Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Salut Mental, Profesor: Jordi Sabater, Carrera: Educació Social, Universidad: URL
Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones
1 / 12
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
1. Llegiu el següent cas:
en el seu cap i que habitualment es limiten a fer comentaris sobre els seus pensaments i accions. De vegades li donen consells o fins i tot instruccions, o introdueixen pensaments en la seva ment que sap que no són propis. No obstant això, a causa que la major part del temps aquestes instruccions són bastant raonables, no li generen gran malestar. En algunes ocasions les veus han estat desagradables, i ha hagut de “cridar-les a l'ordre”. La Sra. Antònia també explica que freqüentment nota estranyes sensacions en el seu cos, una mica d'electricitat, ones de radi o rajos invisibles, i llavors arriba a la conclusió que “ells” estan experimentant amb ella. Aquestes sensacions no s’han tornat particularment desagradables fins a les poques setmanes prèvies a l'arribada a l'hospital.
L'exploració física és normal. Els resultats de les anàlisis de sang estan dins dels límits de la normalitat, igual que totes les altres proves complementàries (un electroencefalograma i un nou escàner cerebral).
En el moment de l'alta és diagnosticada d'esquizofrènia paranoide, continuant el seu tractament en els serveis d'atenció comunitària.
(Cas presentat per la Dra. Elena Requena)
d’anormalitat.
Primer de tot seria convenient definir que és una conducta anormal. Una conducta és anormal quan presenta un grau de malestar personal, una amenaça de l’equilibri intern, una distorsió en la valoració de la realitat i una conducta incapacitant en la qual l’alteració psicològica fa referència a un comportament desorganitzat, allunyat del que seria d’esperar en el subjecte d’acord amb les seves circumstàncies
Els criteris d’anormalitat són:
mantenidors i protectors.
El model psicobiosocial esmenta que els diferents factors que lligats a una psicopatologia interactuen entre si, és a dir, no tenen una relació interdependent uns dels altres sinó que es retroalimenten.
ens trobem: vivim en la societat de la immediatesa i la rapidesa. Una societat on volem solucions rapides i eficaces sense efectes secundaris. A més a més, l’afany de superació i de autoexigència encara donen més empenta a demostrar que tots som els millors en allò que fem. Aquests fenòmens són els que ens fan anar sempre depressa, originant així trastorns com l’ansietat o la depressió, la no-acceptació de nosaltres mateixos, baixa autoestima…
Seguint amb aquesta idea de que la societat actual exigeix “ser els millors en allò que sabem fer”, hem de destacar també la potència dels estigmes: si es realitzen diagnòstics i es col·loca “l’etiqueta” a una persona per tenir aquell diagnòstic, es perd la individualitat i la personalització del cas a nivell de tractament i es passa a tenir un pensament genèric sobre la seva evolució. A més a més, cal sumar-li la probabilitat de que l’entorn d’aquella persona començaran a veure’l com l’etiqueta el marca.
Si es tracta de fer diferenciacions en els gèneres, les dones tenen més tendència a tenir trastorns psíquics com la depressió o l’ansietat, i els homes tenen més tendència a malalties de tipus físic. Com bé s’esmenta a l’article, hi ha un percentatge més alt de dones que es mediquen que d’homes als EUA, creant així una total dependència de medicaments i fàrmacs com antidepressius i ansiolítics: molts no es qüestionen si anar a un professional, intentar fer introspecció o canvis en la seva vida per tal de poc a poc superar la problemàtica, sinó que creuen que a través dels fàrmacs, un trastorn de salut mental es podrà controlar o inclús desaparèixer.
En relació al DSM i les seves critiques, cal tenir en compte que aquest sistema de classificació imposa certes creences i actituds occidentals sobre els trastorns mentals que acaben afectant a altres cultures. És a dir, el DSM-5 està basat en una cultura occidental i per tant, no seria adequat per fer un diagnòstic en una persona de cultura oriental, perquè tenen unes creences totalment diferents a les del món d’Occident.
Per últim, seria interessant pensar fins quin punt és útil realitzar un diagnòstic com el DSM-5 ja que per exemple, el protagonista de l’entrevista, esmenta que per la mort de la seva exdona se’l hauria de catalogar per tenir un trastorn depressiu greu; així com també se’l hauria de diagnosticar el síndrome del menjador compulsiu (perquè li agrada molt menjar) i el trastorn neurocognitiu menor (perquè alguna vegada oblida els noms de les persones)… És clar que hi ha casos amb certa problemàtica més greus que si necessiten ser analitzats i diagnosticats, però d’altres, caldria esbrinar fins quin punt és important categoritzar i analitzar “filant prim” les característiques vitals d’una persona i la seva conducta. Com bé explica l’Allen, els mamífers no es mediquen, simplement s’estimen i potser el que necessita la nostra societat que està una mica deshumanitzada: necessitem escoltar-nos més, comunicar-nos més i empatizar més.
3. A continuació es transcriuen els criteris diagnòstics del DSM-5 per a l’esquizofrènia:
Criterios diagnósticos para Esquizofrenia 295.90 (F20.9)
A.Dos (o más) de los síntomas siguientes, cada uno de ellos presente durante una parte significativa de tiempo durante un período de un mes (o menos si se trató con éxito). Al menos uno de ellos ha de ser (1), (2) o (3):
B. Durante una parte significativa de tiempo desde el inicio del trastorno, el nivel de funcionamento en uno o más ámbitos principales, como el trabajo, las relaciones interpersonales o el cuidado personal, està muy por debajo del nivel alcanzado antes del inicio (o cuando comienza en la infància o la adolescència, fracasa la consecución del nivel esperado de funcionamiento interpersonal, académico o laboral).
C. Los signos continuos del trastorno persistente durante un mínimo de seis meses. Este período de seis meses ha de influir al menos un mes de síntomas (o menos si se trató con éxito) que cumplan el Criterio A ( es decir, síntomas de fase activa) y puede influir períodes de síntomas prodrómicos o residuales. Durante estos períodes prodrómicos o residuales, los signos del trastorno se pueden manifestar únicamente por síntomas negativos o por dos o más síntomas enmerados en el Criterio A presentes de forma atenuada (p.ej. creencias extrañas, experiències perceptives inhabituales).
D. Se han descartado el trastorno esquizoafectivo y el trastorno depresivo o bipolar con características psicóticas porque 1) no se han producido episodios maníacos o depresivos mayores de forma concurrente con los síntomas de fase activa, o 2) si se han producido episodios del estado de ánimo durante los síntomas de fase activa, han estado presentes solo durante una mínima parte de la duración total de los períodos activo y residual de la enfermedad.
E. El trastorno no se puede atribuir a los efectos fisiológicos de una sustancia (p. Ej. Una droga o medicamento) o a otra afección médica.
F. Si existen antecedentes de un trastorno del espectro autista o de un trastorno de la comunicación de inicio de la infància, el diagnostico addicional de esquizofrènia se hace si los delirios o alucinaciones notables, además de los otros síntomas requerides para la esquizofrènia, también están presentes durante un mínimo de un mes (o menos si se trató con éxito).
3.1 Quins criteris són d’inclusió i quins són d’exclusió? 0 3 0 1 0 3 0 1
A més a més, no té cap comportament desorganitzat ni catatònic ni presenta abúlia o expressió emocional severament disminuïda. Tampoc té pèrdua de contacte amb la realitat ni bloquejos mentals. A més a més, l’Antònia té 69 anys, i no es diagnostica un primer episodi d’esquizofrènia passats els 60/65 anys.
interrelacionades entre si. La tipologia de causes biopsicosocials es divideix en factors predisposants, precipitants, mantenidors i protectors. En el cas de l’Antònia, el conjunt de factors interrelacionats entre si, han donat lloc al seu trastorn delirant, és a dir, l’origen del seu trastorn recau en la totalitat dels seus factors culturals, físics, socials i culturals, és a dir, factors que no son interns i seus, sinó externs.
No es una mala definició però podria ser més completa.
La psicopatologia és una ciència que estudia la ment i la conducta humana i es centra en aspectes desviats o anormals. Es tracta d’una ciència que es troba com a base d’algunes aplicacions en el camp de la salut mental, com pot ser la psicologia clínica i la psiquiatria. Les seves aportacions tenen una doble naturalesa, com augmentar els coneixements bàsics sobre el comportament humà i guien la pràctica clínica (prevenció, diagnòstic i intervenció). Com a disciplina bàsica que és, la psicopatologia busca establir lleis generals sobre les causes dels trastorns mentals tenint en compte que la seva metodologia és experimental.
