treball legislacio i formacio professional, Guías, Proyectos, Investigaciones de Enfermería

¡Descarga treball legislacio i formacio professional y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Enfermería solo en Docsity!

Carla

Gibert Tura

Ètica i

LE

GI

ÍNDEX

Activitat 1 -------------------------------------------------- Pàgina 2

Activitat 2 -------------------------------------------------- Pàgina 7

Activitat 3 -------------------------------------------------- Pàgina 11

Activitat 4 -------------------------------------------------- Pàgina 15

Activitat 5 -------------------------------------------------- Pàgina 17

Activitat 6 -------------------------------------------------- Pàgina 20

ACTIVITATS CAS PRÀCTIC:

promoció és un bé públic. Els professionals d’Infermeria, dins dels límits de la seva competència, han de vetllar perquè el sistema sanitari arribi a tota la població i gaudeixi d’un alt grau de qualitat. La Núria en tots els casos del cas pràctic no respon per aconseguir el grau màxim de salut.

5. Cap professional d’Infermeria no serà discriminat professionalment, ni discriminarà ningú, per raó de les seves conviccions, sexe, raça, etc. o per altres criteris aliens a l’ètica i a la capacitat professional. Diferents infermers en el cas pràctic fan diferents judicis de valor, per tan es crea una discriminació. II. Relació del professional d’Infermeria amb el malalt/usuari
6. El deure primordial de la professió d’Infermeria és fer possible que els éssers humans realitzin el seu cicle vital de la manera més joiosa, solidària i autònoma possible.
7. La primera lleialtat del professional d’Infermeria és la deguda al malalt/usuari; la salut d’aquest, per tant, ha d’anar per davant de qualsevol conveniència o interès personal.
8. El professional d’Infermeria ha de protegir el malalt/usuari i el públic en general quan la seva salut i seguretat es vegin amenaçades per pràctiques deshonestes, incompetents, il·legals o contràries a l’ètica.
9. Les relacions interpersonals entre els professionals d’Infermeria– malalt/ usuari han d’ésser estrictament professionals, i s’han d’efectuar dins d’un clima humà, de confiança i respecte mutu. Informació
10. El professional d’Infermeria haurà de recordar que té l’obligació d’informar adequadament els familiars durant tot el procés de la malaltia, sempre que sigui dins dels límits de les seves competències i segons els desigs del malalt. Secret professional

23. El professional d’Infermeria haurà d’observar rigorosament el secret professional, mantenint estrictament reservada tota la informació que el malalt /usuari li hagi confiat o que obtingui en l’exercici de la seva professió. A més, protegirà el dret a la vida privada, de cada individu. Haurà d’ésser discret en les seves manifestacions de tal manera que ni tan sols indirectament desvetlli el que li hagi estat confiat.
24. En el moment actual, en el qual la nostra societat va cap a la informatització, cal posar especial atenció a mantenir –en col·laboració amb tot l’equip– el secret de les dades que permetin la identificació) del malalt a persones que busquin finalitats diferents a les del propi interès del malalt/usuari.

ASSAIGS CLÍNICS. Es vulnera l'assaig clínic que es troba dins de la Llei del Medicament 25/1990. En el cas que el metge vol experimentar amb els pacients.

S'hauria d'haver aplicat aquests procediment: RESPONSBILITAT ÉTICA, del Col·legi d'Infermeria. La Núria vulnera el dret de treballar sense tenir el número d col·legiada recollit al Col·legi d'Infermeria ja que diu que " la falta de col·legiació exclou tota possibilitat d'exercir legítimament la infermeria". Responsabilitat Administrativa: Totes les normatives sanitàries fetes per les administracions. Normatives dels drets de l'usuari. Es vulneren diferents drets de l’usuari recollits en diferents lleis. Com la llei 21/2000, la Ley General de Sanidad del 1986, i OAH. Responsabilitat Laboral: Les normatives que regulen aquesta obligació, dins del marc laboral poden variar, depenent de la titularitat de la institució/empresa en la que es desenvolupi la professió. Així doncs, trobem normatives laborals com l’Estatut de la Funció Pública per els treballadors de l’Administració Pública, l’Estatut Marc per l’empleat públic estatutari dels serveis de salut, l’Estatut

j) Mantener la debida reserva y confidencialidad de la información y documentación relativa a los centros sanitarios y a los usuarios obtenida, o a la que tenga acceso, en el ejercicio de sus funciones. l) Cumplimentar los registros, informes y demás documentación clínica o administrativa establecidos en la correspondiente institución, centro o servicio de salud. m) Cumplir las normas relativas a la seguridad y salud en el trabajo, así como las disposiciones adoptadas en el centro sanitario en relación con esta materia.

Responsabilitat Professional:

-Omissió deure de socors -Confidencialitat -Intrusisme -Falsedat Documental i de Certificats

- No atendre a la persona: (Regulat pel jutjat civil)

S’estén que cada vegada que visitem a un pacient s’estableix un contracte tàcit, en el qual el professional està obligat a atendre a la persona i posar al seu abast tots els recursos humans o materials del centre. L’incompliment del contracte es dona al no atendre a la persona.

-Conductes no desitjades socialment: (Regulat pel jutjat penal) Tipifica conductes no desitjades socialment: vulneració de la confidencialitat, falsedat documental, homicidi, etc. Segons la gravetat de la conducta, s’haurà de donar resposta d’una forma o una altre.

La responsabilitat professional esta regulada pel codi civil i codi penal. El codi civil és l’incompliment del contracte entre civils a diferencia del codi penal que es refereix a una

imprudència professional amb la realització d’un delicte o falta. En el cas pràctic en l’incompliment del codi civil un dels exemples podria ser: Un usuari pateix una reacció al·lèrgica ja que tenia hipersensibilitat als AINE’S i es per aquest motiu que la seva germana fa una reclamació per la via judicial.

2.- Identifiqui els Drets de l’Usuari dels continguts a la LGS (Ley General de Sanidad 1986), a l’OAH(Ordre d’Acreditació d’Hospitals 1991), els de la Ley 41/2002 i els de la Llei 21/2000 sobre els drets d’informació concernent a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, que hagin estat vulnerats en les diferents situacions del cas pràctic plantejat.

Art 10: DRETS DE L'USUARI. Llei 14/1986.BOE Ley General de Sanidad.

1. Al respeto a su personalidad, dignidad humana e intimidad, sin que pueda ser discriminado por razones de raza, de tipo social, de sexo, moral, económico, ideológico, político o sindical.

a) Rebre una assistència sanitària que posi al servei de la persona tots els recursos tècnics i humans en funció de la seva malaltia i les possibilitats del centre, sense discriminació per raó d’edat, sexe, raça, ideologia, religió o condició sòcio-econòmica. b) Ser atès amb agilitat per tal que els tràmits burocràtics no retardin l’assistència al malalt o al seu ingrés. c) Ser tractat, per part de tot el personal del centre, amb respecte envers la seva dignitat humana. d) Ser tractat amb respecte pel que fa a la seva intimitat personal. e) Ser tractat amb respecte i reconeixement quant a les seves conviccions religioses i filosòfiques, fins a les limitacions medico- legals que permetin les normatives vigents. g) El pacient ha de rebre informació comprensible, suficient i continuada. l) Mantenir el secret sobre la malaltia. m) Donar el CI escrit per tractaments mèdics.

Llei 21/ Article 2.1: en qualsevol intervenció s’ha d’informar al pacient. Article 3.3: s’ha d’informar als familiars en el cas que el estat del pacient no permeti fer-se càrrec de la seva informació. Article 5.1: ningú que no estigui autoritzat pot tenir accés a dades que facin referència a la salut d’un malat.

A més, en la llei 21/2000 es vulneren els següents drets:

_- dret a la informació: s’ha d’informar al malalt i aquest és el titular d’aquesta informació.

• dret a la intimitat: s’ha de mantenir la confidencialitat de les dades.
• dret a la autonomia: el CI s’ha de donar sempre, excepte en aquells casos que la llei 21/2000 ho marqui.
• HC: se’ns parla que totes les actuacions infermeres i mèdiques s’han de registrar en la HC. A més, s’ha de guardar el secret d’aquesta per part de tot el personal, i el seu accés ha de ser únic als implicats en el diagnòstic i tractament, a més del pacient._

Llei 41/

Article 2.2: tota atenció en el àmbit de la sanitat, en general, requereix el previ consentiment dels pacients o usuaris. Article 2.3: el pacient té dret a decidir lliurement, després de rebre la informació adequada, entre les opcions clíniques disponibles. Article 2.4: tot pacient té dret a negar-se al tractament excepte en els casos recollits. Article 2.7: la persona que tingués accés a la informació i documentació clínica està obligada a guardar la deguda reserva. Article 4.1: els pacients tenen dret a conèixer tota la informació sobre la seva salut. Article 5.1: el pacient es el titular de la seva informació, i només seran informades les persones vinculades a ell, si aquest ho permet. Article 5.2: el pacient serà informat, inclús en cas de discapacitat. Article 5.3: quan el pacient, segons criteri mèdic, no tingui la capacitat per entendre la informació a causa del seu estat físic o psíquic, la informació es posarà en coneixement de les persones vinculades a ell, per raons familiars o de fet. Article 7.1: Tota persona té dret a que se li respecti el caràcter confidencial de les dades referents a la seva salut.

3.- Analitzi la conducta dels professionals assistencials des del punt de vista de la responsabilitat professional i la normopraxi assistencial.

Recordem que normopraxi significa pràctica correcte, i es qui s’ajusta a la llei o norma.

Els dos requisits indispensables que ha de complir la normopraxi són:

• La preservació i el respecte de tots els drets de l’usuari (informar)
• Que la pràctica que realitzem sigui tècnica i científicament correcte.

Des del punt de vista de la responsabilitat professional:

• Exercir sense estar col·legiat: la Núria està exercint d’infermera sense tenir el nº de col·legiat i no sap ni si se’l traurà. A més es podria considerar com intrusisme laboral.
• No enregistrar accions: el subministrament de Diazepam no queda enregistrat, quan l’infermer de la nit posa retencions físiques a la senyora de la 602.2.
• Fer judicis de valors dels usuaris: “és un vell tonto i que de quan en quan se li’n va l’olla i què és d’aquells que van bé per practicar tècniques perquè ni ell ni la seva dona s’assabenten de res, doncs sembla de vegades que tingui Alzheimer”
• Violar la confidencialitat dels usuaris: Truquen per telèfon al control d’infermeria i informen del pacient de 18 anys del diagnòstic, tractament i la seva evolució.
• No informar: La Núria no informa als familiars del pacient ja que aquest era una persona d’edat avançada i demència senil.
• Omissió del deure de socors: quan la Núria se’n va al carrer a buscar un regal per el seu xicot.
• No seguir els passos de l’estudi d’un medicament. En el cas que volen experimentar amb un analgèsic.

• Incompliment del contracte laboral: sortir al carrer durant la teva jornada laboral.
• Responsabilitzar algú altre per les teves males accions.
• Falsedat documental: Quan la Núria preveient que el que havia enregistrat el metge sobre el Sr. PGS podria comportar problemes, decideix fer-los desaparèixer.

Les males praxis que es poden analitzar en aquest cas són les següents:

• Accions infermeres i administracions de medicaments de forma incorrecte o innecessàries
• No informar: quan no informen a la dona i a la filla del Sr. PGS que és ingressat a la UCI
• Actuar sense tenir consentiment del familiar.
• Administració d’un medicament sense tenir en compte les al·lèrgies possibles.
• La pràctica a realitzar a de ser tècnica i científicament correcte: la Núria fa una mala praxis quan no recorda de posar una SNG, podria causar una lesió.
• No mantenir el secret professional: quan la Núria d’on informació per telèfon d’un pacient.

Basant-nos en els 4 paràmetres de Normopraxi Assistencial:

Desatenció:

• Les companyes de la Núria, administrant a tots els pacients a la nit Diazepam 10 mg. perquè així les deixin tranquil·les i els pacients dormin millor.

• Els metges estan fent un estudi sobre analgèsics, i les infermeres col·laboren en aquest estudi de recerca, i decideixen canviar-li l’analgèsic a un pacient sense mirar les dades del pacient.
• La Núria rep una trucada en el control d’infermeria i s’interessen per el pacient de 18 any ingressat fa 4 dies. La Núria molt amablement informa del diagnòstic, tractament i evolució del jove.
• La Núria administra un medicament a la pacient sense consultar la historia clínica. Un cop administrat la pacient comença un brot al·lèrgic i quan la Núria mira la historia clínica es dona compte que té al·lèrgia a aquest.

Imperícia:

• La Núria no havia presenciat mai ni col·locat una sonda nasogàstrica i decideix fer pràctiques amb un pacient ja que diu que no sentirà res “ no es queixa mai”.

Imprudència:

• La Núria creu que seria bo pujar-li les baranes del llit a un pacient, però la seva companya “la Loli”, li diu que no cal perquè sempre està acompanyat de la seva dona, tot i que la seva dona esta pitjor que ell.

• La Núria se’n recorda que avui te el seu primer aniversari de parella i decideix sortir un moment a la botiga de regals que hi ha davant la clínica per comprar-li un detallet.

4.- Expliqui quina és la fonamentació legal i ètica del Consentiment Informat (CI). Descrigui el concepte, tipus i característiques del Consentiment Informat, així com la finalitat(objectiu) del consentiment informat per escrit.

El consentiment informat és la conformitat lliure, voluntària i conscient d’un pacient, manifestada en el ple ús de les seves facultats després de rebre la informació adequada, perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut. Tipus: -Consentiment informat per escrit. -Consentiment informar verbal. -El consentiment informat ha de reunir almenys quatre requisits que són:

Capacitat: L'individu ha de tenir l'habilitat de prendre decisions.

Voluntarietat: Els subjectes han de decidir lliurement sotmetre's a un tractament o participar en un estudi sense que hi hagi persuasió,

5.- Analitzi el cas pràctic proposat a partir de les normatives reguladores de procediments assistencials sobre assaigs clínics i protecció de dades de caràcter personal.

El assaig clínics estan regulats per la llei 25/1990 on se’ns diu que és tota avaluació experimental d’una substància. En el cas pràctic se’ns descriu una situació on un metge vol fer un assaig clínic i l’únic que fa és informar a les infermeres de a qui li ha d’administrar els nous medicaments i a qui no. Així doncs el metge no té en compte la llei i vulnera els següents punts:

• no haver manifestat els seus efectes farmacodinàmics.
• conèixer el perfil de les reaccions adverses.
• respectar els drets fonamentals de la persona i els postulats ètics.
• disposar de consentiment lliurement expressat, per escrit davant testimonis.

• poder revocar en tot moment el consentiment.

Això es vulnera ja que subministren un nou analgèsic en proves a dos grups de pacients, sense consentiments d’aquests, sense informar,..

Protecció de dades: En el cas pràctic existeixen algunes violacions sobre els diferents decrets descrits tan en el codi d’ètica, com en la LGS, l’OAH, el codi penal i la llei 15/1999. A continuació es descriuen els diferents punts vulnerats:

Codi d’ètica: Article 23: se’ns diu que el professional d’infermeria haurà de mantenir estrictament tota la informació del malalt, a més de no desvetllar allò que li ha estat confiat.

Article 27: ens diu que s’ha de mantenir el secret de les dades del malalt per tal que ningú les pugui fer servir amb una finalitat diferent a les de l’interès del malalt.

L.G.S.:

Article 10.3: l’usuari té dret confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu procés i estància a l’hospital.

OAH: Article 6 l: se’ns diu que s’ha de mantenir el secret sobre la malaltia i sobre les dades de la HC.

C.P.: Article 199: se’ns parla de la confidencialitat dient que aquell professional que incompleixi la seva obligació de reserva, divulgués de secrets d’un altre, serà castigat amb pena de presó i multa.