¡Descarga Vocabulari i conceptes y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
VOCABULARI CONDICIONAMENT
Adquisició Un dels fenòmens bàsics del CC. Té lloc a la fase B (aprenentatge). És quan s’intensifica l’associació EI-EC, donant com a resultat l’enfortiment de la RC Anticipació Tècnica de mesura de la RC+ consistent a augmentar l’interval entre l’EC i l’EI ( hacerse de rogar ). S’utilitza quan es vol mesurar la RC amb independència de la RI Aprenentatge E-E D’acord amb aquesta perspectiva, els subjectes responen a l’EC perque aquest activa una representació de l’EI (l’EC fa que el subjecte pensi en l’EI) Aprenentatge E-R D’acord amb aquesta perspectiva, el condicionament estableix una connexió estímul resposta entre l’EC i la RC Assaig de prova Tècnica de mesura de la RC+ consistent a presentar l’EC sol. S’utilitza quan es vol mesurar la RC amb independència de la RI
Augment paradoxal o facilitació de la conducta
L’aplicació del càstig pot donar lloc a la facilitació de la conducta que es vol suprimir, quan el reforç positiu únicament està disponible després de presentar-se l’estímul aversiu darrera de la resposta ( me da igual que me castigues, haré la R porque después me llega un premio )
Bloqueig Fenòmen del condicionament amb EC’s compostos en què el condicionament previ d’un dels elements del compost impedeix el condicionament dels altres. Fases:
- EC1 + EI = RC 2. EC1 i EC2 + EI = RC 3. assaig de prova de EC
Bloqueig contextual Interferència en el CC degut a la preexposició de l’EI Càstig de la R d’evitació
La resposta d’evitació té com a conseqüència l’aparició de l’estímul aversiu
Càstig negatiu Procediment de condicionament instrumental en el que es retira o no es presenta un estímul apetitiu. Fa que disminueixi la conducta. Hi ha contingència negativa
Càstig positiu Procediment de condicionament instrumental en el que es presenta un estímul aversiu. Fa que disminueixi la conducta. Hi ha contingència positiva
CC de segon ordre Fenomen especial del CC en el que s’utilitza com a EI un EC obtingut en un condicionament anterior. Fases:
- EC1 + EI = RC1 2. EC2 + EC1 (fa de EI) = RC
Condicionament excitatori
L’EC prediu la propera aparició de l’EI. Com a resultat, l’EC+ provocarà l’aparició d’una nova RC+. Segons la naturalesa de l’EI, parlem de CC excitatori-apetitiu o CC excitatori-aversiu Condicionament inhibitori (inhibició condicionada)
L’EC assenyala la propera no-presentació de l’EI. Com a resultat, l’EC- provocarà l’aparició d’una nova RC-. Segons la naturalesa de l’EI, parlem de CC inhibitori- apetitiu o CC inhibitori-aversiu
Condicionament serial Fenomen especial del CC en el que els elements de l’EC compost es presenten successivament. S’aconsegueix que el primer element es condicioni més que el segon. Fases:
- EC1 --> EC2 --> EI = RC Conducta supersticiosa
(Skinner) Referent al reforçament positiu i a les variables relatives a la relació resposta-reforçador. Parla del reforçament o aparellament accidental d’una resposta amb un reforçador (posar-se la samarreta de la sort als exàmens perquè un cop que la portaves vas aprovar)
Contingència en el CC Contingència + : la probabilitat de que l’EI aparegui en presència de l’EC és més gran que la probabilitat de que aparegui en absència de l’EC. Dóna lloc a condicionament excitatori Contingència - : la probabilitat de que l’EI aparegui en presència de l’EC és més petita que la probabilitat de que aparegui en absència de l’EC. Dóna lloc a condicionament inhibitori Contingència nul·la : la probabilitat de que l’EI aparegui en presència o absència de l’EC són les mateixes. No dóna lloc a condicionament Contingència en el CI Contingència + : la resposta fa més probable l’aparició de la conseqüència (aparició d’un E) Contingència - : la resposta fa menys probable l’aparició de la conseqüència (aparició d’un E)
Contracondicionament Fenomen especial de CC en el que l’EC s’associa amb un EI de signe motivacional contrari (per exemple, associar una descàrrega-EI- amb menjar-En”apetitiu”-)
Control d’estímuls La conducta s’aprèn en presència d’E ambientals. Quan trobem E capaços de provocar una conducta determinada, diem que hi ha control d’estímuls
Controlabilitat En la fugida i la evitació, el subjecte pot controlar certs E’s del seu entorn per mitjà de la seva conducta. Quan hi ha aquesta relació, hi ha controlabilitat
Desensibilització sistemàtica (DS)
Procediment terapèutic que utilitza el contracondicionament per al tractament de les fòbies. S’associa l’objecte fòbic amb un estat de relaxació
Deshabituació Propietat de l’habituació. Es presenta un E nou abans de l’E que s’està presentant repetidament, desapareix parcialment l’habituació i s’observa un increment en la R prèviament habituada
Desinhibició (o inhibició externa)
Apareix durant un procediment d’extinció o d’inhibició de demora. Reapareix la RC per la presentació d’un E nou conjuntament amb l’EC. És un fenomen anàleg a la deshabituació Desplaçament del punt màxim de la R
Hi ha dos factors que determinen el grau de control per l’estímul, els dependents dels estímuls, i els dependents de l’experiència amb els estímuls. D’aquest últim, un fenomen és el desplaçament del punt màxim de la R. Quan un E+ i un E- són molt semblants, pot ocórrer que el nivell màxim de resposta instrumental no es doni davant l’E+, sinó que es desplaci en direcció contrària a l’estímul que es va utilitzar com a E- (si E+ és una llum de 550nm i E- una llum de 560nm, el màxim de resposta instrumental es donarà davant d’una llum de 540nm) Devaluació de l’EI Experiment que es fa per decidir entre les perspectives de l’aprenentatge E-R o E-E. Fases:
- EC + EI = RC (2 grups) 2. G. Exp: poca restricció en accés EI 3. Assaig de prova G. Cnt: molta restricció en accés EI Discriminabilitat Grau en què un EC destaca respecte als estímuls que es troben presents en un context. Depèn de les caract. relatives respecte l’entorn, i no de les pròpies característiques de l’EC
Discriminació Procés que es pot trobar tant en CC com en CI. És una propietat de l’aprenentatge segons la qual l’organisme pot fer respostes diferents en presència d’estímuls diferents. És el procés contrari a la generalització.
Disseny triàdic El fenomen de la indefensió apresa s’ha estudiat amb tres tipus de treball. Un és el disseny triàdic. Hi ha tres grups: Escapada: exposició a descàrregues que acaben amb resposta d’escapada, Acoblats, exposició a descàrregues sense possibilitat de parar-les, i Confinats, no exposició a descàrregues. El grup A mostra un dèficit en l’aprenentatge posterior
Efectes paradoxals de la recompensa
Trobem tres: sobreentrenament en l’extinció (si la disminució de la R es deu als efectes frustrants de l’absència de reforç, un entrenament de reforçament més extens produeix una extinció més ràpida), magnitud del reforçament en l’extinció (la R disminueix més ràpidament en l’extinció que segueix a un reforçament amb una recompensa major), i reforçament parcial en l’extinció (l’extinció és més lenta i produeix menys frustració si estava actiu un programa de reforçament parcial abans de la introducció de l’extinció).
El càstig i la llei negativa de l’efecte
Una de les teories del càstig proposades per Thorndike que proposaven que el reforçament positiu i el càstig implicaven processos oposats
Emmascarament Fenomen del CC amb EC’s compostos en què únicament es condiciona l’EC que té major intensitat o major rellevància causal amb l’EI
Enfocament de claus de configuració
Tª que considera que els organismes aprenen considerant l’E con una unitat global, independentment de les seves característiques particulars (forma, color...) Enfocament dels elements de l’estímul
Tª oposada a l’anterior que considera que els organismes aprenen en funció de cadascuna de les característiques que constitueixen un estímul Entrenament d’omissió
Procediment de CI amb contingència negativa en el que la resposta instrumental preveu la presentació d’un E apetitiu. No utilitza E aversius. (Per exemple, RDO)
Entrenament en discriminació
Hi ha dos factors que determinen el grau de control per l’estímul, els dependents dels estímuls, i els dependents de l’experiència amb els estímuls. D’aquest últim, un fenomen és l’entrenament en discriminació, en el que la resposta instrumental va seguida de reforçament en presència de l’E+, mentre que en presència de l’E- no es proporciona reforçament. Provoca un gradient de generalització de molta pendent i facilita el control d’estímuls
Entrenament en equivalència d’estímuls
Hi ha dos factors que determinen el grau de control per l’estímul, els dependents dels estímuls, i els dependents de l’experiència amb els estímuls. D’aquest últim, un fenomen és l’entrenament en equivalència d’estímuls, que facilita la generalització
Estímul (E) Qualsevol canvi en l’entorn o en l’estat fisiològic capaç de provocar l’activació de les neurones sensorials i de desencadenar una acció, tant muscular com glandular. Pot ser un element senzill o una situació complexa. Podem trobar EI’s, EC’s, E tònics (sense una localització espacial o temporal precisa), E fàsics (concrets, com sons, llums), E discriminatius (E+ indica la disponibilitat del reforçador, E- indica la no disponibilitat)
Espera limitada Concepte relacionat amb el CI i els programes de reforçament positiu. Amb els programes d’interval fora del laboratori és més comú que els reforçadors estiguin disponibles només durant períodes limitats. Aquesta restricció s’anomena espera limitada.
Interval EC-EI (IEE) Interval entre estímuls. En el CC, temps des de l’inici de l’EC fins l’inici de l’EI
Inundació En el reforçament negatiu, procediment de la extinció de la conducta d’evitació discriminada. Consisteix en fer inoperant la resposta d’evitació o impossibilitar-la. Hi ha dues formes: Tipus I o extinció de Katzev (la resposta d’evitació no elimina l’EC ni fa que es presenti l’EI, adequada per E d’avís auditius o visuals) i Tipus II o bloqueig de la R o comprovació de la realitat (s’impedeix l’evitació, i a més no s’elimina l’EC, efectiu amb E d’avís contextuals). És una bona alternativa al càstig ja que no utilitza E aversius
Irrellevància apresa És una de les variables que afecten al CC. Es produeix quan els EC i EI es presenten aleatòriament (de forma descorrelacionada) abans del CC
Llei de l’efecte Thorndike, CI. L’associació E-R s’enforteix si la R executada en presència d’un E va seguida d’un fet satisfactori. Si la R va seguida d’un fet molest, l’associació es debilita
Llei del reforçament Skinner. Llei formulada per al CI segons la qual una conducta que ha estat reforçada augmentarà la seva probabilitat d’ocurrència en el futur
Model de CC de tolerància a les drogues
L’administració de la droga provoca canvis fisiològics (EI) que afecten a la homeostasi, els quals posen en marxa ajustaments compensatoris (RI) per tal de contrarestar l’alteració. Mitjançant el CC, els E que acompanyen a l’administració de la droga s’associen amb l’EI. Aquests estímuls (EC) adquireixen la propietat d’elicitar les respostes compensatòries. Degut a que les RC es contraresten amb els efectes de la droga, la reacció que aquesta produiria en condicions normals es redueix, donant lloc a la tolerància a la droga
Model de substitució de l’estímul
Pavlov. L’EC substitueix l’EI i desencadena el reflex EI-RI, amb la qual cosa la RC no és sinó una còpia de la RI. S’assumeix que l’EC activa els circuits neuronals que prèviament activava només l’EI. Aquest model falla. Moldejament CI. Procediment de reforçament diferencial de les conductes que suposen aproximacions successives a una conducta instrumental meta. S’utilitza per instaurar R que no es troben en el repertori conductual inicial del subjecte Oblit Reducció de l’aprenentatge atribuïble al pas del temps
Perspectiva del procés general
Els investigadors de l’aprenentatge s’adhereixen a aquesta pers. que assumeix que es poden descobrir els principis d’aprenentatge en qualsevol espècie que mostri aprenentatge
Pausa postreforçament
Pausa en la taxa de R que apareix després del reforçador. Es dóna en programes fixos
Precondicionament sensorial
Fenomen especial del CC que mostra la possibilitat d’associar dos estímuls qualssevol encara que no provoquin una resposta biològica intensa (com les imatges o les paraules). Es condicionen els dos E a la resposta final (escopinyes i beguda). Fases:
- Associació En1 i En2 2. En2 + EI = RI
Principi d’equipotencialitat
Pavlov. Qualsevol En té la mateixa facilitat per esdevenir un EC. Aquest principi ha estat rebutjat pel principi de selectivitat associativa
Principi de contingència
Rescorla. La contingència és la probabilitat relativa d’ocurrència de l’EI en presència de l’EC, contrastada amb la seva probabilitat en absència de l’EC. Hi ha condicionament quan les probabilitats siguin diferents.
Principi de Premack (P. de la probabilitat diferencial)
Proposa que les conductes que tenen més probabilitat de realitzar-se poden ser reforçadores d’altres conductes que presenten una probabilitat més baixa. Es complementa amb la hipòtesi de la privació de la resposta Principi de selectivitat associativa
Hi ha parells d’EI i EC que s’associen amb facilitat, i d’altres que costen més (E visuals associats amb malestar de rates). Deriva del rebuig al principi d’equipotencialitat de Pavlov
Procediment d’assaigs discrets
CI, Únicament permet una resposta instrumental a cada assaig, el qual es dóna per finalitzat amb la retirada de l’animal. S’aplica en el corredor recte o en el laberint (Y o T)
Procediment d’operant lliure
CI. Permet a l’animal que repeteixi la resposta instrumental una vegada i altra sense restriccions. Se sol dur a terme a la gàbia d’Skinner
Procediment d’inhibició diferencial
Un dels procediments que generen CC-. No requereix un estímul excitatori explícit. L’EC (professor) senyala una reducció en la probabilitat de què aparegui l’EI (companys de classe que es barallen amb un alumne). L’EI apareix periòdicament de manera aïllada, mentre que l’aparició de l’EC predeix l’absència de l’EI durant un temps. Fases:
- Assaig excitatori implícit 2. no EI i EC+ Procediment de control discriminatiu
Una de les estratègies de presentació dels E’s per al grup control en procediments de CC és aquest, que compara els dos subjectes en contexts diferents, alternant a l’atzar dos tipus d’assaig. Hi haurà CC si apareix resposta davant l’EC+. Fases:
- EC+ i EI 2. EC- 3. Mesura de la RC
Procediment de temps fora
Procediment de càstig negatiu en el que la resposta té com a conseqüència un període de temps durant el qual el subjecte no té disponibles les fonts de reforçament habituals
Procediment estàndard
Un dels procediments que generen CC-. S’alternen dos assaigs per aconseguir que s’aprengui simultàniament el significat de dos E’s. Fases:
- Assaig excitatori 2. no EI i EC+ i EC- Proc. explícitament no aparellat
Presentació d’E per al grup control que consisteix en presentar l’EC i l’EI separats per un període de temps suficientment ample com per evitar el desenvolupament de l’associació Processos inhibitoris CC. Fenòmens com la extinció (inhibició extintiva) o la inhibició de demora en què una RC+ es debilita com a conseqüència de l’aplicació del procediment corresponent. No s’ha de confondre amb el CC- (condicionament inhibitori o inhibició condicionada)
Programa de IF CI. Programa de reforçament positiu intermitent en el que es reforça la primera R després d’un interval de temps. Alta taxa de R quan s’apropa el reforç. Pausa postreforç. Programa de IV CI. Programa de reforçament positiu intermitent en el que es reforça la primera resposta després d’un temps variable. Conducta poc intensa però regular. No pauses postreforç
Programa de RF CI. Programa de reforçament positiu intermitent en el que es reforça la conducta cada X respostes. Antes taxes de R abans del reforç. Facilitat d’extinció. Pauses postreforç
Programa de RV CI. Programa de reforçament positiu intermitent en el que el reforç és imprevisible. Gran index de R. Gran resistència a l’extinció. Taxes estables de R. No pauses postreforç
Programes simples de reforçament intermitent
En els programes simples, un únic factor determina quina ocurrència de la resposta instrumental es reforça. Es basen en dos criteris diferents per presentar el reforç: el criteri de raó i el criteri d’interval Pseudocondicionamen t
Fenomen que es dóna en el CC durant el control experimental. Si finalitzat l’experiment observem que entre el grup experimental i el grup control, l’exposició a l’EI dóna respostes similars a la RC, parlem de pseudocondicionament. És un fals condicionament atribuït a altre fenomen determinat
Recuperació espontània
Reaparició d’una R després d’un temps sense estimulació, a causa de la desaparició total o parcial de l’aprenentatge originalment efectuat. En l’habituació, reapareix la resposta reflexa, i en l’extinció, la RC Reforçament continu (RFC)
Programa simple de reforçament intermitent. És un programa de raó que només necessita d’una resposta per obtenir reforçament
Reforçament diferencial d’altres conductes
Procediment de CI en el qual l’individu rep un estímul apetitiu per cada conducta diferent d’aquella que es vol eliminar
Reforçament negatiu Procediment de CI en el que es retira o no es presenta l’estimul aversiu. Fa que augmenti la conducta. Hi ha contingència negativa Reforçament positiu Procediment de CI en el que es presenta un estímul apetitiu. Fa que augmenti la conducta. Hi ha contingència positiva
Rellevància o pertinença
cc. Fa referència a la probabilitat de condicionar un En amb un EI. Com més rellevància causal tingui un parell d’estímuls, més fàcil serà el condicionament
Renovació (extinció) CC. Reaparició de la RC que té lloc quan se situa de nou el subjecte en el context d’adquisició inicial, en el cas que l’extinció hagi tingut lloc en un context diferent. També es pot donar en el CI quan es reexposa el subjecte al context de reforçament inicial Resposta emocional condicionada (REC)
També anomenada Supressió condicionada. En el CC trobem una de les situacions experimentals, el condicionament de la por, en el que es calcula la resposta de por Restabliment Fenomen del CC englobat a l’extinció. recuperació de la resposta excitatòria a un E ja extingit produïda per exposicions a l’EI. Si s’agafa aversió a les pomes perquè es menjaren quan s’estava malalt, es pot extingir aquesta aversió menjant pomes quan no s’està malalt. El restabliment suggereix que si es torna a caure malalt, l’aversió pot reaparèixer encara que l’enfermetat no tingui res a veure amb les pomes Retard en l’adquisició Tècnica indirecta de mesura del CC-. Es porta a terme comparant el nombre d’assaigs necessaris per condicionar excitatòriament l’En i l’EC-, associant-los a l’EI. Fases:
- EI i EC- 2. EI i En 3. Comparar les anteriors R
Saliència Fa referència a la perceptibilitat o significació d’un E. Les teories assumeixen que l’aprenentatge es més ràpid si s’utilitzen estímuls més salients
