Treball Lingüística Final, Monografías, Ensayos de Lingüística

¡Descarga Treball Lingüística Final y más Monografías, Ensayos en PDF de Lingüística solo en Docsity!

TREBALL LINGÜÍSTICA:

EL LLENGUATGE DEL FUTBOL

Josep Orenga Peirats

Javier Moya Melia

2n Grau Filologia Catalana

[email protected] Javier Moya Melia [email protected] 2n Grau Filologia Catalana

Índex

1. Introducció

1.1. Introducció metodològica 1.1.1. L’objectiu

1.1.2. La metodologia

1.1.3. Introducció temàtica: estat de la qüestió

2. Classificació, descripció i explicació del material objecte d’estudi.
3. Conclusió
4. Bibliografia

[email protected] Javier Moya Melia [email protected] 2n Grau Filologia Catalana

3. Mundodeportivo.com: El diari Mundodeportivo.com informa també principalment sobre el FC Barcelona, al igual que ocorre en el diari Sport.es , però també deixa espai a altres equips del panorama nacional i internacional.

El futbol és en l’actualitat, l’esport per excel·lència al nostre país. Açò comporta que els mitjans de comunicació també tinguen gran rellevància en l’actualitat, ja que han jugat un paper fonamental en l’evolució d’aquest esport. Els mitjans de comunicació, mitjançant les retransmissions en directe, que provoquen un gran nombre d’audiència entre l’espectador, han fet que hi haja contínuament nous seguidors i, per tant, un alt interés en conèixer les regles del joc i d’altres aspectes de la pràctica futbolística. El paper dels mitjans de comunicació en el futbol és fonamental, ja que dóna a aquesta pràctica la condició de ser un esdeveniment apte per a ser difós. El futbol està constituït en un àmbit totalment restringit a les exigències de l’espectacle audiovisual, tal com és demostrat en un article del diari Avui, on es parla dels preparatius tècnics per a la retransmissió en directe per televisió d’un partit important i de gran transcendència; i també s’explica la quantitat de càmeres de televisió que hi haurà dins del camp i la funció de cada una (Avui, 1993:47). I, per acabar la introducció temàtica del treball, cal afegir que tots aquestos fets tenen repercussions i ens transporten a la llengua, ja que qualsevol incidència en el joc comporta diferents estils narratius i tipus de llenguatge, els quals els analitzarem en el següent apartat.

2. Classificació, descripció i explicació del material objecte d’estudi.

Hem decidit dividir aquest treball en dos grans blocs per parlar del llenguatge del futbol: el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal. El bloc del llenguatge verbal, l’hem estructurat de la següent manera: primerament hem parlat del llenguatge oral i posteriorment

[email protected] Javier Moya Melia [email protected] 2n Grau Filologia Catalana

hem decidit parlar del llenguatge escrit. En el llenguatge oral, hem tractat diversos aspectes, com per exemple son les cançons, els càntics i els himnes dels equips. Els hem decidit classificar dins del llenguatge oral, ja que aquests càntics, realitzats per l’afició, tenen com a finalitat donar ànims a l’equip local i motivar d’aquesta manera als jugadors i a la mateixa afició perquè aconseguisquen millors resultats durant el partit. Seguidament, en el llenguatge escrit, hem parlat sobre les dedicatòries realitzades per part dels jugadors quan aconsegueixen marcar un gol, per enviar un missatge clar tant a l’afició i als espectadors com a la persona a la qual va dedicada el missatge, siga positiu o negatiu. També dins del llenguatge escrit trobem les pancartes, ja que és una part fonamental i imprescindible en el futbol. La finalitat de les pancartes és mostrar el content o el descontentament dels aficionats sobre algun tema específic (ja que ens podem trobar amb pancartes que tracten temes polítics, temes futbolístics, etc.) i demanar-ne algun canvi respecte al mateix. A més de tractar temes específics també observem que les pancartes contenen missatges que són símbols de l’equip al qual pertany l’aficionat, i és una manera indirecta, per part de l’afició, de donar suport a l’equip local; o podem trobar-nos pancartes amb missatges de caràcter negatiu respecte a algun tema futbolístic, com per exemple podria ser el preu d’una entrada a un partit o el descontent cap a un entrenador d’algun equip per part de l’afició. Continuant dins del camp del llenguatge escrit, hem parlat sobre un altre factor molt important en el futbol per a la seua difusió: els mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació és un factor fonamental per a la difusió del futbol, ja que parlen sobre els diferents partits que s’han jugat durant la jornada i redacten notícies per donar a conèixer als aficionats l’actualitat del seu equip. Entre els diferents mitjans de comunicació trobem els periòdics, la ràdio i la televisió. Parlant primerament dels periòdics, és un factor clau per a donar a conéixer, de manera escrita, les diferents notícies relacionades amb un equip de futbol. Trobem que hi ha periòdics que estan dedicats als equips de futbol en general, però que existeixen altres, com els ja

[email protected] Javier Moya Melia [email protected] 2n Grau Filologia Catalana

gols dels diferents equips nacionals i internacionals, dediquen un espai als equips on estiga situada la seua seu. Un exemple, seria el canal de televisió A Punt , que a més de parlar dels equips de futbol en general, dedica una secció als equips del País Valencià com són el València C.F., el Vila-Real C.F. i el Llevant UE. Una vegada hem tractat el llenguatge verbal, parlarem sobre el llenguatge no verbal. Aquest apartat, l’hem dividit en cinc grans blocs: Primerament, hem parlat sobre el llenguatge auditiu, posteriorment sobre el llenguatge tàctil, seguidament sobre el llenguatge gustatiu, a continuació sobre el llenguatge olfactiu i finalment sobre el llenguatge visual. Respecte al llenguatge auditiu, hem decidit tractar diversos aspectes de gran importància al futbol com són els diferents sorolls, que es poden escoltar durant el temps que dura un partit de futbol. Trobem que l’afició d’un equip pot expressar el seu descontentament respecte a l’ocorregut al partit de diverses maneres. Primerament trobem que, per exemple, hi han partits en què l’afició mostra el seu descontentament respecte a allò que ocorre durant el partit mitjançant esbroncs cap a un jugador, si no està d’acord amb la seua actitud o amb la seua manera de jugar durant eixe partit, xiulades cap a l’àrbitre per mostrar que no estan d’acord amb alguna decisió que ha pres, com per exemple quan trau una targeta groga o roja cap a algun jugador del seu equip, perquè ells consideren que és injusta, etc. En canvi, també trobem que l’afició pot realitzar sorolls positivament, ja que trobem que els diferents aficionats porten, en alguns casos, instruments com bombos, botzines, megàfons, etc. que utilitzen, a diferència del fet comentat anteriorment, per a animar i motivar a l’equip i als seus jugadors, sobretot si es troben en un moment durant el partit que van perdent i necessiten remuntar o si van empatats els dos equips i necessiten aconseguir la victòria. Finalment, també hem comentat que l’afició, a més d’utilitzar aquests instruments amb la finalitat de motivar a l’equip i a l’afició, també realitzen altres gestos com són els aplaudiments per a reconéixer el treball i l’esforç realitzats pels jugadors i l’entrenador de l’equip.

[email protected] Javier Moya Melia [email protected] 2n Grau Filologia Catalana

Pel que fa al llenguatge tàctil, hem exposat diferents tipus de gestos, com l’encaixada de mans quan es produïx un canvi de jugadors, on el jugador que ix del camp li dóna la mà al jugador que entra. I també cal destacar l’encaixada de mans de tots els jugadors que van a jugar a l’inici del partit, on un dels dos equips li dóna la mà a la mà a l’altre, passant jugador per jugador, fet que demostra el respecte que es tenen els dos equips que s’enfronten. Per últim, també hem exposat el tipus d’abraçades entre els jugadors d’un equip, que poden ser d’alegria o de consolació. Les abraçades del primer tipus acostumen a ocórrer quan un jugador marca un gol, fet que provoca que quasi tot l’equip vaja a abraçar-lo, mostrant una sensació d’alegria; en canvi, les abraçades del segon tipus ocorren, sovint, quan un equip perd el partit i, en els moments immediatament de després, els jugadors de l’equip que ha perdut o inclús de l’equip guanyador, consolen als jugadors que es mostren abatuts pel resultat final. A continuació hem parlat sobre el llenguatge gustatiu. Dins d’aquest bloc, hem decidit realitzar una distinció entre el llenguatge gustatiu que es dóna quan ens trobem amb amics en casa o en algun lloc on es pot vore el partit de futbol, com per exemple un bar, i en llenguatge gustatiu que es dóna quan ens trobem al camp. En el primer cas, els productes que consumim són diferents respecte al segon cas, ja que ens trobem amb la comoditat d’estar amb els familiars o amb els amics, i els productes que es consumeixen habitualment, són productes que duren fins que finalitze el partit, com són la cervesa, diferent tipus de tapes, com poden ser cacaus, pistatxos, etc. En canvi, quan ens trobem al camp de futbol, els productes que consumim són ben diferents, ja que la situació ja no és la mateixa, perquè quan et trobes al camp la situació encara que siga de comoditat, cal afegir un factor clau, com és el nerviosisme. Els productes que se solen consumir quan ens trobem al camp, són principalment dos: Els entrepans i les pipes. Els entrepans són típics durant el descans, en finalitzar els primers quaranta-cinc minuts de partit, mentre que per altra banda, les pipes, es solen consumir al llarg del partit. Aquestes accions, sobretot el consum de pipes, simbolitzen el nerviosisme de

[email protected] Javier Moya Melia [email protected] 2n Grau Filologia Catalana

Hem decidit realitzar una classificació amb els diferents tipus de celebracions. Les celebracions poden ser de diferents tipus: Primerament, ens trobem amb les celebracions amb un significat, és a dir, aquelles que tenen un significat important per al jugador que les realitza. Alguns exemples d’aquest tipus de celebració són les següents: assenyalant al cel i posar-se el dit a la boca i el baló a la panxa. El primer tipus de celebració, es realitza quan una persona important per al jugador ha faltat i vol dedicar el gol a eixa persona, mentre que la segona, en canvi, és realitzada per part del jugador per a dedicar el gol a la seua dona, que es troba embarassada, i al bebé que naixerà pròximament. Seguidament, ens trobem amb les celebracions col·lectives. Aquestes celebracions, com el seu nom indica, són aquelles realitzades per tot l’equip en conjunt. Aquestes celebracions es donen, sobretot, als mundials de futbol, on és la selecció de cada país qui la realitza, ja que quan juguen clubs, encara que ens podem trobar casos en què es realitze una celebració i participe tot l’equip en aquesta, habitualment es realitzen celebracions individuals. Alguns exemples d’aquestes celebracions són quan tot l’equip realitza un ball, expressant així l’alegria per marcar el gol, o quan es realitza una selfie, simbolitzant que es prenen una foto quan han marcat el gol. A continuació trobem les celebracions per marcar autoritat, és a dir, aquelles celebracions que realitzen els jugadors per emfatitzar que és important i rellevant a l’equip. Trobem diversos exemples d’aquests tipus de celebracions. Primerament, tenim la celebració de demanar calma a l’equip i a l’afició quan el jugador marca gol. Aquesta celebració sol ser utilitzada pels jugadors més característics dels equips, i és una manera de donar a entendre a la resta de jugadors, a l’entrenador i a l’afició que eixe jugador sempre estarà amb l’equip per eixir al camp, marcar el gol, guanyar o empatar el partit, i salvar, d’aquesta manera, a l’equip de la mala situació en què es trobava abans que eixe jugador entrara. També distingim un altre tipus de celebració. El jugador pretén, assenyalant-se amb ràbia a ell mateix quan marca el gol, mostrar l’autoritat que té a l’equip, donant a entendre

[email protected] Javier Moya Melia [email protected] 2n Grau Filologia Catalana

que sempre que jugue el jugador marcarà gols a l’equip contrari i donant la victòria al seu equip. Finalment tenim les celebracions per provocar l’afició rival. Aquesta celebració es dóna, sobretot, a partits on hi ha molta tensió, per història i entre les aficions, entre els equips que participen en el partit. Mitjançant aquesta celebració, els jugadors pretenen provocar a l’afició rival, utilitzant diferents gestos com posar-se la mà a l’orella o manar callar a l’afició rival. El jugador realitza aquesta celebració, normalment, quan ha rebut crítiques per part dels mitjans de comunicació i de l’afició de l’equip contrari, per demostrar, que està en bona forma i acabar amb els rumors sobre la seua mala situació. Per a finalitzar l’apartat del llenguatge no verbal, dins del bloc del llenguatge visual, també hem destacat elements com els tifos i les pancartes i les bufandes i el maquillatge. Tots aquests elements tenen la mateixa finalitat. S’utilitzen per a donar ànims a l’equip i motivar a l’afició local, i d’aquesta manera caldejar l’ambient de l’estadi. Aquests tifos i pancartes contenen missatges perquè els jugadors senten la calor de l’afició i que es motiven. Les bufandes i el maquillatge tenen la mateixa funció que els tifos i les pancartes, com ja hem comentat anteriorment. A més, amb aquests elements, l’afició, expressa el seu sentiment cap a l’equip i intentar animar a la resta d’aficionats d’eixe equip i als seus jugadors i entrenador.

3. Conclusió

Com hem pogut observar, el llenguatge futbolístic, de la mateixa manera que el futbol, està molt globalitzat i té una gran creativitat lingüística i emocional. No debades, aquestos fets ens haurien d’obligar a controlar i protegir el llenguatge davant contaminacions com l’entrada abusiva de termes estrangers, llenguatge bèl·lic i d’altres expressions que, de vegades, constituïxen un atemptat contra la llengua. Per concloure, podem afirmar que el futbol és un esport que mou una grandíssima quantitat de masses i que per açò mateix, el llenguatge del futbol, siga verbal o no verbal, s’ha