¡Descarga Uruk i Sumeria y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
2. LES CIUTATS-REGNE SUMÈRIES: SOCIETAT, IDEOLOGIA I HIS-
TÒRIA
Sumari:
- Diferenciació social i aparició de l’escriptura en Uruk.
- Expansió de la cultura d’Uruk i resposta de la perifèria.
- Societat i ideologia en Sumer.
- Consolidació de les ciutats regne i la lluita per l’hegemonia.
- DIFERENCIACIÓ SOCIAL I APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA A URUK 1.1. L’activitat laboral i el poder
- En la unitat anterior s’exposaven els grups socials de la civilització d’Uruk. Amb més detall, en alguns oficis (fig. 1) els canvis foren revolucionaris, per exemple, en el taller del ceramista. Abans la ceràmica s’havia realitzat a mà i en entorns domèstics, en canvi, en les fases Uruk esdevingué repetitiva, però reunia una peculiaritat: per primera vegada en la història estava modelada amb l’ajuda d’un torn (una roda que girava), la qual cosa permetia una ràpida i elevada producció, principi d’una industrialització. El torn també permetia la producció de recipients gairebé iguals, que facilitaven la tasca comptable.
Fig. 1. Escenes en els segells cilíndrics dels períodes Uruk (3500-3000 a. C.). Esquerra: oficis : 1-2: caça i pesca; 3-4: ramaderia; 5: agricultura; 6: construcció; 7: taller de ceràmica, 8: taller tèxtil; 9-10: emmagatzematge de cereals en els graners. Dreta: Temple i poder : 1-2: els presents arriben davant del temple, representat per la seva porta decorada; 3: un sacrifici; 4: curiosa defensa dels magatzems de l’atac de les feres; 5: defensa del temple dels enemics (el rei-sacerdot apareix representat com un arquer barbut); 6: columna d’arquers; 7: columna de presoners.
- La metal·lúrgia arribà al coneixement del bronze (coure endurit amb arsènic primer, més tard substituït per estany); l’edat del Bronze Antic a Mesopotàmia (3100/3000- a. C.) suposa la possibilitat d’emprar millors utillatges i armes. Observeu que la regió no disposa de metalls, aquests caldrà obtenir-los fora.
- Moltes noves feines implicaven un gran esforç físic i eren assumides pels homes. El pas a la vida urbana significà també una profunda especialització de gènere. Per primera vega-
da aparegué la concentració de nombrosa mà artesanal femenina (i sovint també infantil) en telers fora de l’àmbit domèstic, en unitats productives gestionades com un artesanat més des del temple a canvi de racions d’aliments. S’iniciava, així, una llarga tradició en el Pròxim Orient. La matèria emprada era la llana , proporcionada pels ramats. Calia ves- tir les deïtats, els sacerdots, els artesans, les mateixes teixidores i atendre també una ex- portació fora de Mesopotàmia a canvi de primeres matèries.
- El temple disposava de manufactures (eines, armes, joies, teles, etc.) que podia intercan- viar amb altres regions perifèriques per primeres matèries inexistents a la Baixa Meso- potàmia. Era, de fet, un comerç exterior, però oficialment no es deia així, és justificava com una tributació universal al temple, davant el gran poder de les deïtats. Sorgí una no- va contradicció: la diferenciació entre centre i perifèria al llarg de les rutes de comerç, base dels futurs imperis. I va néixer també un comerç de tipus desigual, colonial, amb dues escales de valors: la Baixa Mesopotàmia podia produir molts béns elaborats perquè podia alimentar amb facilitat molts artesans; aquests objectes enllà no tenien gran valor, però en altres regions esdevenien rars i prestigiosos, i reforçaven les jerarquies socials locals. En sentit contrari, les primeres matèries que no s’utilitzen en altres zones eren ab- solutament imprescindibles a la Baixa Mesopotàmia i aviat també a la regió de Susa, que la imità. Sense aquestes matèries s’aturaria el sistema.
- El darrer contrast fou polític. Davant d’un perill l’aldea podia fugir, però la nova ciutat era massa gran i rica per fer-ho: s’havia de defensar. Aparegué la noció de defensa i coerció estatal contra els enemics, externs o interns (fig. 1). L’Estat es consolidà.
1.2. L’aparició de l’escriptura
- L’escriptura va néixer com una necessitat purament administrativa. Els magatzems, plens de productes, estaven vigilats durant el dia pels responsables, però podien sofrir ro- batoris en un moment d’absència o durant la nit. La solució va ésser precintar cada tarda les cordes que tancaven la porta amb un pa de fang (abundant en una regió fluvial); el responsable deixava una marca amb un segell pla en el fang tendre que havia de trobar intacte al dia següent. Això es començà a fer al final del període Ubaid.
- Al principi d’Uruk Antic ( c. 3500 a. C.), s’introduí una novetat: es feia rodar al damunt del fang una pedra dura tallada en forma de petit cilindre, en la qual un artesà havia gra- vat un tema. Era el segell cilindre personal, identificador de un responsable (figs. 1-2), un element clau en l’administració de totes les cultures mesopotàmiques posteriors.
- En ple Període Uruk Antic (3500-3200 a. C.) s’utilitzaren les craetulae (sobres). Consta- ven de 3 peces i s’empraven per justificar moviments de magatzem. En una petita super- fície d’argila tendra, com si fos una fitxa, s’estenia la marca del responsable amb el seu segell cilindre; en un segon tros similar s’indicava el producte dibuixat amb una canya tallada en angle (càlam); i en un tercer bocí s’indica la quantitat. Totes les fitxes es posaven dintre d’un petit “sobre” d’argila. La craetula feia funcions de justificant entre administradors.
- Però el sistema es simplificà notablement en Uruk Tardà (3200-3000 a. C.): quan es passà a modelar directament una tauleta de fang, un sistema que durà tres mil anys. En una única superfície plana (fig. 2a), un xic més gran que una fitxa, es consignava ara tota la informació. A Uruk, al principi, els dibuixos s’ordenaven en vertical i esdevenien tau- letes logogràfiques (literalment es dibuixaven les idees) (fig. 2b).
- Recentment s’ha posat en dubte que les tauletes haguessin estat inventades a la Baixa Mesopotàmia, algunes senzilles tauletes procedents de Tell Brak (Eufrates siri) i es daten al voltant del 3300 a. C. Sigui com sigui, la Baixa Mesopotàmia aviat les va emprar.
- El darrer moment de la cultura d’Uruk fou la fase Djemdet Nasr (3000-2900 a. C.). A grans trets era la mateixa cultura que Uruk, però en ella començaren a ésser més actius
- La ració d’un treballador (com els que construïen o reparaven els canals) era de 60 litres d’ordi al mes (2 litres diaris); una treballadora ( p.e. en els telers del temple) consumia menys calories, per això la seva ració era de 40 litres al mes; un nen o nena a càrrec d’una mare treballadora rebia 30 litres, etc.
- Un exercici escolar per a futurs administradors podia tenir jugar amb les variables: e- xemple si un canal mesura x metres i es disposa de y treballadors, quina quantitat z cos- tarà?, o quants dies necessitarà? Les variables es podien intercanviar.
- Un taller artesanal o un teler que rebien una assignació estatal estaven obligats a lliurar una quantitat fixa de productes en un temps determinat. Aviat van aparèixer els admi- nistradors dels administradors. Des del temple, la jerarquia podia calcular també la pre- visió econòmica de l’any següent i estimular la producció.
- EXPANSIÓ DE LA CULTURA D’URUK I RESPOSTA DE LA PERIFÈRIA 2.1. Un comerç administrat
- La civilització d’Uruk (ciutats d’Eridu, Ur, Šuruppak, Nippur i, especialment, Uruk, des del seu recinte sagrat, anomenat Eanna , que disposava de la primera arquitectura mo- numental), van fer del comerç un assumpte d’estat, per això els registres apareixen als temples i no en cases privades. Els comerciats eren simples agents del temple i rebien una comissió per l’esforç i la incertesa que suposava el desplaçament. A Mesopotàmia, la privatització comercial serà un fenomen posterior. Era un comerç de productes no alimentaris. El tràfic d’aliments no va ser important en l’Antiguitat fins al I mil·lenni a. C., en altres regions i de la mà d’altres pobles: fenicis, grecs i, finalment, romans.
- En Uruk senzillament s’exportaven productes acabats i s’importaven primeres matèrie s. Més que importar/exportar en un mercat internacional (que no existia), els agents d’Uruk intercanviaven amb els responsables d’àrees llunyanes on s’extreien els recursos buscats, o amb els seus equivalents en els punts intermedis per on circulaven aquests productes. S’alteraven així societats tradicionals perifèriques on s’introduïen nous estímuls.
- Les aldees que envoltaven les ciutats de la Baixa Mesopotàmia continuaven vivint en construccions de canya. Però el temple era ja una gran construcció, que començava a és- ser monumental, la canya esdevenia insuficient. Es necessitava fusta de cedre pel sostre i les portes, també per les de les muralles i edificis singulars de la ciutat. El metall era bàsic per a les eines. L’or, la plata i el lapistlàtzuli adornaven el temple, la deïtat i els sa- cerdots; pels segells cilindre es necessitaven pedres dures (cornalines, esteatites, diorites, etc.). Cap d’aquests metalls o pedres es podia trobar en la plana agrícola.
- Els centres productors principals venien de països llunyans: la fusta de qualitat del Lí- ban o de la serralada del Taurus, en (Síria); el coure d’Anatòlia, Iran i, especialment, del país de Magan (Oman), que arribava via l’illa de Dilmun (Bahrein); l’ obsidiana (una me- na de sílex volcànic) d’Anatòlia (Turquia); l’ ivori de l’estepa síria; la plata d’Anatòlia o Iran; diorita d’Iran; turquesa de Turkmenistan i lapislàtzuli del llunyà Afganistan.
2.2. Les formes del comerç
- Sempre que es podia s’utilitzaven els canals i els rius ; el Golf Pèrsic no comportava grans problemes de navegació. Per anar riu amunt o creuar terres on ho hi havia rius calia organitzar caravanes d’ases. El viatge conjunt oferia més protecció contra els potencials atacs. Una filera de rucs sense carros es mouen millor pels estrets ports de muntanya.
2.3. Les transformacions de les regions perifèriques
- La cultura d’Uruk no buscava productes acabats, per això ja tenia els seus propis artesans, però les regions amb les que intercanviava resultaren afectades en la seva economia. Es
creà de forma artificial necessitats que no es tenien abans i es reforçaren les jerarquies socials indígenes. Les matèries també necessitaven una preparació prèvia:
- A les muntanyes s’havien de tallar els arbres i preparar els troncs pel seu transport.
- El metall , en especial el coure, demanava una primera fosa que separés l’escòria de un residu amb alta concentració de metall.
- El lapislàtzuli afgà es manipulava a les mines en blocs prismàtics , i en cada ciutat per on passava tallaven una part i venien la resta en brut, que continua viatjant.
Fig. 3. Esquerra: les rutes comercials en Uruk Tardà (3200-3000 a. C.). Aquestes s’orienten a l’Iran occidental i, es- pecialment, a l’Alt Tigris i l’Alt Eufrates. Dreta: reconstrucció de la colònia d’Habuba Kebira (Síria), 3200-3000 a. C. al costat de l’Eufrates, amb muralla, torres, dos barris i un temple presidint el conjunt regularitzat.
2.4. Les rutes i les colònies
- El comerç arribà al màxim esplendor en la fase Uruk tardà (3200-3000 a. C.). Ales- hores hi havia quatre rutes principals (fig. 3a):
- La que remuntava l’Eufrates fins a les muntanyes;
- La que remuntava el Tigris fins a les muntanyes;
- La que a meitat del Tigris seguia pel seu afluent, el Diyala, i es dirigia a Godin Tepe (Zagros) i el centre i nord de l’altipà de l’Iran;
- La que anava a Susa i el sudoest de l’Iran.
- En l’Eufrates siri, en un lloc anomenat Habuba Kebira , es va instal·lar una petita ciutat de nova planta, d’un quilòmetre de llarg, dotada de muralla amb torres a trams regulars (fig. 3b). Dita ciutat va tenir una vida breu, d’uns dos segles, dins el període d’Uruk tardà i després s’abandonà. Molts objectes trobats eren idèntics a la Baixa Mesopotàmia (bols de racions) i presidia el conjunt un temple d’estil mesopotàmic, no siri. L’explicació es clara, Habuba Kebira era una colònia comercial , una terminal de productes del Medi- terrani i de les muntanyes del Taurus que, riu avall en la ruta 1, conduïa a Uruk.
- Però l’objectiu no era Síria, aquesta només era una terra de pas. Els llocs productors de metalls estaven més al nord, a Anatòlia (Turquia). Un cas il·lustratiu és Malatya , una aldea indígena anatòlica on arribaren els comerciants d’Uruk. El cabdill de Malatya, es- timulat pel comerç, va copiar d’Uruk només allò que li era útil: la idea dels magatzems i la d’estampar registres amb segells plans. No necessitava bols de racions ni tauletes amb escriptura, no era el seu món.
- Abandonades les rutes comercials, la influència d’Uruk va ésser com una onada, el seu reflux deixà coneixements artesanals en les regions veïnes, encara substancialment pre- històriques. Malatya tornà a la foscor, però conservà una tecnologia metal·lúrgica desen- volupada. Es mantingué la ruta del Tigris i també els contactes amb Susa (fig. 5).
- Precisament el món elamita vivia en plena eclosió. Era la primera civilització que copiava el sistema de tauletes, però ho feia adaptant-lo a la seva llengua. Naixia així l’escriptura proto-elamita , contemporània de la de Djemdet Nasr.
- Tot i això, a principis del III mil·lenni a. C. hi havia grans ciutats en Iran que, no per això, desenvoluparen l’escriptura, però sí jerarquies socials no vinculades al temple.
3.2. El Protodinàstic mesopotàmic
- El període històric que va des de la crisi de la civilització d’Uruk fins a la formació de l’Imperi de Sargon d’Accad s’anomena Protodinàstic, el temps anterior a la dinastia que, per primer cop, unificà políticament tota Mesopotàmia. A la Baixa Mesopotàmia, en el Protodinàstic, hi ha diverses dinasties locals contemporànies entre sí.
- El protodinàstic abasta uns 550 anys, que s’acostumen a subdividir en tres fases : Protodinàstic I (2900-2750 a. C.): període de crisi de la cultura d’Uruk, posterior a la fase Djemdet Nasr. Protodinàstic II (2750-2600 a. C.): Recuperació de la Baixa Mesopotàmia sota un nou equilibri territorial: les ciutats-regne independents. Protodinàstic III (2600-2350 a. C.): època d’esplendor de les anomenades ciutats-estat sumèries.
- En el Protodinàstic el panorama urbà de la Baixa Mesopotàmia canvia: Uruk esdevingué més petita i es convertí en una ciutat més. Altres ciutats, com Kiš, Ur, Umma, Lagaš, Adad, Nippur, etc., reuneixen de 30.000 a 10.000 persones. La mal anomenada “ciutat- estat sumèria” és formada per un nucli urbà i un conjunt d’aldees properes en la plana a- grícola, tot controlat des del Palau i els temples urbans. En realitat són ciutats-regne , no s’han de confondre amb el concepte de ciutat-estat grega ( pólis ), on l’element principal són les relacions entre els seus ciutadans ( pólitai ). A Sumer hi ha súbdits.
- Les “ciutats-regne” sumèries, en tenir unes dimensions aproximadament equivalents, es- taven també en conflicte permanent. Entre elles hi havia terrenys d’aiguamolls no pro- ductius, el desviament dels canals de rec o l’ocupació agrícola d’aquestes fronteres na- turals abocava a enfrontaments armats. Els exèrcits eren lleves de camperols; però es do- cumenten ja els primers soldats professionals. S’empren llances, destrals i espases. En l’estela d’Eanatum de Lagaš també es poden observar grans escuts rectangulars i una for- mació semblant a una falange; en l’estendard d’Ur apareixen lents carros, possiblement per portar els dignataris al combat, tirats per onagres, una mena d’ases silvestres.
- L’ equilibri de forces conduí a una complicada lluita per l’hegemonia : la ciutat-regne amb èxit difícilment mantenia gaire temps el seu paper capdavanter, donat el desgast de- mogràfic i econòmic que això implicava.
- El concepte de “ciutat-estat sumèria”, present als manuals, s’hauria de matisar. En les tauletes del període es documenten noms sumeris i accadis. La població sumèria, de llengua aglutinant i origen desconegut (potser descendents de poblacions neolítiques pro- cedents de l’altiplà d’Iran) predominava en l’extrem meridional de la Baixa Mesopotà- mia, a tocar del Golf Pèrsic, però es rarificava al nord, era el país de Sumer (fig. 5). In- versament, en la part septentrional de la Baixa Mesopotàmia, allunyada del mar, era ma- joritària la gent de llengua flexiva, semita: els accadis, procedents d’Aràbia, era el país d’Accad (fig. 5). Front al tòpic d’accadis contra sumeris, no es documenta un conflicte ètnic. La pugna tenia lloc entre estats civilitzats, que incloïen indistintament súbdits sumeris i accadis.
Fig. 5. Sumer, Accad i Elam en el Protodinàstic, amb les principals ciutats. La línia negra indica l’antiga costa.
3.3. La societat sumèrio-accàdia
- Els temples continuaven gaudint de gran vitalitat i generaven una gran activitat de con- trol administratiu de la producció. Però la direcció final ja no estava en les seves mans, els controlava el Palau. Es coneixen les ruïnes d’alguns, el més antic el de Kiš (en Ac- cad), de principis del Protodinàstic II.
- Es conserva una enorme documentació comptable, però en el Protodinàstic III també hi ha ja textos legislatius, literaris i de tipus històric.
- El document més antic de venta de terres procedeix de la ciutat de Šuruppak i data del 2650 a. C. (Protodinàstic III). En ell tota una família gran (un clan) ven unes terres a un únic comprador. La terra és mesurada amb la participació d’un agrimensor i un escriba, que redacta còpies pels interessats i pel registre fiscal del temple. Curiosament, el com- prador és una sola persona i es manté la ficció d’adopció familiar per justificar la venda; els autèntics familiars es reparteixen els guanys en funció del grau de parentiu; no sabem de què van viure després. La terra, mesurable, començava a ésser ja un bé intercanviable.
Fig. 6. El pes de la religió. Esquerra: exvots d’oferents de Tell Asmar. (Museu de Bagdad). Dreta: Estela del rei Ur- Nanše de Lagaš (2494-2465 a. C.): a dalt i a l’esquerra el rei funda el temple en presència dels cortesans; a sota i a la dreta el rei celebra el banquet.
- En determinats dies presidia els cerimonials principals , malgrat els molts sacerdots. Ai- xí es renovaven els lligams amb la deïtat. En Ur, el primer dia de l’any comportava la hierogàmia, unió ritual del rei d’Ur i la gran sacerdotessa al temple, acte que recordava la unió sexual primigènia dels déus, garantidora de la fertilitat de camps i persones.
- El rei era també el cap dels exèrcits. Les guerres eren endèmiques i frontereres, però no tant constants com pot semblar en un resum; en realitat eren cícliques i esdevenien mo- ments crucials pel monarca, aquest podia sortir reforçat, debilitat o, fins i tot, mort.
- Els reis més poderosos aspiraven a exercir l’hegemonia , és a dir, a fer d’àrbitres dels altres reis menors; només al final del període s’obrí pas la idea de la unificació. El rei hegemònic era reconegut en el prestigiós santuari del déu Enlil, en la ciutat santa de Nippur , al centre del país de Sumer. Nippur va ser una ciutat que renuncià a la lluita, no tenia dinastia pròpia i sempre s’acollia a la protecció del poderós de torn.
- És molt significativa la titulatura reial : el rei d’ Uruk conservava el títol d’ en (en sumeri senyor o sacerdot), segurament en record de l’antic prestigi de la ciutat d’Uruk en el IV mil·lenni, però ara era un rei més. Ciutats com Lagaš i Umma tenien, respectivament, un ensi (vicari de l’ en ), que recordava l’origen subordinat a Uruk, encara que ara eren independents i en alguns moments més fortes. Kiš va apostar ràpidament pel títol de lugal ( lu : home + gal : gran = “home gran” o rei), el que viu en un égal ( é : casa + gal : gran = “el palau”), un títol que trencava totalment amb el temple. Ur va copiar de Kiš el terme lugal , com a reacció meridional de la decadència d’Uruk.
- Els herois sumeris eren l’expressió ideal d’una monarquia i el record mitològic d’antics reis. Emerkar , en el mite, lluitava contra el senyor d’Aratta (Iran) i estava relacionat amb la fundació d’Uruk. Però el més famós fou Gilgameš , cinquè rei mític d’Uruk, que es deia havia construït la muralla. De caràcter inicialment violent, es pacificà en trobar un igual, Enkidú. Els dos amics viatjaren junts al País dels Cedres (occident) i lluitaren con- tra un brau fantàstic creat per la deessa Inanna (Ištar), deïtat que, a la fi, provocà la mort d’Enkidú. Això afectà Gilgameš, que cercà la immortalitat viatjant fins als confins de la Terra, on trobà Utnapištim (el Noè sumeri), no assolir la immortalitat reflexionà sobre el sentit de la vida.
Fig. 7. Cara anterior (la guerra) de l’anomenat “estendart d’Ur”, c. 2600 a. C. Museu Britànic.
4.4. La història política de Sumer: la lluita per l’hegemonia 4.4.1. Quadre dels principals reis de Sumer (2700-2350 a. C.)
- Al marge d’observacions econòmiques i literàries, les tauletes de fang i les esteles de pedra permeten reunir informació històrica, fragmentària però suficient per esbossar una història política i militar. Per conèixer tant remota època és convenient observar el quadre següent, que indica les simultaneïtats entre estats, reis i dinasties.
ciutat → títol → anys↓
KIŠ
lugal
UR
lugal
URUK
en
UMMA
ensi
LAGAŠ
ensi Elam
2700
I dinastia Mebaragesi Gilgameš? 2600 Agga
Mesilim
I dinastia Meskalamdug I dinastia Lugalšagengur 2550 Mesanepada Aanepada (^) I dinastia Urnanše 2500 Lugaltarsi
Meskiagnunna I dinastia Lugalkinišedudu
Uš Akurgal Eannatum
dinastia AWAN 2450 II dinastia Enbi-Ištar III dinastia
Elulu Enakale
Urlumma
Enannatum I
Entemena 2400 Kubaba II dinastia Wawa
Enannatum II II dinastia Lugalanda (^2350) IV dinastia Urukagina Urzababa LUGALZAGESI SARGON D’ACCAD
4.4.2. La ciutat de Kiš
- Mebaraggesi és el primer rei de la Llista Reial confirmat per l’epigrafia; visqué c. 2700 a. C. En nom de Sumer realitza una campanya victoriosa contra Elam. Agga, mític fill de l’anterior, va viure entre 2700 i 2650. Una tradició dubtosa el considerava derrotat per Gilgameš d’Uruk, potser una venjança intel·lectual del sud en decadència.
- Molt més tard, Mesilim, c. 2500 a. C., torna a ésser verídic, sabem que fa d’àrbitre en la disputa pel territori Gu’edena , fronterer entre Umma i Lagaš, i dicta, en favor de la se- gona ciutat, la qual cosa vol dir que ostentava l’hegemonia. Mesilim també protagonitza una expedició a l’oest, contra Ebla (Síria), que ja estava organitzada com a estat.
- A mitjans del segle XXV a. C., però, Kiš sembla perdre l’hegemonia. Com a curiositat, trobem noms de reis i reines accadis a la ciutat, com Enbi-Ištar.
4.4.3. La ciutat d’Ur
- La recuperació del sud no la protagonitzà Uruk, fou obra d’Ur, que aleshores es trobava al final de l’Eufrates, a tocar de la costa del Golf Pèrsic, en bona posició en el moment en que es reactivà de nou el comerç internacional; aviat els seus reis prengueren el relleu de Kiš, fins i tot en el ambiciós títol de lugal.
- Meskalamdug , c. 2600 a. C., no es citat a la Llista Reial , però el coneixem gràcies a la seva tomba i a la perruca d’or cerimonial que porta el seu nom; la reina Puabi apareix a la mateixa tomba, la més espectacular de Mesopotàmia, que contenia “l’estendard”, les arpes, etc. (figs. 7-8). Un seguit de servents i concubines foren sacrificats en el ritual, fet que no es repetí. L’eclosió de la reialesa a Ur devia ésser desmesurada.
- Una sèrie de reis posteriors en la Llista Reial regnen 40 anys. Mesannepadda ( c. 2560- 2520 a. C.). Reconegut a Nippur, prengué el títol de Rei d’Ur i de Kiš (momentàniament afeblida per una invasió elamita). Un objecte amb el seu nom s’ha trobat a Mari (Síria), indici de llunyanes relacions diplomàtiques. El seguiren Aannepadda ( c. 2520-2480 a. C.), contemporani de l’ ensi de Lagaš Ur-Nanše , que li va rendir vassallatge; i Meskiag- nunna ( c. 2480-2440 a. C.). La seva dona porta un nom accadi. Un successor seu, Elulu,
- Entemena va fer constar que causà la mort de diversos oficials i del mateix rei Urlumma d’Umma (una segona versió, però, diu que aquest rei fou mort pels seus propis súbdits després de la derrota). Dues novetats es produeixen en aquest regnat a principis del segle XXIV a. C.: Entemena anomena un rei en Umma i fa constar les primeres disposicions legals, com la prohibició de l’esclavitud per deutes, indici d’una nova i greu pràctica so- cial. Després Enannatum II va ser mort pel rei d’Umma i la ciutat perdé el Gu’edena.
- De la II Dinastia destaquen Lugalanda i el seu successor Urukagina. Lugalanda era un gran possessor de terres, també ho eren la seva dona, els sacerdots i els alts funcionaris, molts parents seus. Lagaš il·lustra les tensions socials internes que abocaren a una usur- pació. Urukagina (2352-2342 a. C.) era l’usurpador i un dels monarques sumeris més interessants , malgrat la seva breu dècada de govern. Obtingué algunes victòries ex- teriors, però destacà per la sèrie de disposicions socials: apareix la percepció d’un equili- bri trencat que s’ha de restaurar. Més que no pas una reforma agrària de futur (idea absent en tota l’Antiguitat) abolí l’esclavitud per deutes, condonà taxes, limità la despesa en els funerals i prohibí la diandria (matrimoni d’una dona amb dos homes), derivada del fet que els sumeris toleraven el divorci a condició de pagar certes taxes als registres dels temples per formalitzar-lo, que no podien complir les classes populars arruïnades que s’abocaven, de facto , a aquesta pràctica; també es declarà protector de vídues i orfes.
Fig. 9. Detalls de l’estela Dels Voltors (Lagaš), c. 2450 a. C. Esquerra: detall de l’anvers, la formació d’infanteria; dreta: detall del revers: els enemics simbòlicament capturats en una xarxa. Museu del Louvre.
4.4.6. Lugalzagesi i la unificació de Sumer
- Luglazagesi (2342-2334 a. C.) portà a la pràctica la idea de la unificació política de Su- mer. En origen era rei d’Umma , però s’apoderà de la prestigiosa Uruk i considerà que era, abans que res, rei d’aquella ciutat. Després s’apoderà d’Ur , controlant el curs final de l’Eufrates i fou reconegut en Nippur. El darrer acte fou destituir Urukagina de Lagaš.
- La idea d’un mateix monarca regnat de forma simultània en moltes ciutats s’obria pas. Per conquesta, tot el sud era seu, però no el nord sumeri, amb la poderosa Kiš encara in- dependent i, més enllà, altres ciutats. No obstant, la seva titulatura es mostra ja ambiciosa i universalista: Rei del Mar Inferior (Pèrsic) al Mar Superior (Mediterrani).
- Però l’imperi no estava reservat a un sumeri. Per un atzar fou derrotat per l’accadi Sar- gon , que el conduí lligat al temple de Nippur. Lugalzagesi acabà els seus dies com a mo- narca vassall ( ensi ) de la seva ciutat natal, Umma. El nou Imperi accadi es construirà so- bre la fidelitat dels reis locals d’època sumèria.
