Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

1. Tipus d'atenció, Apuntes de Psicología

Universitat de Barcelona (UB)Psicología
Prof. Ferran Pons Gimeno

Asignatura: atencio i percepcio, Profesor: Ferran Pons Gimeno, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 24/11/2016

laurareina-1
laurareina-1 🇪🇸

4.2

(148)

27 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BLOC 1: Atenció
1. TIPUS D’ATENCIÓ I FENÒMENS BÀSICS
L’ATENCIÓ…
-Exerceix control sobre la capacitat cognitiva: el meu focus atencional decideix que entra al
cervell.
-Evita l’excessiva càrrega d’informació: fa que el cervell no es sobrecarregui.
Els humans tenim una capacitat atencional limitada, tenim com un filtre que impedeix que tota la
informació de labient entri al cerbell (ens explotaria!) i de tota aquesta informació provinent dels
sentits, seleccionem aquella a la que volem parar atenció.
-Esta vinculada en l’activacio de l’individu enfront a situacions noves i planificades, o
insuficienment apreses: parem atenció a allò nou, a allò que volem o a allò no hem aprés.
-Permet un processament perceptiu adequat dels estimuls sensorials més rellevants.
Per tant podem entendre l’atenció com un:
> Mecanisme Complex (format per divesos sistemes cerebrals) implicat en el control i el
processament de la informació i en la selecció de conductes.
> Sistema Executiu que exerceix influència i es deixa influir per altres procesos cognitius
(percepció i memòria), amb els quals guarda una estreta relació.
L’atenció és tant important que les persones que pateixen alteracions atencionals (ex:
heminegligència) mostren greus problemes adaptatius d’índole cognitiva i/o motors.
1. Tipus d’atenció i fenomens basics
Hi ha dos tipus d’atenció bàsics:
>> Atencio exògena (reflex d’orientació): “Quelcom hem crida l’atenció” canvi del focus
d’atenció enfront un estímul inesperat o diferent, es a dir, dirigim l’atenció cap a allò que ho capta.
És involuntaria i inconscient, tu no vols estar atent allà sino que atens perque l’estímul t’ha fet
atendre. No sotmesa a voluntat i depén de l’estímul.
Uns experts en atenció exògena són els anuncis publicitaris, carteristes o mags, ja que et fan
dirigir la teva atenció a un punt i ho aprofiten. Pot ser un estímul visual, auditiu o tàctil (ex: sons
estrepitosos, llums brillants, moviment brusc,…).
L’atenció exògena està a tot arreu, controla TOTS els sentits i n’obté informació.
http://goo.gl/jGtsrS
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 1. Tipus d'atenció y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

1. TIPUS D’ATENCIÓ I FENÒMENS BÀSICS

L’ATENCIÓ…

  • (^) Exerceix control sobre la capacitat cognitiva: el meu focus atencional decideix que entra al cervell.
  • (^) Evita l’excessiva càrrega d’informació: fa que el cervell no es sobrecarregui. Els humans tenim una capacitat atencional limitada, tenim com un filtre que impedeix que tota la informació de labient entri al cerbell (ens explotaria!) i de tota aquesta informació provinent dels sentits, seleccionem aquella a la que volem parar atenció.
  • (^) Esta vinculada en l’activacio de l’individu enfront a situacions noves i planificades, o insuficienment apreses: parem atenció a allò nou, a allò que volem o a allò no hem aprés.
  • (^) Permet un processament perceptiu adequat dels estimuls sensorials més rellevants. Per tant podem entendre l’atenció com un:

Mecanisme Complex (format per divesos sistemes cerebrals) implicat en el control i el processament de la informació i en la selecció de conductes. Sistema Executiu que exerceix influència i es deixa influir per altres procesos cognitius (percepció i memòria), amb els quals guarda una estreta relació. L’atenció és tant important que les persones que pateixen alteracions atencionals (ex: heminegligència) mostren greus problemes adaptatius d’índole cognitiva i/o motors. 1. Tipus d’atenció i fenomens basics Hi ha dos tipus d’atenció bàsics:

Atencio exògena (reflex d’orientació): “Quelcom hem crida l’atenció” canvi del focus d’atenció enfront un estímul inesperat o diferent, es a dir, dirigim l’atenció cap a allò que ho capta. És involuntaria i inconscient, tu no vols estar atent allà sino que atens perque l’estímul t’ha fet atendre. No sotmesa a voluntat i depén de l’estímul. Uns experts en atenció exògena són els anuncis publicitaris, carteristes o mags, ja que et fan dirigir la teva atenció a un punt i ho aprofiten. Pot ser un estímul visual, auditiu o tàctil (ex: sons estrepitosos, llums brillants, moviment brusc,…). L’atenció exògena està a tot arreu, controla TOTS els sentits i n’obté informació. http://goo.gl/jGtsrS

Atenció endògena: “Prestar Atenció” esforç mental per a seleccionar un estímul entre d’altres. Aquesta atenció és voluntaria , es a dir, depen de l’individu. És la que es sol estudiar i te 4 subtipus:

  • (^) Atenció Oberta: tots els meus sentits van conjuntament a aquell focus d’atenció. A més a més, va acompanyada d’una sèrie de respostes motores i fisiològiques que produiexen modificacions en l’individu.
  • (^) Atenció Encoberta: no és possible detectar els seus efectes mitjançant l’observació ja que podem estar processant els estímuls però sense que amb els sentits sembli que prestis atenció (fem servir la focalització de l’atenció però com si no ho fessim). Ex: quan escoltes d’estranquis que diuen de una persona que coneixes fent veure que no estas prestant atenció.
  • (^) Atenció Dividida: són varis els estímuls o situacions al camp atencional.
  • (^) Atencio Selectiva: l’esforç es dirigeix cap a un camp concret, es a dir, selecicionem a on dirigim l’atenció. Un mateix estímul pot provocar atenció voluntaria i selectiva, voluntaria i oberta, etc. 1. Atenció selectiva / Models d’atenció selectiva Què succeeix amb els estímuls als que no prestem atenció? Fins a quin punt els processem? FILTRATGE / SELECCIÓ La quantitat d’informació que ens arriba de l’exterior és enorme, i canvia constantment, cosa que la fà exessiva perquè el nostre cervell pugui processar-la a causa de la nostra capacitat limitada (no ho podem absorvir tot). Per aquest motiu, el cervell ha desenvolupat uns mecanismes selectius que controlen a quins estímuls atenem i a quins no, es a dir, realitza un filtratge. Efecte de la “festa de còctel”: no tenim cap problema en seguir una conversa enmig de moltes altres, o en un entorn molt sorollós. Això significa que som capaços d’anular la informació no interesant per a nosaltres i focalitzar en allò que si ho és. “Tècnica de l’ombrejat” , és un paradigma d’escolta dicòtica. Es presenten simultaniament

Ús de mesures indirectes: falsificacions aparents del model de filtre Perque no recordem la informació presentada pel canal no atès?: perquè no es processa? perque no es recorda al final de la tasca?

Corteen i Dunn

  1. Fase prèvia: aparellen una paraula amb un electroshock.
  2. Fase test: pel canal no atès es presenten les paraules associades a l’electroshock i observem la resposta galvànica de la pell (suor). I tot i que la persona respon a l’atzar a quines paraules apaeixien del canal no atès, suava sempre que deien la paraula que en la fase prèvia havien associat a l’electroshock (sense ser conscient de haver-la escoltat). Es a dir, van veure que tot i no prestar atenció, si que estem procesant la informació del canal no atès. Model de SELECCIÓ TARDANA (Deutsch Deutsch): Tota la informació que ens arriba la procesem però com no podem treballar-la amb tota, seleccionem allò que ens interesa i la resta va perdent força i s’esbaiex. Es a dir, l’atenció opera tardanament sobre la MCP i no sobre els registres sensorials. Això vol dir que tots els estímuls són processats més i menys semànticament i que haurien de ser recordats (atesos o no). PErò la MCP te capcitat limitada i es centra més en allò que focalitzem de manera que aquella que no es treballa, s’acaba oblidant ràpidament. Ex: si en el moment en que estem mirant la classe ens tallen el cervell quedarien representats tots els rostres, si no, només ens focalitzarem en algu concret que hagi cridat la nostra atenció. Ex: Si a una persona dormida li presentes per ex el seu nom, ho procesa. Model d’ATENUACIÓ o de FILTRE ATENUAT (vigent) El filtre no és tant rígid com en el Model de Filtre, ja que defensa que la informació no atesa no s’elimina, sinó que s’atenua. Així, el filtre atenua/redueix la intensitat de canals desatesos. Es a dir, ens arriba tota la informació sensorial i, a la informació a la qual presetem atenció, es procesarà millor que a la que no prestem atenció , que entrarà més atenuadament. El que ens diu aquest model és que, a vegades, si que es compleix el model de filtre rígid i d’altres que s’adecua millor el de tardana. Això és degut a que es planteja un filtre felxible i que depen de varis factors, es a dir, s’adapta a la situació. Els estimuls no atesos van en funcio de la nostra atenció:

ex: un dia a la biblio de tranquis veus a tothom entrar i xerres. PERÒ, si es abans de l’examen no veus a ningú entrar tot i estar la biblio a tope (de lo concentrat que estaràs). Experiment de Rees i col·laboradors: Volien veure que passava amb els estimuls no atesos amb l’hipòtesis que no sempre es perceben de la mateixa manera. El que fan és elaborar una tasca amb la qual el subjecte esta absorbit completament i presentar estimuls externs; i una altre on no estigui tant absorbit presentant també altres estímuls i veure que passava. Tasca: prestar atenció a estímuls visuals (paraules ecrites) presentades sobre un fons d’estímuls visuals estàtics o en moviment (punts blancs). Es comparen situacions d’alta càrrega perceptiva (prémer una tecla quan la paraula era bisil·làbica) i de baixa càrrega perceptiva (prémer una tecla quan la paraula està en majúscules). Aleshores, es mesura l’activació de la regió V5 del cervell, que és l’àrea del còrtex visual que respon a estímuls en moviment. A més a més, els puntets del fons es movuen en ambdues situacions (fàcil i difícil) i, si la regió del cortex V5 s’activava, volia dir que el cervell procesava el moviment. Resultats:

  • (^) Baixa càrrega perceptiva: els estímuls irrellevants en moviment presentaven una major activació en V5 que quan eren estàtics (els punts no es movien).
  • (^) Alta carrega perceptiva: no hi ha diferències significatives entre el moviment o no dels estímuls irrellevants. Això mostra resultats favorables al model d’atenuació, ja que indica que el processament els estímuls no atesos no és fix, es a dir, depen de la situació (a vegades es processen i d’altre no). Un nen amb TDH te problemes amb desapendre, es a dir, no tenen filtre i atenen a tota la informació.

Hi ha un procés automàtic i un controlat: CONTROLAT -> dir el color de les lletres AUTOMÀTIC -> llegir les paraules (perque al portar llegint tota la via és inevitable qu eho fem). Ex. negre Iblau negreI blau (ens lien) Hi ha tres situacions experimentals:

  • (^) Congruència: VERD
  • (^) Incongruència: VERD
  • (^) No relació: PLAT MODELS DE CAPACITAT A) Model de Capacitat Central (Kagneman) Es poden realitzar dues tasques al mateix temps sempre i quan la quantitat de recursos que es necessiten per fer-se sigui inferior a la quantitat de recursos atenciaonlas dels que el sistema disposa. Els recursos atencionals són flexibles (a vegades en tenim + o -), això implica que un ia pots fer 2 tasques alhora però avui potser només en podràs fer una. Es correspon a:
  • (^) Respostes d’orientació: governades per l’atenció involuntària -> ex. mentre tenim una conversa dirigim els nostres recursos atencionals si algú ens crida.
  • (^) Intencions espontànies activades en un moment donat -> ex. buscar una persona en una multitud.
  • (^) Avaluació de demandes per saber quin volum de recursos necessiten i si les podem fer o no -> ja que hi ha tasques que no requereixen tants recursos atencionals (automàtiques) mentre que d’altres exigeixen una gran part o tots els recursos disponibles (controlades). Arousal: L’Arousal és el nivell d’activació que varia d’una persona a una altre i fa que tinguem + o - recursos atencionals. Amb nivells d’arousal baixos, els recursos d’atenció augmenten a mesura que s’incrementa l’arousa, però a partir de cert punt, la relació s’inverteix produint una disminució dels recursos atencionals possibles. Ex. durant un examen el nivel d’arousal és molt elevat (nervios, no dorms, etc.), mentre que a l’acabar es disminueix considerablement.
  • El que determina si pots fer + o - tasques són: recursos atencionals, predisposicions genètiques, intencions amb o sense motivació i evaluació de les necessitats. Amb tot això es veurà quantes tasques podem fer. B) Models de Recursos Específics (Norman & Bobrow) A diferència del model de capcitat centra, defensa que hi ha diferents recursos dedicats a processar diferents tipus d’informació (auditiva, visual, etc.). Encara que hi hagin límits específics per a cada varietat, no cal que hi hagi un límit general per la combinació de tasques. Sempre que dues tasques no competeixin al mateix temps pel mateix recurs, no hi ha motiu pel qual hagin d’interferir. Per a cada tipus de tasca hi haurà una quantitat de recursos disponibles i la possibilitat de realitzar dues tasques a la vegada no depèn tant de la suma total dels recursos atencionals necessaris per a fer cada una d’elles (grapat), sinó de la quantitat de recursos relatius de cada tasca. Crítiques: Es va refutar perquè l’evidència empírica deia que no estava ben definit: que s’entén per capacitat? com es defineixen les modalitats i la similitud entre tasques? etc.