TREBALL INDIVIDUAL: LECTURA D’UN LLIBRE
El llibre el món volàtil de Francesc Torralba, té com a objectiu reflexionar sobre els diferents aspectes
que conformen el món volàtil en el qual vivim, i la societat líquida que el conforma.
El llibre parla sobre com la societat d'avui en dia només respon als inputs curts i concrets, i com
aquesta necessitat que tot sigui ràpid i sense interrupcions està fent que ens convertim en persones
impacients, intolerants i insensibles.
Com ens estem convertint en éssers accelerats, que només busquen tenir més seguidors a les xarxes,
i no s'esforcen a cuidar les relacions personals. El llibre reflexiona sobre com aquesta desconnexió del
món real, el que ens envolta, està fent que ens convertim en persones apàtiques.
El llibre acaba amb un bri d'esperança per a les futures generacions on demana que per a poder
canviar el món i deixar enrere aquesta societat líquida hem de treballar conjuntament els joves amb
els adults. La seva tesi és que cal combinar l'experiència dels més grans i ajuntar-la amb força de
voluntat i la indignació dels més joves, superant així les barreres de l'individualisme d'aquesta
societat accelerada i apàtica.
Aquest llibre el podem relacionar clarament amb diversos aspectes que hem treballat a classe com
són les preguntes i les preguntes existencials. A classe vàrem estar parlant sobre com l'ésser humà és
capaç de fer tota mena de preguntes. N'hi ha de caràcter més científic (efecte-causa), però també
n'hi ha de caràcter existencial (qui soc jo?, perquè estic aquí?). Vàrem veure que els humans durant
la història ens hem plantejat moltes preguntes científiques, però poques d'existencials. En el segle
XXI cada cop s'està veient més reflectida aquesta manca de preguntes existencials.
El llibre parla sobre com en el món en què vivim cada cop estem més aïllats. La comunicació, el debat
i la conversa, són un dels aspectes clau perquè sorgeixin preguntes existencials. Les preguntes
existencials surten de l'admiració i la contemplació, de la frustració de la desil·lusió, i de l'experiència
dels buits i la negativitat.
En el llibre, Francesc Torralba parla de com actualment ja no tenim referents, i que les persones que
idolatrem són personatges efímers que no es queden amb nosaltres sinó que venen i van. També
parla sobre la falsa felicitat en la qual vivim on no hi ha lloc per la frustració.
Diu el següent:
"Déu era l'origen i era la fi. La vida era un camí, un itinerarium Dei, un do de Déu i, a la vegada, un
pelegrinatge vers la vida eterna. La mort de Déu canvia radicalment la situació de l'ésser humà en el
món. Hi roman sense direccionalitat, però també sense agafador. No sap n'és el nord ni on és el sud,
descobreix què són el Bé i el Mal i què s'espera d'ell en aquest ample món." pg 51
Amb això podem veure perquè cada cop ens plantegem menys preguntes existencials. Com ho hem
de fer si ens estem convertint en persones absolutament submises i conformistes, que no veiem i no
volem veure més enllà de la nostra bombolla de confort?
Si volem relacionar el llibre amb la realitat que ens envolta, aquest ens porta a una ràpida reflexió a
través dels mitjans de comunicació. Només cal obrir les notícies per veure com es gestiona una crisi
de refugiats amb el fals argument de l'empatia i la solidaritat. Actualment, és més important tenir
una foto amb un infant absolutament traumatitzat, que proposar i/o aportar solucions a un conflicte
