Un arquitecte medieval, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Un arquitecte medieval y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

PERE COMPTE, MESTRE MAJOR DE L'OBRA DE LA SEU DE TORTOSA!' JACOBO VIDAL FRANQUET? Resum: En aquest artícle es documenta Pere Compte com a mestre major de la Seu de Tortosa (1490), fet que es relaciona amb la promoció del protonotari apostólic Joan Girona i es compara amb la direcció de les obres de Pere Moragues, que tingué lloc un segle abans. D'altra banda, es proposa la hipótesi que sigui Pere Compte el responsable dej disseny de la capella del Roser de Pesmentat edifici. També $ apunta la possibilitat que fos Antoni Queralt el mestre encarregat de dirigir el día a dia de Pobra mentre Compte mera absent i es posa de manifest la importáncia que va poder tenir aquest mestre, especialment a Tortosa i a Lleida, a Pentorn del 1500, Finalment, es dóna notícia de la presencia daltres mestres importants a la Tortosa del canvi de segles, parallelament a la de Compte i Queralt al front de les obres de la Seu, Paraules clan: Arquitectura gótica, Escultura gótica, Pere Compte, Antoni Queralt, Catedral de Tortosa, Ciutat de Tortosa, Promoció artística Abstract: In this article Pere Compte is documented as a master of the Cathedral of Tortosa (1490), fact which is related to tie promotion of the apostolic protonotary Joan Girona, and is compared to the works of master Pere Moragues, a century before. On the other hand, hypothesis is set that Pere Compte be responsible for the design of the Chapel of the Rosary of the Catheácal. The possibility that Antoni Queralt was the actual responsible of the day-to-day works, while Compte was absent is also presented, which would go to show the importance of master Queralt, mainly in Tortosa and Lleida around the year 1500. Finally, news is put forward about the presence of other important masters in Tortosa at the changing of centuries, parallel to the activities of Compte and Queralt in the Cathedral. Keywords: Gothic architecture, Gothic sculpture, Pere Compte, Antoni Queralt, Cathedral of Tortosa, Tortosa, Artistic Promotion lA quest treball s'ha beneficiat d'una beca de formació de personal docent i investigador de la Generalitat de Catalunya i forma part del projecte de recerca El tardogótico en la producción artística de la Corona de Aragón: experiencias autóctonas e intercambios internacionales (BHA2002-03299), financat pel Minister de Ciencia y Tecnología. Agraeixo als doctors M. R. Terés, J, Domenge i E. Querol la revisió del text. “Becari del Departament d'Histdria de 1'Art, Facultat de Geografía i História, Universitat de Barcelona, Data de recepció de l'article: setembre de 2004. Data d'acceptació i versió final: gener 2005. «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp, 403-431.- ISSN 0066-5061 (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) 404 JACOBO VIDAL FRANQUET SUMARI 1. Introducció.- 2....per sa consuetut e voluntat inclinada a edificació e reparació de temples, sglésies, espitals... Notes sobre la promoció artística de Joan Girona.- 3. El mestratge de Pere Compte en el context de la promoció de Joan Girona.- 4. Arquitectura i escultura a Tortosa en el canvi de segles: una proposta. 1. INTRODUCCIÓ En els darrers cinc o sis anys, el coneixement que s'ha assolit sobre la história de la construcció medieval de la catedral de Tortosa supera amb escreix tot alló que donaven a contixer els estudis, d'altra banda importants, publicats fins el 1998. Així, les aportacions de Josep Alanya, basades en els fons documentals de 1'Arxiu de la Corona d'Aragó”, les de qui aixó subscriu, basades en els fons documentals de Arxiu Históric Comarcal de les Terres de P'Ebre*, i, sobretot, les de Victória Almuni, basades especialment en la informació continguda en els fons de |” Arxiu Capitular de Tortosa”, han deixat 3], ALANYA, Notícia de la Seu i Capítol de Tortosa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (segles XIV-XV), “Anuario de Estudios Medievales”, 28 (1998), pp. 567-618. “J, VIDAL, Notes sobre la coniribució municipal a Vobra de la Seu de Tortosa (ca. 1406- 1455), “Recerca”, 6 (2002), pp. 151-196. SV, ALMUNL, Pere de Moragues, mestre major de la Seu de Tortosa, “Anuario de Estudios Medievales”, 30/1 (2000), pp. 423-449; V. ALMUNI, La catedral de Tortosa, A. PLADEVALL (director), L'art gótic a Catalunya. Arquitectura, 1. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos, 1, Barcelona, 2002, pp. 325-345; Y. ALMUNI, La construcción medieval de la catedral de Tortosa según los libros de fábrica. La obra del presbiterio (1346-1441), E. MIRA ¡ A. ZARAGOZÁ, Una arquitectura gótica mediterránea, 1, Valencia, 2003, pp. 85-98. Almuni va llegir la seua tesi doctoral sobre la construcció medieval de la Seu de Tortosa durant el mes de maig de 2003; malauradament, a hora d'escriure aquest article (desembre de 2003), el seu estudi encara no és consultable: lógicament, perd, no pot diferir en els treis básics de les síntesis presentados ales dues darreres publicacions citades, aparegudes en paral-lel a la lectura de la tesi. 'el que fa a altres treballs de la mateixa autora, val a dir que, en general, han quedat superats per les seues mateixes aportacions, i són referenciats a les publicacions citades en aquesta nota. Cfr. si de cas, la publicació de la seua tesi de licenciatura: V. ALMUNI, £'obra de la Seu de Tortosa (1345-1441), Tortosa, 1991, i, per a una rápida síntesi sobre el procés constructiu de l'edifici, Y. ALMUNIiJ, LLuís, Sancta Maria Dertosae. Catedral de Tortosa. Guia histórica i descriptiva, Tortosa, 2000. Relacionada, en un cert sentit, amb la tesi docioral de Vicrória Almuni, i pel que fa a problemes estrictament técnics (arquitectónics) de la eapcalera, es pot consultar la tesi de J. Luuls, Geometría A diseño medieval en la catedral de Tortosa. La catedral no construida, Barcelona, 2002 (UIC). «Anuario de Estudios Medievales». 35/1 (2005), pp. 403-431.+ ISSN 0066-5061. (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) 406 JACOBO VIDAL FRANQUET De la mateixa manera, cal precisar personalitats, responsabilitats 1 relacions i, encara més, omplir els diversos buits que els estudis publicats fins avui encara no han pogut emplenar. La intenció d'aquest treball és precisa- ment aquesta: afegir a la llista de mestres majors de la catedral de Tortosa actius a 1'Edat Mitjana el nom de Pere Compte!", que va ser, possiblement, Varquitecte més important de la Corona a la fi del segle XV. 2. ...PER SA CONSUETUT E VOLUNTAT INCLINADA A EDIFICACIÓ E REPARACIÓ DE TEMPLES, SGLÉSIES, ESPITALS. ... NOTES SOBRE LA PROMOCIÓ ARTÍSTICA DE JOAN GIRONA Les obres de la Seu de Tortosa, que havien tingut una important empenta entre 1375 i 1441 (amb ocasionals interrupcions), i que havien continuat endavant, amb alts i baixos, fins Pany 1464, aproximadament les dates, van patir una important aturada vers els anys centrals de la segona meitat del segle XV. La raó d'aquesta inactivitat, segons comenta l'esborrany d'una missiva enviada pel Capítol a Joan Girona el dia tres de juliol de 1483, Corona durant els segles del gútic, cfr. T. GLICK, Regadío y sociedad en la Valencia medieval: del Cenia al Segura, Valencia, 1988, passim; A. ZARAGOZA, Juegos matemáticos; aplicaciones geométricas de los maestros del gótico en el episodio valenciano, 3. YARZA i F. FITÉ (editors), Lartista-artesá medieval, pp. 183-210). De l'altra banda, s'ha de valorar que el retaule major de la catedral, no tant pel document de 1351 on s'acordava construir-lo com per l'estil de l'escultura i de la pintura, possiblement hagi de ser datat uns anys abans del 1375-1376 (sobre aquesta darrera qúestió cfr. el treball ja citat de Pere Beseran i R. ALCOY, Tortosa i l'experiéncia tatiana: les portes pintades del reraule de la Mare de Déu de I'Estrella, “Recerca”, 7 (2003), pp. 9-68). WA causa de la importáncia de la seua activitat, hi ha una ámplia bibliografia que, directament o indirecta, es refereix a Pere Compte. Tanmateix, i pel que jo sé, no hi ha publicada, encara, una obra específicament dedicada al conjunt del treball d'aquest important mestre. Cfr. entre altres J. SANCHIS SIVERA, Maestros de obras y lapicidas valencianos en la Edad Media, “Archivo de Arte Valenciano”, 1925, pp, 23-52 EAN L. BATLLE, Documents per a la biografía i obres dels artistes gironins Francesc Artau i Pere Compte, “Miscellánia homenatge a J. Puig i Cadafalci”, 1, Barcelona, 1947-1951, pp. 139-147; J. M. DoÑaTE SEBASTIA, Retrato arqueológico de una iglesia desaparecida. La parroquial de San Jaime de Villareal, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, LVII (1981), pp. 117-153; M. CARCEL ORTÍ, Vida y urbanismo en la Valencia del siglo XV, “Miscel-lánia de textos medievals”, 6 (1992), pp. 255-644 (docs. 1596, 1600, 1602); A. ZARAGOZÁ, El arte de corte de piedras en la arquitectura valenciana del cuatrocientos: Pere Compte y su círculo, El Mediterráneo y el arte español. “Actas del XI congreso del CEHA”, Valencia, 1996, pp. 71-79; A. ZARAGOZA, Juegos matemáticos; A. ZARAGOZÁ, Arquitectura gótica valenciana, Valencia, 2000, pp. 161-183; 3, F. Pi APARIC1i FE. PONS, La construcción de un puente en el camino real de Barcelona (Vila-real, 1486-1509): aportación a la obra del Mestre d'obres Pere Compte, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, LXX VIII, 1-1 (2002), pp. 197-212; A. ZARAGOZÁ, Arquitecturas del gótico mediterráneo, E. MIRA i A. ZARAGOZA, Una arquitectura gótica mediterránea, 1, Valencia, 2003, pp. 105-192. «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp. 403-431.- I55N D066-5061 (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) PERE COMPTE, MESTRE MAJOR DE LA SEU DE TORTOSA 407 van ser los detriments que tota esta sglésia ha rebut per les greus congoxes e calamitats de la guerra e per la exbursació feta per la redempció dels credits e obligacions que han procehit de la compra de Calaceyi** o, com diu un altre document, en aquest cas datat l'any 1489, la malignitat del temps, guerres, turbacions e affticcions dels pobles de la dita ciutat”. En definitiva, problemes de finangament causats per la guerra civil catalana i per la citada compra de Calaceit, peró possiblement en aquesta aturada de les obres també hi va influir la crisi económica de la ciutat, que arrenca durant la decada de 1450 ¡ que, evidentment, s'agreuja amb la guerra i durant la postguerra”. Finalment, va redrecar aquesta situació —per a les obres de la Seu i, també, per a altres obres de la ciutat— l'esmentat Joan Girona, protonotari papal i secretari de la cancelleria apostólica, personatge de biografía encara obscura a qui diversos erudits locals, a causa d'un simple error d'impremta, han fet viure a la Roma del segle XVI i a Espanya de Felip IL, fins al punt de datar el seu sepulere monumental vers l'any 1600. Des de la seua situació privilegiada, un cop mort el bisbe i cardenal Ot de Montcada (1473), que en alguna ocasió havia posat entrebanes a la bona marxa de les obres de la Seu'*, ¡ nomenat bisbe amb només 20 anys Alfons d'Aragó (1475), Joan Girona va jugar el paper que no van acomplir aquests %Arúu Diocesá de Tortosa (ADTO), caixa 4, núm, 34. "Arxiu Capitular de Tortosa (ACTO), Jaume Terga, 9, s/f. BSobre la guerra civil catalana a Tortosa (1462-1466), cfr. A. CURTO, La Guerra contra Joan 1 a les Terres de l'Ebre, “Recerca”, 6 (2002), pp. 9-42. Sobre la compra de Calaceit, cfr. E NDIELLA, Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite, Alcañiz, 1896, pp. 1151. *L'error d'impremía apareix en el volum II dels Anales d'O'Callaghan (R, O'CALLAGHAN, Anales de Tortosa, TI, Tortosa, 1888, pp. 63-65). No apareix, peró, en la reedició de l'article afegida al citar La catedral de Tortosa, pp. 160-162. Més coneguts i consuitats els Anales que La catedral, erudits locals del prestigi de Federico Pastor ¡Lluís (E, PASTOR, Narraciones toriosinas, Tortosa, 1901, pp. 269-220); en aquest cas cal dir que aquest llibre de Pastor i Lluís va aparéixer abans que La catedral de Tortosa d'O'Callaghan) o Enrique Bayerri (E, BAYERRI, Historia de Tortosa y sn comarca, VIII, Tortosa, 1960, p. 494) convertiren aques! error d'impremta en un error més greu que, com hem dit, culminá amb la datació del seu sepulcre monumental, per part de Ramon Miravall, vers l'any 1600 (cfr. R. MIRAVALL, Necrópolis, sepuliures i inhumacions a Tortosa, Tortosa, 1986, p. 92; R. MIRAVALL, Corpus epigráfic dertosense, Bellaterra, 1995 (tesi doctoral. UAB), publica! a Barcelona, 2003, pp. 928:332). BCfr. J. VIDAL, Notes, passim, En diversos moments del seu extens episcopat, que s'allarga $8 anys (1415-1473), el bisbe Montcada tingué ben poc interés en veure Acabados les obres de la seua catedral j consta que en diverses ocasions, fins i tot, desviá recursos de les obres per a la construcció de les séquies de l'Assut, que havien de servir per a regar camps que estaven sota la seua directa jurisdicció. Tanmateix, se sap que, en altres moments, col laborá activament amb la ciutat j amb el Capítol en el financament de les obres. Sobre aquest darrer tema, cfr. Y ALMUNI, La catedral, p. 336. «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp. 403-431.- ISSN 0066-5061. (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) PERE COMPTE, MESTRE MAJOR DE LA SEU DE TORTOSA 409 1. En un primer moment —que podem situar vers l'any 1480— el protonotari apostólic va proposar al Capítol de la Seu la possibilitat de financar una nova campanya constructiva del temple, amb algunes condicions, o, en tot cas, el Capítol li demana al clergue de la cambra apostólica que financés les obres, i aquest acceptá l'oferiment peró amb certes condicions. 2. Després, i com ja hem dit, el 3 de juliol de 1483 els capitulars tortosins van enviar a Joan Girona una lletra, segurament redactada com a disculpa per la seua demora en contestar la proposta de subvenció feta pel protonotari apostólic. En aquesta carta (o en el seu esborrany, que és alló que coneixem) s'afirma que continuar la construcció de la Seu és una obra molt necessária per resolidar lo cap fet de la fábrica, perillosament posar a Vimperi del gran vent'”. Els canonges també escriuen: qué podem donchs dir si no que acceptam la oferta en nom de aquella regina, Mare del Redemptor, sots la invocació de la qual és fundada esta sglésia, la qual oferta munta a XXXX o L mil sous” per temps de quatre anys, i que voldrien poder complir la condició de despendre lo quart demanat, segons se distribuirá per part vostra, peró afegeixen que no-ns és en deguna manera possible. Enlloc d'aixó manifesten que despendrem e darem quiscun any del quadrieni dos milia sous. Darem, axí matex feffectual] diligencia e obra de exigir [...] de les rectories de la dibcesi i prometen que si al cap del quadrieni, despesa la pecúnia vostra offerta, fins a cinquanta milia sous, e despesa la má del vostre adjutori e del ques porá exigir de les annates e de les altres [coses] ques poran applicar, Varchada*! no era complida, lavors acabarem aquella a comunes despeses 1No era exagerada aquesta preocupació del Capítol. No cal fer, aquí, un resum de les desgrácies que el vent ha causat a la cintat i el scu terme al llarg de la história, algunes de les juals estan perfectament documentades des de ("Edat Mitjana, peró cal remarcar que possiblement Vany 1483 encara es tingués memoria de la caiguda de dues arcades de la loa durant un temporal de vent l'any 1371 (Arxiu Históric Comarcal de les Terres de 'Ebre (AHCTE). Fons de l'Ajuntament de Tortosa. Llibre d'obres públiques, 14, fol. 46 r). D'altra banda, cal comentar que la necessitat de donar fermetat al Ea de la Seu va ser contemplada pel Capítol des de la lecada de 1460 (J.- VIDAL, Notes, p. 175). “Com després vcurem, finalment la quantitat aportada per Joan Girona no va ser de cinquanta mil sous, sinó de quaranta mil. Probablement aix9 fou degut a la incapacitat del Capítol d'aportar els recursos económics demanats pel protonotari apostólic. MArchada significa, en aquest context, tram de la nau; es tracta, concretament, del primer construit després de l'acabament de la capcalera, amb una activitat important entre els anys 1449- 1455, moment en qué s'aixecá la capella de sant Miquel, sota el mestratge de Joan de Xulbi. La clau de volta del sector central d'aquest primer tram va col-locar-se l'any 1496. «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp. 403-431. I55N 0066-5061. (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) 410 JACOBO VIDAL FRANQUET nostres, continuant la obra sens levar-ne la má per [enpar] la vergonya de la imperfecció e per relevar la obra de perilf?. 3. Sembla que en aquesta ocasió Joan Jordá (en nom de Joan Girona) i el Capítol de la Seu no van posar-se d'acord. Tanmateix, l'any 1486 el Capítol va decidir tornar a posar en marxa Pactivitat de la fabrica”, Malgrat aquesta resotució, pero, les dificultats financeres van continuar i feien difícil la conclusió de les obres, en aquell moment consistents a acabar el primer tram de la nau. 4. Finalment, el 27 de novembre de 1489, tres anys després de reiniciades les obres, el Capítol de la Seu, d'una banda, i Joan Jordá en nom de Joan Girona, de Valtra, van signar una concórdia per a la continuació de les obres”*, el contingut de la qual, en part, í completat per altres documents posteriors a aquesta data, ja havia estat donat a contixer per O'Callaghan i Almuni”. Segons aquesta capitulació, Joan Girona oferia al Capítol de la Seu, en quatre anys, la quantitat de quaranta mil sous per fer les obres necessáries per acabar el primer tram de la nau i, especialment, per fer les obres de la que amb els anys será la capella del Roser. Segons diu el document, es pactava: ... ajudant la divina clemencia, no cessar fins a complida perfectió de huna arcada e capella que se continua ab lo cap de dita sglésia e capella de Sent Miquel, per a fabrica de ta qual arcada e capella to dit micer Johan Girona, mogut de piadossa caritat, axí per ésser natural de la present ciutat com per sa consuetut e voluntat inclinada a edificació e reparació de temples, sglésies, espitals e specialment en sufragi e salut de la ánima sua, de sos parents benfactós, ha offert donar en e per la fábrica de dita arcada e capella, e segons ab tenor dels presents capítols offerex e dóna a la fabrica de dita arcada e capella quaranta milia sous moneda corrent en Tortosa, .. En primer lloc, cal tenir en compte que el text d'aquesta avinenga posa de manifest la consuetut e voluntat inclinada a edificació e reparació de PADTOo, caixa 4, núm. 34. BY. ALMUNI, La catedral, p. 342. En aquest sentit hem d'entendre la venda d'un censal mort q fa Gil de Coves, prevere, procurador de la fábrica de la Seu, el mes de juliol de 1486. Cfr. HCTE. Fons Notarial de Tortosa (secció histórica), Signatura 1230 (Joan Homedes), fol. 83 v-84 r. Segons Matamoros (1, MATAMOROS, La catedral, p. 119) tarabé hi hagué en aquest moment una important aportació per a la continuació de la fAbrica de Miquel Terca. “ACTO, Jaume Terca, 9, s/f. WR. O'CALLAGHAN, Ánales, pp. 63-65; R. O'CALLAGHAN, La catedral, pp. 160-162; V. ALMUNI, La catedral, p. 342, «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp. 403-431.- ISSN 0066-5061 (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) 412 JACOBO VIDAL FRANQUET obra, docentes lliures, en axí que lo primer any en dita fábrica se ajen a despendre fins en sis-centes lliures. E agó per les moltes se han a fer en instaurar, introduhir e metre en camí la dita obra, E aprés, lo segorl' any, e d'aquí avant, fins ésser despessos e acabats e expossats en dita obra los dits sexanta millia sous per lo dit micer Johan Girona? dels diners per ell dessús offerts se aje a exposar en dita obra quiscun any, vivint lo dit micer Johan et non ultra, docentes liures, e per lo dit venerable Capítol cent liures, en axí que la dita obra, en la forma e despessa dessús dita comenga- da, se prosseguesca ab despesa annual de trecentes lliures, go és, docentes Miures per lo dit micer Jerona, e ell vivint donadores, e cent Jliures per lo dit honorable Capítol, fins a ésser despesses les dites tres milia lliures, la qual obra se aja continuar sens intermissió alguna, e per go fer lo dit reverent micer Johan Girona puxa compellir al dit venerable Capítol, si en dita prossegució era remís, et viceversa, lo dit venerable Capítol al dit micer Johan Girona, de sa vida, com és dif”. Agó empero, entés*, declarat € ajustat'* que lo dit Johan Girona, ho son procurador, no aga a metre ne despendre res de dites quantitats fins e tro a tant se vega per speriéncia e clarament d'on han a eíxir les pecúnies o sumes que dit Capítol ha a metre en dita hobra, e sien en comptants, promptes e aparelades... També s'especificava clarament on havia d'ésser construida aquesta nova capella, ¡ de qui en seria la titularitat: Item, és concordat entre les dites parts que la capella que novament será feta en la dita obra, contigua a la capella de Sancta Catherina*, que sia entitolada de nom e armes del dit micer Girona, e sia dell e deis seus. Ultra els beneficis espirituals a llarg termini que la seua munificéncia havia de reportar-li, Girona esperava rebre a canvi d'aquesta important injecció económica a les obres de la Seu alguns beneficis espirituals i materials immediats. I, així, el document continua tractant sobre solemnes aniversaris assegurats damunt la mensa capitular i sobre la unió de la rectoria USegueix s, ratllat. de sa vida, com és dit, interlineat. BSegueix e, ratilat. Me ajustat, interlineat. *La capella de Santa Caterina, sufragada pel canonge Joan Amargós, ardiaca major i vicari general del bisbat, és la darrera de les capelles radials construides a la capcalera de la Seu (és a dir, es troba en el sector meridional de Pedifici). L'any 1435 va ser-li encarregat l'acabament d'un retaule a Jaume Serra per ornar-la, Cír. Y, EIXARCH, Un retaule quatrecentista per a la nostra catedral, “Nous ColJoquis”, 1 (1998), pp. 25-34. «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp. 403-431.- ISSN 0066-5061. (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) PERE COMPTE, MESTRE MAJOR DE LA SEU DE TORTOSA 413 de Vila Real, de voluntat del dit micer Johan Girona, fahedora a la mensa capitular, e altres cosses en los dits capítols infrasegiients designades e specificades. No s'esmenta en aquesta concordia —sí, en canvi, en la lletra del 3-7-1483— el magnífic sepulcre monumental que va construir-se a la capella, el qual, segons Almuni, va ser “la segona de les condicions fixades” per Girona per tal de donar la seua subvenció a les obres de la Sew”. Evident- ment, peró, aquest va ser un dels máxims beneficis que Girona va treure de la seua inversió, i, de fet, el que 'ha fet passar a la posteritat. 3. EL MESTRATGE DE PERE COMPTE EN EL CONTEXT DE LA PROMOCIÓ DE JOAN GIRONA Tot just abans de signada la capitulació entre el Capítol de la Seu i Joan Girona, al novembre de l'any 1489, el mestre de 'obra de la Seu, Pere Piquer”, havia estat rellevat del seu cárrec per segona i definitiva vegada. Segons comenta Almuni*, de Pestiu d'aquest any es conserva una deliberació capitular en qué els canonges demostren la seua discrepáncia vers l'actuació del mestre, especialment pel que fa a la gestió financera de Pobra. Les diferéncies entre el mestre i els seus clients van arribar a ser tan grans que, en aquest moment, Piquer va ser rellevat per primer cop del seu cárrec i va ser contractat com a nou mestre major de la catedral Antoni Taix, el qual ja s'havia fet cárrec de les obres de la libreria i de Parxiu, i té documentada una extensa activitat a la ciutat al llarg de tota la segona meitat del segle. Piquer, perú, va queixar-se de la decisió, i, potser a causa d'un hipotétic pes dintre Poligarquia local”, va ser readmés en el cárrec, per a ser immediatament relleyat de forma definitiva. El seu successor, segons Almuni, va ser novament Antoni Taix. 36V_ ALMUNI, La catedral, p. 342. "Probablement aquest mestre va ocupar el cárrec ja a l'inici, o molt poc després de Pinici, de la nova empenta constructiva de Ja catedral, ja que en un document notarial del mes de maig de 1487, consta que Pere Piquer és mestre d'aquesta fábrica (AC'To. Jaume Terga, 11. s/f). 38 ALMUNI, La catedral, p. 342. “Cal tenir en compte, per exemple, que estava associat amb el notari Joan d' Aldana en els seus negocis ramaders, Cfr. AHCTE. Fons Notarial de Tortosa (secció histórica), Signatura 1234 Goan Homedes), fals. (46 1) i ss (11-4-1489). «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2003), pp. 403-431.- ISSN 0066-5061. (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) PERE COMPTE, MESTRE MAJOR DE LA SEU DE TORTOSA 415 maestre si al dit mestre Compte plaurá, ultra los dits quatre sous. E si la persona que donará, vista e experimentada, no plaurá als dits venerable Capítol e an Johan Jordá, en dit nom, que ne haja dar altra, e altra e tantes fins que lo dit Capítol e procurador del dit micer Johan Gerona ne sien contents. Item, és concordat que lo dit mestre Compte sia tengut vesitar e venir a la present ciutat per regonéxer la fábrica de la dita sglésia/ quiscun any tres veguades, go és, de quatre en quatre mesos, e aturar quiscuna veguada tant guant mester será [e la obra o requirá). E si als dits venerable Capítol e procurador desús dits era víst que ell fos ací mester, e per go le scriurá que vingués a la present ciutat, tots temps que li será serit sia tengut de venir e provehir en lo gue occorrerá a causa de la dita fábrica, ultra les dites tres veguades ordináries. E més, és concordat que si per causa de la persona que lo dit mestre Compte donará e deputará en loch seu la fábrica de la dita sglésia tenia defecta, confusió o incompetencia alguna, axí en la [prosecucióf? com en la firmitat de aquella, a coneguda de maestres experts (...) elegidors, que lo dit mestre Compte, a ses despeses, aja lo tal defecte e dan reparar e reformar. E més, és concordat que lo dit mestre Compte sia tengut venir, complir e servar les dites cosses, a pena de cent liures, e ultra la dita pena sia facultat dels dits Capítol e procurador de micer Johan Gerona de provehir-hi a tota despesa de aquell, per via de altre mestre e detenció de porció e [altres], a tota utilitat de la sglésia. E lo dit Capítol e procurador del dit micer Johan Gerona, fent dit mestre Compte e complint les dites coses, sia tengut servar los dits capítols sots la dita pena. A la vista d'aquest contracte, cal concloure que amb la pecúnia de Joan Girona i, per tant, amb el finangament de les obres assegurat, cosa que no succeía d'una forma evident des del període 1375-1441, en qué es completa una capgalera que tot just havia estat iniciada el 1347, el Capítol oblida les solucions de circumstáncies que havia emprat, especialment, des de Pany 1459, quan va ser nomenat mestre major Pere Garcó, nomenament que, al meu entendre, va estar marcat en gran mesura per la necessitat d'estalvi económic*, Des d'aquest any 1459, com anota Almuni, va emprar-se en la *prosecuciól, imerlincat. “Y. ALMUNI (La catedral, p. 338) apunta que l'any 1459, malgrat que s"havia nomenat mestre de la Seu Pere de Camps, Pere Gargó, que havia estat actiu a lobra des del 1450, possiblement fes una oferta económica atractiva als ulls del Capítol, raó per la qual va donar-se-l «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp. 463-631.- ISSN 0066-S061.. (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) 416 JACOBO VIDAL FRANQUET contractació de mestres de la Seu un sistema mixt de treball a estall, que no sS'havia utilitzat anteriorment, i de contractació jornalera, que era la tradicio- nalment pactada amb el mestre major*. Ara (1490), en canvi, la situació és semblant a la de l'any 1382, quan el problema no era tant poder continuar les obres amb el mínim cost possible, com continuar-les amb el millor mestre que es pogués trobar, Í aquest mestre era, Pany 1490, Pere Compte**, que, com posa de manifest el document, tenia a cárrec altres magisteris e obres [...] per la magestat del senyor rey, Capítol e ciutat de Valencia, és a dir, que estava treballant per a alguns dels clients més importants de P'época. Com acabo de dir, penso que entre la relació de Pere Moragues i la Seu”, d'una banda, i la relació de Pere Compte i la Seu, de Paltra, pot establir-se, mutatis mutandi, un clar paral:lelisme. Així, ambdós eren mestres (alta consideració i immens prestigi a la seua época. Ambdós eren mestres ligats a la monarquia i amb encárrecs pendents en el moment d'ésser nomenats mestres majors de la Seu de Tortosa (en el cas de Pere Moragues, per exemple, cal citar l'encárrec de diversos sepuleres de la monarquia a Saragossa; Pere Compte, entre moltes altres obres, s'ocupava de la construc- ció de la llotja de la ciutat de Valencia). Cap dels dos, com deixen ben clars els documents, tenia la més mínima intenció de romandre permanentment a peu d'obra. Per aix0 mateix ambdós van elegir una persona ábil e sufficientís- sima de la seua confianga que s'ocupés del dia a dia de la fábrica. En el cas de Moragues, sabem amb seguretat que va ser Joan de Mayni. En el cas de Compte, malauradament, no disposem de documentació explícita. Tanmateix, el fet que s'hagi documentat Antoni Queralt com a mestre de la Seu des del 1495%, sumat a la seua condició de mestre de la ciutat de Valéncia, com el llicéncia a Pere de Camps per tornar a Valencia, d'on sembla que era natural, Efectivament, aquesta hipdtesi la recolzen diversos documents en qué el mestre d”obres de la Seu (encara que les notícies d'arxiu no ho diuen, es tracta, segurament, de Pere Garcó), de Barcelona estant, entre el maig i el desembre de 1460, fa diverses ofertes al Consell de la Ciutat per continuar les obres de la catedral: en cadascuna d'aquestes ofertes Garcó rebaixa el cost que estima necessari per donar un nou impuls a la fábrica (Cfr. J. VIDAL, Notes, pp. 174-175). 45V, ALMUNI, La catedral, p. 339. “A banda d'aixd, cal tenir present la possibilitat que el mateix Girona hagués conegut el treball del mestre a Vila-real, on Compte trebalia diverses vegades i on Girona tingué diverses responsabilitats, com ara la de rector, malgrat que probablement no hi coincidiren taai. “Ctr. V. ALMUNI, Pere de Moragues, pp. 423-449. “En un acte notarial datat el 30 d'octubre de 1495 Antoni Queralt, citat ja com a mestre de la Seu, participa com a testimoni. Cfr. AHCTE, Fons Notarial de Tortosa (secció histórica), Signatura 1244 (Jaume Serra), fol. 91 r. Y. ALMUNi, La catedral, pp. 333, 342, el documenta des de Pany segient, 1496. En el fogarges de 1496 ¡ 1497, publicats per Josep Iglésies, apareix «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp, 403-431.- ISSN 0066-5061 (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) 418 JACOBO VIDAL FRANQUET d'acord amb el procurador del protonotari Joan Girona, podia recusar Telecció de mestre que fes Compte, que llavors estava obligat a elegir una altra persona per al cárrec, e tantes fins que lo dit Capítol e procurador del dit micer Johan Gerona ne sien contents. Finalment, cal dir que alló que sí sabem amb seguretat és que les obres van tenir una empenta efectiva en aquest moment, perque el 7 de maig de 1490 Arnau Provengal, canonge, ¡Joan Jordá, administradors de la fábrica de la Seu de Tortosa, van signar un compromís amb el sarraí de Flix Mahomat Burret, patró de carrava, perqué transportés pedra, riu avall, des de la pedrera fins a peu d'obra??, 4. ARQUITECTURA I ESCULTURA A TORTOSA EN EL CANVI DE SEGLES: UNA PROPOSTA La capella del Roser, com la resta de capelles dels segles- XV ¡ XVI de la nau de la catedral de Tortosa, presenta espai rectangular i arc d'accés apuntat de perfil rebaixat. Tanmateix, la seua estructura mostra dos trets que la singularitzen davant la resta de capelles. D'una banda, té dues petites rosasses de traceria senzilla que comuniquen arab el claustre (en aquest cas, cal dir que també la capetla que se li enfronta, la de Sant Miquel, actualment de Santa Anna o Sant Maure, té obertures a exterior). S*ha assenyalat que aquesta diferencia tal vegada va ser fruit d'un canvi de projecte o que “les finestres de les capelles del costat de l'absis volen fer referencia als creuers que molt sovint ocupen aquest sector de la nau”*, Més interessant que aquesta característica és, pero, la complexitat del cobriment de la capella, amb volta de creuria amb tercelets, cosa que multiplica les claus, decorades amb relleus de la Mare de Déu del Roser, sants i escuts del promotor. Aquesta diferéncia en el plantejament de la volta respecte a la resta de voltes de la nau de la catedral em fa pensar que fos Pere Compte el responsable del projecte, cosa que, en principi, semblen confirmar els documents: tant el que el fa mestre de la Seu a Pinici de la promoció de Joan Girona, com el que explicita que aquesta promoció estava especialment destinada a la construcció de huna arcada e capella que se continua ab lo cap ACTO. Jaume Terga, 9. s/f. %y, ALMUNI 4 J. LLuís, Sancta Maria Dertosae, p. 93. «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp. 403-431.- 155N 0066-5061 (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) PERE COMPTE, MESTRE MAJOR DE LA SEU DE TORTOSA 419 de dita sglésia e capella de Sent Miquel, és a dir, el primer tram de la nau amb la capella del Roser*, D'altra banda, cal tenir en consideració que, com darrerament s'ha estudiat i publicat a bastament, és a Valencia on d'una forma més decidida dins de la Corona d'Aragó es desenvoluparen, durant el segle XV, Pestereoto- mia, els “jocs matemátics” i les “aplicacions geométriques” al món de la construcció”, En aquest sentít, consta que els mestres capdavanters en aquest camp van ser Francesc Baldomar i Pere Compte, amb els seus cercles tespectius. Justament, s'ha assenyalat que per tal de rastrejar Pobra de Compte, especialment la no documentada, juntament amb Pús de nervis cordellats i cotumnes entorxades, un dels punts cíaus és Pexperimentació en les voltes. Tanmateix, i tenint present que es tracta d'una hipótesi, no es pot oblidar la figura, gairebé desconeguda peró destacada, d'Antoni Queralt, un dels quatre mestres pedrapiquers que apareíxen esmentats en els capítols del gremi de picapedrers de la ciutat de Valencia Pany 1495%, Perqué Queralt, probablement, és la persona que es va fer cárrec del dia a dia de Pobra de la Seu de Tortosa des de l'inici del mestratge de Pere Compte, al 1490, encara que segurament no ya romandre de manera continuada des d'aquest moment (o des del 1491, quan el trobem documentat a Tortosa) al front de les obres, de les quals era mestre major amb tota certesa l'any 1495. En aquest sentit cal apuntar que, com ja hem dit, aquest mateix any (1495) apareix citat als capítols d'un gremi de Valencia. A banda d'aixó, des del 1494 fins el 1513 Amb el coneixement de la presencia de Pere Compte al front de les obres de la Sen l'any 1490 crec que cal descartar la possibilitat que fossin els mestres tortostos Pere Piquer o Antoni Taix, que també exerciren el mestratge de la Seu en aquells anys (peró sembla que la seua activitat va transcórrer sempre amb problemes, o per breus espais de temps), els responsables del disseny d'aquesta volta. SPrenem les expressions “jocs matemátics” i “aplicacions geométriques” del tito! d'una ponencia presentada per A. Zaragozá al Congrés sobre l'Artista-artesá medieval a la Corona d'Aragó, que tingué lloc a Lleida l'any 1998, Cfr., especialment, A. ZARAGOZA, Arquitectura gótica valenciana, passim, amb diversa bibliograña, Cf amé F. MARÍAS, La arquitectura de la ciudad de Valencia en lo encruojjada del siglo XV: Lo medemo, lo antiguo $ lo romano, “Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (UAM)”, vol. XII (2000), pp. 25-38; M. GÓMEZ-FERRER, La arquitectura del XVI en Valencia. Del lenguaje a la romana al renacimiento pleno, Actes del 1, 1Fi 1 col loquis sobre art i cultura a Vépoca del Renaixement a la Corona d'Aragó, Tortosa, 2000, pp. 73-97; i supra, n. 10, “Cfr. M. FALOMIR, Arte en Valencia, 1472-1522, Valencia, 1996, pp. 534-537 (doc. 19). «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp. 403-431 .- ISSN 0066-5061 (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) PERE COMPTE, MESTRE MAJOR DE LA SEU DE TORTOSA 41 que actués paral-lelament o d'acord amb ells, altres elements existents a la catedral que han de correspondre a un període ca, 1490-1516%: 1. En primer lloc, un grup d'obres interessantíssimes que cal comptar entre els millors exemples d'escultura tardogótica de la Corona i que fa molt poc temps la professora Español ja va relacionar (no exactament atribuir) amb Ja figura d' Antoni Queralt i va agrupar entre elles*?: es tracta de les trones, del calvari popularment conegut com a Crist del Palan i de l'esmentat sepulcre monumental de Joan Girona. 2. En segon lloc, el també interessantíssim cancell d'alabastre amb escuts de la família Boteller i columnes entorxades* de la capella de Sant Pau (actualment, de la Pietat o del Sant Sepulcre), que no ha cridat mai lP'atenció de la crítica, peró que al meu entendre s'ha de sumar al primer grup d'obres esmentades, encara que aquest lligam no impliqui necessáriament una mateixa Tealització material (tampoc el primer grup d'obres esmentat és absolutament unitari). La relació la suggereix, a banda de la cronologia, la gran semblanga dels animals fantástics dels capitells d'aquestes columnes amb els gossos que flanquegen Pescut de la família Soldevila a la base del Crist del Palau, que és la mateixa heráldica que apareix a les trones. Aquests éssers fantástics i animals, de fet, també poden relacionar-se, encara que bastant més llunyana- ment, amb el que acompanya l'escut dels Soldevila a la trona de Pepístola 1 potser amb alguns dels que apareixen entre la decoració vegetal (la qual, alhora que algunes diferéncies, també presenta grans similituds en totes aquestes obres) del sepulcre del protonotari apostólic, concretament acompan- yant la inscripció funeraria en forma de llibre*. *Probablement, 'empenta constructiva endegada [E Capitol vers Fany 1486, recolzada per Joan Girona des del 1490 ¡ pels Soldevila des de ca, 1500, no va anar molt més enlla de 1516, any de la mort del bisbe Lluís Mercader, que va ser el darrer prelat tortosí en promoure les obres de la Seu fins a la segona meitat del segle XVI ADTo. caixa 15, n. 751. %F. EsPAÑOL, La escultura tardogótica en la Corona de Aragón, Actas del Congreso Internacional sobre Gil de Siloé y la Escultura de su época, Burgos, 2001, pp. 287-333 (326, 330-331), Aquestes obres, de fet, ja havien estat relacionades entre eiles, 1 amb l'escultura burgalesa del moment, per A. DURAN 1 3, AINAUD, Esculiura gótica. Ars Hispaniae, VII, Madrid, 1956, p. 254. *Formalment, cal relacionar aquestes columnes entorxades més aviat amb les de la llorja de Palma de Mallorca que no pas amb les de Valencia. “Malgrat que no n'he pogut realitzar una analisi acurada, no sembla, en canvi, que puguin relacionar-se directament amb aquestes obres les claus de volta i la resta d'escultura decorativa del sector de la capella del Roser, relleus de qualitat peró menys avancats, fins a cert punt més adotzenats. Les claus de volta podrien ser obra d'un altre taller, o menys important o més dedicar a l'arquitectura, probablement també present als capitells de la capella, actu a la Seu i potser també a la ciutal durant aquests anys. «Anuario de Estudios Medievales», 35/1 (2005), pp. 403-431,- IS5N 0066-5061. (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) 422 JACOBO VIDAL FRANQUET Pel que fa a tot aquest complicat assumpte, en un treball anterior la mateixa Francesca Español ja havia relacionat les trones de Tortosa (ca. 1500) amb uns fragments de Lleida (ca. 1441-1454)%, i la notícia del mestratge de Queralt en ambdós edificis li serveix per fer-lo responsable de P'arribada del model d'una a l'altra Seu. Com acabo de dir, estic completament d'acord amb aquesta autora quan escriu que a Queralt “no le correspondería la realización material” dels púlpits de Tortosa'*, qiestió que pot arribar a ser molt espinosa si no arribem a aconseguir una o diverses troballes documentals aclaridores, puix que, com ja he dit, el grup, a banda d'una gran unitat de conjunt, presenta diversitat de solucions particulars. En referéncia al sepulcre de Joan Girona, Francesca Español ha suggerit que sigui obra del mateix mestre que el del sepulcre de Parquebisbe Joan d'Aragó, de la catedral de Saragossa. També, perú, ha ressaltat la presencia de Hans Petit Monet com a mestre de la Seu de Tortosa des del 1514%. 1 en aquest punt cal dirigir la mirada, novament, vers el convent de Bellpuig i les novetats documentals que aporta Yeguas, perqué en aquesta obra, al costat d' Antoni Queralt i de Joan Llopis, hi apareix un Joan Petit que possiblement sigui el Joan Petit que dirigeix les obres de la Seu tortosina des del citat any 1514. Penso que cal relacionar aquest mestre amb Joan Sarnoto, mestre de la Seu, i amb Joan Petit/Joan Xico, actíu a les obres de 1'Assut a la década de 1520. Si aquesta hipotesi és correcta, cal afegir que el mestre era oriúind de París, no pas d'orígen alemany*. Peró a banda d'aquests noms, i tenint en compte que des d'antic s'ha assenyalat una forta influéncia de Vescultura que s'estava fent contem- porániament a Castella —concretament a Burgos— sobre el sepulcre i els púlpits*?, caldrá tenir ben present que en part (concretament en la part escultórica) aquestes podrien ser obres realitzades fora de la ciutat. SF. ESPAÑOL, Un púlpito gótico de la catedral de Lérida en la obra del escultor Jordi Safont, “Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar”, XL (1990), pp. 21-42. SF. EsPAÑOL, La escultura tardogótica, p. 326. %F, EspaÑoL, Un púlpito, p. 32 n. 56; F. EsPAÑOL, La escultura tardogótica, p. 330 n. 254. La primera notícia sobre el mestratge de Petit a Tortosa la dóna J, MATAMOROS, La catedral, p. 69, . 5), YEGUAS, Obres, p. 130. Sobre aquest assumpte i, en general, sobre les bres de la Seu a inicis del segle XVI, cfr. J. VIDAL, Assaig de panorama de les arts a la tortosa del Renaixe- ment, E. QUEROL ¡J. VIDAL, Cutrura i art a la Tortosa del Renaixement, Tortosa, 2005 (en premsa). %A. DURAN iJ. AINAUD, Escultura gótica, p. 254. Anuario de Fstudios Medievales», 35/1 (2003), pp. 403-431.- ISSN 0066-5061. (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http//estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc)