Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


2. La paret cel·lular, Apuntes de Fisiología de las Plantas

Asignatura: Fisiologia vegetal, Profesor: Roser Tolrà, Carrera: Genètica, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 22/04/2013

monicaracacio
monicaracacio 🇪🇸

3.9

(9)

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2. LA PARET CEL·ULAR
La presenten només els vegetals, és una estructura rígida però permet comunicació entre cèl·lules i que aquesta pugui
créixer.
Diferències entre cèl·lula animal i vegetal
La paret cel·lular que envolta la membrana plasmàtica que és rígida.
Les dues tenen vacúols però en vegetals són molt més grans que a les animals i més gran que qualsevol altre
orgànul. La seva ubicació és força central, i fa de suport al vegetal, s’omple d’aigua i impedeix que les cèl·lules
siguin xafades.
Presència de cloroplasts (contenen pigments verds anomenats clorofil·la) que donen el color verd. I és el punt on
es dona la fotosíntesi, és un gran centre fisiològic dins la cèl·lula vegetal.
Comunicacions via plasmodesmes, que són canals de la paret cel·lular que fan que es puguin traspassar elements
entre cèl·lules veïnes.
Com és aquesta paret cel·lular?
És una estructura molt complexa. És una estructura aïllada del citoplasma per la membrana plasmàtica, però el seu
desenvolupament està controlat per ell, ja que molts dels seus components es sintetitzen al citoplasma (origen de la
citocinesi: és la fase en la que es parteix el citoplasma, aquí s’origina la paret cel·lular ja que s’acumulen una sèrie de
vesícules que s’acumulen al mig de la cèl·lula abans de dividir-se, que quan les dues cèl·lules es separen creen la paret
cel·lular). Hi ha dos tipus de paret:
Primària: és la única present des de que es forma i mentre es jove. No és rígida perquè la cèl·lula està en
expansió, té tots els components de la paret però ha de ser flexible. La seva funció principal és la regulació del
creixement.
Secundària: es forma des de dins i cap a fora, es forma per sobre de la membrana plasmàtica, s’està formant entre
la membrana plasmàtica i la paret cel·lular primària. Està present quan la cèl·lula deixa de créixer i es diferencia.
És diferent a la primària, perquè la cèl·lula ja no ha de canviar, ja pot ser rígida, i els seus components seran més
estructurals per poder aguantar la cèl·lula i protegir-la de fenòmens osmòtics. Per tant, la seva funció principal és
donar forma i suport a la cèl·lula.
Entre dues cèl·lules apareix un “ciment” que enganxa les cèl·lules veïnes, li donen rigidesa a la paret cel·lular, es diu
laminilla mitjana, esta formada per pectats de Ca o Mg a mode de ciment. És a dir que aquesta làmina és la unió entre
dues parets cel·lulars primàries, zona més externa.
Les zones de comunicació per plasmodesmes
s’agrupen en camps coincidents a PC primària i PC
secundària Camps de punteadures. Aquestes zones
no es situen a l’atzar sinó que coincideixen els
d’una cèl·lula amb la cèl·lula veïna. Es troben en
els camps de punteadures (conjunt de punts de
traspàs de cèl a cèl). Aquests seran camps de PC
primàries i secundàries. Entre la paret 2aria i la
2aria han de coincidir els punts de traspàs. Sempre
hi haurà aquesta comunicació coincident perquè es
puguin traspassar els materials cel-cel.
FISIOLOGIA VEGETAL
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 2. La paret cel·lular y más Apuntes en PDF de Fisiología de las Plantas solo en Docsity!

2. LA PARET CEL·ULAR

La presenten només els vegetals, és una estructura rígida però permet comunicació entre cèl·lules i que aquesta pugui créixer. Diferències entre cèl·lula animal i vegetal

  • La paret cel·lular que envolta la membrana plasmàtica que és rígida.
  • Les dues tenen vacúols però en vegetals són molt més grans que a les animals i més gran que qualsevol altre orgànul. La seva ubicació és força central, i fa de suport al vegetal, s’omple d’aigua i impedeix que les cèl·lules siguin xafades.
  • Presència de cloroplasts (contenen pigments verds anomenats clorofil·la) que donen el color verd. I és el punt on es dona la fotosíntesi, és un gran centre fisiològic dins la cèl·lula vegetal.
  • Comunicacions via plasmodesmes, que són canals de la paret cel·lular que fan que es puguin traspassar elements entre cèl·lules veïnes. Com és aquesta paret cel·lular? És una estructura molt complexa. És una estructura aïllada del citoplasma per la membrana plasmàtica, però el seu desenvolupament està controlat per ell, ja que molts dels seus components es sintetitzen al citoplasma (origen de la citocinesi: és la fase en la que es parteix el citoplasma, aquí s’origina la paret cel·lular ja que s’acumulen una sèrie de vesícules que s’acumulen al mig de la cèl·lula abans de dividir-se, que quan les dues cèl·lules es separen creen la paret cel·lular). Hi ha dos tipus de paret:
  • Primària: és la única present des de que es forma i mentre es jove. No és rígida perquè la cèl·lula està en expansió, té tots els components de la paret però ha de ser flexible. La seva funció principal és la regulació del creixement.
  • Secundària: es forma des de dins i cap a fora, es forma per sobre de la membrana plasmàtica, s’està formant entre la membrana plasmàtica i la paret cel·lular primària. Està present quan la cèl·lula deixa de créixer i es diferencia. És diferent a la primària, perquè la cèl·lula ja no ha de canviar, ja pot ser rígida, i els seus components seran més estructurals per poder aguantar la cèl·lula i protegir-la de fenòmens osmòtics. Per tant, la seva funció principal és donar forma i suport a la cèl·lula. Entre dues cèl·lules apareix un “ciment” que enganxa les cèl·lules veïnes, li donen rigidesa a la paret cel·lular, es diu laminilla mitjana, esta formada per pectats de Ca o Mg a mode de ciment. És a dir que aquesta làmina és la unió entre dues parets cel·lulars primàries, zona més externa.

Les zones de comunicació per plasmodesmes s’agrupen en camps coincidents a PC primària i PC secundària Camps de punteadures. Aquestes zones no es situen a l’atzar sinó que coincideixen els d’una cèl·lula amb la cèl·lula veïna. Es troben en els camps de punteadures (conjunt de punts de traspàs de cèl a cèl). Aquests seran camps de PC primàries i secundàries. Entre la paret 2aria i la 2aria han de coincidir els punts de traspàs. Sempre hi haurà aquesta comunicació coincident perquè es puguin traspassar els materials cel-cel.

Funcions bàsiques de la paret cel·lular vegetal

  1. Envolta la membrana plasmàtica per fora i protegeix la cèl·lula d’agressions mecàniques, físiques i biològiques.
  2. Dóna rigidesa i suport al vegetal (com ho fa l’esquelet en animals)..
  3. Acumula substàncies orgàniques al seu interior (reserva de biomassa)
  4. (^) Possibilita el creixement per extensió (base del creixement) (creixen en talla, augmenten el volum).
  5. Conté mecanismes de reconeixement cel·lular (glicoproteïnes i lectines) i participa en la transducció de senyals.
  6. Conté fragments que poden esdevenir molècules informatives per la planta, petits trossos de membrana que no poden anar lliure per la planta i això informa a la planta que alguna cosa va malament. “ la paret cel·lular funciona com a pell, esquelet i fins i tot com a sistema circulatori” (J.Bauer) Composició química de la paret cel·lular El component més abundant és l’aigua (~80% en PC primària). En pes sec el gran component és la cel·lulosa. En menys quantitat també hi ha altres, en pes sec:
  • Hidrats de carboni (80-90%):
  • Cel·lulosa: polímer lineal en forma de cristalls que li dóna a la paret resistència i elasticitat.
  • (^) Hemicel·luloses i pectines: polímers molt ramificats no cristal·litzat que envolta la cel·lulosa, que li dóna plasticitat.
  • Proteïnes (10%):
  • Estructurals: formen part de la paret li donen l’extensió cel·lular (com l’extensina).
  • No estructurals o enzimàtiques: són proteïnes que s’encarreguen de la catàlisi de reaccions.
  • Altres
  • Fenols (lignina en PC2ària): retira l’aigua per posar-se ella (lignina), dóna rigidesa.
  • Ceres i estòlids (envolten la paret cel·lular) que impermeabilitzen la cèl·lula.
  • Minerals: (Ca, Mg, Si) són incrustacions de diversos minerals i metalls que donen rigidesa i suport, hi ha més en paret secundària que en primària.
  • (^) Flavonoides i tanins: són substàncies que aporten color i mal gust i per tant, serveix de defensa. Representacions de la paret cel·lular No es coneix exactament com es distribueix la paret cel·lular. Hi ha diversos models:
  1. El primer model comença als anys 70 i diu que la paret cel·lular és un sac on s’aboca tot, però no se sap com es col·loca aquest “tot”.
  2. Als anys 80 es postula que els components estan distribuïts a capes que permetien aquesta estructura flexible i alhora rígida.