1. Article 112 CE i RCD 173-174. La qüestió de confiança normalment es
presenta quan el president té dubtes del seu suport parlamentari, pot ser tant del govern
com la generalitat. La qüestió de confiança s’ha de passar amb majoria simple. La
moció de censura és iniciativa del parlament prevista en el 175 i següents del RCD.
Objectius son enderrocar un govern i formar-ne un altre. Mínim 1/10 de diputats.
Període de refredament: vol presentar una moció de censura però no té clars els suports
per els altres grups, és un període de 5 dies per intentar-los obtenir.
2. La portaveu del pp vol que el president del govern presenti una moció de
censura. El portaveu del PSOE vol que presentin una qüestió de confiança. El pp té 153
diputats de la resta de diputats ideològicament podrien donar suport CIU el PNB i del
grup mixt UPyD, UPN i CC sumen 20. No s’arriba a 176 i a més convergència seria
complicat que s’acordés amb PP. També podem imaginar que alguna part del PSOE
dóna suport. Estem el 2011 i les pròximes eleccions són el 2012, li interessa per un any?
Evidentment va ser que no, li convenia més no fe res i que el PSOE fes algunes de les
retallades impopulars per tal de presentar-se ells com els salvadors i a les següents
eleccions guanyat amb majoria absoluta.
Al psoe tampoc li convé la qüestió de confiança peq es arriscat i no es tenia clar que el
propi grup parlamentari li dongués suport.
3. Interpel.lacions i moció. La interpel·lació que pot acabar en moció i la moció són
diferents. Interpel.lació, grup parlamentari pregunta al president sobre un aspecte de
programa, gestió de govern... s’entra en un debat i es demana al senat que aprovi una
moció per tal de que el president dimiteixi, es vota la moció i només es demana més SI
que NO, no té conseqüències jurídiques. L’altre mecanisme és anar directe a la moció
que ja és redactada directament per el GP i es sotmet a votació, no té conseqüència
jurídica però política si.