¡Descarga COMENTARI DEL PARTENÓ y más Ejercicios en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
PARTENÓ
FITXA TÈCNICA
➢ Edifici: Partenó ➢ Autors: Ictinos (actiu a la segona meitat del s.V a.C) i Cal·lícrates (actiu al s.V a.C) ➢ Cronologia: Entre el 447 i el 438 a.C - 432 a.C la decoració escultòrica ➢ Tipologia: Temple ➢ Materials: Marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta ➢ Dimensions: 69.5 x 31 metres ➢ Localització: Acròpoli d’Atenes ➢ Estil: grec clàssic
ANÀLISI FORMAL
➢ Elements materials i constructius: Fet amb marbre Pentèlic i fusta. La tècnica que els arquitectes van realitzar era l’arquitravada.
➢ Elements formals ○ Planta: És un temple de planta rectangular perípter (rodejat per columnes en totes les façanes) i està dividida en dues sales diferents, naos i opistòdom, separades per un mur. Per accedir a la naos es feia a través de la pronaos, pòrtic format per 6 columnes. La naos rectangular presenta una única obertura i a la part posterior, també trobem un pòrtic amb 6 columnes i no hi ha comunicació amb la naos.
○ Elements de suport/suportats: Els elements de suport són els murs i les columnes. Les columnes són d’estil dòric sense base i tenen 10,8 metres d’alçada. Els murs tenen una base de tres graons. Els elements suportats són l’entaulament i la coberta. L’entaulament compost per un arquitrau llis, un fris i una cornisa decorada amb acroteris i coberta a dues aigües. ○ Descripció: Espai exterior i decoració : El Partenó s’alça damunt una base de tres esglaons (2 estereobats i 1 estilobat), sobre els quals s’aixequen les columnes dòriques, a la cada façana frontal 8 (octàstil) i a les laterals 16. Després trobem l’entaulament, subjectat per les columnes, i està formada per l’arquitrau, que és llis i no té decoració, pel fris exterior, que era dividit en mètopes i tríglifs i una cornisa decorada pels extrems amb acroteris (petites escultures). La coberta, situada damunt la cornisa, a dues aigües, dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures. ○ Descripció: Espai interior i decoració: Observant l’interior podem veure una planta rectangular, la qual està dividia en dues sales, separades per un mur: la naos i l’opistòdom. L’accés a la naos és feia per el pronaos oriental, hexàstil (6 columnes) i s’hi guardava la estàtua de la deessa protectora, Atena. Per l’altra part, hi ha un pòrtic, també hexàstil que donava accés a l’opistòdom, presidit per quatre columnes jòniques altes que aguantaven un sostre de fusta i que guardava el tresor del temple. ○ Decoració: Les columnes dòriques es caracteritzen pel fet de no tenir base, i també perquè el seu fust estava format per diversos tambors superposats entre ells i que estaven decorats amb arestes. De la part superior podem dir que té un collarí que quasi no es nota i un capitell format per àbac i equí. L'acroteri, decoració que es troba a la cornisa, eren petites escultures fetes de terracota situades als extrems del cim del frontó i que servien per dissimular els conductes de desguàs de la coberta. L'estàtua de la deessa Atena, tenia una mida de 12,8 metres i estava feta completament d'or i d'ivori, fet que juntament amb què estava situada a la part Est causava que en sortir el sol aquesta brillés. L'estàtua estava vestida, en peu, armada amb l'espatlla recta, portant el seu casc, la seva llança i el seu llegendari escut.
➢ Estil artístic : L’obra pertany a l’estil de l’art grec clàssic.
INTERPRETACIÓ DE L’OBRA
➢ Anàlisi sociocultural (Context històric i autor): Aquesta obra es va construir en el període clàssic que va des de l’any 476 aC fins al 323 aC entre els quals es produeixen les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre. Durant el segle V aC Atenes va ser la polis més poderosa, rica i culta del món grec. Un seguit de canvis econòmics, socials i polítics van afavorir el sorgiment d’un nou sistema polític: la democràcia basada en la participació política de tots els ciutadans. El baix rendiment dels camps, l’augment de la població i la manca de terres per al conreu van originar un procés de colonització per la Mediterrània. Durant la colonització, Grècia va topar contra els perses, on els grecs van obtenir la victòria gràcies al poder naval d’Atenes. Atenes va viure una etapa política, econòmica i artística molt brillant. Però aquesta riquesa topava amb els interessos d’altres ciutats, com Corint i Esparta i això va provocar una lluita contra Atenes. Així les guerres del Peloponès van arruïnar Atenes, va ser vençuda. Sota la supervisió de l’escultor Fídies, els dos arquitectes principals del Partenó van ser Ictinos i Cal·lícrates, dels quals, malauradament no s’ha conservat gaire informació històrica. Ambós arquitectes van treballar al segle V a.C, durant l’època esplendorosa de Pèricles, que els va encarregar diverses construccions. Entre altres obres Ictinos va ser l’arquitecte del temple dòric d’Apol·lo a Bassae, la construcció la qual va començar l’any 430 a.C. I Cal·lícrates va construir el petit i elegant temple jònic d’Atenea Nike (428-421 a.C) a l’Acròpoli d’Atenes. ➢ Significat de l’obra: Els atenesos van construir el Partenó com a oferiment a la deessa Atena, protectora de la ciutat després de la victòria sobre els perses, en les guerres Mèdiques. Hi havia representades escenes del naixement d’Atena i de la disputa entre Atena i Posidió. El nom prové d’Atenea Parthens (la resistència d’Atena) construida en l’època de Perícles (s.V a.C), marcant l’inici de la reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes, ja que va ser destruïda durant les guerres Mediques. ➢ Funció de l’obra : Té una funció religiosa, ja que els atenesos anaven al temple a adorar els déus, també té una funció política ja que aquesta obra és el reflex d’una societat que està vivint un moment d’esplendor pel que fa a la cultura i finalment, també fa una funció democràtica ja que no està distrubuït en zones socials sinó que alhora de fer ofrenes tothom si reunia i en aquell moment tothom era igual.
➢ Influències anteriors i posterior: El Partenó és una síntesi pefecta entre la tradició dòrica (robusta, austera i monumentalitat) i la novetat jònica (esveltesa). El partenó és considerat la culminació de la perfecció arquitectònica i un model de la fusió entre arquitectura i escultura. La resta d’art clàssic i posteriorment el renaixement i el neoclassicisme estaran influenciats per l’estil grec i per el Partenó.
