Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Regulación de la Homeostasis: Ingesta de Líquidos y Alimentos - Prof. Vicens, Apuntes de Psicobiología

El proceso de homeostasis, que implica el mantenimiento de un equilibrio químico y hidráulico en el organismo. Se abordan los mecanismos que detectan y corrigen desequilibrios en la ingesta de líquidos y alimentos, incluyendo la sensación de sed y la regulación de la ingesta por parte del sistema nervioso. Se describe el papel de los osmorreceptores, barorreceptores y la angiotensina en el mantenimiento del equilibrio hidrosalino y volémico.

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 07/01/2018

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

4.1

(19)

9 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT 1: HOMEÒSTASI
Ingesta de líquids i desequilibri hídric
La homeòstasi implica un estat d’equilibri pq totes les funcions bioquímiques
necessiten unes funcions determinades. Està continuament intercanviant.
Respecte a la ingesta de líquid: per detectar si hi ha una perdua d’equilibri
necessitarem mecanismes que detectin, corregeixen i mecanismos de sacietat.
Es produeix un desequilibri químic en l’organisme pq s’evapora aigua del nostre cos
(SED). Hi han dos tipus: la sed osmòtica (es porodueix per perdua de sal; hipertonicitat
a les cèl·Lules i es necessitarà aigua i es produeix per deshidratació cel·lular) i
volèmica (es produeix per reduir el volum de sang/solut).
Tipus de receptors: osmorreceptors (són neurones que detecten que elles mateixes
están deshidratant-se, són sensibles a la seva deshidratació cel·lular i envíen un
missatge neuroquímic/sinàptic. Un osmorreceptor quan detecta que està deshidratat
modifica la taxa de resposta), cèl·lules renals i barorreceptors (es troben localitzats a
les auricules del cor i detecten l’extensió d’elles; DETECTEN SED VOLÈMICA).
Mecanismos correctors de la set
En les cèl·lules renals s’activa el sistema renina-angiotensina que regula els nivells
d’aigua i sodi pq parlem de desequilibri que activa la renina (enzim que activa i
transforma l’angiotensina 1 2) L’angiotensina 2 produeix una retencio del sodi i atura
sobre l’escorça suprarrenal fent que augmenti l’aldoterona i es queda el sodi, actua
sobre la hipòfisi augmentatant la vasopresina/anti-diurètica, és a dir, retenció de líquid.
VOLEM RETENIR PER COMPENSAR EL DESEQUILIBRI. També contreu els vassos
sanguinis pq augmenti la pressió sanguinia. Les molècules faran efecte alla on hi hagi
un receptor específic per a ella.
Mecanismos neurals de la set:
Els osmorreceptors amb capacitat de detetar la set cel·lular es localitzen als òrgans
periventriculars (aquestes àrees es trobes al voltant dels ventricles perque aquí es on
podem trobar llocs on la barrerahematoencefalica deixa pasar coses). Aquesta
angiotensina II arriba als organs subfornicals + la info de la set osmótica arriba als
organs basculars d ela lamina terminal, aquestes estructures tenen connexions amb
estructures que inicien a conducta de beure (conducta motora). Arriba la info al nucli
del tracte solitari i s’activa la cta d’acció per reduir el desequilibri que shavia produit.
REPITE: el SN integra la info de la cta de beure i pren una decisió sobre com actuar.
Hi han 3 sistemes de detecció: osmorreceptors, baroreceptors i shdfbksd angiotensina.
L’angiotensina II va la info a l’organ subcortical, lamina terminal i auriculars. Totes
aquestes estructures conflueixen al nucli preoptic medià i aquest integra la info dels
desequilibris que es produeixen en l’orgnismes + la integracio de la resta de la info dels
altres sistemes motors será el que dóna lloc a la cta de beure.
Ingesta d’aliments i metabolisme energètic:
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Regulación de la Homeostasis: Ingesta de Líquidos y Alimentos - Prof. Vicens y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

UNITAT 1: HOMEÒSTASI

Ingesta de líquids i desequilibri hídric

La homeòstasi implica un estat d’equilibri pq totes les funcions bioquímiques necessiten unes funcions determinades. Està continuament intercanviant.

Respecte a la ingesta de líquid: per detectar si hi ha una perdua d’equilibri necessitarem mecanismes que detectin, corregeixen i mecanismos de sacietat.

Es produeix un desequilibri químic en l’organisme pq s’evapora aigua del nostre cos (SED). Hi han dos tipus: la sed osmòtica (es porodueix per perdua de sal; hipertonicitat a les cèl·Lules i es necessitarà aigua i es produeix per deshidratació cel·lular) i volèmica (es produeix per reduir el volum de sang/solut).

Tipus de receptors: osmorreceptors (són neurones que detecten que elles mateixes están deshidratant-se, són sensibles a la seva deshidratació cel·lular i envíen un missatge neuroquímic/sinàptic. Un osmorreceptor quan detecta que està deshidratat modifica la taxa de resposta), cèl·lules renals i barorreceptors (es troben localitzats a les auricules del cor i detecten l’extensió d’elles; DETECTEN SED VOLÈMICA).

Mecanismos correctors de la set

En les cèl·lules renals s’activa el sistema renina-angiotensina que regula els nivells d’aigua i sodi pq parlem de desequilibri que activa la renina (enzim que activa i transforma l’angiotensina 1 2) L’angiotensina 2 produeix una retencio del sodi i atura sobre l’escorça suprarrenal fent que augmenti l’aldoterona i es queda el sodi, actua sobre la hipòfisi augmentatant la vasopresina/anti-diurètica, és a dir, retenció de líquid. VOLEM RETENIR PER COMPENSAR EL DESEQUILIBRI. També contreu els vassos sanguinis pq augmenti la pressió sanguinia. Les molècules faran efecte alla on hi hagi un receptor específic per a ella.

Mecanismos neurals de la set:

Els osmorreceptors amb capacitat de detetar la set cel·lular es localitzen als òrgans periventriculars (aquestes àrees es trobes al voltant dels ventricles perque aquí es on podem trobar llocs on la barrerahematoencefalica deixa pasar coses). Aquesta angiotensina II arriba als organs subfornicals + la info de la set osmótica arriba als organs basculars d ela lamina terminal, aquestes estructures tenen connexions amb estructures que inicien a conducta de beure (conducta motora). Arriba la info al nucli del tracte solitari i s’activa la cta d’acció per reduir el desequilibri que shavia produit.

REPITE: el SN integra la info de la cta de beure i pren una decisió sobre com actuar. Hi han 3 sistemes de detecció: osmorreceptors, baroreceptors i shdfbksd angiotensina. L’angiotensina II va la info a l’organ subcortical, lamina terminal i auriculars. Totes aquestes estructures conflueixen al nucli preoptic medià i aquest integra la info dels desequilibris que es produeixen en l’orgnismes + la integracio de la resta de la info dels altres sistemes motors será el que dóna lloc a la cta de beure.

Ingesta d’aliments i metabolisme energètic:

Parlar de la ingesta d’aliments implica que el sistema estigui en fase d’absorció o dejuni. Quan ingerim un aliment els transformem en elements necessaris (glucosa, greixos (magatzem d’E) i aa, que son les principals fonts d’energia). Quan estem en fase d’absorció, digerim els aliments i els transformem en elements bàsics i utilitzem l’energia de la glucosa, però part de la glucosa la emmagatzem en curt termini (fetge) i llarg termini (greixos). Els greixos directament els emmagatzemem en forma de triglicèridsi els aa tb els emmagatzem. La glucosa la podem utilizar com a Font d’energia directament per al SN pq es el sistema que mñes energía consum. La retsa del cos tb utilitza energía i consumeix part de la glucosa. Diferencia entre com la consumeixen: el SN no necesita insulina per a que les neurones agafin i utilitzin la glucosa, en canvi, la resta d el’organisme necesita insulina per a que la glucosa entri dins de les cel·lules i sigui utilitzada. La insulina tb emmagatzema la glucosa. Glucosa en glucogen es un sucre complexe i la glucosa queda emmagatzemada en el fetge i quan l’organisme la necessiti la transformarà en glucosa. Quan estem menjant alta glucosa i insulina.

En fase de dejuni transforma el glucogen el glucosa mitjançant el glucagó.

En les cèl·lules grasses trobem els triglicèrids (cel. Compelxes) que es transformen en à. Grassos i glicerol pq es puguin utilizar per la resta de l’organisme. EL glicerol tb es pot transformar en glucosa.

Inici cta ingesta

En la ingesta influeixen factors ambientals i fisiològics estomacals i metabolics.

Estomacals: grelina: inicia la cta ingesta (depèn del contingut estomacal que tenim i no de la sang. Augmenta en dejú i està controlat per receptros que es troben en el duodé (primera part de l’intestí)).

Metabolics: la glucoprivació (privació de glucosa donada pel fetge i cervell a través del nervi vague que activa la cta de menjar per restituir el desquilibri) i lipoprivació (privacio de lípids a través del nervi vague que inicia la cta de menjar).

Mecanismes de sacietat (mecanismos que aturen la cta de ingesta)

La cta de ingesta té una peculiaritat i és que es deté abans que els nutrients que les cel necessiten arribin a aquestes.

Factors cefàlics:

Factors gàstrics: tenen a veure amb el volum dels aliments a l’estomag

Factors intestinals: cck (controla la quantitat d’aliment que arriba a l’intestí), supressió de la grelina, nervi vague i pyy (es segrega en proporció a la quantitat de calories que ingerim)

Factors hepàtics: es transmeten a través del nervi vague

Insulina: receptors al cervell

Teixit adipós: la leptina atura la ingesta d’aliments i controla el pes corporal (mantenim +- el nostre pes al llarg de la vida).

Mecanis mes llarg termini