METZGER:(PREJUDICIS(

Metzger ens parla sobre els prejudicis. Ell distingeix entre el subjecte del prejudici, que és qui

té aquesta idea sobre algú/alguna cosa; i l’objecte, que es a qui s’adreça/el prejutjat. Es refereix

amb prejudici a propietats que majoritàriament no es poden percebre, però que pertanyen a

“l’essència” de l’objecte, és a dir, les percepcions que es fan d’aquest. És una imatge aparent.

El subjecte té en front a l’objecte sentiments i actituds (negatives o positives), quan es donen

els negatius la persona molts cops és discriminada tant verbal com físicament i es apartada,

degut a que no es “normal” relativament amb el que la seva societat espera de la persona en

qüestió à Es#creu# que#tothom#que# sigui#diferent#al# sistema#és#una# amenaça# per#a#la# societat#i#la#

seva#identitat#construïda.##

Per tant, el prejudici existeix en tota societat pel fet que no podem veure la realitat directament, i

és la cultura el mitja pel qual es reflecteix aquests prejudicis i ens modela la visió del món. La

societat posa etiquetes que condicionen, i fa que els individus no siguin ells mateixos. Quan#

superem# els# nostres# prejudicis# és# quan# hi# ha# possibilitat# de# canvi.# És# la# meva# responsabilitat#

desprendrem#d’aquesta#construcció#estereotipada#que#se#m’ha#inculcat.

Opinió: allò que no saps, però creus saber. Però com no s’ha comprovat sol té un valor

transitori. És un judici transitori.

¿Què distingeix un prejudici d’una opinió?

L’opinió és transitòria. El prejudici és una opinió que s’ha fet tant importat, tant indispensable

per a nosaltres que ha arribat a tenir un gran valor, del qual ja no podem desprendre’ns. No el

volem canviar.

Prejudicis socials: els que es dirigeixen contra grups sencers o contra classes d’homes i, per

tant, van contra cada un dels seus membres.

Dissonància( cognitiva:# es# una# defensa# perceptiva.# Consisteix# a# eliminar# una# realitat# que# no#

encaixa#amb#la#nostra#cultura.#Això#vol#dir#que#quan#la#realitat#no#encaixa#amb#la#nostra#percepció,#

neguem#la#realitat#(no#la#nostra#percepció).##

Construïm# la# nostra# identitat# a# partir# d’un# marc# social.# Per# poder# desprendrem# d’aquest# marc#

social,#hem#de#superar# les# nostres# pors# per# tal# de# superar# els# prejudicis.# Exemples:)en) la) història)

hem)anat)avançant)superant)aquestes)pors:)el)dret)a)la)dona)i)els)nens.#

HANNAH(ARENDT(

Parla de Heideger. La seva obra abasta el tema del pensament, de la maldat i el totalitarisme.

(Es va adonar que el mal era una cosa banal). Li interessava el coneixement de la veritat.

Distingeix entre solitud i soledat:

• Solitud: Possibilitat d’establir un diàleg amb nosaltres mateixos = Quan jo soc un amic

per a mi mateix. Estableixo el diàleg amb mi mateix, penso, i no em contradic, i si hi ha

una contradicció la resolc.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 2n parcial TCI y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!

METZGER: PREJUDICIS

Metzger ens parla sobre els prejudicis. Ell distingeix entre el subjecte del prejudici , que és qui té aquesta idea sobre algú/alguna cosa; i l’objecte , que es a qui s’adreça/el prejutjat. Es refereix amb prejudici a propietats que majoritàriament no es poden percebre, però que pertanyen a “l’essència” de l’objecte, és a dir, les percepcions que es fan d’aquest. És una imatge aparent. El subjecte té en front a l’objecte sentiments i actituds (negatives o positives) , quan es donen els negatius la persona molts cops és discriminada tant verbal com físicament i es apartada, degut a que no es “normal” relativament amb el que la seva societat espera de la persona en qüestió à Es creu que tothom que sigui diferent al sistema és una amenaça per a la societat i la seva identitat construïda. Per tant, el prejudici existeix en tota societat pel fet que no podem veure la realitat directament, i és la cultura el mitja pel qual es reflecteix aquests prejudicis i ens modela la visió del món. La societat posa etiquetes que condicionen, i fa que els individus no siguin ells mateixos. Quan superem els nostres prejudicis és quan hi ha possibilitat de canvi. És la meva responsabilitat desprendrem d’aquesta construcció estereotipada que se m’ha inculcat. Opinió : allò que no saps, però creus saber. Però com no s’ha comprovat sol té un valor transitori. És un judici transitori. ¿Què distingeix un prejudici d’una opinió? L’opinió és transitòria. El prejudici és una opinió que s’ha fet tant importat, tant indispensable per a nosaltres que ha arribat a tenir un gran valor, del qual ja no podem desprendre’ns. No el volem canviar. Prejudicis socials : els que es dirigeixen contra grups sencers o contra classes d’homes i, per tant, van contra cada un dels seus membres. Dissonància cognitiva : es una defensa perceptiva. Consisteix a eliminar una realitat que no encaixa amb la nostra cultura. Això vol dir que quan la realitat no encaixa amb la nostra percepció, neguem la realitat (no la nostra percepció). Construïm la nostra identitat a partir d’un marc social. Per poder desprendrem d’aquest marc social, hem de superar les nostres pors per tal de superar els prejudicis. Exemples: en la història hem anat avançant superant aquestes pors: el dret a la dona i els nens.

HANNAH ARENDT

Parla de Heideger. La seva obra abasta el tema del pensament, de la maldat i el totalitarisme. (Es va adonar que el mal era una cosa banal). Li interessava el coneixement de la veritat. Distingeix entre solitud i soledat:

Solitud : Possibilitat d’establir un diàleg amb nosaltres mateixos = Quan jo soc un amic per a mi mateix. Estableixo el diàleg amb mi mateix, penso, i no em contradic, i si hi ha una contradicció la resolc.

o Hannah Arendt diu que per pensar adequadament no ens podem contradir. JO SUPERIOR : Hannah Arent diu que si podem pensar és perquè hi ha una instancia superior que ens permet dialogar amb ella. Estic en companyia. Quant el nostre diàleg amb nosaltres mateixos es contradiu, és perquè els nostres processos de socialització han tingut dificultats per no haver adquirit aquesta necessitat d’autoconfiança amb nosaltres mateixos. No se li ha obert aquesta via d’autoconfiança amb aquest JO superior. JO FENOMÈNIC : és aquell que esta en contacte amb la realitat més immediata. Amb aquest som capaços d’establir uns diàlegs. Quan una persona no és capaç d’establir aquest diàleg se sent sola, però no és capaç de percebre que li passa. El JO fenomènic té una experiència, tot esta canviant d’acord amb els fenòmens. La realitat es caracteritza perquè tots som diferents dels altres. A cada nova experiència que tenim podem pensar-la i entendre que és allò que esta passant, qüestionar-nos i per tant, evolucionar amb el fet d’aquesta consciencia, per tant, cada cop que estableixo aquest diàleg soc diferent. La soledat es la manca de diàleg, per mandra.

Soledat : quan parlem de que ens trobem sols. Quan hi ha una mancança de diàleg entre un jo superior, petit o fenomènic. Humus-Humilitats-Humanitas
Humus : nostra experiència
Humilitats : capacitat que tenim de reconèixer la nostra experiència. JO i JO = diàleg = Companyia Jo petit i Jo fenomènic = Ésser arrastrat per els seus esdeveniments. La nostra experiència i la nostra realitat sempre van canviant. Nosaltres a través del pensament i de pensar la realitat, el que fem és reactualitzar constantment la nostra consciencia. Sempre ens estem actualitzant. Mentre faig el diàleg amb mi estic actualitzant la meva consciencia, i així no em quedo en el passat. Això encaixa amb Peirce, perquè tenim signes. Quan entrem en contacte amb la realitat fem un procés d’interpretació, però com la realitat va canviant em de fer el nostre interpretant. Un pensar substantiu vol dir que tu estàs preocupat per poder entendre el fenomen, i el procés que ens resulti tu l’acceptaràs. Si connectes amb la teva intimitat t’adones que allò que és bo per a tu, es bo per els altres. Quan una relació no funciona, és perquè ens estem obstaculitzant constantment, per tant, tenim una relació amb un enemic. També, a vegades, tenim un enemic intern , que no ens permet dialogar amb nosaltres mateixos. Les crisis de identitat = son crisis de identificació.

Quan tinc un signe el que vull saber és a quina realitat correspon, i per això ho faig a través dels processos d’interpretació. El que jo faig mentalment és al interpretació dels signes de la realitat. Hem d’interpretar el signe per saber de quina realitat es tracta. Fem successives interpretacions per acostar-nos al que volem saber. Buscar interpretacions que s’han donat a la meva cultura per trobar el que volem buscar. Diferencia entre signe i interpretant? El interpretant és el signe mental. Exemple: la teva mare et diu t’estimo. T’estimo és un signe lingüístic, i es interpretat com un signe d’estima. Aquesta paraula es superposa a una realitat que té relació amb els seus actes. El interpretant es construeix quan topem amb algun obstacle ( objectum ) de la realitat, intentes entendre aquesta realitat, tens dubtes, preguntes allò que no entens, et qüestiones aquests signes i amb això fa que puguis elaborar una comprensió que serà el interpretant. Allò que causa que hi hagi un interpretant és el dubte. Quan no entenem alguna cosa tenim un neguit, i l’intentem desfer. Per desfer-lo ho fem a partir de 4 creences diferents, que ens transmeten seguretat:

Tenacitat : la realitat és com m’han dit que existia i no la puc canviar. La nego.
Autoritària : seria la creença que han tingut els sistemes dictatorials… imposa un sol pensament a partir de la repressió, la por… impedeix que la gent pugui reflexionar i pensar per si mateixa.
A priori : allò que esta a favor del que diu la gent, allò que esta de moda. Em conformo amb la creença que hi ha a la meva comunitat.
Científica : (Vàlida) intento entendre la realitat a través de la meva experiència, i canvio el meu interpretant si es requereix. Peirce creu que ens aproxima cada vegada més a la realitat. Revisió constant de las interpretacions per enriquir el signe mental. La abducció : Son els judicis perceptius que ens fem davant de signes de la realitat, davant de signes que no sabem que signifiquen. Fem preguntes. Aquests judicis són els que ens impulsen cap al coneixement.

2n parcial TCI, Apuntes de Publicidad y Promoción

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 2n parcial TCI y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!

METZGER: PREJUDICIS

HANNAH ARENDT