FNBV
Història de l’Art
Comentari (I): El Partenó
A l'època de la Grècia antiga, en acabar les guerres mèdiques, Atenes
s'havia convertit en la polis més important de Grècia, liderava la lliga de
Delos, que va ser creada per protegir-se de possibles futurs atacs en
mans dels perses i custodiava el tresor de la lliga. A més, la democràcia
d'Atenes estava al seu millor moment gràcies a Pèricles. Però
desgraciadament, la guerra va fer malbé l'Acròpolis, i els atenesos van haver
de reconstruir-la. En fer-lo, començaren a construir el Partenó.
Aquesta construcció, acabada al segle V aC, arquitectes de la qual en
són Ictinos i Cal·lícrates, que van utilitzar per fer-la un sistema de construcció
anomenat arquitravat, que compta amb escultures i decoracions vàries de les
quals s'encarregà Fidies, normalment és considerada un temple, tot i que,
a diferència dels temples de l'època, no tenia cap altar per fer sacrificis. Ja
que el motiu de la seua construcció era agrair a la deessa Atena, protectora
de la ciutat d'ençà que, segons la mitologia, va guanyar aquesta ocupació
contra Posidó, deu del mar, la victòria a les guerres mèdiques. Forma part del
complex religiós que hi ha a l'Acròpolis i es troba en la part més alta de la
muntanya.
El temple està construït sobre l'estilòbat, una plataforma situada sobre
una mena de graons, anomenats estereòbats. Junts són l’escalinata que
serveix per a accedir a la construcció. Sobre l'estilòbat s'aixequen unes
columnes dòriques de 10,5 metres d’alçada i 1,8 de diàmetre, les columnes
dòriques es caracteritzen pel fet de no tenir base, sorgeixen directament del
sòl; també perquè el seu fust estava format per diversos tambors superposats
entre ells i que estaven decorats amb estries, normalment entre 18 i 20, i a
més estaven fets de tal forma que la columna resultat fos més gruixuda per
sota i més prima per la part superior; De la part superior podem dir que té
un collarí que quasi no es nota, un petit equi en forma de con i un àbac
quadrangular. A més cal dir que es tracta d'un temple amb forma rectangular,
octàstil i amfipròstil, perquè té 8 columnes a les dues façanes i perípter,
perquè tot l'edifici està envoltat de columnes, 17 a cada costat lateral. Té a
més dos pòrtics de sis columnes.
Tot l'edifici es troba envoltat de l'entaulament, subjectat per les
columnes. Aquesta teulada està formada per L'arquitrau, que és llis i
no té ornamentació; pel fris exterior, que era dividit en mètopes i tríglifs, en
les mètopes, situats entre dos tríglifs, havia representada també mitologia:
La guerra de Troia al nord, la Centauromàquia al sud, a l'est la gigantomàquia
i, finalment, a l'oest, l'amazonomàquia. Cal dir però que també hi ha un fris
interior del qual parlaré més endavant; Per últim, trobem que la teulada està
formada també per la cornisa, que sobresurt pel fris i compta amb acroteris,
petites escultures fetes de terracota situades als extrems del cim del frontó i
que servien per a dissimular els conductes de desguàs de la coberta. Els
frontons, aixecats sobre la cornisa, formaven triangles a les façanes i estaven
