Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


2.2 Les Corts Generals, Apuntes de Derecho Constitucional

Asignatura: CONSTITUCIONAL: PRINCIPIS I INSTITUCIONS, Profesor: Carles Grima, Carrera: Dret, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 16/02/2016

raquelffer
raquelffer 🇪🇸

4.2

(12)

10 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2.2: LES CORTS GENERALS
1 - ESTRUCTURA BICAMERAL
Sistemes unicameral i bicameral
En dret comprar el poder legislatiu s’estructura en òrgans unicamerals o bicamerals:
Els òrgans unicamerals es donen en Estats unitaris on no es produeix una estructura territorial del
poder.
En canvi, els sistemes bicamerals es donen en els Estats políticament descentralitzats però tenen
l’origen en el repartiment de poder que es va donar en l’Estat liberal entre noblesa i burgesia.
En l’actualitat els sistemes bicamerals; una cambra representa a l’Estat i l’altre als territoris
membres, i per tant, es dona bàsicament als Estats generals.
A Espanya s’ha construit un sistema bicameral format pel congrès i el senat, on aquest és la
cambra de representació territorial.
2. Espanya: bicameralisme imperfecte
Pero la doctrina la classificat de bicameralisme imperfecte perquè congrès i senat no estan en
igualtat de condicions, si no, que hi ha un predomini del congrès sobre el senat.
Exemples:
El congrès és qui escull el président de govern
Les lleis organiques han de ser aprovades per màjoria absoluta del congrès
En el procediment legislatiiu el congrès pot eliminar els vets del senat
La moció de censura i la qüestió de confiança nomès es presenten en el congrès.
3. Característiques de les Corts Generals
1. Órgan constitucional perqué la seva regulació apareix a la constitució
2. Órgan bicameral format pel congrès i pel senat.
3. Órgan representatiu del poble Espanyol, i per tant, els diputats i senadors representen tot el
poble espanyol.
4. Órgan deliverant perquè pren decisions polítiques
5. Órgan legislador perqué la funció princiàl és elaborar lleis
6. Órgan permanent perquè està permanentment funcionant fins i tot en periodes de vacances
parlamentàries (a partir de la diputació permanent)
7. Órgan inviolable perque es objecte d’una especial protección penal.
2 - COMPOSICIÓ I SISTEMA ELECTORAL
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 2.2 Les Corts Generals y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

TEMA 2.2: LES CORTS GENERALS

1 - ESTRUCTURA BICAMERAL

Sistemes unicameral i bicameral

En dret comprar el poder legislatiu s’estructura en òrgans unicamerals o bicamerals: Els òrgans unicamerals es donen en Estats unitaris on no es produeix una estructura territorial del poder. En canvi, els sistemes bicamerals es donen en els Estats políticament descentralitzats però tenen l’origen en el repartiment de poder que es va donar en l’Estat liberal entre noblesa i burgesia. En l’actualitat els sistemes bicamerals; una cambra representa a l’Estat i l’altre als territoris membres, i per tant, es dona bàsicament als Estats generals. A Espanya s’ha construit un sistema bicameral format pel congrès i el senat , on aquest és la cambra de representació territorial.

2. Espanya: bicameralisme imperfecte

Pero la doctrina la classificat de bicameralisme imperfecte perquè congrès i senat no estan en igualtat de condicions, si no, que hi ha un predomini del congrès sobre el senat.

Exemples:

  • El congrès és qui escull el président de govern
  • Les lleis organiques han de ser aprovades per màjoria absoluta del congrès
  • En el procediment legislatiiu el congrès pot eliminar els vets del senat
  • La moció de censura i la qüestió de confiança nomès es presenten en el congrès.

3. Característiques de les Corts Generals

  1. Órgan constitucional perqué la seva regulació apareix a la constitució
  2. Órgan bicameral format pel congrès i pel senat.
  3. Órgan representatiu del poble Espanyol, i per tant, els diputats i senadors representen tot el poble espanyol.
  4. Órgan deliverant perquè pren decisions polítiques
  5. Órgan legislador perqué la funció princiàl és elaborar lleis
  6. Órgan permanent perquè està permanentment funcionant fins i tot en periodes de vacances parlamentàries (a partir de la diputació permanent)
  7. Órgan inviolable perque es objecte d’una especial protección penal.

2 - COMPOSICIÓ I SISTEMA ELECTORAL

COMPOSICIÓ DEL CONGRÈS

  1. Numero de membres. De 300/400 - LOREG (Llei org. règim el. general) 350 diputats.
  2. Durada del mandat. 4 anys (Elecció a elecció)
  3. Elecció del diputats. Circunscripciones electorales - províncies

A cada una s’otorga un nº de diputats en proporción a la población. Com a mínim hi han d’haver 2 diputats (Soria 2, Segovia 3, Ceuta i Melilla 1 cada un)

  1. (^) Barrera legal(3%). Perquè el partit sigui tingut en compte ha d’obtenir un 3% a provincia, si no

no entra en aplicació de la llei ( forula electoral, leí d’hondt)

  1. Llistes tancades i bloquejades
  2. Formula electoral - LLEI D’HONDT:

COMPOSICIÓ DEL SENAT:

a) Número variable (262 actualment)

b) TIpus de senadors

  1. Electius[ mandat congres ] ( 4 x provincia, 3 x illa gran, 1 x illa petita, 2 x ceuta, 2 x melilla) - LLISTES OBERTEES - VOTEN ( 3 x provincia, 2 x illa gran, 1 x illa petita, 2 x ceuta, 2 x melilla) SISTEMA MAJORITARI
  2. Designació[mandat autonomic] ( 1 x comunitat autonoma, 1 x milió d’habitant)

Catalunya: 1 + 7 (milions d’habitants) = 8 —————> (4 x )16 + 8 = 24

FALTA EL QUADRE

3 - AUTONOMIA DE LES CAMBRES, ORGANITZACIÓ, FUNCIONAMENT I

FUNCIONS

Autonomia

Extinció del mandat Decisió judicial ferma d’inhabilitació, incapacitació o que anul·li la seva elecció

3. Naturalesa del mandat

Els parlamentaris tenen un mandat representatiu. Aixó vol dir:

Representen a la totalitat del poble Espanyol No representen partits politics ni electors concrets No poden rebre instruccions ni dels partits ni dels electors

4. Drets i deures dels parlamentaris

DRETS

Dret a assistir Dret a votar Dret a utilitzar els mecanismes de control al govern Dret a rebre una asignación economica

DEURES

Deure d’assistir a les FALTA Deure d’observar el decòrum de la cambra Respectar les incompatibilitats No es poden exercir a la vegada l’activitat de parlamenti i qualsevol activitat

5. Incompatiblitats

Art.70 Estableix unes incompatiblitats:

No es pot ser diputat i defensor del poble No es pot ser diputat i magistrar del Tribuanl Constitucional No es pot ser diputat i militar No es pot exercir qualsevol activitat profesional o mercantil

Art.155 LOREG estableix:

No es pot ser diputat i senador a la vegada No es pot ser diputat i diputat autnomic a la vegada Es pot ser diputat autonòmic i senador

6. Prerrogatives parlamentàries

Són privilegis que l’ordenament jurídic otroga als senadors.

S’anomenen garanties funcionals com a agarantia de les seves funcions FALTA per garantir el correcte exerci de les seves funcions.

Inviolabilitat Els diputats no poden ser perseguits per les opinions en l’exercici del seu carrec. I aquesta proteccio opera fins i tot despres de deixar de ser parlamentari.