d'entendre el gust que l'uneix amb les lluites socials. Per a ella la veritable bellesa resideix en la moral i que aquesta fa que la subjectivitat del fet sensorial es barregi i combini amb la raó, i aquesta última té un paper més destacat. Wollstonecraft rebutja el plaer refinat, elevat i contemplatiu, del qual el concepte de les belles arts és completament partícip, i defensa, en les seves paraules, un "gust simple i analfabet". Aquest es mou entre la qualitat i al mateix moment la utilitat. Després d'explicar les idees d'aquests tres autors, Shiner exposa com la Revolució Francesa va ser un punt d'inflexió, tant per la política i la concepció de l'organització social, sinó que també va afectar l'art i als artistes. Es destrueixen antics sistemes de cop i per tant n'han de néixer de nous a l'instant. Tots els quadres que havien quedat "antics", ja perquè eren de temàtica religiosa o monàrquica, es comencen a vendre i per tant el mercat de l'art s'infla i els pintors queden a la misèria absoluta. És per això, que els artistes, en tenir un mercat tan inestable i que no els assegurava poder viure, que comencen a reivindicar la idea de la llibertat del geni creador. J.L. David és un dels més importants, on podem veure un canvi radical entre les seves obres prerevolució, durant revolució i postrevolució. D'aquí es crea La Comuna de les Arts, per tornar a fer fort el món de l'art dins de la societat i l'economia. Els museus tenen un paper en els debats i concepcions noves de l'art, ja que durant la Revolució veuen un benefici, el d'expropiar els béns artístics de l'Església i la monarquia per nacionalitzar-los i poder-los exposar als seus espais. Ara bé, també es va crear el debat davant les obres que apel·laven als valors contraris a la República, si s'havien de destruir o no. I és en aquest moment on es creu que ha de ser el museu el que guardi totes les obres. Per tant es considera un espai neutre, d'explicar la història sense exaltar les idees de les peces. Es canvien les estàtues monàrquiques per les republicanes als carrers, però a la sala d'exposicions es guarden els vestigis del passat. Per concloure la ressenya, penso que aquest llibre, per tractar temes tan densos i complexos, és un molt bon manual per a estudiants i persones que vulguin tenir una visió més amplia de la història de la teoria de l'art. No és està pensat per a divulgació, ja que fa servir vocabulari molt específic i dóna per sobreentès molts aspectes. Ara que estic estudiant l'assignatura de segle XVIII, crec que m'ha servit molt per poder veure d'una altra manera les obres creades en aquell moment, de quin punt partien els artistes. El tema més interessant, per a mi, ha sigut el que he explicat amb més detall, el capítol tres. Des del capítol u al tres, he trobat molt fascinant com explicava l'evolució del pensament a mesura que canviaven les circumstàncies dels països, de l'economia... És increïble com actualment tenim molt arrelats els conceptes que es van crear al segle XVIII.