¡Descarga 1. conceptes bàsics y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
1.CONCEPTES BÀSICS
Limitacions: Artròpodes: -Caracters definitoris -un sol phylum, tot i així: -no son tan homogenis -son un 80% de la diversitat animal -grau de coneixement molt precari Coneixement zoològic -la zoo es defineix pels seus objectius: coneixer, interpretar, ordenar -recolzament en la base de zoologia 1º(ut. 17-24) Complements -Biologia dels insectes -fauna entomològica Craràcters posicionals -metazoos, triblàstics, bilaterals, celomats, protòstoms, polímers, hiponeuros, esquizocèlics... Caràcters d'artropodizació -diferenciacio d'una cutícula quitinosa (exoesquelet) -creixement discontinu a base de mudes -metamerització heteròmera i tagmosis progresiva (cap,torax,abdomen) -cefalització (es dóna al tagma anterior) -apèndixs segmentaris articulats (de cara a la locomoció, però poden adaptar-se a diferents funcions variables; sempre en regions latero-ventrals; 2 apèndixs articulats per segment) -cavitat general hemocèlica (fusió entre blastocele i celoma, les dues cavitats perden la discontinuitat i es barrejen=circulatori obert). Son celomats però "sense túb" -cor/vas dorsal metameritzat -gonades mesodèrmiques i sexes separats (excepte alguna excepció)
-sistema nerviós central ventral, neuromèric i escalariforme -cervell cefalitzat -ulls rabdomèrics (constituits per rabdomes) -sistema sensorial basat en modificacions del sensilo tricodeo (cel especialitzada en captar senyal+cel que l'envolten)
Metazoos Cicle diplobiòntic Model cel·lular propi Teixits veritables (procés de diferenciació cel·lular, organogenesis, tenen plans d'organització) Heterotròfia
Triblàstics Mòrula, blàstula, gàstrula (estat de diblastía), i finalment passa a triblàstic. En l'esapai intern de la blàstula (blastocele), es formen camares tancades de l'exterior, tancades sobre elles mateixes, que s'anomenen celoma. Hi ha veritabes cavitats celomàtiques. En fases inicials de la proliferació i diferenciació cel·lular, es forma una tercera fulla blastodèrmica (mesoderm) interioritzada en el blastocele, que es suma a les dues fulles primaries previes (ectoderm i endoderm). Els processos ontogènics inicials representats a la DIAPO son diferents en els artròpodes.
Celomització per esquizocelia: uns quants blastòmers indiferenciats van quedant interioritzats (mesoderm esquizoide), generalment a partir de determinats punts; Segueixen proliferant, augmenten i comencen a deixar un espai a dins, foradament del
Es formen parelles de bosses celomàtiques embrionaries a dreta i esquerra del metàmer, simètriques entre (antímers). La proliferació dels extrems es produeix entre extrem anterior (acron) i el posterior (telson), aquets NO son metamers, sino que son els extrems del cos que delimiten els metàmers. També hi ha digitacions cap enfora originades per diferenciació de bosses celomàtiques.
4/10/ Els artròpodes són formes polímeres, constituits per molts meros, moltes parts que es repeteixen=metàmers= somitos entre l'acron i el telson. En la fase embrionaria, en plà transversal, veiem parells de bosses celomàtiques (antímers), que formen els segments. Quan es formen, la metameria la forma el celoma pq es divideix en bosses celomàtiques. Si tallem transversalment, observarem:
- ectoblast (blastomers en posició lateral)
- endoteli, formarà el futur mesodeo(format per blastomers que envolten el vitel)
- 2 cavitats celomàtiques amb apèndixs (induits pel celoma)
- part exterior de la bossa celomàtica envolta el vitel (els apèndixs l'envolten, un ventralment i l'altra més a baix)
- sistema nerviós que comença a formar-se (dues boletes grogues)
- amnios: càmara aquàtica que forma l'embrió amb plecs, replec tancant l'embrió
Sistema nerviós central S'anomena "en escalera de cuerda". Un parell de cordons ventralslongitudinals (=cordons axials juxtaposats) , des del primer metàmer a l'últim, recorrent axialment tot el cos, discorren per sota (hiponeuria)
Entre SN perineural i el dorsal pericàrdic, trobem el seno visceral, on es troben els òrgans, funamentalment el sistema digestiu.
El circuit de l'hemolinfa està definit per les membranes, els òrgans i la musculatura (segueixen les fletxes vermelles). Comença a zona nerviosa tenebroide, passa a regió ventral (flux de davant a darrere). Com que la memb perineural està foradada, part del flux passa al seno perivisceral, on circularà de baix a dalt, i entrarà pels forats de la membrana pericàrdica, i entrarà als ostíols cap als vasos i tornarà al lloc d'origen. El circuit és obert, per senos o lagunas, però segueix un circuit bàsic.
Coberta ectoblàstica De manera rígida o bé el·làstica, de naturalesa quitinoproteïca. Escleritos i membranes permeten el moviment, els primers son rigids i les segones son zones del tegument on es perd la rigidesa i es guanya elasticitat. Sobre la membrana basal hi ha l'ectoderm, la epidermis (=hipodermis). Després trobem una capa que forma la coberta de protecció, anomenada cutícula.
N'' etapes de creixement, separades per un procés de muda o ecdisis: El creixement postembrionari dels artròpodes consisteix en la successió d'una serie d'etapes d'activitat vegetativa, que es separen per la muda o ecdisis, generada degut a la coberta rígida que no els deixa créixer, per tant en un moment determinat se la treuen (s'allibera la exuvia=cutícula vella) i en formen una de nova que s'estira i s'endureix immediatament després de que s'alliberi la vella, així poden assolir una etapa de creixement major.
5/10/ Tagmosis Tagma: Unitat morfològica formada per un número variable de segments que es
modifiquen i decanten en l'exercici d'una determinada funció. Es diferencien en pocs detalls, i el grau de modificació és molt variat. La tagmosis no té perquè ser homogenia en tots els artròpodes, va més enllà de la simple heteromería, en particular a la zona anterior cefàlica.
Polímer: molts metàmers agrupats en paquets. Ex. miriàpodes, diplodpodos: tagma anterior té cefalització i la resta és el tronc, definit com a tòrax i abdomen. El tagma posterior de les aranyes no se l'anomena abdomen, sinó opistosoma. La part de davant és l'epistosoma. Entre els diferents artròpodes hi ha diferent diferenciació i num de tagmes, diferents models de tagmosis. Imatge: tagmosis a)insecte, b)diplòpode, c)aranya
Els apèndixs morfològics a vegades assumeixen funcions motores: potes. Es formen per inducció celomàtica, el celoma indueix la formacio de l'apendix i penetra. Es forma entre ectoblast i mesoblast. Tubs rigids (cilindres de parets esclerosades anomenats artejos) separats i articulats entre sí per zones membranoses i elàstiques que permeten la mobilitat (articulacions). Imatge: apèndix locomotor d’aranya i de panerola (=cucaracha).
Mesoderm és l'epiteli que delimita les bosses celomàtiques (un parell, anomenades antimers); aquest epiteli, quan l'individu es fa adult, es disgrega el celotelio (epiteli) i els elements mesodèrmics formaràn diferents òrgans; desapareixen les bosses celomàtiques=celoma (mixocelia). [L'espai celomàtic (amb celoma), i el blastocele, es barregen, tot formant el mixocele, i formaran estructures noves.]
◦ superclasse Cheloniellida ◦ superclasse Chelicerata ◦ classe Eurypterida ▪ classe Xyphosura ▪ classe Arachnida ◦ Superclasse P ycnogonida ◦ classe Podosomata
◦ classe Euthycarcinida ◦ classe Remipedia ◦ classe Branchipoda ◦ classe O stracoda ◦ classe Mystacocarida ◦ classe C opepoda ◦ classe Branchiura ◦ classe Pentastomida ◦ classe Thecostraca ◦ classe Tantulocarida ◦ classe Malacostraca
