¡Descarga unitat didàctica y más Ejercicios en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!
14 Alba Ambròs, Joan Marc Ramos i Marta Rovira
Els components d’una programació d’una unitat didàctica
La programació d’aula és el moment en què realment veurem com s’actualitzen i prenen cos les vuit competències bàsiques que ha de tenir l’alumnat en finalitzar l’etapa d’educació secundària obligatòria. Al llarg de les concrecions i programacions de cicle i de cursos previs (vegeu el capítol tercer), hem vist com era possible distribuir i perfilar aquelles competències més adients d’acord amb el nivell del curs educatiu i sobretot al context i la realitat d’escola. El pas següent és, doncs, concretar-ho en diverses seqüències didàctiques.
En aquests moments comptem amb un document provisional que convida a la reflexió per passar del currículum a les programacions 1 i amb el model demanat de programació d’un curs i d’unitats didàctiques de la convocatòria d’oposicions del 2009. Les dues propostes contenen els elements indispensables per incloure en qualsevol programació atenent que són un mitjà de comunicació entre professionals que es poden donar en diversos nivells i també respondre a models variats segons els destinataris. Malgrat tot, sembla que hi ha un acord força generalitzat dels elements
(^1) Vegeu-lo a la següent adreça:
Enfilem les competències Les competències bàsiques a l’àrea de Llengua
15 Grup de Treball de l’ICE Competències i avaluació
que ha de contenir amb la finalitat que altres membres que formen part del col·lectiu professional puguin adaptar-la, millorar-la i valorar-la segons escaigui. La informació que cal explicitar, al nostre entendre, és la següent:
1. Introducció i justificació (del context, l’alumnat, la matèria, **l’àrea principal i les relacionades, etc.)
- Objectius didàctics redactats en clau competencial
- Competències bàsiques
- Continguts d’aprenentatge
- Seqüència d’activitats (activitats, temps, espai, organització** **social, recursos, etc.)
- Criteris i pautes per a l’avaluació
- Orientacions per al desenvolupament
- Criteris d’atenció a la diversitat**
Tot seguit fem una explicació detallada del contingut de cadascun dels apartats citats i al final mostrem una graella per facilitar la visualització ràpida de tots els integrants de la programació.
1. Introducció i justificació
Entenem que el primer que cal fer en presentar una seqüència didàctica és justificar-la i contextualitzar-la en una realitat, d’acord amb un nivell educatiu, pensada per a un alumnat amb unes característiques pròpies i dissenyada per treballar els continguts d’una o més àrees curriculars. Si la programació és més global podríem obviar alguns d’aquests elements. Amb tot, el que ha de quedar clar en la introducció és l’eix vertebrador sobre el qual organitzarem la seqüència didàctica que dóna sentit a la programació. Com ja hem comentat més amunt, l’enfocament competencial defuig completament treballar «temes» i només «conceptes» sense poca o gairebé gens relació. Cal que organitzem les activitats d’ensenyament i aprenentatge segons un fil conductor que, sempre que sigui possible, parteixi d’una situació real per tal de tornar- hi després de fer diverses activitats.
La tasca del docent o de l’equip docent que dissenyi la programació ha de tenir present la programació d’àrea, de cicle o de curs per tal d’afinar més en els continguts que vol treballar. Proposem també citar en la introducció el vincle de la programació amb d’altres àrees.
Enfilem les competències Les competències bàsiques a l’àrea de Llengua
17 Grup de Treball de l’ICE Competències i avaluació
3. Competències bàsiques relacionades
Una vegada tenim els objectius didàctics redactats en clau de competències bàsiques és senzill afegir al seu costat les competències bàsiques que s’hi relacionen i, alhora, recordar l’àrea principal de la programació i les àrees amb què es relaciona. En aquest punt, aconsellem fer una graella com la que presentem a continuació per recollir de manera visual tota la informació.
Àrea principal Objectius didàctics Competències bàsiques
a ) b )
Àrees relacionades
c )
4. Continguts d’aprenentatge
El currículum de la LOE conté una llista de continguts per a cada cicle o curs de cada àrea curricular. D’entrada, sembla que el més fàcil és reelaborar els continguts que volem treballar a partir del que apareix en el currículum i depenent dels objectius que ens hem marcat. Aquesta reelaboració funciona en molts casos, però si ho miren amb deteniment, veurem que sovint és més complicat del que sembla perquè no tots els continguts estan redactats en format competències i cal més que una simple reelaboració.
Bo i partint de la base que una competència està formada pel domini de tres tipus de sabers: el saber, el saber fer i el saber ser i estar, pot ser útil per al docent l’alternativa de desglossar els continguts en conceptes, procediments i actituds, valors i normes per tal de tenir més eines per descriure en quin saber de la competència l’alumne/a és competent o té alguna dificultat, ja que ser competent no és una qüestió de tot o res quan podem parlar de diversos graus de desenvolupament i d’assoliment. En tot cas, cada programador haurà de ser coherent i decidir si adopta globalment la redacció unificada dels continguts o bé els desglossa en conceptes, procediments i actituds. En cas que s’opti per la proposta que presentada en el currículum, aconsellem que es copiï textualment.
Capítol quart Criteris per a la programació d’aula d’una seqüencia didàctica
18 Alba Ambròs, Joan Marc Ramos i Marta Rovira
Continguts
Dimensió comunicativa:
Dimensió estètica i literària:
Dimensió plurilingüe i intercultural:
5. Seqüència d’activitats
Tenint els objectius definits i els continguts que volem treballar, arribem al moment més important de la programació: el disseny de les activitats d’ensenyament que ha de fer el docent i les activitats d’aprenentatge que li pertoquen a l’alumne/a d’acord amb un ordre, una seqüència, que és un dels elements clau per tal que els discents assoleixin les competències bàsiques programades. La seqüència didàctica és l’apartat de la programació que conté una descripció de les activitats i l’ordre en què les volem desenvolupar. I en aquest punt reprenem la proposta feta anteriorment de dissenyar activitats per als tres moments de la seqüència: la contextualització, la descontextualització (activitats dedicades a treballar microcompetències o elements específics necessaris per assolir la competència) i la recontextualització. No ens volem estendre més en aquest punt perquè ha estat àmpliament desenvolupat i argumentat en l’apartat que porta com a títol «Seqüència didàctica en tres moments i competències bàsiques».
A part de la descripció breu de totes les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge desglossades per a cada un dels tres moments de la seqüència, proposem incloure també altres aspectes que estan directament relacionats amb el desenvolupament de cadascuna de les activitats. Ens referim a l’organització de l’aula, els recursos materials i el temps que hi volem dedicar. Aquesta graella que mostrem a continuació és útil per visualitzar de manera ràpida tota la informació que acabem de citar.
Fases (^) Activitat Organitzacióaula Recursosmaterials Temps Criterisd’avaluació C C C3... D D
Capítol quart Criteris per a la programació d’aula d’una seqüencia didàctica
20 Alba Ambròs, Joan Marc Ramos i Marta Rovira
8. Criteris d’atenció a la diversitat
El primer factor que hem de tenir en compte quan parlem d’ atenció a la diversitat és que es refereix a la totalitat de l’alumnat , amb la qual cosa abasta tant aquells aprenents que presentin dificultats per seguir la línia bàsica d’acció proposada per la seqüència didàctica com els que tinguin un ritme molt més ràpid. Les paraules reforç o ampliació que va posar de moda la LOGSE poden servir de referent per identificar aquests dos tipus d’actuacions.
El segon factor que el docent ha de tenir en compte és la possibilitat real d’execució d’aquestes estratègies d’atenció a la diversitat en la seva realitat escolar. Per definició, cada alumne/a té dret a ser tractat de manera individual, però ja sabem que l’ideal i el real no sempre concorden. Tanmateix, en la mesura que es tinguin previstos aquests criteris d’avançada, es podrà donar una resposta més ràpida i efectiva a les situacions que es vagin plantejant.
El tercer factor que voldríem posar de manifest és que l’adaptació del currículum, entesa com a adaptació dels objectius, ha de ser l’últim recurs del docent, un cop s’han esgotat les altres vies.
Dit això, en una programació es poden tenir en compte una sèrie de modalitats d’adaptació:
- Adaptació de l’organització de l’alumnat. Es poden conformar agrupacions diverses, sistemes d’interacció entre iguals, grups homogenis o heterogenis...
- Adaptació dels materials. Pensem en el cas extrem dels nens amb deficiències visuals que requereixen un suport en Braille, però més simplement en l’aportació de nous documents, en la substitució de lectures, en la presentació de materials audiovisuals...
- Adaptació de les activitats. És un dels recursos més immediats, ja que permet oferir diversos formats d’activitats per treballar un mateix nucli de continguts. L’adaptació pot consistir en la supressió, l’afegiment o la substitució d’activitats, per exemple. Aquest recurs és segurament un dels més potents a l’hora d’atendre els alumnes d’un ritme ràpid, pels quals es poden tenir previstes activitats complementàries motivadores i de lluïment que normalment podran fer d’una manera força autònoma.
Enfilem les competències Les competències bàsiques a l’àrea de Llengua
21 Grup de Treball de l’ICE Competències i avaluació
- Adaptació dels temps. Un dels moments en què aquesta circumstància es manifesta de manera més clara és en alguns alumnes que triguen més del que és habitual a resoldre un control. En alguns casos, amb una mica de temps extraordinari pot arribar als objectius establerts. Un professor coneixedor del seu alumnat pot jugar fàcilment amb aquest factor en tot tipus de tasca.
- Adaptació de les intervencions. Dins dels gestos habituals del professor (corregir un alumne que està llegint en veu alta, repetir una explicació, presentar unes instruccions, anotar unes idees a la pissarra...), hi ha una gran varietat de possibilitats de les quals es pot fornir el bon professional.
- Adaptació dels objectius del currículum. Tot i que ja hem dit que hauria de ser l’últim recurs i que hauria d’estar coordinat amb els serveis psicopedagògics del centre, és una possibilitat que pot arribar i que s’ha de tenir en compte. Pensem, per exemple, en els nois i noies nouvinguts que passen un cert temps a l’aula d’acollida per aprendre la nostra llengua: temporalment, se’ls poden adaptar els objectius per tal d’incorporar-los al nostre sistema educatiu.
Enfilem les competències Les competències bàsiques a l’àrea de Llengua
23 Grup de Treball de l’ICE Competències i avaluació
Orientacions per al desenvolupament
Podeu incloure més informació sobre la metodologia i l’ús de les TIC (si escau):
l’avaluació:
l’alumnat amb NNEE:
