¡Descarga Unitat 2. Modul 3 i 5 y más Ejercicios en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
MODUL 3. DESENVOLUPAMENT PSICOBIOLÒGIC
1. DESENVOLUPAMENT PRENATAL
A partir dels 4 mesos el fetus ja té percepcions tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva, el fetus reacciona movent-se bruscament davant sons intensos.
Els fenòmens psíquics es manifesten a través de la conducta , podem dir que emergeix quan apareixen els primers moviments (2 mesos). Els moviments fetals tenen una funció prospectiva , és a dir, són preparatoris de les activitats que portarà a terme un cop neixi. Segons la llei de funció anticipatòria, això és crucial per a la supervivència.
Entorn matern:
El fetus és un sistema obert.
Les mancances nutritives: poden afectar al desenvolupament del SN, i al creixement del fetus. Afecta en la producció d'hormones que hi contribueixen i redueix la eficàcia del sistema immunològic. Fumar: la nicotina és vasoconstrictora (redueix el diàmetre de la placenta). Provoca un dèficit d'O
- Juntament amb l'alcohol baixa la capacitat de reacció del S.I Ansietat i estrès: produeix fenòmens de vasoconstricció en l'intestí i la placenta. Afecta al fetus per via alimentària Tot i així els nens presenten recursos que permeten evitar el curs patològic algunes vegades. El nen no queda "marcat" de per vida pels dèficits que hagi pogut tenir. L'embaràs és com una "crisi en la vida" i depèn en gran mesura com s'han resolt problemes anteriors. Les mares tendeixen a seguir les mateixes pautes que havien seguit amb elles les seves mares
2. DESENVOLUPAMENT NEONATAL
Fase en la que el nounat posa a prova la capacitat d'adaptació. El part: És el pas de la relació biològica a la psicològica. La situació d'alletament és una expansió d'una funció biològica al camp psíquic. El contacte pell a pell té efectes sedants i d'equilibri psicològic.
La pràctica de posar al nounat sobre el cos de la mare porta beneficis psicològics: es produeix un intercanvi de senyals primerenques que desencadenen en la mare el complex de conductes de cria. El nounat està millor adaptat del que es creu, presenta moviments reflexos com la succió i la prensió. En els primers mesos desapareixen poc a poc. Neix amb els sentits desenvolupats per percebre el món, exerceix autocontrol sobre el seu estat i tenen alta sensibilitat a les senyals dels humans
3. DESENVOLUPAMENT PERCEPTIU
La percepció serveix per actuar sobre allò que es percep. És el pilar sobre el que es sustenta la resta de processos cognitius. La percepció i l'acció es complementen recíprocament formant un bucle de retroalimentació. El desenvolupament de la percepció està lligat a la maduració nerviosa i corporal. La percepció auditiva és la que millor està desenvolupada juntament amb la cinestètica i la olfactiva. La visual, en canvi, és més rudimentària. El gust i l'olfacte representen reaccions d'acceptació/rebuig el pas per la cultura o transforma en agradable/desagradable Hi ha un mecanisme innat en l'adquisició del llenguatge peculiar en la nostra espècie. Els nens discriminen més elements fònics dels que assumeix el llenguatge en el qual estan immersos. Quan tenen un any perden aquesta capacitat, i perceben els contrastos de la llengua pròpia.
- Apareixen les reaccions circulars primàries, és a dir, el nen repeteix molts cops la mateixa
activitat, centrada en el seu propi cos, per poder mantenir o descobrir un resultat que li resulta
interessant
- No hi ha cap tipus d'intencionalitat.
Descobriment de procediments (4-8):
- Apareix la intenció en les accions i amb això les reaccions circulars secundàries (porta d'entrada als actes intel·ligents). "El nen tracta de repetir el moviments que han donat lloc al resultat que ell vol" encara que encara no entén els mecanismes per poder complir el seu objectiu.
- El nen deixa de interessar-se només en el propi cos i s'interessa per allò que té al davant. La vista/oïda es coordinen amb les seves extremitats
Conducta intencional (8-12):
- coordina esquemes i els aplica a situacions noves.
- Distingeix entre els mitjans i els objectius de manera que pot complir les seves intencions.
- Neix la conducta intel·ligent. Comença a anticipar-se als esdeveniments (per exemple: plora quan la mare es gira, perquè sap que se'n va).
Descobriment per experimentació (12-18):
- Cada cop està més obert a l'entorn, busca novetat i fa experimentació activa. El nen temptejant inventa nous esquemes.
- És quan apareixen les reaccions circulars terciàries. Pot llençar 20 cops una joguina a terra canviant l'angle per observar què passa. Assimilació creixent = aprenentatge
Representació mental (18-24):
- Comença a entendre l'ús dels símbols mentals, ara la combinació d'esquemes la farà mentalment i els esquemes motors són substituïts per esquemes simbòlics. En aquest moment ja té noció de l'objecte, el temps, l'espai i la causalitat
La psicologia actual esta d’acord en que la representació mental apareix abans del sisè estadi. Piaget parteix de la idea que els petits no aprehenen directament els objectes com a objectes, quan els deixen de percebre és com si deixessin d’existir per ells. Les propietats dels objectes les van descobrint a través de l’activitat. En els dos primers estadis no els distingeixen, formen part del paisatge. Per concebre’ls com a tal han de saber desvincular-los de la situació. És en el cinquè estadi que adquireix independència del quadre l’objecte. Baillargeon va fer una sèrie d’experiments que contradeien la teoria de Piaget. Va demostrar que els nens tenen idea de que un objecte no deixa d’existir pel fet de desaparèixer momentàniament, que tenen idea que un objecte és una cosa sòlida i compacta i que quan s’aproxima altre objecte no pot ocupar el seu lloc. Totes dues proves són consistents, gran part del conflicte és conceptual i semàntic. Per Piaget la percepció infantil no és font de coneixement fins al final del període sensoriomotor, la concepció de l’objecte passa per la representació mental. Baillargeon creu que la falta de destresa dels nens per recuperar els objectes que s’amaguen es deu a la incapacitat d’organitzar seqüencialment els esquemes necessaris per aconseguir-ho.
6. SISTEMES DE REPRESENTACIÓ I ELS ORÍGENS DEL CONEIXEMENT
El coneixement es contrueix a partir de l’acció. Per Piaget, la primera forma de RM és la imatge mental, una còpia de l’objecte que és producte de la interiorització de la imitació.
Versió de la psicologia cognitiva:
Qualsevol forma de coneixement es una modalitat de RM (no només la imitació). A més distingeix
MODUL 5. DESENVOLUPAMENT COGNITIU DE 2 A 11 ANYS
1. DESENVOLUPAMENT COGNITIU EN NENS DE 2-7 ANYS (SEGONA INFÀNCIA)
Quan es apareix el llenguatge, apareix el pensament amb aquest.
La psicologia sosté que el principi d'un domini cognitiu genèric, com el que proposa Piaget, és insostenible. L'especificitat i el temps del desenvolupament cognitius es donen dins de cada domini (constructe que representa el funcionament de la ment, integra diversos mòduls). Hi ha una connexió entre aquests dominis, on cada un es posa en marxa en el moment oportú.
Segons Piaget... en aquest període (preoperacional) el nen està impregnat d'egocentrisme. No tenen consciència del jo, per això no entenen el que és tenir un punt de vista propi i creuen que tothom pensa igual. L'assimilació que es produeix és molt intensa però deforma la realitat perquè està centrat en si mateix. El nen no coordina els seus esquemes mentals amb les idees de l'interlocutor. Això és deu perquè el nen en aquest període encara no es considera social, un cop és capaç d'intercanviar idees a través del llenguatge si que ho serà. En el moment que perceb els conflictes entre els seus punts de vista i els dels altres, s'alliberarà de l'egocentrisme i serà capaç de participar en la vida interior de l'altre. La intel·ligència a la qual és refereix Piaget però, és la lògica.
Margaret Donaldson va demostrar que el nen realment si és capaç de posar-se en el lloc de l'altre (no es tant egoista com diu Piaget) sempre i quan la formulació del problema s'adapti a les seves experiències. Les RM no són entitats genèriques sinó que tenen una especificitat segons els dominis de l'activitat mental (motor, lingüístic,espacial, numèric..).
Redescripció de les RM, hi ha 4 fases: Fase 1 : hi ha representacions implícites de tipus d'acció sensoriomotora (miniprogrames d'acció aïllats). Fase 2: les RM es tornen explícites. Permet reelaborar el coneixement propi. Fase 3: RM explícites conscients gràcies al llenguatge intern Fase 4: RM explícits enunciables a través del llenguatge
- DESENVOLUPAMENT COGNITIU DE 7-12 ANYS (OPERACIONS CONCRETES)
Segons Piaget... es produeix una nova modalitat d'actuar mentalment: a través de les operacions
concretes, que permetrà que el nen classifiqui i mesuri. La ment incorpora l'esquema de
reversibilitat, que és la capacitat de concebre una acció i simultàniament la contrària. Resultat de
la maduració del pensament intuïtiu. També compren les operacions aritmètiques.
Les teories del processament de la informació
La psicologia cognitiva deixa de banda les estructures mentals i se centra en el funcionament.
versió forta: Newell i Simon. Inspirada en la metàfora de l'ordinador. Assumeix un caràcter computacional de la ment, descriu la resolució de problemes en forma de programes que qualsevol mecanisme aplica per processar i codificar la informació. versió dèbil: la neopiagetiana. Pascual Leone:
- Els esquemes es coordinen els uns amb els altres segons la complexitat. Constitueix l'aprenentatge lògic.
- Atribueix gran pes a l'atenció (M): permet coordinar adequadament els esquemes.
