¡Descarga VIRUS y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!
VIRUS.
- Patògens intracel·lulars obligats, formats per genoma DNA o RNA.
- Tenen envolta proteica i alguns una envolta exterior membranosa.
- Origen:
- Cèl·lules bacterianes (procariotes), bacteris paràsits d’altres bacteris que han perdut estructures, virus (evolució retrograda), poc seguida ja que no trobem factors intermedis i són d’estructura molt diferent.
- Àcids nucleics que s’han tornat autònoms i infecciosos. Hi ha àcids nucleics de virus que són semblants a fags,…, elements bacterians mòbils.
- Té diferent concepte en espècie, les unitats bàsiques són independents entre sí.
- Agrupació dels virus:
- Gens (DNA o RNA), lineal, circular,....
- (^) Tipus de càpsida: estructura proteica amb tendència a autoensamblar-se, pot tenir diferents simetries.
- Envolta o no: bicapa lipídica que sòl adquirir quan surten a l’exterior de la cèl·lula que infecten, tenen unes glicoproteïnes que es projecten a l’exterior, són d’origen viral. Limiten a l’exterior amb la càpsida i són més resistents
- També trobem proteïnes de la matriu entre la càpsida i les envoltes.
- Replicació amb 6 etapes:
- Reconeixement de la cèl·lula diana.
- Penetració; sense envolta (endocitosi) o amb envolta (fusió).
- Pèrdua de l’envolta.
- Síntesi de macromolècules (síntesi de proteïnes víriques, genoma (transcripció) i RNAm, (transducció) ribosomes) - Transcripció: en virus DNA es realitza en el nucli de la cèl·lula que infecten, en un virus RNA té lloc en el citoplasma. Si hi ha un error en el cas dels virus RNA no es pot reparar pq la cèl·lula no té cap mecanisme de reparació, per tant, són virus molt més variables, són propensos a la mutació.
- Ensamblatge.
- Sortida a l’exterior, amb envolta (gemació) i sense envolta (lisi).
VIRUS AMB GENOMA ssRNA (+)
- Virus molt petits amb RNA de cadena simple lineal.
- Càpside amb simetria icosaèdrica.
- No presenta envolta.
- Resistents a les condicions ambientals.
- Replicació: reconeixement per receptors corresponents a virus- cèl·lula a infestar. Els virus s’uneixen pel vèrtex de la càpside per una proteïna: VP4, per desestabilització es forma com un porus per on entra el genoma del virus. Quan el RNA s’uneix a ribosomes es forma una poliproteïna que és escindida per proteases específiques del virus. (1) (2) (3) 1; proteïnes estructurals, es tallen en + trossos, ensamblatge i alliberació per lisi. 2 i 3; E i replicació. Replicació: s’utilitza una plantilla de ARN (-), es genera un RNA (+) i es replica el genoma.
Virus Característiques evolució Entra per la boca, estómac, resistents al pH àcid, intestí prim, es produeix la primera replicació en les cèl·lules, passa a sang a través del sistema limfàtic: virèmia, es dirigeixen als txts on es multiplicaran i produiran la lisi de les cèl·lules
tractament
Fam. Picornavirus Gen. Enterovirus.
Feco-oral o respiratòria
poliomielitis Molt estable i resistent, és propi de l’home. Hi ha diferents serotips: 1,2 i 3. Període d’incubació 1-2 setmanes. Tipus de paràlisis;
- Espinal: afecta a cèl·lules de la medul·la hi ha conseqüències motores.
- Bulbar: afecta les cordes vocals, músculs de la faringe i respiratoris
- (^) Post-polio: recaiguda, les persones afectades sofreixen deteriorament dels músculs afectats originalment. No es
S’adquireixen al ingerir aliments o aigua, van al SNC, afecten a les cèl·lules motores de la medul·la i cervell. Produeix la poliomielitis o polio infantil. Pot tenir diferents quadres:
- asimptomàtic.
- Polio abortiva o menor; malaltia febril inespecífica, febre, cefalea, malestar, dolor de coll.
- Meningitis asèptica; cefalea, febre, rigidesa a la nuca, evolució normal i benigna.
- Polio paralítica o malaltia major; tenim cansament, dolor muscular, febrícula i evoluciona a paràlisi
Pleconaril; impedeix que el virus s’uneixi als receptors i s’inicia la infecció. Existeixen 2 vacunes:
- virus morts inactius.
- virus vius atenuats.
i curació i immunitat de per vida, a més, hi ha vacuna. Fam. Calicivirae Gen. Norovirus
És molt resistent a les condicions adverses. entrada feco-oral, marisc cru.
Responsable de processos diarreics, hi ha replicació clàssica, a les cèl·lules de l’intestí, pèrdua d’aigua i sals, surten per la femta. Hi ha diarrea aquosa, vòmits, febre, dolor abdominal
Profilaxi; bona higiene, desinfecció i control de l’aigua i la deshidratació.
Hepatitis E Ingestió d’aigua contaminada, és molt resistent a les condicions adverses del medi extern. Incubació de 1- setmanes
Replicació al digestiu, fetge i s’elimina per la femta. És un procés crònic i té símptomes semblants als de l’hepatitis A. Quan infesta dones embarassades pot provocar la mort.
Escassa transmissió, no hi ha tractament ni vacuna
astroviridae No cultivats Present en femta diarreica
VIRUS AMB GENOMA ssRNA (+)
- RNA simple i lineal.
- Presenta càpsula icosaèdrica (Togavirus, Flavivirus).
- Nucleocàpsida helicoïdal (Coronavirus).
- Envolta: bicapa lipídica.
- Forma de replicació (Togavirus, Flavivirus): com és RNA + actua com a RNAm, però només es tradueix 2/3 parts del RNA i es fa una proteïna que són els enzims de replicació i proteïnes estructurals de la càpsida i glicoproteïnes associades al RE, la 1/ part restant es fa per un RNA -.
Fam Togavirus Gen. Alphavirus
Pertanyen als arbovirus, es transmeten per vectors. Afecten als animals. Trobem el virus de l’encefalitis equina de l’est i de l’oest.
A l’home produeix processos asimptomàtics, pot produir processos clínics o una encefalitis greu o meningitis.
Gen. Rubivirus Virus de la rubèola, immunitat de per vida
Entra via respiratòria, hi ha incubació d’una setmana (no hi ha símptomes i és altament infecciosa), disseminació pel cos
Hi ha vacuna
i presència d’exantema (3-5 dies), curació. En embarassades pot donar problemes greus en el fetus.
Fam. Flaviviridae Gen. Flavivirus.
Virus de la febre groga, pertany als arbovirus pq es transmeten per vectors.
Entra per la sang, hi ha replicació local (febre alta, calfreds,...) a través de la sang va a les cèl·lules hepàtiques on es repliquen (necrosi de les cèl·lules hepàtiques), disminució de la [protrombina], aparició d’hemorràgies, icterícia. Quan l’hemorràgia està al digestiu, provoca vòmit negre, shock i mort.
No hi ha tractament, però si vacuna. Profilaxi: eliminació del vector.
Virus del dengue
El vector és un mosquit, freqüent en les zones tropicals.
Té dos manifestacions;
- procés febril, dolor muscular, eritema a la pell,..., curació, però hi ha sensibilització al virus.
- Febre hemorràgica del dengue, els virus s’uneixen a Ac no neutralitzats, són fagocitats pels macròfags i produeixen una resposta inflamatòria important amb gran quantitat de citoquines (dany en els vasos sanguinis i hemorràgies internes)
No hi ha tractament.
Gen. hepacivirus
Provoca l’hepatitis C, presenta un genoma que codifica per a 8 proteïnes, 2 glicoproteïnes (determinants antigènics), té una elevada variabilitat antigènica, és un procés crònic. La transmissió és:
- sang (drogodependents,...)
- transfusions, transplantaments, hemofílics,...
- relacions sexuals
Infesta humans i ximpanzés, replicació als hepatòcits provocant una inhibició de l’apoptosi, els sistema immune ataca les cèl·lules i pot donar processos cancerígens; es transmeten per sang, virèmia, va als hepatòcits, procés crònic. Infecció (incubació 1-3 setmanes) hi ha infecció aguda (virèmia, presència en sang), no hi ha símptomes o molt lleus i dura de 4-6 mesos Normalment es cura, sinó provoca
No hi ha vacuna, hi ha tractament amb interferó i ribarvin.
- Quan s’uneixen aquests 3 factors hi ha una gemació de la membrana de la cèl·lula i surt el virus, però aquest ha de madurar a partir de la proteasa fora de la cèl·lula.
- Retrovirus:
- El 1r aïllat va ser el Sarcoma de Rous que produïa tumors als pollastres, els virus codifiquen per a uns compostos que alteren un desordre en el creixement cel·lular.
- Robert Gollo, va descobrir el virus limfotrop T humà, que pot donar una leucèmia, per una alteració del creixement cel·lular.
- L’origen del virus de la sida, és una evolució d’un virus de micos que va ser capaç d’afectar l’home.
Virus limfotrop humà.
Es transmet per sang, fluids sexuals i llet materna. Té període de latència prolongat
Pot donar 2 infeccions ja que afecta a 2 tipus de cèl·lules:
- limfòcits T: leucèmia limfocítica aguda de limfòcits T en adults.
- neurones: parapesia estàtica tropical. Es replica dins les cèl·lules i produeix la proteïna TAX que descontrola el creixement cel·lular. Produeix un augment de la [limfòcits T] amb lesions cutànies,..., mort
No hi ha tractament.
VIH Estadi final de la infecció vírica on es produeix una destrucció dels limfòcits TCD4, s’agafen infeccions oportunistes, proliferació cancerígena, per l’alteració immunitària. Té gran capacitat de mutació per la transcriptasa inversa
Tenim 2 virus:
- VIH 1 : subgrup B que es freqüent a Europa.
- VIH 2: són semblants, però freqüent a Àfrica, és més lleu i moltes vegades no es manifesta.
Població de risc:
- persones sexualment actives.
- drogoaddictes via parenteral.
- fetus de mare cero+.
- sanitaris,...
- control de la sang de les transfusions.
Patogenicitat:
- cèl diana amb receptors TCD4 (limfòcits i macròfags).
- provoca una infecció lítica (es replica dins i lisen per a sortir), no lisa els macròfags ( es verteixen a l’exterior) Quan infesten la cèl poden produir sincitios (indueix la fusió de membranes amb cèl veïnes), tenen una paret cel·lular dèbil, lisi cel·lular. Hi ha alteració de la funció dels limfòcits T i macròfags.
i es replica dins els macròfags. Són virus sensibles a les condicions ambientals, desinfectants, detergents,...
Als ganglis limfàtics hi ha replicació contínua del virus, hi ha inflamació i alliberació en sang. Hi ha una reducció del nº de limfòcits TCD4. el cos genera Ac neutralitzants contra GP120, però igualment continuen sent actius. Els limfòcits TCD8 són importants per controlar-los, però s’han d’activar pels TCD4, però com la [TCD4] és baixa, no s’activen. Via d’entrada: -relacions sexuals vaginals o anals (semen i secrecions vaginals), es posen en contacte amb les cèl dendrítiques de Langerhans de l’epiteli i els limfòcits T que els duen als ganglis limfàtics. Per sang, la infecció de monòcits, macròfags i cèl dendrítiques (en transfusions, xeringues,...). I per la transmissió vertical mare – fetus, per la llet materna, via transplacentària o en el moment del part.
La malaltia està associada a 3 paràmetres:
- [ ] virus en sang – [ ] limfòcits TCD4 - [ ] d’Ac L’estudiarem en 4 etapes: 1a) aguda o síndrome retroviral: comença de 2- 6 setmanes després del contagi i dura de 5- 20 dies. Augmenta la [ ] de virus en sang i provoca un quadre semblant a la mononucleosi vírica (malestar, faringitis, cansament,...). apareixen Ac en sang que controla la [ ] de virus, pot haver-hi pèrdua de pes, infeccions secundàries. 2a) asimptomàtic: augmenta la [Ac] en sang, disminueix la [virus] i la [limfòcits] també disminueix progressivament. Hi ha inflamació dels nòduls limfàtics i disminueix el nº de plaquetes, aquest període té una duració variable (3 a 7 anys). 3a) complex relacionat amb el sida: augmenta la [Ac] i disminueix [virus]. Hi ha infeccions secundàries, paràsits oportunistes, carcinomes, limfomes,... 4a) manifestacions de la sida: disminució molt marcada de la [ ] de limfòcits T, infeccions greus per bacteris no patògens, pèrdua de pes, malestar,..., disminució de [Ac] i augmenta la [virus]. S’entra en una etapa de demència ja que ataca el SNC i finalment la mort. Diagnòstic: Serologia Elisa (mira els Ac en sang), el + s’ha de confirmar per PCR i es busca Ag concrets en sang. Hi ha una etapa “ventana”, la inicial on la persona és – a les
Tractament: El tractament fa que s’allargui el procés de latència, és car, combinat (gran nº de medicaments), té contraindicacions, no cura,... Actuen inhibint la transcriptasa inversa; atura la replicació i dona genomes incomplerts. També inhibeixen la proteasa; el virus és immadur, no infecciós, inhibidors de la integrasa; que no deixa que la cadena doble de DNA s’integri a la cèl·lula, a més, d’inhibidors de la
immunoglobulina. Vacuna (veterinaris, ramaders,...)
Al gos:
- hi ha ràbia muda (paràlisi).
- té un període d’incubació de 3 a 4 mesos, hi ha gran pruïja a la zona de la mossegada, borda molt, ganes de mossegar, salivació profusa i paràlisi a les extremitats posteriors.
A l’home:
- incubació variable, segons la zona d’entrada.
- símptomes semblants a un procés víric (malestar, febre, cansament,...) i evolucionen a hidrofòbia, dolor al deglutir aigua, convulsions (afecta al SN), paràlisi, desorientació, coma i mort.
Fam. Filoviridae Gen. Filovirus Virus de Marburg i virus de l’Ebola
Forma filamentosa, produeixen febres hemorràgiques. Els reservori són primats o micos salvatges, es pot transmetre entre persones i tenen un % de mort molt elevat.
VIRUS AMB GENOMA ssRNA (-)
- Àcids nucleics ss RNA (-)
- Càpsida helicoïdal associada a l’àcid nucleic.
- Envolta:
- Matriu proteica (interior)
- Bicapa lipídica (exterior)
- 2 glicoproteïnes (d’unió o adherència amb receptors de superfície i de fusió que afavoreix la formació de sincitis).
- Es transmet via aèria.
- Síntesis de proteïnes: RNA(-) passa a 5 RNAm Traducción de la proteïna G associada a recicle endoplamàtic Traducció 4 proteïnes en ribosomes lliures Genoma : RNA(-) passa a RNA(+) i a RNA(-)
- Polimerització al citoplasma.
Fam. Reservori l’home. Pot produir:
Paranyxoviriadae Gen. Paranyxovirus. Virus parainfluenza 1 i 3
Es transmet via aèria. Es replica a les cèl del tracte respiratori superior, amb gran producció de sincitis, però és un procés local i no sol produir virèmia
- constipat clàssic
- CROUP: laringotraqueobronquitis, quan és una infecció subglotiea, provoquen una inflamació important, crea dificultat respiratòria, hi ha ronquera, tos de gos
Gen. Rubilavirus Virus parainfluenza 2 i 4
Reservori és l’home, té transmissió aèria. És molt contagiosa
Entra a l’home via aèria, cap al tracte respiratori superior, provocant infeccions respiratòries.
Virus de la parotiditis
Els individus més afectats per edat i sexe, són presents en totes les edats, però més freqüent en nens de 2 a 12 anys; aproximadament el 10% dels adults són susceptibles de patir paperes. Reservori és l’home, té transmissió aèria. És molt contagiosa i es controla gràcies a la vacuna que és obligatòria.
Entra via aèria i afecta el tracte respiratori superior, pot ser asimptomàtica o evoluciona a virèmia i va a les glàndules salivals principalment, també a testicles i ovaris, mames, pàncrees,..., dificultat en la deglució a causa de la inflamació de les glàndules salivals. Els símptomes generals són; cefalea, febre, ronquera i inflamació de les glàndules salivals, pot haver-hi complicacions, havent dolor abdominal per la inflamació del pàncrees i inflamació testicular i d’ovaris. Gen. Morbilivirus Virus del xarampió
Transmissió per via respiratòria, el reservori és l’home. Hi ha vacuna que és de virus vius atenuats.
Es replica en el tracte respiratori superior, produeix virèmia, hi ha replicació en diferents òrgans i en l’endoteli capil·lar. L’organisme produeix limfòcits T per a controlar la replicació del virus i això provoca l’aparició d’un exantema. Tenim una fase inicial de símptomes inespecífics (fase molt infecciosa), apareixen taques de Koplik i després apareix l’exantema del xarampió desde dalt cap a baix, a tot el cos excepte mans i peus, a més, hi ha febre elevada, malestar i cansament.
Pot haver-hi complicacions:
- pneumònia.
- Otitis.
- Encefalitis per la resposta immune.
- Paraencefalitis esclerosant subaguda (poc freqüent, però greu, la persona infectada amb un virus defectuós del xarampió)
Gen. Pneumovirus. Virus sincital
Reservori: l’home, transmissió aèria. És el virus que més problemes crea
Entra a l’home i va al tracte respiratori superior, després a l’inferior i forma grans sincitis que danyen l’epiteli del tracte respiratori, hi ha
inhalació de femtes). Tipus A; pot afectar l’home i animals (aus sobretot), algunes pateixen la malaltia i altres són portadors. Tipus B, afecta a l’home.
muscular).
- pneumònia 1a i 2a.
- traqueobronquitis o bronquiotitis. Síndrome de REYE; encefalitis i disfunció hepàtica.
complicacions (sobreinfecció). Es produeixen Ac, interferó i la persona es cura. Tractament: simptomàtic o antibiòtic. Existeix vacuna, però cada any varia i sol ser la combinació de 3 tipus més freqüents.
Fam. Arenaviridae Malalties en animals, ocasionalment passen a l’home Genoma : 2 segments de RNA monocatenarisi circulars (L i S) Contenen ribosomes amb funció desconeguda Càpsida : Nucleocàpsida helicoidal Envolta : amb espícules Replicació : citoplasma. Sortida per gemació
Fam Bunyavirus Genoma : 3 segments de RNA monocatenari (lineal o circular) Càpsida : Nucleocàpsida helicoidal Envolta : amb espícules. Replicació : citoplasma. Sortida per gemació desde l’aparell de Golgi. Presenten; glucoproteïna, envolta lipídica, RNA pol i RNA dependent, 3 ssRNA (-), llarg, mig i curt que es troba associat amb proteïnes que formen la nucleocàpsida.
Virus animals que es poden transmetre a l’home per vector (artròpodes) és una zoonosi. Provoquen febres hemorràgiques i encefalitis. Hi ha diferents reservoris animals.
VIRUS AMB GENOMA ds RNA SEGMENTAT.
- virus dsRNA segmentat:
- reo i orbivirus: 10 segments.
- Rotavirus: 11 segments.
- Càpsida icosaèdrica i doble.
- No té envolta, però sobreviu en el medi ambient durant període de temps llarg.
- Provoquen diarrees.
Fam. Reoviridae Gen. Rotavirus
Aspecte de roda, causa diarrea a l’home. És resistents a ez
S’agafa via digestiva, sobreviu al pH àcid de l’estómac, s’adhereix a les cèl·lules epitelials
proteolítics i pH extrems. Normalment és un procés autolimitat, que dura 4-5 dies i es cura. És difícil de diagnosticar i no es cultivable.
de l’intestí prim on es multiplica i produeix una atrofia en aquestes cèl·lules i en conseqüència es modifica l’absorció de lípids, amb femtes abundants i aquoses. En 24-48 h és el període d’incubació, hi ha vòmits, diarrea, febre, deshidratació.
VIRUS AMB dsDNA.
- Genoma amb dsDNA i lineal amb repeticions invertides, això fa que es puguin produir recombinacions dins de la persona. És capaç de codificar per a 20 proteïnes.
- Càpsida icosaèdrica.
- Tegument amb proteïnes (15) entre la càpsida i l’envolta
- Envolta: bicapa lipídica amb glicoproteïnes associades (10 de diferents).
- De gran tamany.
- La transcripció es realitza en diferents etapes ordenades.
- DNAr a través de la RNA pol cel·lular passa a RNAm, als ribosomes i forma les proteïnes.
- Obtenció de proteïnes molt prematures o α; són proteïnes reguladores d’origen víric.
- Obtenció de proteïnes prematures o β; relacionades amb els factors de transcripció o amb la replicació del genoma.
- Proteïnes finals o γ; proteïnes estructurals.
- Tenim la replicació del genoma mitjançant la RNA polimerasa vírica, que serà la diana dels antivírics.
- Tots produeixen infeccions latents i recurrents.
- Important la immunitat cel·lular.
- Virus molt freqüents i abundants.
- (^) Infeccions benignes normalment.
- Tenen tractament.
- Replicació V. Herpes simple tipus 1
- Entrada per fusió. Pèrdua d’envolta. Càpsida al nucli de la cèl·lula. DNA lineal passa a DNA circula.
- Transcripció de gen molt temprans +RNApol hosta hasta Prot.α
- Prot α va al nucli i hi ha Transcripció gens tempranos, RNAm i Prot. Β
contacte amb les lesions i en el part practicar cesària.
amb preservatiu. El líquid de les vesícules, saliva, secrecions vaginals,..., són el tipus de transmissió. Tractament: procés local; crema aciclovir; en un procés estés; aciclovir oral. L’aciclovir-P s’uneix al DNA i para la replicació del virus, però pot haver-hi resistència.
Varicel·la ( virus varicel·la- Zòster)
Típica de l’home. La 1a infecció en simptomatologia és la varicel·la, una recaiguda amb herpes-zoster. Hi ha present vesícules amb líquid, depèn de la immunologia cel·lular, es transmet via aèria o per contacte. Arriba via aèria, va la tracte respiratori superior i es multiplica, hi ha virèmia, va al fetge, melsa,..., i es multiplica, produeix una segona virèmia, llavors va a la pell (lesions visibles). Simptomatologia:
- varicel·la (exantemàtica); hi ha 14 dies d’incubació, és + infecciosa, fins que arriba a la pell. Els símptomes són inespecífics, malestar,..., febre i lesions a la pell que es trenquen, produeixen crostes. Dura 2 o 3 dies i baixa, però torna a pujar cap a la nit; el procés par ai evoluciona cap a la curació.
- Pot haver complicacions; amb pneumònia o durant l’embaràs per 1r cop, es troba colonitzat de per vida, als nervis cranials es queda latent.
- 10-20 % amb varicel·la es reactiva, amb disminució de defenses, es produeix herpes zòster (cinturó), apareix seguint un nervi de l’esquena (procés molt dolorós) o en la cara. Provoca immobilització de l’ull i la boca, vertigen,... pot quedar dolor crònic.
Tractament: antitèrmics i productes per a la picor. En immunodeprimits es dona aciclovir via oral a elevades dosis. També hi ha vacuna, però no és obligatòria.
Virus Hepstein Barr
Típica de l’home, la transmissió és per la saliva.
Pot produir 2 malalties:
- mononucleosi infecciosa
- limfoma Té cèl·lula diana, on es replica; els limfòcits B (responsables de la formació de Ac), també es poden replicar en cèl·lules epitelials de l’orofaringe.
Pot haver replicació permissiva o una infecció latent en aquestes cèl·lules o estimular i immortalitzar els limfòcits B.
Mononucleosis Infecciosa : es el resultat de una resposta immune hiperactiva Infecció productiva en limfòcits B y cèl·lules epitelials de l’orofaringe i amígdales
Patologia Síndromes clínics
Virèmia Eliminació del virus a través de la saliva
Infecció en mes limfòcits B Transmissió de la malaltia
Las proteïnes del virus activen: -El creixement de limfòcits B
- Impedeixen l'apoptosis (mort cel·lular)
Producció elevada de Acheterófilos: Reconeguts per el Agde Paul-Bunnell. En eritròcits d'ovella
Proliferació Linf B con genoma VEB Febre elevada, FATIGA, Faringitis, Inflamació ganglis limfàtics, Hepatosplenomegàlia
Control de la producció por Limfòcits T (Limfòcits mononuclears atípics= cèl·lules Downey)
Malaltia recurrent Cansament crònic
Solució de la infecció (lisis de las cèl·lules infectades productives)
Latència : 1 linfB memòria/ml sang
Reactivació?: VEB pot reaparèixer en saliva
Malaltia limfoproliferativa (carència de limfòcits T)
Infecció en limfòcits B
Les proteïnes del virus: -Activen el creixement de limfòcits B -Impedeixen l’ apoptosis
Citamegalovirus Gran quantitat de portadors. Paràsit oportunista, típic humà. Associat a l’embaràs i immunodeficiència. Infeccions latents en limfòcits T.
Es transmet per qualsevol líquid o secreció humana (sang, orina, semen, secrecions vaginals, llet i llàgrimes). És una infecció en leucòcits i cèl·lules epitelials on es multipliquen, hi ha curació amb símptomes o sense. Tractament: ganciclovir per via intravenosa.
Infecció congènita: l’agafa el fetus durant l’embaràs, pot produir retràs, pèrdua de visió,... quan la mare l’agafa per 1a vegada durant l’embaràs, no té Ac per protegir-lo. Perinatal; agafa la infecció durant el part, la mare es portadora, el nen no té símptomes, però és portador. Durant la vida, el semen té elevada concentració de virus (transmissió), si la persona està sana, no dona patologia. Les persones amb sida i transplantaments; infeccions tipus mononucleosi, rinitis, infeccions a l’esòfag, pulmó, estòmac, fetge,... Fibromialgia; pot estar relacionada en procesos vírics, relacionada amb aquest virus.
Virus de l’herpes humà G
L’home és el reservori, la transmissió és aèria o a través de la saliva. Hi ha una infecció latent dels limfòcits T, el període d’incubació és de 4-5 dies.
Malaltia exantemàtica, roseola infantum o exantema súbit. Hi ha elevada febre (4-5 dies) i desapareix, exantema (resposta immune d’hipersensibilitat retardada de l’hoste.
VIRUS AMB ds DNA
- Fam. Hepadnaviridae.
- No s’ha pogut cultivar.
- Hi ha vacuna.
- Estructura:
- Genoma: DNA gairebé circular i doble, té DNA polimerasa vírica, transcriptasa inversa, es replica per un RNAm intermediari i el genoma es pot integrar.
- Càpsida: geometria icosaèdrica, Ag del nucli (HBc Ag, hepatitis B core Ag; HBe Ag, associat a la càpsida o lliure en el suero).
- Envolta: és una bicapa lipídica, es troba associat a l’Ag de superfície (HBs Ag) o Ag australià. L’Ag està format per 3 glicoproteïnes (L,M,S) i estan codificades per = gen, però els codons d’iniciació són diferents.
- És molt resistent a les condicions ambientals (desinfectants, Tª, sequedat,...)
- (^) Replicació: entrada a la cèl·lula per fusió, VIRIÓ, perd la càpsida, el DNA s’acaba de fer circular, entra al nucli, DNA hi ha transcripció a RNAm (5 tipus diferents).
- 3500 parells de bases, té + tamany que el genoma, codifica pels Ag del nucli, DNA polimerasa vírica, encebador de la DNA polimerasa, transcriptasa inversa i és el model per a la replicació del genoma.
- 2100 parelles de bases, codifica per a 2 glicoproteïnes (S, M).
- 2200 parelles de bases, codifica per una glicoproteïna (L)
- i 5) 900 parelles de bases que codifica per als enzims de replicació.
VIRUS DNA; PARVOVIRUS.
- Més petits que el picornavirus.
- DNA simple i lineal; presenta unes seqüències revertides i invertides; pot ser +/-.
- Codifica per 4 gens, càpsula icosaèdrica.
- Envolta absent. B
- Malaltia exantemàtica (5 ena malaltia) anomenada ERITREMA INFECCIOSA.
- Es transmet via aèria.
- Es multiplica en les cèl·lules precursores d’eritròcits; Ac (relació amb l’exantema) i curació.
- (^) Inici amb símptomes inespecífics, símptomes clàssics, són:
- Galtes vermelles i calentes.
- 2 a 3 dies exantema als braços i cames que dura 2 o 3 setmanes, procés benigne.
