

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Comentari d'història de l'Art complet
Tipo: Ejercicios
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Aquesta imatge representa el Temple d’Atena Pàrthenos, construït a mitjans del segle V aC (c. aC) a l’Acròpolis de la ciutat d’Atenes. Avui en dia és conegut col·loquialment com el Partenó. Un cop finalitzades les Guerres Mèdiques (que enfrontaren grecs i perses), cap el 475 aC Atenes va començar un programa de reconstrucció molt ambiciós (dissenyat per Pèricles) per tal de restituir a l’Acròpoli la seva esplendor anterior. Els arquitectes Ictinos i Cal·lícrates dissenyaren el projecte. L ’escultor Fídies, que era el supervisor general de totes les obres de l’Acròpoli, es va encarregar de la decoració escultòrica. (DESCRIPCIÓ) (PLANTA) Pel que fa a la planta, el Partenó és un temple perípter (tot l’edifici està envoltat de columnes) octàstil (per tant, a mb vuit columnes a la façana curta i disset columnes als costats laterals ) i unes mides de planta de 69.5 per 31 metres. Darrera les dues façanes hi ha un pòrtic hexàstil, és a dir, una segona filera de sis columnes. La cel·la o naos estava, rectangular, estava flanquejada per una columnata de 10 columnes. El recinte del tresor (opistòdom) era força més petit i tenia quatre columnes centrals (probablement jòniques). (ALÇAT) Pel que fa a l’alçat, predomina l’ordre dòric (2 estereòbats - estilòbat - columnes sense base - capitell amb àbac, equí i collarí - entaulament amb tres seccions horitzontal (arquitrau, fris dividit amb triglifs i mètopes i cornisa) - coberta a dues aigües - frontó amb timpà (relleu escultòric fet per escultors del taller de Fídies). La cel·la o naos estava flanquejada per una columnata dòrica de dos pisos, damunt de la qual s’assentaven les bigues de la coberta. Les columnes de l’opistodomos eren d’ordre jònic. (MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ) El material emprat és el marbre , excepte l’armadura de fusta de la teulada a dues aigües. (DECORACIÓ ESCULTÒRICA)
La decoració escultòrica tenia una gran importància en aquest temple. A la la naos o cel·la es trobava una gran estatua criselefantina (és a dir, d’ivori i or) de Palas Atena, obra de Fídies , que va dirigir (encara que no va executar-les totes) els relleus de les mètopes, dels frontons i del fris interior. El fris de SIGNIFICAT I CONTEXT HISTORICO-ARTÍSTIC Des d’Època Arcaica (i probablement abans també), els temples grecs eren considerats les cases de les divinitats. Com a temple, el Partenó era la casa d’Atena, la deessa protectora de la ciutat d’Atenes, representada i honrada en el seu epítet de verge (parthenos). L’estàtua de Fídies de la cel·la la representava com a tal. Al mateix temps, el Partenó era també una manera de representar i simbolitzar la suposada superioritat cultural i moral de Grècia en general i Atenes en particular respecte al considerat “món bàrbar”, identificat en la cultura persa. Després de les Guerres Mèdiques, Atenes esdevingué la potència militar, econòmica i cultural de l’Egeu, i l’art monumental (amb la reconstrucció de l’Acròpoli) és utilitzat per reflectir aquest domini (Atenes controlava una gran quantitat de recursos Per altra banda, el Partenó suposa un refinament i perfeccionament de l’estil dòric, format durant l’Època Arcaica, tot i que ja és considerat un temple Clàssic (de fet, és el principal representant del classicisme). Les diferents parts del Partenó segueixen un esquema de proporcions constant (relació és de 9 a 4 ). Aquestes proporcions donen al conjunt una sensació de gran harmonia, que es veu accentuada per petites correccions òptiques (lleugera curvatura d’elements rectilinis (estilobat, èntasi de les columnes), petites desigualtats en les mides de les mètopes, engruixament de les columnes de les cantonades, etc. El Partenó es va conservar quasi intacte fins el segle XVII, convertit en església cristiana i després en mesquita. L’any 1687, una bomba llançada per l’exèrcit venecià va fer esclatar el dipòsit de municions que els turcs havien instal·lat al temple i va destruir tota la teulada i catorze columnes del peristil. L’estat d’abandonament posterior va justificar el despullament de la decoració escultòrica a que van sotmetre l’edifici diversos estudiosos britànics, francesos i alemanys, la qual cosa va incrementar l’estat de ruïna, alhora que que els museus de les capitals d’Europa Occidental enriqueixen les seves col·leccions d’escultura grega. Entre 1921 i 1929 es va dur a terme una reconstrucció acurada que va deixar el monument en el seu estat actual. El Partenó és un dels edificis més influents de la història. Des de la recuperació de la cultura clàssica en l’Europa del Renaixement es va convertir en un model inspirador cabdal en l’arquitectura europea, occidentals i mundial.