¡Descarga Varios Docs de filocat y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Análisis de Textos Literarios solo en Docsity!
Carles Miralles
U N TEXT DE RIBA SOBRE VOSSLER
El volum Conf>rentiu Club, vol. I, Conferencies de /'any 1929, Barcelcna 193 1 , conté, entre d'altres, una conferencia que Karl Vossler havia pronunciat, I'abril de I'any 29, a I'Ateneu Barcelones sobre ((La literatura universal y la literaturas nacionales)) que ocupa les pagines de la 25 a la 39 de I'esmentada publicació. Les pagines de la 2 1 a la 23 contenen un text, en un cos de lletra més petit que el de la conferencia, d e presentació del professor Vossler. Totes les altres conferencies van precedides d'una presentació del conferenciant, pero, en general, aquestes presenta- cions no van més enlla de facilitar al públic unes dades bio-bibliografiques sobre els personatges en qüestió -normalment, professionals molt importants en el diferents camps. Aq~lesta presentació de Vossler, en canvi, és més interpretativa i s'hi perfila una admiració del presentador envers I'obra del presentat com a superador del positivisme filologic i com a filoleg que ha fet progressos destacats cap a la concepció de la seva disciplina Lom una ciencia historica de I'esperit. Enlloc no és dit, explícitament. de qui es el text de presentació que figura editat en el volum de referencia. Diu, empero, qui va fer la presentació oral. el dia de la conferencia, que fou Riba, en aquests termes: (<EIdoctor Vossler fou presentat pel Sr. Carles Riba, profes- sor de grec a la Fundació Bernat Metge)). Aquesta dada, tot i ser prou significativa, no es del tot definitiva, a I'hora d'atribuir la paternitat del text de presentació editat al mateix Riba. per una raó que ja he insinuat abans: les altres presentacions, majoritariament. semblen molt de compromís i fins a cert punt obra d'un mateix redactor -1'encarregat de la publicació. que fou Joan Estelrich. o una persona que hagués treballat per ell. Així, per exemple, costa de creure que Nicolau d'Olwer no hagués aconseguit de presentar l'egiptoleg Alexandre Moret d'una manera més reeixida que com diu el text que figura a la pagina 15. 1. en general, tal com dic. les presentacions són notes bio-bibliografiques -i de la biografia estrictament academica. El text de presentació de Vossler. en aquest context, sorpren. per la seva diferencia, i em decanta a creure que el presentador. o sigui. Carles Riba. havia
44 Reduccions
tingut cura de posar-10 per escrit -abans o després d'haver-lo cxposat oralment, aixo no ho sé- i de fer-lo arribar a Joan Estelrich -o potser a Carles Soldevila, que era aleshores secretari de Conferentia Club- a fi que la presentació que ell havia fet no quedés redu'ida a una recepta academico-bibliografica ni al repertori adjectival solit en els casos d'aquesta mena. D'altra banda, és cosa sabuda que Riba havia anat, amb una pensió del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, a estudiar a Munic amb Karl Vossler;' que unia al respecte que l i tenia com a filoleg i mestre una alta consideració de la seva figura humana,2 i que el sistema crític ribia deu molt al mestratge i a la influencia dels escrits de Vossler. És més: en I'essencial, el text em sembla definidor de I'aportació de Vossler, pero, sobretot, d'allo que, en la seva aportació, podia interessar més a Riba; qo és, la reivindicació, a I'altura dels temps, amb gran compet6ncia filologica (((home de ciencia ensinistrat en tots els metodes de la filologia tradicional))), de la concepció romantica, humboldtiana, de la llengua com a visió irreductible del món; qo és, també, la síntesi entre I'estudi, la preparació i la competencia científiques, d'una banda, i I'acuitat i la penetració, d'una altra banda, que ens poden permetre d'arribar -segons que crec segons Riba- ((fins a la misteriosa entranya de I'esperit on es verifica I'acte de la creació de I'expressió estetican.
I. A. Manent, Curle~Riba, Barcelona 1963, ps. 35 SS.
- D'aquesta epoca a Munic son la major part de les lletres de Riba a Lopez Pico i viceversa, sobre la importancia de les quals ja havia cridat I'atencio A. Manent (0.c) quan eren inedites: cf. ara Epistolari Ldpez-Picó Carles Riba, Barcelona 1976. Les referencies a Vossler en aquest epistolari son freqüents; la carta mes explicita sobre la valoració per Riba de la humanitat de Vossler es la que escrivi a Lopez-Pico el 18 de novembre de 1922 (Episfolari, ps. 2 12 SS.), impressionat per la manera com Vossler havia sabut encaixar la mort de la seva dona, aleshores feia poc. 3. C. Miralles, Efupes i camins del crificismeribia, ((Serra d'On,, set. 1979.
Carles Miralles 4 5
Carles Riba
K A R L VOSSLER
EI professor Vossler 6s una figura excepcional dintre el camp de la filologia i la critica literiria. Com a filolcg, la seva personalitat es destacada a m b un rcllcu extraordinari. Ell es el primer que en els nostres teliips ha portat la inquietud del pensament filosofic i la lluln enaltidora de les doctrines idealistes al cercle d'uns estudis que, com els de la lingiiistica, estaven dominats en absolut pel mes eixut i pedant positivisme. Les s c x s primeres obres. E l po.siti1~i.sr71ci l'it/c~trli.\ri~c~c J r l Itr c,ii.~rc,itrtlcl Ilcl~~grrtrtgcli Llo~g:rlrtrixcr.orl~a crcjactid i (.o117 a c~i~olrrc,itj. marquen una tita memorable en la historia de la filologia. El positivisme inlpet-ant en els nietodes d'aquesta ciencia ens havia acostumat a csguardar el llenguatge com un mecanisme, subjecte a lleis fatals tan rigoroses cot11 poden esser les que regeixen qualsevol doniini de la natura. Vossler. reprenent una tradició idealista, ja mig oblidada en la ciencia del llenguatge, que arrenca d e Guillem d'tiuniboldt, ¡.prenent peu en la doctrina de Croce sobre I'essencia cstetica del llenguatge. ha revolucionat el camp dels principis dels metodes de la filologia i ha assignat a aquesta ciencia una missió nova i insospitada. L'única preocupació dels filolegs havia estat fins ara la de fixar les lleis d'una evolució tota mecanica en la qual intervenien exclusivament factors fisiologies i psicologics de caracter eminentment col.lectiu.. Vossler, pero, ha desmostrat que la missio d e la ciencia del llenguatge és la de descobrir la presencia i la lliure activitat de I'esperit com a causa única efectiva de totes les fornies d'aquell. Ni la mes lleu variació fonetica, ni la mes simple metitesi, ni la introducció del mot mes insignificant poden esser explicades exclusivament per I'automatisme fisiologic o psicologic. Fonetica, fisiologia, acústica, an~ropologia,psicologia, són solament disciplines auxiliars descriptives que sols poden mostrar-nos les condicions sota les quals la llengua evoluciona; no poden, pero, revelar-nos la causa, el motor íntim d'aquesta evolució: la causa es únicament I'esperit a m b les seves intui'cions individuals. Aquesta missio de la ciencia del llenguatge esta enllacada Íntimament a m b el concepte que Vossler te de la llengua. Ell parteix de la doctrina de Croce, segons la qual, la llengua es una activitat eminentment intui'tiva, i com a intuTciÓ es pura expressió, i com a
Carles Riba
expressió és un fenomen essencialment estetic, diferenciat essencial- ment de la facultat Iogica. Llengua es art, i con1 a obra d'art I'lie~n de considerar i estudiar. Res, doncs, de mes absurd que aplicar al seu cstudi. com venia fent-se fins ara, els metodes positivistes emprats a les ciencies naturals. Vossler, amb un gest coratjós, arrenca la lingiiistica del camp de les ciencies de la natura i la porta al de les ciencies de I'esperit. Qui diu esperit diu cultura; i la historia d'una llengua, tant escrita com parlada, es un capítol de la historia. i de la cultura. No hi ha variació ni evolució en una llengua en la qual no hagi intervingut decisivament un factor de la cultura individual col.lcctiva. L'esperit huma plasma fins als niinims detalls I'estructura d'una llengua. de la mateixa manera que modifica a travds dcls segles les normes i orientacions de la pintura, de la nusi ica i de I'arquitectura. Vosslcr. pero. no s'lia acontentat anib pures teories. Anib m i ardida Ics ha aplicades als metodes filologies. Si la Ilcngua ds art, en I'al-tista^ de^ la^ paraula,^ aixo^ és,^ en^ I'escriptor^ genial^ o^ a m b personalitat. trobarem la manifestació mes clara. coniplcta i PI-ofunda de la cida del llenguatge. La graniatica no es més que la sistcmatització rígida de les lleis característiques de la llengua trobades per la divina forca de la intui'cio dels individus quc posseeixen en un grau insuperable el geni de la Ilcngua. Aisi. doncs. Ilcngua no cs mes quc cstil. expl-cssio indi~.idual.La llengua comuna no és mes que el compromis entre una multitud d'estils indi.iduals. L'cstudi metodic d'una llengua ha de conicnyar. doncs. per I'estilistica: ha dc hcgi~ir per la sintaxi. quc ds. per dir-ho aisi. I'cstudi de I'estil col.lectiu: .indri dcspl-cs la mol-fologia i ha d'acabar a m b I'cstudi de la fonetica. o sia de les condicions purament tisiologiqucs. materials i mcciiniques del Ilcnguatgc. Aisoc ds. Vosslcr invertcis ardidament I'estructura de I'estudi gramatical per tal d'asscntar-lo fel-mament en la Ibrya central i basica de I L I intu'ició individual. Aquest és el metode segi~itpcr ell en la sc\a adniirablc obra I.(/ c ~ l r l r i o ~ rf i. ( r ~ ~ c. c , \t r ~ ~ c ~ f l o c ~ ~ i c l u en / ' ~ ~ ~ ~ o / ~ r c i t i (/e /(i / / c ~ l l , y l i ( l. Els resultats d'aqucst metode ,son d'una trascendt:ncia cabdal. Anib la posició central que assigna a I'estilistica en I'cstudi gramatical, Vossler ha bastit un sorprenent pont d'u1ii6 cntrc dues
4 8 Reduccions
