Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Urbanización: Concepto y funciones de las ciudades, Apuntes de Geografía

El concepto de urbanización y las funciones básicas de las ciudades, como la administrativa, comercial, industrial y residencial. Además, se analiza la importancia de las regiones urbanas y el sistema urbano español en relación con el europeo.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 07/12/2020

carlatugo
carlatugo 🇪🇸

4.8

(9)

15 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL CONCEPTE D’URBANITZACIÓ
Fenomen pel qual les ciutats creixen d’una manera accelerada i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees.
La Primera Revolució Industrial, ciutats comencen a créixer ja que les poblacions rurals es van moure a les ciutats a les
fàbriques. Injusta distribució de la terra i el creixement demogràfic rural han provocat grans migracions de camperols a
la ciutat buscant les hipotètiques millors condicions de vida que ofereix el mercat de treball urbà.
Les explicacions quantitatives, basades en la quantitat d’habitants, l’ocupació de la població activa, la densitat
d’habitants, etc. no són igualment vàlides a tot arreu, ja que la mateixa xifra pot tenir diferents significats segons el grau
de desenvolupament del país a què es refereixin. Altres explicacions, basades en la forma de l’agrupament dels edificis i
el carrers, les característiques sociològiques de la població o les institucions administratives, acostumen a ser imprecises
i no permeten establir comparacions entre les diferents zones del món a causa d’aquesta diversitat de criteris.
LES DIFERENTS FUNCIONS DELS ESPAIS URBANS
Cadascuna de les aplicacions de les activitats pròpies d’una ciutat i la seva àrea d’influència.
Funció administrativa: És a les ciutats on les administracions públiques i les companyies privades solen instal·lar
les seves oficines principals. Solen situar-se a les parts més cèntriques del nucli urbà. Es troben en zones
modernes amb notables edificis singulars o als barris més antics. CBD (Central Business District). Solen ser àrees
molt ben comunicades amb la resta de la ciutat mitjançant la xarxa pública de transports.
Funció comercial: L’activitat comercial és una característica pròpia de les zones urbanes, fins al punt que moltes
ciutats actuals tenen el seu origen en antics mercats. Especialització interna, centre urbà on predomina una
activitat concreta.
Funció residencial: Principals funcions de la ciutat és que la gent hi pugui viure. Es desenvolupa en zones amb
característiques molt diverses: grans blocs de pisos, barris amb cases adossades, barris antics,... Els barris antics
de les ciutats del món desenvolupat, han sigut ocupats per persones amb renda baixa. Això és perquè el
deteriorament dels edificis i carrers no permetia que els preus dels habitatges fossin alts.
SEGREGACIÓ ESPAIAL: Distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves
característiques econòmiques, socials, culturals o religioses.
A la perifèria de les regions urbanes solen trobar-se dos tipus ben diferenciats de zones amb funció residencial:
- Zones suburbials: Situades al costat dels centres d’ocupació i on viuen persones amb rendes baixes.
- Ciutats dormitori: Allotjar a gent, no donen serveis que cal anar a buscar a altres llocs.
- Àrees suburbanes: Ben comunicats per carreteres i autopistes. Alt poder adquisitiu.
Funció industrial: Anys enrere les activitats industrials tendien a situar-se a les ciutats o prop, aprofitant la
proximitat dels centres de consum, la concentració de sistemes de transport i l’abundància de d’obra. Amb
el temps, ha deixat antiquades àrees industrials urbanes. Ara les zones industrials es localitzen actualment a la
perifèria de les ciutats.
- Polígons industrials: Zona planificada urbanísticament perquè s’hi instal·lin empreses dedicades a
activitats industrials.
- Parc tecnològic: Àrea industrial creada per concentrar empreses dedicades a la recerca i el
desenvolupament tecnològic. Solen participar-hi empreses privades com universitats i administracions
públiques.
ELS SISTEMES URBANS
Xarxa urbana: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població que es diferencien per la seva mida i per les seves
funcions, s’articulen jeràrquicament a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen per nombroses
interaccions.
Sistema urbà: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població d’un determinat territori que formen una xarxa
urbana més o menys complexa, amb nuclis i sectors especialitzats i interrelacionats que desenvolupen funcions de
caràcter supralocal i que tendeixen a funcionar unitàriament.
Per poder interpretar el nivell del desenvolupament d’un sistema urbà, cal conèixer el grau d’integració i els intercanvis
que es produeixen en el seu si. Aquesta propietat ve donava per la suma de fluxos del sistema: Intercanvis de tota mena
que es produeixen entre els diferents nuclis que formen un sistema urbà.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Urbanización: Concepto y funciones de las ciudades y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity!

EL CONCEPTE D’URBANITZACIÓ

Fenomen pel qual les ciutats creixen d’una manera accelerada i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees. La Primera Revolució Industrial, ciutats comencen a créixer ja que les poblacions rurals es van moure a les ciutats a les fàbriques. Injusta distribució de la terra i el creixement demogràfic rural han provocat grans migracions de camperols a la ciutat buscant les hipotètiques millors condicions de vida que ofereix el mercat de treball urbà. Les explicacions quantitatives , basades en la quantitat d’habitants, l’ocupació de la població activa, la densitat d’habitants, etc. no són igualment vàlides a tot arreu, ja que la mateixa xifra pot tenir diferents significats segons el grau de desenvolupament del país a què es refereixin. Altres explicacions , basades en la forma de l’agrupament dels edificis i el carrers, les característiques sociològiques de la població o les institucions administratives, acostumen a ser imprecises i no permeten establir comparacions entre les diferents zones del món a causa d’aquesta diversitat de criteris.

LES DIFERENTS FUNCIONS DELS ESPAIS URBANS Cadascuna de les aplicacions de les activitats pròpies d’una ciutat i la seva àrea d’influència. ● Funció administrativa: És a les ciutats on les administracions públiques i les companyies privades solen instal·lar les seves oficines principals. Solen situar-se a les parts més cèntriques del nucli urbà. Es troben en zones modernes amb notables edificis singulars o als barris més antics. CBD (Central Business District). Solen ser àrees molt ben comunicades amb la resta de la ciutat mitjançant la xarxa pública de transports. ● Funció comercial: L’activitat comercial és una característica pròpia de les zones urbanes, fins al punt que moltes ciutats actuals tenen el seu origen en antics mercats. Especialització interna, centre urbà on predomina una activitat concreta. ● Funció residencial: Principals funcions de la ciutat és que la gent hi pugui viure. Es desenvolupa en zones amb característiques molt diverses: grans blocs de pisos, barris amb cases adossades, barris antics,... Els barris antics de les ciutats del món desenvolupat, han sigut ocupats per persones amb renda baixa. Això és perquè el deteriorament dels edificis i carrers no permetia que els preus dels habitatges fossin alts. ○ SEGREGACIÓ ESPAIAL: Distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves característiques econòmiques, socials, culturals o religioses. A la perifèria de les regions urbanes solen trobar-se dos tipus ben diferenciats de zones amb funció residencial:

  • Zones suburbials: Situades al costat dels centres d’ocupació i on viuen persones amb rendes baixes.
  • Ciutats dormitori: Allotjar a gent, no donen serveis que cal anar a buscar a altres llocs.
  • Àrees suburbanes: Ben comunicats per carreteres i autopistes. Alt poder adquisitiu. ● Funció industrial: Anys enrere les activitats industrials tendien a situar-se a les ciutats o prop, aprofitant la proximitat dels centres de consum, la concentració de sistemes de transport i l’abundància de mà d’obra. Amb el temps, ha deixat antiquades àrees industrials urbanes. Ara les zones industrials es localitzen actualment a la perifèria de les ciutats.
  • Polígons industrials: Zona planificada urbanísticament perquè s’hi instal·lin empreses dedicades a activitats industrials.
  • Parc tecnològic: Àrea industrial creada per concentrar empreses dedicades a la recerca i el desenvolupament tecnològic. Solen participar-hi empreses privades com universitats i administracions públiques.

ELS SISTEMES URBANS Xarxa urbana: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població que es diferencien per la seva mida i per les seves funcions, s’articulen jeràrquicament a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen per nombroses interaccions. Sistema urbà: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població d’un determinat territori que formen una xarxa urbana més o menys complexa, amb nuclis i sectors especialitzats i interrelacionats que desenvolupen funcions de caràcter supralocal i que tendeixen a funcionar unitàriament. Per poder interpretar el nivell del desenvolupament d’un sistema urbà, cal conèixer el grau d’integració i els intercanvis que es produeixen en el seu si. Aquesta propietat ve donava per la suma de fluxos del sistema: Intercanvis de tota mena que es produeixen entre els diferents nuclis que formen un sistema urbà.

Independentment de les seves dimensions o la seva població, un sistema urbà estarà molt integrat quan entre els seus nuclis hi hagi una important circulació i un intercanvi d’elements de tota mena (persones, vehicles, productes manufacturats, trucades, correus electrònics,...) i estarà poc integrat quan aquestes relacions siguin escasses.

LES REGIONS URBANES Territori extens format per ciutats i altres nuclis urbans, una elevada densitat mitjana de població, amb una gran concentració d’infraestructures viàries i productives i amb importants fluxos i intercanvis entre els diversos nuclis.

Les regions urbanes es caracteritzen per l’ especialització dels nuclis urbans que les formen (en usos residencials, industrials, comercials o de serveis) i per la dependència entre uns nuclis i uns altres, la qual augmenta amb el grau de desenvolupament. Segons l’organització de la xarxa de ciutats i les relacions que s’estableixen entre aquestes, podem distingir tres tipus de regions urbanes: ● Àrea metropolitana: Conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten. És un sistema ben integrat, amb la densitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que graviten al voltant com a tret principal. Bona comunicació. ● Conurbació: Tipus de regió urbana on hi han diversos nuclis d’importància igual o similar. Presenta una estructura polinuclear, caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i terciàries, d’una banda, i per un gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part, de l’altra. ● Megalòpolis : Gran regió urbana amb un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes, que succeeixen al llarg de quilòmetres i on viuen més de 20 milions de persones. Té múltiples nuclis centrals, de diversa importància, es desenvolupen complexes xarxes d’activitats econòmiques, les quals generen enormes intercanvis de fluxos.

La delimitació de les regions urbanes és dificultosa perquè es tracta de realitats que canvien ràpidament.

LA XARXA URBANA CATALANA La població catalana està distribuïda pel territori de manera irregular i presenta densitats de població molt altes a la costa, especialment la central, i densitats molt baixes al Pirineu. Aquesta xarxa urbana està encapçalada per la ciutat de Barcelona, la ciutat més important de l’arc mediterrani de la UE. Arc mediterrani: Macroregió europea formada pels territoris de la Mediterrània occidental situats entre l’est d’Andalusia i el nord d’Itàlia. ● Regió metropolitana de Barcelona: Exerceix una funció de centralitat administrativa, económica i de serveis molt important i influeix a tot el territori català. ○ Àrea metropolitana: Formada per BCN i els municipis més propers. ○ Corona metropolitana: Anell que envolta l’àrea metropolitana i que inclou un seguit de capitals comarcals i altres ciutats generalment força industrialitzades. ● Ciutats d’influència supracomarcal: Segons nivell del nostre sistema urbà. Zones urbanes qe exerceixen una influència econòmica i social que va més enllà dels límits de les seves comarques: ○ Conurbació Reus-Tarragona, influeix directament tota la zona del Camp de Tarragona. ○ Tortosa, que exerceix el paper de lloc central per a totes les Terres de l’Ebre. ○ Lleida, nucli central de les Terres de Ponent, des del Pirineu fins a la Depressió Central. ○ Girona, lloc centrals de les comarques nord-orientals del país. ○ Manresa, nucli urbà principal de les comarques que formen la regió central de Catalunya. ○ Vic, focus principal de l’eix de comunicacions que representen les valls del Ter i Congost. ● Centres comarcals: Ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i sovint estan relacionades molt directament amb els centres supracomarcals corresponents. ● Centres subcomarcals: Poblacions que, tot i no ser centres comarcals, exerceixen un rl de certa centralitat sobre les poblacions que l’envolten.

XARXA URBANA ESPANYOLA El sistema urbà espanyol no és un sistema tancat, sinó que les seves ciutats es relacionen amb els centres urbans d’altres països. Per proximitat i context econòmic, el sistema urbà espanyol s’integra dins el sistema urbà de l’Europa

Poblament rural dispers: Tipus de poblament en què la població viu majoritàriament en cases aïllades o en diversos nuclis molt petits escampats pel territori.

EL CONTINU RURAL-URBÀ A les ciutats compactes, la densitat de població és força alta, les construccions deixen poc espai entre si i els edificis guanyen alçada per compensar l'escassetat del sòl. En canvi, les ciutats difuses es caracteritzen per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació, per la segregació d’usos i per una elevada ocupació del territori. També, s’utilitza l'expressió espai rururbà per designar aquelles àrees on els límits entre allò que és rural i allò que és urbà no estan gaire definits.

  • L’espai que forma el nucli de la ciutat s’anomena àrea urbana i és on es concentra la majoria de la població.
  • A les àrees suburbanes, els elements i modes de vida urbans predominen clarament sobre els rurals.
  • Les àrees periurbanes , es caracteritzen per concentrar grans serveis i infraestructures, que s’utilitzen pels habitants de l’àrea urbana. CATALUNYA: Tipus de poblament:
  • Poblament rural concentrat: Zona pirinenca, sector occidental i septentrional del país.
  • Poblament rural dispers: Nord-est de Catalunya i al nord del riu Llobregat.
  • Nuclis grans de població concentrada: Catalunya nova, com la ciutat de Lleida.
  • Nuclis urbans de desenvolupament relativament recent: situats a la rodalia de les ciutats importants.
  • Zones rururbanes: límits entre allò urbà i rural és difús.
  • Gran àrea metropolitana: Formada al voltant de Barcelona. TRANSFORMACIONS en l’estructura interna:
  • Expansió de la seva superfície: Nous municipis.
  • Tendència a la dispersió de la població i de les activitats econòmiques pel territori de l’àrea urbana.
  • Especialització de funcions: grans centres comercials,...

LA CIUTAT COM A ECOSISTEMA (pot ser considerada ecosistema) La ciutat depèn del seu entorn, els sistemes urbans son grans consumidor d’energia i de matèries primeres com l’aigua. Les àrees urbanes generen quantitats de residus i hi ha una especulació, augment artificiós i no justificat del preu del sòl.

LA SOSTENIBILITAT A LES CIUTATS : Reduir deixalles, transports col·lectius, energies renovables, espais verds i agrícoles.

PLANEJAMENT URBANÍSTIC : activitat de planificar com s’ha d’organitzar i articular el desenvolupament de les àrees urbanes. (urbanisme). LLEI DEL SÒL: regula el dret a edificar i el valor del sòl. ELS AGENTS URBANS : Propietaris del sòl, promotors, propietaris d’empreses industrials, ciutadans i organismes públics.

ORDENACIÓ DEL TERRITORI A CATALUNYA Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), defineix els objectius generals de l’equilibri territorial de Catalunya. Estableix: - Elements i espais naturals que cal conservar

  • Terres d’ús agrícola o forestal que cal conservar d'especial interès.
  • Les àrees territorials en les quals és necessari promoure usos específics.
  • Nuclis de població i L’emplaçament de les grans infraestructures

ELS PLANS TERRITORIALS PARCIALS (PTP): defineixen els objectius d’equilibri territorial per a cada un dels set àmbits del territori de Catalunya i orienten les accions que s’hi emprendran en el futur.

  • Sistema d’espais oberts: delimita els espais d’interès natural.
  • Sistema d’assentaments: delimita el sòl per a usos residencials, industrials i terciaris i estableix una xarxa urbana
  • Sistema d’infraestructures: delimita el sòl per a infraestructures de mobilitat i estableix la xarxa viària,...

PLANS TERRITORIALS SECTORIALS (PTS) : plans específics per a àmbits determinats que defineixen les necessitats.

  • Pla d’espais d’interès natural (PEIN): delimita espais protegits.
  • Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC): defineix integradament la xarxa d’infraestructura viària.
  • Pla de ports de Catalunya: Ordena i promou ús portuari eficient, sostenible i racional del litoral català.
  • Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports: Impulsa aquesta xarxa per millorar l’economia.
  • Pla de transport de viatgers: defineix les directrius i les línies d’actuació respecte l’oferta de transports públics.
  • Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (PTSIRM).