Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Paret cel·lular, Ejercicios de Fisiología de las Plantas

Asignatura: Fisiologia vegetal, Profesor: , Carrera: Genètica, Universidad: UAB

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 21/02/2018

nlupion99
nlupion99 🇪🇸

5

(2)

6 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LA PARET CEL.LULAR
COM ÉS
És una estructura aïllada del citoplasma per la membrana plasmàtica, però el seu
desenvolupament està controlat per ell, ja que molts dels seus components se sintetitzen al
citoplasma (origen en la citocinesi, en quan es separen es forma la paret).
Paret cel.lular primària: l’única present des que es forma i mentre és jove.
Funció principal: regulació del creixement
Paret cel·lular secundària: present quan la cèl·lula deixa de créixer i es diferencia. Es
forma des de dins i fora la membrana plasmàtica.
Funció principal: fonar la forma i suport. Es
Paret primaria – paret secundaria – membrana plasmàtica.
Per donar consistència, entre les dues cèl apareix una estructura de diferents components a
mode de ciment per aconseguir més unió i suport uneix dues parets primàries. Cada cèl la
seva PC però el teixit uneix parets cel.lulars (minerals i altres). laminilla mitjana
La unió entre dues PC 1, zona més externa, és el que s’anomena làmina o laminilla mitjana. Està
formada per pectats (pectina) de Ca o Mg a mode de ciment.
Les zones de comunicació per plasmodesmes s’agrupen en camps coincidents a PC1 i PC 2
camps de punteadura
ORIGEN EN LA DIVISIÓ CEL·LULAR (MITOSI), CONCRETAMENT A LA CITOCINESI:
1. Apareix el fragmoplasma (en vegetals): conjunt de vesícules que s’acumulen a la part
central, on s’haurà de fer la divisió. Apareix com a primera estructura d’una paret cel·lular.
Les vesícules es fusionen i deixen entre mig el seu material. El fragmoplasma es
converteix en les noves membranes plasmàtiques i el contingut del mig en les noves
parets cel.lulars .
2. Apareix la placa cel·lular (noves PC). Abocament de material.
3. Fusió de membranes vesiculars (noves MP, NO total plasmosomes)
La paret es forma quan les vesícules aboquen el material.
La fusió de membranes a vegades deixa membranes que no es fusionen, seran els
plasmodesmes. No solen estar allunyants sinó que les vesícules queden atrapades en
determinats llocs de forma que diversos plasmodesmes estan junts organitzats en camps de
punteadura.
FUNCIONS DE LA PARET
Envolta la membrana plasmàtica per fora i protegeix la cèl·lula d’agressions mecàniques,
físiques i biològiques
Dóna rigidesa i suport (com ho fa l’esquelet en animals).
Acumula substàncies orgàniques (reserva de biomassa).
Possibilita el creixement per extensió (base del creixement). Creixement isodiemètric
regulat per la paret cel.lular: sallarga i s’eixampla.
Conté mecanismes de reconeixement cel·lular (glicoproteïnes i lectines) i participa en la
transducció de senyals
Conté fragments que poden esdevenir molècules informatives per la planta. Si
determinats fragments de paret cel.lular estan lliures avisa a la planta de que la paret
està sent danyada.
COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LA PARET CEL·LULAR
El component més abundant és l’aigua (aprox 80% en la PC1). En pes sec el gran component és
la cel·lulosa.
Components PC en pes sec:
Hidrats de carboni (80-90% PS):
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Paret cel·lular y más Ejercicios en PDF de Fisiología de las Plantas solo en Docsity!

LA PARET CEL.LULAR

COM ÉS

És una estructura aïllada del citoplasma per la membrana plasmàtica, però el seu desenvolupament està controlat per ell, ja que molts dels seus components se sintetitzen al citoplasma (origen en la citocinesi, en quan es separen es forma la paret).

  • (^) Paret cel.lular primària : l’única present des que es forma i mentre és jove. Funció principal: regulació del creixement
  • Paret cel·lular secundària : present quan la cèl·lula deixa de créixer i es diferencia. Es forma des de dins i fora la membrana plasmàtica. Funció principal: fonar la forma i suport. Es Paret primaria – paret secundaria – membrana plasmàtica. Per donar consistència, entre les dues cèl apareix una estructura de diferents components a mode de ciment per aconseguir més unió i suport uneix dues parets primàries. Cada cèl té la seva PC però el teixit uneix parets cel.lulars (minerals i altres). laminilla mitjana La unió entre dues PC 1, zona més externa, és el que s’anomena làmina o laminilla mitjana. Està formada per pectats (pectina) de Ca o Mg a mode de ciment. Les zones de comunicació per plasmodesmes s’agrupen en camps coincidents a PC1 i PC 2 camps de punteadura

ORIGEN EN LA DIVISIÓ CEL·LULAR (MITOSI), CONCRETAMENT A LA CITOCINESI:

  1. (^) Apareix el fragmoplasma (en vegetals): conjunt de vesícules que s’acumulen a la part central, on s’haurà de fer la divisió. Apareix com a primera estructura d’una paret cel·lular. Les vesícules es fusionen i deixen entre mig el seu material. El fragmoplasma es converteix en les noves membranes plasmàtiques i el contingut del mig en les noves parets cel.lulars.
  2. (^) Apareix la placa cel·lular (noves PC). Abocament de material.
  3. Fusió de membranes vesiculars (noves MP, NO total plasmosomes) La paret es forma quan les vesícules aboquen el material. La fusió de membranes a vegades deixa membranes que no es fusionen, seran els plasmodesmes. No solen estar allunyants sinó que les vesícules queden atrapades en determinats llocs de forma que diversos plasmodesmes estan junts organitzats en camps de punteadura.

FUNCIONS DE LA PARET

  • Envolta la membrana plasmàtica per fora i protegeix la cèl·lula d’agressions mecàniques, físiques i biològiques
  • Dóna rigidesa i suport (com ho fa l’esquelet en animals).
  • Acumula substàncies orgàniques (reserva de biomassa).
  • Possibilita el creixement per extensió (base del creixement). Creixement isodiemètric regulat per la paret cel.lular: sallarga i s’eixampla.
  • (^) Conté mecanismes de reconeixement cel·lular (glicoproteïnes i lectines) i participa en la transducció de senyals
  • Conté fragments que poden esdevenir molècules informatives per la planta. Si determinats fragments de paret cel.lular estan lliures avisa a la planta de que la paret està sent danyada.

COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LA PARET CEL·LULAR El component més abundant és l’aigua (aprox 80% en la PC1). En pes sec el gran component és la cel·lulosa. Components PC en pes sec:

  • (^) Hidrats de carboni (80-90% PS):
  • Fibres llargues de cel.lulosa (cristalls), glucoses unides amb enllaç B-1-4, n glucoses donen lloc a cel.lulosa. Aquestes unions B-1-4 si es fessin de forma seqüencial cada vegada tindríem una estructura més elevada, perquè això no passi, entre mig hi ha una rotació, la segona glucosa rota 180 graus vers la primera, tornen a fer enllaç 1-4 amb el que es manté la linealitat resistència i elasticitat
  • Hemicel·luloses i pectines (matriu no cristal.litzada) plasticitat. Enllaços glucosa B-1-4 però les estructures tenen un seguit de ramificacions d’altres sucres, estructura de glucoses unida a diferents tipus de sucre i això no permet cristal·litzar. Xiloglucà: estructura de glucosa en glucosa amb enllaç B-1-4 units amb moltes ramificacions que no permet cristal·litzar amorf i plàstic. Pectines: HC formats per molts sucres (glucorònic, glucosa, galactosa) que s’afegeixen en la massa amorfa, no poden cristal·litzar. Les pectines acaben formant pectats (part de les unions entre PC1). Les dues estructures juntes permet que es puguin moure sense trencar-se (plasticitat + resistència).
  • Proteïnes (10% PS):
  • Estructurals (^) extensió cel·lular.
  • No estructurals o enzimàtiques catàlisi de reaccions. No formen part de l’estructura però si es troben allà i fan funcions. Tenen hidroxiprolina, que fa que s’uneixin a la cel·lulosa i als altres HC mitjançant ponts d’hidrogen. Estan fent de trama de tot el material amorf, contribueixen a que l’estructura encara sigui més rígida i de suport al voltant de la cèl·lula. Ens permeten l’extensió, donen joc a la substància amorfa i cel·lulosa.
  • Altres :
  • Fenols (lignina en PC2) rigidesa. Quan la cel és adulta la paret 2ria té molta lignina i desplaça a l’aigua. Si es treu aigua i es posa material rígid s’endureix la paret.
  • Ceres i estòlids impermeabilització. Substàncies impermeables, hidròfobes que es troben a la part externa de la PC pq no es perdi aigua i no entri material subs hidratada però hidròfoba. Formen cutícula exterior a la PC i aporten impermeabilització. Si la PC es seca mal rollo.
  • Minerals incrustacions.
  • Flavonoides i tanins defensa. Donen gust, dolor i actuen en la defensa. Xiloglucà: oligosacarines són fragments de xiloglucà que volten lliures i fan funció d’informació.

Paret cel·lular 2ª:

  • En cèl·lula adulta que ha deixar de crèixer
  • Dóna la forma característica
  • Apareix per dins i sota la primària
  • Aportació massiva de cel·lulosa que dóna més resistència
  • Aportació de glicoproteïnes estructurals que tramen l’estructura
  • S’atura l’aportació de material no cristal·litzat
  • Apareix la lignina que desplaça l’aigua i també les incrustacions minerals les incrustacions són dures, que s’incorporen junt amb la lignina en els espais que deixa la trama de la PC. Dur, rigidifica. Apareix lignina i desapareix l’aigua, que formava gran part d’aquesta estructura.
  • Es mantenen les connexions cèl·lula – cèl·lula: plasmodesmes: s’organitzen en els camps de punteadura (secundaris). Sempre coincidiran els 1ris i els 2ris.

3 models que expliquen com és la paret cel·lular:

  1. Gran bossa on s’hi aboca tot, sense parlar de relació i tramat entre components
  2. El més acceptat: model d’ordit i trama. Dibuixa com és la paret cel·lular. Es basa en el procés tèxtil (ordit i trama). Fils verticals ordit i fils horitzontals trama. Components en