

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Microbiologia, Profesor: Jose Luis Corchero Nieto, Carrera: Bioquímica, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Funció És una envoltura forta i rígida que dóna forma a les cèl·lules bacterianes i compensa la pressió de turgència (pressió osmòtica) de la cèl·lula. Regula l'intercanvi de substàncies entra les bacteries i el medi i també intervé en el reconeixement entre la bacteria i els teixits de l'hoste. Degut a la gran quantitat d'aigua, actua com a mecanisme de resistència davant de la dessecació del medi. Estructura Està consituïda per peptidoglicà (mureïna) que està format per repeticions de cadenes d'una unitat disacarídica (dos sucres units) que a la vegada es troben units a tetrapèptids (4 aa) que contenen D-aminoàcids. La unitat disacarídica que es repeteix és NAG + NAM (N-acetilglucosamina + N-acetilmuràmic, unides per un enllaç beta (1 – 4) que poden ser trancats per un lisozima). Les cadenes de PG (peptidoglicà) es troben unides entre sí per mitjà d'enllaços peptídics entra tetrapèptids de cadenes diferents.
Gram positiu (àcids teicoïcs i lipoteicoïcs) La membrana està format per polímers de fins a 30 unitats de glicerol-fosfat o ribitol-fosfat, units entre sí per enllaços fosfodièsters. La majoria dels grups -OH estàn substituïts per -H, sucres, aminosucres o D-alanina, que es troben units covalentment a peptidoglicans. Si es troben unit a lípids de membrana es denominen àcids lipoteicoïcs. Estan carregats negativament i són els responsables de la càrrega neta negativa de la superfície cel·lular. Intervenen en el transport de ions calci i ions de magnesi. Els àcids teicoïcs són bons antígens i consitueixen el antígen O de les bacteries Grampositives i en algunes bacteries són, junt amb els petidoglicà, receptors específics per certs bacteriòfags. Gram negatives LPS (lipopolisacàrids) Són macomolècules exclusives de la làmina externa de la membrana externa de les bacteries gram negatives. Són les responsables de moltes propietats biològiques (són endotoxines, component tòxic que no s'allibera a l'exterior i que té la capacitat d'infectar altres organismes). El LPS és un glucolipid complex compost per lípid A (porció més proximal i de caràcter hidrofòbic), núcli de polisacàrid (regió intermitja) i regió distal (cadena lateral específica, polisacàrida a base de repeticions d'uns pocs sucres. És de caràcter hidrofílic i constitueix l'antígen somàtic O). La principal funció és d'estructura, el LPS és el component esencial de la membrana externa gràcies a l'estructura del lípid A (fosfolípids que tenen dos cadenes d'àcids grassos). A la vegada aquesta estructura permet que sigui menys soluble a detergents i més resistent a dissolvents orgànics; són menys permeables a moltes molècules hidrofòbiques, incluent els antibiòtics, degut a les llargues cadenes laterals hidrofíliques. A més, s'uniexen a cations divalents (ió magnesi o zinc), el que li contribueix a la vegada una major estabilitat externa. El LPS constitueix l'endotoxina degut a la regió del lípid A (síntomes patològics com la pirogenicitat, inducció de febre, i en casos greus, el xoc letal per aturada cardíaca. També estimula una sèrie de mecanismes defensius de l'hospedador). El LPS, concretament les cadenes lateral, formen l'antígen somàtic O, on la seva especificitat ve determinada per la seqüència repetitiva de sucres. Condiciona la virulència de les bacteries Gramnegatiu patògens, per el que es considera esencial per a la l'interacció hoste-paràsit. Lipoproteína de Braun És una petita proteïna molt abundant a la membrana externa i és responsable de la unió covalent entre la membrana i el peptidoglucà. Té una configuració alpha-hèlix i forma trímers. Una de les LPP del trímer s'uneix covalentment al peptidoglicà. La funció de la lipoproteïna és estructural, estabilitza el complex entre el peptidoglucà i membrana externa. Aquesta unió tant forta, permet aïllar aquest complex com a una unitat. Porines Són canals d'entrada i sortida de molècules hidrofíliques que poden ser específiques o inespecífiques. Moltes porines són trímers i tenen mecanismes per controlar l'obertura.