Pere CALDERS:
Invasió subtil
i
altres contes.
Prbleg de Joan
MELCION.
Barce-
lona, Edicions
62,
1978. (C~~lecció <(Antologia Catalana),, núm. 93
.)
128 ps.
El
1968
Pere Calders va publicar Tots els
contes, una mena d'obra completa de la seva
narrativa breu, i d'aleshores en@, deixant
de banda la reedició d'aquest volum el
1973,
no havia publicat cap altre llibre. Invasió
subtil i altres contes recull la producció dis-
persa d'aquests darrers anys, apareguda en
publicacions peribdiques, juntament amb al-
gun conte ja publicat a l'exili o d'altres que,
per les raons que sigui, havien quedat al ca-
laix de l'autor.
Aquest carhcter d'aplec fa que el llibre
constitueixi
una bona mostra dels temes i
recursos típics de l'obra de Calders. Una bo-
na part dels contes parteix d'una de les
constants argumentals de la seva narrativa
curta: el(s) personatge(s) enfrontat(s) a una
transgressió de l'ordre lbgic de la realitat.
Aquesta transgressió a vegades consisteix en
la introducció d'un element sobrenatural (No
s'admeten corones, Esport i ciutadania) o
que, si més no, pertany a una realitat allu-
nyada (El millor amic). perb d'altres es trac-
ta, simplement, que els-fenbmens amb que
s'han d'enfrontar els Dersonataes no seeuei-
xen les normes previsibles, javsigui a &usa
dek avancos de la ciencia (Un trau a
I'zn.
finit), ja sigui perque algun dels personat-
ges s'ha pres la liibertat de menar una con-
ducta inesperada (La batalla del
5
de maig)
o ha fet la seva interpretació particular de
les dades que la realitat li forneix (Vinc per
donar fe) o bé per cap raó explicable (La
rebetlió de les coses).
Sota d'aquesta constant argumental s'a-
maga la voluntat de l'autor de mostrar-nos
la mesquinesa de l'home, incapag d'admetre
ailb que desfaci els seus esquemes apriorís-
tics d'intepretació de la realitat
i
les nor-
mes de comportament que la societat marca
d'una manera precisa. Efectivament, la ma-
joria de personatges reaccionen rebutjant
d'una manera o una altra la fissura que es
produeix en el seu món
i
intenten de retor-
nar a l'ordre <(natural>>. Són éssers que en
certa manera pateixen d'una corprenedora
incapacitat per a la sorpresa,
i
el que des-
taca de la seva actitud davant els fets es-
tranys
i
inversemblants és el refús, a vegades
carregat de temences, de tot allb que els
aparti dels partits presos, de la rutina
i
el
carni marcat. L'ordre lbgic
i
les normes de
conducta a que l'home ha sotmes el món
estan tan interioritzats en les seves cons-
ciencies, que qualsevol transgressió els re-
sulta inadmissible. La seva incapacitat per a
sorprendre's pressuposa que aquest ordre no
és l'únic possible, perb la seva reacció de
refús és prou indicativa del fet que per a
ells és l'únic acceptable.
La por a abandonar la barraqueta de les
seguretats només és ven~uda quan no queda
cap altre remei, com passa a La rebellió de
les coses. En aquest conte el destarotament
dels objectes de fabricació industrial porta
a una mena de crisi de civilització, a par-
tir de la qual els homes no tenen altra sor-
tida que dedicar-se a folgar
i
reproduir-se:
<(Comptat i debatut, van descobrir que sense
necessitat de tanta maquinkia, allb també
els divertia cosa de no dir.), De tota mane-
ra, perb, la necessitat d'unes normes adap-
tades a la nova situació no desapareix (<(Con-
siderant l'estat d'emergkncia, van deixar de
banda la nosa de la moral, segurs que des-
prés, amb més calma, tindrien temps d'ar-
reglar-se unes lleis que els empararien la
conducta,).
Una visió esceptica de la condició humana
amara Invasió subtil
...,
com passa amb la
resta de l'obra de Calders. Ho trobem fins
i tot en aquells contes que no segueixen l'es-
tructura argumenta1 abans remarcada. com
Zero a Malthus, en que la ciencia-ficci6 ser-
veix per a mostrar-nos les possibilitats de
programació que amenacen l'home en una
societat futura
i
la seva conformitat davant
d'elles, o bé Refinaments d'zlltramar, en qui.
la narració dels preparatius d'un requisit
gastronbmic serveix per a posar de mani
fest la crueltat que s'amaga sota unes de-
terminades formes culturals.
Aquesta visió esceptica és compensada per
la tendkncia a l'humor
i
a la ironia, caracte-
rística dominant de la narrativa breu de Cal-
ders. Sovint l'humor neix de la caracteritza-
ció caricaturesca dels personatges i del con-
trast entre el seu carhcter típic
i
les situa-
cions atípiques amb que es veuen enfron-
tats. La majoria d'histbries- ens són Tnta-
des per un narrador-personatge que mten-
ta d'adoptar un punt de vista
al
mMm d'ob-
jectiu possible, que contrasta també amb la
inversemblanga de les situacions. Lligat a
aquest punt de vista, trobem un tipus de
llenguatge que fa de suport d'aquesta vo-
luntat d'objectivització, perb que és contra-
puntat, tant en la narració com en els dih-
legs, per expressions
i
jocs de paraules que
si bé tenen en ells mateixos un cert deix
irbnic
i
humorístic, augmenten el seu efecte
en contraposar-se
al
pretks desapassionament
amb qui: el narrador intenta d'analitzar la
realitat descrita. Un trau
a.
l'infinit és un
conte paradigmhtic en aquest sentit: el nar-
rador hi caracteritza el doctor Enric Coma-
justants com
<(un
dels millors tocadors de
peus a terra del país),, adrecant-se a l'in-
ventor en un diileg
li
diu: <(Tens el peu en
un coll de molta consideració.)> Grhcies al
