EL CONCEPTE D’URBANITZACIÓ
Fenomen pel qual les ciutats creixen d’una manera accelerada i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees.
La Primera Revolució Industrial, ciutats comencen a créixer ja que les poblacions rurals es van moure a les ciutats a les
fàbriques. Injusta distribució de la terra i el creixement demogràfic rural han provocat grans migracions de camperols a
la ciutat buscant les hipotètiques millors condicions de vida que ofereix el mercat de treball urbà.
Les explicacions quantitatives, basades en la quantitat d’habitants, l’ocupació de la població activa, la densitat
d’habitants, etc. no són igualment vàlides a tot arreu, ja que la mateixa xifra pot tenir diferents significats segons el grau
de desenvolupament del país a què es refereixin. Altres explicacions, basades en la forma de l’agrupament dels edificis i
el carrers, les característiques sociològiques de la població o les institucions administratives, acostumen a ser imprecises
i no permeten establir comparacions entre les diferents zones del món a causa d’aquesta diversitat de criteris.
LES DIFERENTS FUNCIONS DELS ESPAIS URBANS
Cadascuna de les aplicacions de les activitats pròpies d’una ciutat i la seva àrea d’influència.
●Funció administrativa: És a les ciutats on les administracions públiques i les companyies privades solen instal·lar
les seves oficines principals. Solen situar-se a les parts més cèntriques del nucli urbà. Es troben en zones
modernes amb notables edificis singulars o als barris més antics. CBD (Central Business District). Solen ser àrees
molt ben comunicades amb la resta de la ciutat mitjançant la xarxa pública de transports.
●Funció comercial: L’activitat comercial és una característica pròpia de les zones urbanes, fins al punt que moltes
ciutats actuals tenen el seu origen en antics mercats. Especialització interna, centre urbà on predomina una
activitat concreta.
●Funció residencial: Principals funcions de la ciutat és que la gent hi pugui viure. Es desenvolupa en zones amb
característiques molt diverses: grans blocs de pisos, barris amb cases adossades, barris antics,... Els barris antics
de les ciutats del món desenvolupat, han sigut ocupats per persones amb renda baixa. Això és perquè el
deteriorament dels edificis i carrers no permetia que els preus dels habitatges fossin alts.
○SEGREGACIÓ ESPAIAL: Distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves
característiques econòmiques, socials, culturals o religioses.
A la perifèria de les regions urbanes solen trobar-se dos tipus ben diferenciats de zones amb funció residencial:
- Zones suburbials: Situades al costat dels centres d’ocupació i on viuen persones amb rendes baixes.
- Ciutats dormitori: Allotjar a gent, no donen serveis que cal anar a buscar a altres llocs.
- Àrees suburbanes: Ben comunicats per carreteres i autopistes. Alt poder adquisitiu.
●Funció industrial: Anys enrere les activitats industrials tendien a situar-se a les ciutats o prop, aprofitant la
proximitat dels centres de consum, la concentració de sistemes de transport i l’abundància de mà d’obra. Amb
el temps, ha deixat antiquades àrees industrials urbanes. Ara les zones industrials es localitzen actualment a la
perifèria de les ciutats.
- Polígons industrials: Zona planificada urbanísticament perquè s’hi instal·lin empreses dedicades a
activitats industrials.
- Parc tecnològic: Àrea industrial creada per concentrar empreses dedicades a la recerca i el
desenvolupament tecnològic. Solen participar-hi empreses privades com universitats i administracions
públiques.
ELS SISTEMES URBANS
Xarxa urbana: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població que es diferencien per la seva mida i per les seves
funcions, s’articulen jeràrquicament a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen per nombroses
interaccions.
Sistema urbà: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població d’un determinat territori que formen una xarxa
urbana més o menys complexa, amb nuclis i sectors especialitzats i interrelacionats que desenvolupen funcions de
caràcter supralocal i que tendeixen a funcionar unitàriament.
Per poder interpretar el nivell del desenvolupament d’un sistema urbà, cal conèixer el grau d’integració i els intercanvis
que es produeixen en el seu si. Aquesta propietat ve donava per la suma de fluxos del sistema: Intercanvis de tota mena
que es produeixen entre els diferents nuclis que formen un sistema urbà.
